27
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
23:42h
Canvis a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'empresa pública que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio. El consell de l'ens públic, que presideix Rosa Romà, ha cessat, tal com estava previst, els directors de la televisió i de la ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo respectivament. Malgrat les pretensions inicials dels consellers proposats pel PSC i per Junts, cinc dels set del consell i que en volien la destitució immediata, la decisió es va posposar un mes, fins aquest dimecres. Es fa, tal com volia la presidenta, en paral·lel a la convocatòria del concurs públic per triar nous directors al setembre.
La sortida de Sanchis i Gordillo, promoguts en el seu moment per Junts el primer i per ERC el segon i que no seran reubicats a la Corporació, implica l'ascens en funcions dels seus segons, Sigfrid Gras i Jordi Borda, que són personal de la casa. Geni de Vilar assumirà la direcció dels mitjans digitals, càrrec que fins ara ocupava també Gordillo.
El cessament dels directors ha implicat que els caps d'informatius, David Bassa a la televisió, promogut per ERC, i Francesc Cano a la ràdio, promogut per Junts, hagin posat els seus càrrecs a disposició de Romà, que n'ha acceptat les renúncies. Els dos seguiran a l'estructura directiva de la Corporació. Bassa es dedicarà a l'estratègia transmèdia dels mitjans de la CCMA i Cano a la recerca. El relleu de Bassa ha creat malestar a la redacció de TV3. Les funcions de caps d'informatius les assumiran interinament Dani Bramon a la televisió i Joan Rusiñol i Natàlia Ramon a la ràdio.
Els directors sortints van haver de gestionar la tardor del 2017 i encara estan sent investigats per desobediència per la publicitat institucional de l'1-O. Sanchis ha mantingut el lideratge de TV3 en els darrers anys i ha apostat per formats d'èxit com Eufòria i Gordillo s'acomiada amb una millora de les audiències de la ràdio en el darrer EGM i una aposta per la millora dels continguts digitals i les aplicacions.
La pressa del PSC i de Junts pels relleus tenia, sobretot, a veure amb la pressió contra Bassa. Els socialistes en van demanar de forma explícita el cap del periodista i les crítiques de sectors de Junts, especialment en els entorns de Laura Borràs i Carles Puigdemont, envers els informatius de la televisió pública havien sovintejat. El PSC troba els informatius massa independentistes i Junts "hispanocèntrics" i esbiaixats cap a Esquerra.
La CCMA ha fet públiques aquest dimecres les bases del concurs, que s'haurà de resoldre abans del 30 de setembre i que haurà de posar el rumb cap a la "refundació" de l'ens i els seus mitjans per garantir-ne la viabilitat i l'èxit en l'actual context. S'obrirà un termini per presentar-se d'acord amb els requisits acadèmics, professionals i de projecte, i una Comissió de Valoració amb sis experts escollits "per unanimitat" del consell de la CCMA els avaluarà i entrevistarà.
La tria de noms serà elevada, amb informe justificat, al Consell. En darrera instància serà aquest organisme el que triarà entre els candidats considerats òptims. No es faran públics els noms dels aspirants, que podran formalitzar candidatures fins al 13 de juny. És una incògnita qui es postularà malgrat que en les darreres setmanes s'ha especulat amb diversos noms de dins i fora de la CCMA.
El pes del PSC en la tria
Al consell de la CCMA hi ha set membres: dos proposats per ERC -entre ells la presidenta-, dos de Junts i tres del PSC, d'acord amb el resultat de les darreres eleccions al Parlament. La llei estableix que els directors dels mitjans i la resta de directius han de ser escollits per dues terceres parts del Consell. Si no fos possible per desacord intern, es pot fer per majoria simple, però ja en una tercera votació.
Els consellers del PSC tenen, per tant, la clau i només en un context de fort enfrontament que es vol evitar podrien imposar directius els d'ERC i Junts. El reforç de les majories, així com l'obligatorietat del concurs per triar els directors en l'intent de reduir les ingerències polítiques, es va incloure en la modificació de la llei de la CCMA de l'any 2019 per unanimitat al Parlament.
