02
de maig
del
2022
Actualitzat
el
03
de maig
a les
12:12h
L'escàndol de Pegasus ha anat galopant a ritme trepidant en tan sols dues setmanes fins a avançar sense genet i provocar un gir copernicà a la Moncloa: d'intentar treure ferro al cas i posar en dubte les denúncies de l'independentisme, s'ha passat a denunciar que n'és víctima al més alt nivell perquè afecta al president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles. Lluny, però, de situar el focus sobre el CNI o els cossos policials, atribueix l'autoria a un "atac extern" i no a les "clavegueres" de l'Estat que sí que assenyalen des d'Unides Podem i els líders del procés. La revelació no ha servit, però, perquè l'independentisme rebaixi la pressió sobre la Moncloa, que revisa els mòbils de tots els ministres. Creuen que la negativa a depurar responsabilitats provoca desconfiança sobre un relat que han arribat a definir com a una "cortina de fum" i que té, en paraules de Pere Aragonès, una "doble vara de mesurar" perquè les alarmes polítiques i judicials no salten al mateix nivell quan l'espiat és l'independentisme.
En aquest sentit, tant el Govern com els partits que l'integren han mantingut aquest dilluns les exigències cap a la Moncloa, marcades per la petició de dimissió de Robles que Aragonès va fer la setmana passada per "justificar" l'espionatge. La jornada ha arrencat d'hora i amb secretisme, perquè a les 9.30 i sense que ningú n'avancés el contingut -un dirigent de Junts qualificava de pràcticament "històrica" aquesta circumstància amb un somriure d'ironia als llavis- compareixien davant dels mitjans els ministres Félix Bolaños, mà dreta de Sánchez, i la també portaveu Isabel Rodríguez.
El titular de Presidència ha indicat que el mòbil del líder del PSOE va ser intervingut el maig del 2021, mentre que el de la ministra de Defensa va passar pel mateix tràngol un mes després. Eren els mesos previs a l'indult dels empresonats per l'1-O. Des d'aquell moment, però, cap atac més. Bolaños també ha indicat que tot està en mans de la justícia i ha insistit en la idea de l'atac "extern", que no és el mateix que un atac "estranger", tal com ha quedat clar quan els periodistes a la sala li han preguntat. Han insistit que no hi ha "cap mena de dubte" que ha estat així.
Davant d'això, des de Palau s'han mesurat les paraules que havia de fer servir Aragonès en el tuit que ha publicat a les 11.50, dues hores després de la roda de premsa. "Tot espionatge polític és d'extrema gravetat. Fa dies que ho denunciem sense obtenir explicacions del govern espanyol. Quan l'espionatge massiu és contra les institucions catalanes i l'independentisme, silenci i excuses. Avui, tot són presses. Cal assumir responsabilitats ja", ha destacat el president, que també ha insistit en la idea de la comissió d'investigació al Congrés per esclarir els fets. "Continuem determinats per arribar fins al final", ha apuntat el dirigent d'ERC. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha reforçat el missatge amb l'acusació directa al govern espanyol per la "responsabilitat" de l'espionatge, ja sigui per acció o per omissió.
Aquesta vegada, però, ERC ha concentrat en Oriol Junqueras la pressió pública a Sánchez, a qui els republicans han advertit reiteradament que la legislatura pot saltar pels aires si no s'avé a reconduir les relacions. L’argument del líder dels republicans és que la falta de resposta a "qui va ordenar l’espionatge, qui el va permetre i qui no el va evitar" és un escull a l’hora de donar credibilitat a una denúncia de la Moncloa que fa en base a una informació que surt del mateix CNI, a qui situen en el punt de mira sota la batuta de la ministra de Defensa. Se li suma el fet que només s'invoqui la investigació judicial quan l'espionatge va més enllà de l’independentisme i de periodistes i advocats, que la contundència verbal del PSOE no hagi estat la mateixa quan el cas es circumscrivia a la nomenclatura Catalangate i que es bloquegi una comissió d'investigació al Congrés. De negar el cas, ha subratllat Junqueras, es va passar a "reconèixer" l'espionatge i a "justificar-lo".
