28
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
12:45h
Margarita Robles continua sent ministra i el PSOE continua negant-se a avalar una comissió d'investigació sobre l'espionatge al Congrés. Cap de les reclamacions plantejades per ERC s'han complert, motiu pel qual els republicans han decidit fer realitat la seva amenaça: votar en contra del pla de mesures de Pedro Sánchez per pal·liar els efectes econòmics provocats per la guerra d'Ucraïna. El mateix sentit de vot que Junts i la CUP. El desmarcatge d'ERC se suma al de la reforma laboral, dues votacions que marquen un punt d'inflexió en la majoria de la investidura que ha garantit fins ara l'estabilitat del govern de coalició però que els republicans entenen com un "primer avís" a la Moncloa, i no com a un trencament definitiu.
El pla anticrisi prosperarà gràcies al sí de Bildu anunciat durant el debat. Els seus vots salvaran per la mínima la votació juntament amb els del PSOE, Unides Podem, PDECat, Més País, Compromís, Nueva Canarias, Partit Regionalista de Cantàbria i Teruel Existe. De poc ha servit la pressió en públic i en privat exercida pel ministre de Presidència, Félix Bolaños, per intentar arrencar in extremis el vot dels republicans, la relació amb es quals es va enverinar del tot després que la ministra de Defensa, Margarita Robles, justifiqués l'espionatge a l'independentisme. Ni les reunions de dimecres al vespre van servir per arrencar almenys una abstenció ni el discurs al faristol d'aquest dijous, directament adreçat a burxar el debat intern del grup que encapçala Gabriel Rufián. "Qui vol que s'apugi la gasolina als ciutadans i que la factura de la llum sigui més cara? Qui vol que s'apugi el lloguer un 10% o treure els ajuts directes a transportistes o suprimir a 600.000 famílies el bo social elèctric i l'increment de l'ingrés mínim vital?".
Conscient que els republicans acabarien votant en contra, els ha llançat una advertència final: "Lamento dir que qui voti que no està perjudicant els ciutadans amb la finalitat de danyar el govern. Són aquí per fer la vida més fàcil a les persones que els han posat a l'escó". La decisió d'ERC, que enarbora el rol de la "responsabilitat" al Congrés per arrencar mesures que beneficiïn els ciutadans, no ha estat fàcil. De fet, no s'ha madurat fins aquesta matinada després d'una jornada maratoniana de contactes amb socialistes i altres grups com Bildu. Des del faristol, la diputada Montse Bassa ha emplaçat la resta de la cambra a preguntar a Robles què votarà ERC al Congrés, ja que ha assenyalat que ella "coneix" els debats, documents i intimitats dels seus rivals polítics.
La ruptura que avui exhibirà ERC al Congrés no és considerada pel partit d'Oriol Junqueras com a irreconduïble, ja que, com han insistit els darrers dies, consideren vigent l'aposta per la via negociada per resoldre el conflicte i encara esperen que el govern espanyol assumeixi responsabilitats. "És un vot per la defensa dels drets i les llibertats més fonamentals. És un vot a la defensa de la ciutadania i la democràcia. I és un primer avís al govern espanyol, que ha d'assumir responsabilitats i garantir tota la transparència en el cas Pegasus, un nou cas de repressió política. Per començar, la ministra responsable d'aquest escàndol ha de dimitir", han defensat en un comunicat.
L'escàndol d'espionatge massiu i, especialment, les paraules de Robles, han curtcircuitat una entesa sobre el pla anticrisi, que ERC tenia previst aprovar quan va ser presentat i encara no havia esclatat el Catalangate. La cúpula dels republicans sosté que, per bé que el decret conté mesures que afecten la vida de la gent, defensar la ciutadania també és "forçar la fi dels excessos antidemocràtics". Argumenten que el PSOE -no fan referència a Podem, que els ha fet costat a l'hora de demanar dimissions-, ha estat "irresponsable" amb la falta de suports al decret i el que no pot fer és "fer recaure en els espiats, en les víctimes, el pes de la decisió".