Canvis a l'equip directiu
En les primeres passes del nou consell també se n'han reestructurat les àrees i ha perdut pes Andreu Martínez, l'home fort de Junts a la CCMA. Ara, a més dels directors de la ràdio i a la televisió, a l'equip directiu hi haurà els directors de Comercial i Màrqueting; de Gestió Pressupostària, Empresa Verda i Serveis Generals; d'Infraestructures Digitals i Tecnològiques; d'Innovació, Recerca i Estratègia Digital; d'Organització, Processos i Recursos Humans, a més de l'Oficina d'Estratègia (el cap de gabinet de Romà) i el consell de govern de la CCMA en ple.
Problemes de caixa
El nou consell afirma que el ritme de despesa dels primers mesos de l'any ha estat molt elevat i que aquest 2022 pràcticament no hi ha marge de maniobra. Des de Presidència s'apunta que Llorach "va gastar sense adaptar el pressupost". De fet, el secretari de Mitjans del Govern, Oriol Duran, ha apuntat a NacióDigital que l'anterior consell no va adaptar el seu pressupost en conèixer la partida que tocava a la CCMA -de 150 milions d'euros- i durant els tres primers mesos del 2022 s'ha excedit en 50 milions d'euros.
"En lloc de fer la previsió que tocava, van gastar per sobre de les possibilitats, sabent que vindria algú que ho hauria d'assumir", ha explicat Duran. De fet, Romà ha fet una petició per un increment pressupostari, però per ara no saben com es farà. Duran, a més, ha reclamat un pressupost més alt per a la CCMA: "No podem anar tapant el forat any rere any".
Llorach es reubica
Fa uns dies Junts i el PSC, que van intentar amb els seus consellers marcar el pas a Romà en les primeres passes del nou Consell, es van posar d'acord per triar conseller delegat a la Xarxa Audiovisual Local, que depèn de la Diputació de Barcelona. També aquest dimecres, i en un moviment que no es pot desvincular de la resta, s'ha nomenat Núria Llorach, expresidenta de la CCMA, com a secretaria general del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. La proposta és de Junts a l'òrgan regulador, que presideix Xevi Xirgo, va ser acceptada pels consellers del PSC primer i pels d'ERC en darrera instància.
La sortida de Sanchis i Gordillo, promoguts en el seu moment per Junts el primer i per ERC el segon i que no seran reubicats a la Corporació, implica l'ascens en funcions dels seus segons, Sigfrid Gras i Jordi Borda, que són personal de la casa. Geni de Vilar assumirà la direcció dels mitjans digitals, càrrec que fins ara ocupava també Gordillo.
El cessament dels directors ha implicat que els caps d'informatius, David Bassa a la televisió, promogut per ERC, i Francesc Cano a la ràdio, promogut per Junts, hagin posat els seus càrrecs a disposició de Romà, que n'ha acceptat les renúncies. Els dos seguiran a l'estructura directiva de la Corporació. Bassa es dedicarà a l'estratègia transmèdia dels mitjans de la CCMA i Cano a la recerca. El relleu de Bassa ha creat malestar a la redacció de TV3. Les funcions de caps d'informatius les assumiran interinament Dani Bramon a la televisió i Joan Rusiñol i Natàlia Ramon a la ràdio.
Els directors sortints van haver de gestionar la tardor del 2017 i encara estan sent investigats per desobediència per la publicitat institucional de l'1-O. Sanchis ha mantingut el lideratge de TV3 en els darrers anys i ha apostat per formats d'èxit com Eufòria i Gordillo s'acomiada amb una millora de les audiències de la ràdio en el darrer EGM i una aposta per la millora dels continguts digitals i les aplicacions.
La pressa del PSC i de Junts pels relleus tenia, sobretot, a veure amb la pressió contra Bassa. Els socialistes en van demanar de forma explícita el cap del periodista i les crítiques de sectors de Junts, especialment en els entorns de Laura Borràs i Carles Puigdemont, envers els informatius de la televisió pública havien sovintejat. El PSC troba els informatius massa independentistes i Junts "hispanocèntrics" i esbiaixats cap a Esquerra.
