28
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
17:39h
El Cercle d'Economia considera que la pau social a l'estat espanyol "penja d'un fil" i que cal abordar un marc de grans acords socials. En una nota d'opinió difosa aquest dijous, a una setmana de l'inici de les Jornades anuals de l'entitat, el Cercle vincula la crisi econòmica i el conflicte a Ucraïna, i demana als partits i agents socials espanyols que refermin el seu compromís amb la Unió Europea i s'esforcin per taponar els efectes del conflicte a Ucraïna bastint uns nous Pactes de la Moncloa. D'aquesta manera, el Cercle rememora els que van ser els grans acords subscrits el 1977 i que van contribuir a consolidar la Transició. "Tenim la nostra societat esgotada per tot el que ha viscut", afirmen des del Cercle.
L'entitat es posiciona clarament en favor de les sancions contra Rússia: "La solidaritat que reclamem amb Ucraïna implica continuar impulsant la política de sancions portada fins ara. És més, en la mesura que contribueixi a la fi de la guerra, cal aprofundir-hi malgrat les repercussions econòmiques i socials que provoca dins les nostres fronteres", ressalta l'entitat presidida per Javier Faus.
Des del Cercle s'afirma que l'esclat del conflicte a Ucraïna obliga Europa a redefinir la seva estratègia geopolítica enfortint els vincles "transatlàntics" amb els Estats Units i amb la resta de democràcies liberals del planeta. També defensa deixar enrere les ferides de la sortida del Regne Unit de la Unió i reprendre "l'enteniment estratègic" amb el govern britànic.
Sobre la necessitat de salvaguardar l'estabilitat social dels efectes de la invasió russa, el Cercle recomana per fer una sèrie de "pactes d'Estat" en matèries com l'energia, les rendes, la política fiscal i laboral i l'estat del benestar. "No podem oblidar que la societat espanyola, en particular, està greument tensada per corrents de malestar i crispació que expliquen l'avanç dels populismes i la polarització política, cosa que cal relacionar directament amb l'erosió del benestar i seguretat per culpa no tan sols de la pandèmia, sinó també de les nombroses crisis que la societat catalana i espanyola suporta des del 2008", alerta l'entitat.
L'entitat considera que l'esclat de la guerra d'Ucraïna suposa l'amenaça més gran que ha encarat Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. És per això que reclama "valentia" davant el conflicte i aplicar més sancions contra Rússia malgrat l'impacte econòmic i social d'aquestes mesures.
"No tan sols necessitem incrementar la nostra despesa en seguretat per protegir el nostre gènere de vida, sinó també orientar la nostra economia cap a objectius geopolítics. Una obstinació realista que ens ha de fer apostar, entre altres coses, per una sobirania tecnològica europea", conclou el document abans d'avisar que, probablement, la guerra que es lliura a Ucraïna no serà la darrera prova que encararan les societats democràtiques.
La setmana vinent celebrarà la seva reunió anual amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i del govern espanyol, Pedro Sánchez, que clausurarà l'encontre. També hi assistirà el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.
L'entitat es posiciona clarament en favor de les sancions contra Rússia: "La solidaritat que reclamem amb Ucraïna implica continuar impulsant la política de sancions portada fins ara. És més, en la mesura que contribueixi a la fi de la guerra, cal aprofundir-hi malgrat les repercussions econòmiques i socials que provoca dins les nostres fronteres", ressalta l'entitat presidida per Javier Faus.
Des del Cercle s'afirma que l'esclat del conflicte a Ucraïna obliga Europa a redefinir la seva estratègia geopolítica enfortint els vincles "transatlàntics" amb els Estats Units i amb la resta de democràcies liberals del planeta. També defensa deixar enrere les ferides de la sortida del Regne Unit de la Unió i reprendre "l'enteniment estratègic" amb el govern britànic.
Sobre la necessitat de salvaguardar l'estabilitat social dels efectes de la invasió russa, el Cercle recomana per fer una sèrie de "pactes d'Estat" en matèries com l'energia, les rendes, la política fiscal i laboral i l'estat del benestar. "No podem oblidar que la societat espanyola, en particular, està greument tensada per corrents de malestar i crispació que expliquen l'avanç dels populismes i la polarització política, cosa que cal relacionar directament amb l'erosió del benestar i seguretat per culpa no tan sols de la pandèmia, sinó també de les nombroses crisis que la societat catalana i espanyola suporta des del 2008", alerta l'entitat.
L'entitat considera que l'esclat de la guerra d'Ucraïna suposa l'amenaça més gran que ha encarat Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. És per això que reclama "valentia" davant el conflicte i aplicar més sancions contra Rússia malgrat l'impacte econòmic i social d'aquestes mesures.
"No tan sols necessitem incrementar la nostra despesa en seguretat per protegir el nostre gènere de vida, sinó també orientar la nostra economia cap a objectius geopolítics. Una obstinació realista que ens ha de fer apostar, entre altres coses, per una sobirania tecnològica europea", conclou el document abans d'avisar que, probablement, la guerra que es lliura a Ucraïna no serà la darrera prova que encararan les societats democràtiques.
La setmana vinent celebrarà la seva reunió anual amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i del govern espanyol, Pedro Sánchez, que clausurarà l'encontre. També hi assistirà el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.