L'espionatge, insisteixen, no és només una qüestió independentista, sinó "deixar sola i desprotegida la ciutadania davant la claveguera desbocada que Robles ha justificat". ERC no considera que el seu vot en contra sigui un trencament definitiu amb la majoria de la investidura i emplaça la Moncloa a tornar a la via negociada amb una agenda antirepressiva. "El govern espanyol té moltes eines per reconduir la situació: la primera és l'assumpció de responsabilitats i la transparència. ERC continuarà amb mà estesa per impulsar mesures de suport a la gent, però mai a costa de renunciar a la defensa dels drets fonamentals, que és tant com renunciar a la defensa de la ciutadania", conclouen.
Junts carrega contra el diàleg "fictici"
La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha fet una intervenció dura contra el govern espanyol a l'hora de justificar el vot contrari al decret. "La seva falta de respecte a la democràcia la demostren legislant i vulnerant drets fonamentals. Que s'acabi ja el diàleg fictici amb aquesta gent que ni ens vol ni ens respecta. Un diàleg que mai troba ni trobarà una data al calendari", ha remarcat Nogueras, que ha indicat que, mentre s'estava "practicant" aquesta "negociació fictícia amb alguns" -en referència a ERC, perquè Junts no forma part de la taula de diàleg-, l'Estat els espiava "a tots". La dirigent independentista també ha aprofitat, com va fer ahir, per assenyalar Sánchez com a principal responsable "per acció o omissió" de l'espionatge massiu. "Aquest govern no mereix el vot de l'independentisme ni de cap grup que vulgui esclarir l'atac als drets democràtics", ha etzibat el diputat de la CUP Albert Botran alhora de defensar l'oposició al pla del seu grup.
Bildu i el PDECat, en canvi, sí que han assumit un paper cabdal per salvar el pla de Sánchez. "La gent no ha de pagar els greus errors d'aquest govern", ha argumentat Mertxe Aizpurua. Ferran Bel, portaveu del PDECat, ha indicat que no votar el decret suposa un "tret al peu" dels ciutadans. "Si votem en contra, estem fent que els ciutadans que omplen el dipòsit, els agricultors, els ramaders, els pescadors, no rebran ajudes. No és que ens disparem un tret al peu, és que disparem un tret al peu dels nostres conciutadans", ha assenyalat Bel, que ha indicat que la votació és com una segona edició de la reforma laboral, perquè no se'n qüestiona el contingut sinó les formes, molt marcades pel Catalangate i la negativa del govern espanyol a assumir responsabilitats.
El pla anticrisi prosperarà gràcies al sí de Bildu anunciat durant el debat. Els seus vots salvaran per la mínima la votació juntament amb els del PSOE, Unides Podem, PDECat, Més País, Compromís, Nueva Canarias, Partit Regionalista de Cantàbria i Teruel Existe. De poc ha servit la pressió en públic i en privat exercida pel ministre de Presidència, Félix Bolaños, per intentar arrencar in extremis el vot dels republicans, la relació amb es quals es va enverinar del tot després que la ministra de Defensa, Margarita Robles, justifiqués l'espionatge a l'independentisme. Ni les reunions de dimecres al vespre van servir per arrencar almenys una abstenció ni el discurs al faristol d'aquest dijous, directament adreçat a burxar el debat intern del grup que encapçala Gabriel Rufián. "Qui vol que s'apugi la gasolina als ciutadans i que la factura de la llum sigui més cara? Qui vol que s'apugi el lloguer un 10% o treure els ajuts directes a transportistes o suprimir a 600.000 famílies el bo social elèctric i l'increment de l'ingrés mínim vital?".
Conscient que els republicans acabarien votant en contra, els ha llançat una advertència final: "Lamento dir que qui voti que no està perjudicant els ciutadans amb la finalitat de danyar el govern. Són aquí per fer la vida més fàcil a les persones que els han posat a l'escó". La decisió d'ERC, que enarbora el rol de la "responsabilitat" al Congrés per arrencar mesures que beneficiïn els ciutadans, no ha estat fàcil. De fet, no s'ha madurat fins aquesta matinada després d'una jornada maratoniana de contactes amb socialistes i altres grups com Bildu. Des del faristol, la diputada Montse Bassa ha emplaçat la resta de la cambra a preguntar a Robles què votarà ERC al Congrés, ja que ha assenyalat que ella "coneix" els debats, documents i intimitats dels seus rivals polítics.