Per al líder d'ERC, més enllà de si el president del govern espanyol o els seus ministres han estat espiats, la gravetat del posicionament de la Moncloa és que no faci mans i mànigues per "netejar les clavegueres". "Els fa mandra, no s'atreveixen, els incomoda", ha burxat el líder d’ERC. I és aquesta inacció a l’hora de depurar responsabilitats la que consideren els republicans que posa "en perill" la via negociada del conflicte català a través de la taula de diàleg i, de retruc, la majoria de la investidura. Junqueras ha insistit que es tracta d’una aposta que el seu partit no abandonarà però que la pilota per refer les confiances està a la teulada de Sánchez.
Pel que fa a Junts, aquest dilluns ha estat un dia especialment actiu a Twitter per a Carles Puigdemont, líder del partit i eurodiputat a Brussel·les, que ha mostrat la seva "solidaritat" cap a Sánchez i Robles davant d'un "crim gravíssim que amenaça la democràcia", i també ha expressat la "màxima exigència" cap als dos dirigents per "no haver fet res" fins a l'esclat del Catalangate. "La claveguera comença a sobreeixir", ha ressaltat l'expresident de la Generalitat. En la roda de premsa posterior a la permanent, el portaveu de Junts, Josep Rius, ha indicat que el govern espanyol estava intentant passar a ser "víctima" quan és "botxí" -idea també verbalitzada a Twitter per Laura Borràs, presidenta del Parlament-, i ha indicat que no Espanya no serà una "democràcia plena" fins que "desinfecti les clavegueres". Sense explicacions sobre el cas, ha defensat Rius, no es pot reprendre el diàleg ni cap relació bilateral amb la Moncloa.
El portavu també ha anunciat que el partit presentarà querelles en diversos països -França, Portugal, Bèlgica i Alemanya- perquè són estats en què s'hauria espiat dirigents de la formació gràcies a l'ús de Pegasus. Els encarregats de presentar la primera demanda han estat els responsables d'Òmnium Cultural -que també són escèptics amb la intervenció dels telèfons de Sánchez i Robles-, i els han seguit els passos Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez, de la CUP.
Podem assenyala les clavegueres i el PSOE a un "atac extern"
La paraula "clavegueres", però, no forma part del manual d'actuació del govern de Pedro Sánchez, malgrat que sí està inclosa en les declaracions que fan els seus socis de govern. Des de l'esclat del cas, comuns i Podem han reclamat que "rodin caps" i aquest dilluns han continuat insistint en la gravetat d'un espionatge que emmarquen en la reacció d'un "Estat profund" contra les polítiques progressistes i de diàleg de la coalició de la Moncloa. Fonts del partit lila asseguren que és difícilment creïble que l'espionatge no s'hagi impulsat des d'estructures estatals amb l'argument que aquestes mai actuen sense ordre judicial, com defensen els ministres del PSOE.
En els darrers dies, l'exlíder de Podem Pablo Iglesias ha denunciat diversos exemples de persecució policial que ha patit amb i sense autorització d'un jutge i s'han fet referències a la "policia patriòtica" que va actuar contra el seu partit i els independentistes sota el mandat de Jorge Fernández Díaz. "És vital que la investigació arribi fins al final i es depurin de manera àgil i efectiva responsabilitats. És obligació del govern garantir la seguretat. La ciutadania mereix respostes", ha assegurat la vicepresidenta Yolanda Díaz, petició que també ha fet la ministra Ione Belarra -que ha titllat d'"inadmissible" l'errada de seguretat- i diputats com Jaume Asens i Joan Mena. "Hi ha un Estat profund que s’ha emancipat de la llei i que està en guerra bruta contra la democràcia", ha denunciat el portaveu dels comuns.