La CCMA ha fet públiques aquest dimecres les bases del concurs, que s'haurà de resoldre abans del 30 de setembre i que haurà de posar el rumb cap a la "refundació" de l'ens i els seus mitjans per garantir-ne la viabilitat i l'èxit en l'actual context. S'obrirà un termini per presentar-se d'acord amb els requisits acadèmics, professionals i de projecte, i una Comissió de Valoració amb sis experts escollits "per unanimitat" del consell de la CCMA els avaluarà i entrevistarà.
La tria de noms serà elevada, amb informe justificat, al Consell. En darrera instància serà aquest organisme el que triarà entre els candidats considerats òptims. No es faran públics els noms dels aspirants, que podran formalitzar candidatures fins al 13 de juny. És una incògnita qui es postularà malgrat que en les darreres setmanes s'ha especulat amb diversos noms de dins i fora de la CCMA.
El pes del PSC en la tria
Al consell de la CCMA hi ha set membres: dos proposats per ERC -entre ells la presidenta-, dos de Junts i tres del PSC, d'acord amb el resultat de les darreres eleccions al Parlament. La llei estableix que els directors dels mitjans i la resta de directius han de ser escollits per dues terceres parts del Consell. Si no fos possible per desacord intern, es pot fer per majoria simple, però ja en una tercera votació.
Els consellers del PSC tenen, per tant, la clau i només en un context de fort enfrontament que es vol evitar podrien imposar directius els d'ERC i Junts. El reforç de les majories, així com l'obligatorietat del concurs per triar els directors en l'intent de reduir les ingerències polítiques, es va incloure en la modificació de la llei de la CCMA de l'any 2019 per unanimitat al Parlament.
Canvis a l'equip directiu
En les primeres passes del nou consell també se n'han reestructurat les àrees i ha perdut pes Andreu Martínez, l'home fort de Junts a la CCMA. Ara, a més dels directors de la ràdio i a la televisió, a l'equip directiu hi haurà els directors de Comercial i Màrqueting; de Gestió Pressupostària, Empresa Verda i Serveis Generals; d'Infraestructures Digitals i Tecnològiques; d'Innovació, Recerca i Estratègia Digital; d'Organització, Processos i Recursos Humans, a més de l'Oficina d'Estratègia (el cap de gabinet de Romà) i el consell de govern de la CCMA en ple.
Problemes de caixa
El nou consell afirma que el ritme de despesa dels primers mesos de l'any ha estat molt elevat i que aquest 2022 pràcticament no hi ha marge de maniobra. Des de Presidència s'apunta que Llorach "va gastar sense adaptar el pressupost". De fet, el secretari de Mitjans del Govern, Oriol Duran, ha apuntat a NacióDigital que l'anterior consell no va adaptar el seu pressupost en conèixer la partida que tocava a la CCMA -de 150 milions d'euros- i durant els tres primers mesos del 2022 s'ha excedit en 50 milions d'euros.
"En lloc de fer la previsió que tocava, van gastar per sobre de les possibilitats, sabent que vindria algú que ho hauria d'assumir", ha explicat Duran. De fet, Romà ha fet una petició per un increment pressupostari, però per ara no saben com es farà. Duran, a més, ha reclamat un pressupost més alt per a la CCMA: "No podem anar tapant el forat any rere any".
Llorach es reubica
Fa uns dies Junts i el PSC, que van intentar amb els seus consellers marcar el pas a Romà en les primeres passes del nou Consell, es van posar d'acord per triar conseller delegat a la Xarxa Audiovisual Local, que depèn de la Diputació de Barcelona. També aquest dimecres, i en un moviment que no es pot desvincular de la resta, s'ha nomenat Núria Llorach, expresidenta de la CCMA, com a secretaria general del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. La proposta és de Junts a l'òrgan regulador, que presideix Xevi Xirgo, va ser acceptada pels consellers del PSC primer i pels d'ERC en darrera instància.