La ruptura que avui exhibirà ERC al Congrés no és considerada pel partit d'Oriol Junqueras com a irreconduïble, ja que, com han insistit els darrers dies, consideren vigent l'aposta per la via negociada per resoldre el conflicte i encara esperen que el govern espanyol assumeixi responsabilitats. "És un vot per la defensa dels drets i les llibertats més fonamentals. És un vot a la defensa de la ciutadania i la democràcia. I és un primer avís al govern espanyol, que ha d'assumir responsabilitats i garantir tota la transparència en el cas Pegasus, un nou cas de repressió política. Per començar, la ministra responsable d'aquest escàndol ha de dimitir", han defensat en un comunicat.
L'escàndol d'espionatge massiu i, especialment, les paraules de Robles, han curtcircuitat una entesa sobre el pla anticrisi, que ERC tenia previst aprovar quan va ser presentat i encara no havia esclatat el Catalangate. La cúpula dels republicans sosté que, per bé que el decret conté mesures que afecten la vida de la gent, defensar la ciutadania també és "forçar la fi dels excessos antidemocràtics". Argumenten que el PSOE -no fan referència a Podem, que els ha fet costat a l'hora de demanar dimissions-, ha estat "irresponsable" amb la falta de suports al decret i el que no pot fer és "fer recaure en els espiats, en les víctimes, el pes de la decisió".
L'espionatge, insisteixen, no és només una qüestió independentista, sinó "deixar sola i desprotegida la ciutadania davant la claveguera desbocada que Robles ha justificat". ERC no considera que el seu vot en contra sigui un trencament definitiu amb la majoria de la investidura i emplaça la Moncloa a tornar a la via negociada amb una agenda antirepressiva. "El govern espanyol té moltes eines per reconduir la situació: la primera és l'assumpció de responsabilitats i la transparència. ERC continuarà amb mà estesa per impulsar mesures de suport a la gent, però mai a costa de renunciar a la defensa dels drets fonamentals, que és tant com renunciar a la defensa de la ciutadania", conclouen.
Junts carrega contra el diàleg "fictici"
La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha fet una intervenció dura contra el govern espanyol a l'hora de justificar el vot contrari al decret. "La seva falta de respecte a la democràcia la demostren legislant i vulnerant drets fonamentals. Que s'acabi ja el diàleg fictici amb aquesta gent que ni ens vol ni ens respecta. Un diàleg que mai troba ni trobarà una data al calendari", ha remarcat Nogueras, que ha indicat que, mentre s'estava "practicant" aquesta "negociació fictícia amb alguns" -en referència a ERC, perquè Junts no forma part de la taula de diàleg-, l'Estat els espiava "a tots". La dirigent independentista també ha aprofitat, com va fer ahir, per assenyalar Sánchez com a principal responsable "per acció o omissió" de l'espionatge massiu. "Aquest govern no mereix el vot de l'independentisme ni de cap grup que vulgui esclarir l'atac als drets democràtics", ha etzibat el diputat de la CUP Albert Botran alhora de defensar l'oposició al pla del seu grup.
Bildu i el PDECat, en canvi, sí que han assumit un paper cabdal per salvar el pla de Sánchez. "La gent no ha de pagar els greus errors d'aquest govern", ha argumentat Mertxe Aizpurua. Ferran Bel, portaveu del PDECat, ha indicat que no votar el decret suposa un "tret al peu" dels ciutadans. "Si votem en contra, estem fent que els ciutadans que omplen el dipòsit, els agricultors, els ramaders, els pescadors, no rebran ajudes. No és que ens disparem un tret al peu, és que disparem un tret al peu dels nostres conciutadans", ha assenyalat Bel, que ha indicat que la votació és com una segona edició de la reforma laboral, perquè no se'n qüestiona el contingut sinó les formes, molt marcades pel Catalangate i la negativa del govern espanyol a assumir responsabilitats.