Des d'ERC estan a l'expectativa també de com reacciona Podem més enllà del terreny verbal. Com a part del govern de coalició, Junqueras ha assenyalat que també tenen marge per fer que es depurin responsabilitats. "Quanta democràcia estan disposats a vendre els demòcrates espanyols si els perseguits som els independentistes catalans?", ha deixat caure el líder dels republicans, que ha reivindicat que en els darrers anys, marcats pels empresonaments als líders de l'1-O, han advertit que després d'ells serien "uns altres" els perseguits o espiats. En els propers dies, ningú dubta que la llista d'espiats creixerà. Ho han apuntat des d'ERC -que creuen que es multiplicarà almenys per sis- i ho han deixat caure també els comuns. I, per ara, tot es fia a una comissió de secrets que la mateixa llei impedeix que serveixi com a explicació pública. Pegasus, r ara, continua galopant.
En aquest sentit, tant el Govern com els partits que l'integren han mantingut aquest dilluns les exigències cap a la Moncloa, marcades per la petició de dimissió de Robles que Aragonès va fer la setmana passada per "justificar" l'espionatge. La jornada ha arrencat d'hora i amb secretisme, perquè a les 9.30 i sense que ningú n'avancés el contingut -un dirigent de Junts qualificava de pràcticament "històrica" aquesta circumstància amb un somriure d'ironia als llavis- compareixien davant dels mitjans els ministres Félix Bolaños, mà dreta de Sánchez, i la també portaveu Isabel Rodríguez.
El titular de Presidència ha indicat que el mòbil del líder del PSOE va ser intervingut el maig del 2021, mentre que el de la ministra de Defensa va passar pel mateix tràngol un mes després. Eren els mesos previs a l'indult dels empresonats per l'1-O. Des d'aquell moment, però, cap atac més. Bolaños també ha indicat que tot està en mans de la justícia i ha insistit en la idea de l'atac "extern", que no és el mateix que un atac "estranger", tal com ha quedat clar quan els periodistes a la sala li han preguntat. Han insistit que no hi ha "cap mena de dubte" que ha estat així.
Davant d'això, des de Palau s'han mesurat les paraules que havia de fer servir Aragonès en el tuit que ha publicat a les 11.50, dues hores després de la roda de premsa. "Tot espionatge polític és d'extrema gravetat. Fa dies que ho denunciem sense obtenir explicacions del govern espanyol. Quan l'espionatge massiu és contra les institucions catalanes i l'independentisme, silenci i excuses. Avui, tot són presses. Cal assumir responsabilitats ja", ha destacat el president, que també ha insistit en la idea de la comissió d'investigació al Congrés per esclarir els fets. "Continuem determinats per arribar fins al final", ha apuntat el dirigent d'ERC. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha reforçat el missatge amb l'acusació directa al govern espanyol per la "responsabilitat" de l'espionatge, ja sigui per acció o per omissió.
Aquesta vegada, però, ERC ha concentrat en Oriol Junqueras la pressió pública a Sánchez, a qui els republicans han advertit reiteradament que la legislatura pot saltar pels aires si no s'avé a reconduir les relacions. L’argument del líder dels republicans és que la falta de resposta a "qui va ordenar l’espionatge, qui el va permetre i qui no el va evitar" és un escull a l’hora de donar credibilitat a una denúncia de la Moncloa que fa en base a una informació que surt del mateix CNI, a qui situen en el punt de mira sota la batuta de la ministra de Defensa. Se li suma el fet que només s'invoqui la investigació judicial quan l'espionatge va més enllà de l’independentisme i de periodistes i advocats, que la contundència verbal del PSOE no hagi estat la mateixa quan el cas es circumscrivia a la nomenclatura Catalangate i que es bloquegi una comissió d'investigació al Congrés. De negar el cas, ha subratllat Junqueras, es va passar a "reconèixer" l'espionatge i a "justificar-lo".
Per al líder d'ERC, més enllà de si el president del govern espanyol o els seus ministres han estat espiats, la gravetat del posicionament de la Moncloa és que no faci mans i mànigues per "netejar les clavegueres". "Els fa mandra, no s'atreveixen, els incomoda", ha burxat el líder d’ERC. I és aquesta inacció a l’hora de depurar responsabilitats la que consideren els republicans que posa "en perill" la via negociada del conflicte català a través de la taula de diàleg i, de retruc, la majoria de la investidura. Junqueras ha insistit que es tracta d’una aposta que el seu partit no abandonarà però que la pilota per refer les confiances està a la teulada de Sánchez.
Pel que fa a Junts, aquest dilluns ha estat un dia especialment actiu a Twitter per a Carles Puigdemont, líder del partit i eurodiputat a Brussel·les, que ha mostrat la seva "solidaritat" cap a Sánchez i Robles davant d'un "crim gravíssim que amenaça la democràcia", i també ha expressat la "màxima exigència" cap als dos dirigents per "no haver fet res" fins a l'esclat del Catalangate. "La claveguera comença a sobreeixir", ha ressaltat l'expresident de la Generalitat. En la roda de premsa posterior a la permanent, el portaveu de Junts, Josep Rius, ha indicat que el govern espanyol estava intentant passar a ser "víctima" quan és "botxí" -idea també verbalitzada a Twitter per Laura Borràs, presidenta del Parlament-, i ha indicat que no Espanya no serà una "democràcia plena" fins que "desinfecti les clavegueres". Sense explicacions sobre el cas, ha defensat Rius, no es pot reprendre el diàleg ni cap relació bilateral amb la Moncloa.
El portavu també ha anunciat que el partit presentarà querelles en diversos països -França, Portugal, Bèlgica i Alemanya- perquè són estats en què s'hauria espiat dirigents de la formació gràcies a l'ús de Pegasus. Els encarregats de presentar la primera demanda han estat els responsables d'Òmnium Cultural -que també són escèptics amb la intervenció dels telèfons de Sánchez i Robles-, i els han seguit els passos Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez, de la CUP.
Podem assenyala les clavegueres i el PSOE a un "atac extern"
La paraula "clavegueres", però, no forma part del manual d'actuació del govern de Pedro Sánchez, malgrat que sí està inclosa en les declaracions que fan els seus socis de govern. Des de l'esclat del cas, comuns i Podem han reclamat que "rodin caps" i aquest dilluns han continuat insistint en la gravetat d'un espionatge que emmarquen en la reacció d'un "Estat profund" contra les polítiques progressistes i de diàleg de la coalició de la Moncloa. Fonts del partit lila asseguren que és difícilment creïble que l'espionatge no s'hagi impulsat des d'estructures estatals amb l'argument que aquestes mai actuen sense ordre judicial, com defensen els ministres del PSOE.
En els darrers dies, l'exlíder de Podem Pablo Iglesias ha denunciat diversos exemples de persecució policial que ha patit amb i sense autorització d'un jutge i s'han fet referències a la "policia patriòtica" que va actuar contra el seu partit i els independentistes sota el mandat de Jorge Fernández Díaz. "És vital que la investigació arribi fins al final i es depurin de manera àgil i efectiva responsabilitats. És obligació del govern garantir la seguretat. La ciutadania mereix respostes", ha assegurat la vicepresidenta Yolanda Díaz, petició que també ha fet la ministra Ione Belarra -que ha titllat d'"inadmissible" l'errada de seguretat- i diputats com Jaume Asens i Joan Mena. "Hi ha un Estat profund que s’ha emancipat de la llei i que està en guerra bruta contra la democràcia", ha denunciat el portaveu dels comuns.
Des d'ERC estan a l'expectativa també de com reacciona Podem més enllà del terreny verbal. Com a part del govern de coalició, Junqueras ha assenyalat que també tenen marge per fer que es depurin responsabilitats. "Quanta democràcia estan disposats a vendre els demòcrates espanyols si els perseguits som els independentistes catalans?", ha deixat caure el líder dels republicans, que ha reivindicat que en els darrers anys, marcats pels empresonaments als líders de l'1-O, han advertit que després d'ells serien "uns altres" els perseguits o espiats. En els propers dies, ningú dubta que la llista d'espiats creixerà. Ho han apuntat des d'ERC -que creuen que es multiplicarà almenys per sis- i ho han deixat caure també els comuns. I, per ara, tot es fia a una comissió de secrets que la mateixa llei impedeix que serveixi com a explicació pública. Pegasus, r ara, continua galopant.