26
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
17:53h
El Govern s'ha reunit aquest dimarts amb l'escàndol del Catalangate sense remetre i sense que Pedro Sánchez hagi donat explicacions públiques al respecte. Una de les decisions més rellevants que s'han adoptat en les últimes hores passa per aparcar la taula de diàleg fins que la Moncloa no esclareixi l'espionatge massiu a una seixantena de dirigents independentistes. Així ho ha anunciat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la cita del gabinet català. D'aquesta manera, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, posa al congelador la principal aposta per resoldre el conflicte polític amb l'Estat que enarbora des que va arribar al càrrec.
"S'ha de saber què ha passat, qui ho ha ordenat i qui ho ha permès. Per acció i per omissió. Han de plegar, òbviament que han de plegar", ha apuntat Plaja, que ha situat la taula de diàleg "al marge" de tot plegat perquè "no es donen les condicions" per reprendre-la. "S'ha de resoldre aquesta urgència abans de poder parlar de la taula de negociació", ha apuntat la portaveu de l'executiu. "Les explicacions ja no es poden demorar més. Restem a l'espera", ha remarcat Plaja, que no ha concretat qui ha de dimitir perquè els falta informació. Els serveis jurídics de la Generalitat s'han activat per protegir els espiats davant d'aquesta intromissió en la intimitat.
La taula de diàleg es va reunir per última vegada el 15 de setembre al Palau de la Generalitat, moment en el qual es va acordar celebrar noves cites "periòdiques" i "discretes" per desbrossar el camí de la negociació. Una de les qüestions que s'estaven tractant, tal com va avançar NacióDigital, és un acord per protegir el català. "No val omplir-se la boca amb el diàleg, que no pot ser buit. Les explicacions han de ser convincents, perquè la confiança ha quedat malmesa, si és que en queda. Les explicacions, després de vuit dies, són necesàries", ha insistit la portaveu.
Plaja també ha anunciat que s'ha aprovat una bateria de mesures per tal d'exercir "totes les accions polítiques i legals necessàries" per aclarir l'espionatge massiu i depurar responsabilitats. "Han de desclassificar tot el que ha passat i garantir els drets fonamental", ha ressaltat Plaja. "Una democràcia ha de respectar totes les opcions polítiques i els drets de tots els ciutadans", ha remarcat. Entre les mesures acordades hi ha portar davant d'instàncies jurídiques internacionals el cas. "Que ningú s'equivoqui: això no es podrà tancar en fals", ha indicat la portaveu, que veu "insuficient" la resposta del govern espanyol, que ha "obligat" a "restringir" les relacions entre la Generalitat i la Moncloa fins que hi hagi explicacions.
L'executiu també reclama a la Moncloa que aixequi el secret de totes les actuacions relacionades amb l'espionatge massiu. En particular, la Generalitat sol·licitarà formalment al consell de ministres l'accés als contractes de qualsevol tipus que s'hagin pogut signar entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) o qualsevol altra agència estatal amb l'empresa NSO -la responsable de Pegasus- o altres companyies que ofereixin serveis anàlegs. Mentrestant, només hi haurà les "relacions indispensables" amb el govern espanyol per atendre necessitats urgents dels catalans. Els vincles entre la Generalitat i la Moncloa estan congelades des de dimarts de la setmana passada, quan el president Pere Aragonès va avisar que la confiança era "zero".
El CNIha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià per espiar persones de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats.
Les mateixes fonts sí admeten que els líders d'associacions independentistes catalanes han estat objecte informatiu del CNI els darrers anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons recorda el rotatiu. A més, les fonts del CNI admeten que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. També corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars que es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les escoltes, afegeixen, es van fer amb autorització judicial.
Un empresari israelià hauria exercit d'intermediari de l'empresa NSO Group, propietària del sistema d'espionatge Pegasus, i hauria subministrat a membres de la policia espanyola un sistema per irrompre en telèfons i dispositius mòbils sense deixar rastre, segons publiquen El Periódico i El Periódico de España. Aquest últim ha tingut accés a una carta d'invitació del 31 de juliol del 2014 de l'empresari Matian Caspy dirigida al director adjunt operatiu de la policia durant el mandat de Mariano Rajoy, Eugenio Pino. En la missiva es fixava una cita per a l'11 d'agost per fer una "prova de camp" que incloïa una demostració en viu d'un "sistema GSM passiu tàctic".
Està previst que Sánchez s'expliqui aquesta tarda al Senat, on serà interpel·lat pel cap de files de Junts a la cambra baixa, Josep Lluís Cleries. Una de les qüestions que estan en joc aquesta setmana és la convalidació del decret de mesures urgents per mitigar les conseqüències de la guerra a Ucraïna, que ERC està disposada a no votar en cas que les explicacions no siguin satisfactòries. Oriol Junqueras, president dels republicans, ha exigit dimissions al govern espanyol abans de dijous -el dia que s'ha de votar el decret-, i ha ressaltat que seria "igual de greu" que l'espionatge es fes amb autorització internacional. El Parlament ja ha aprovat presentar una denúncia pel cas.
"S'ha de saber què ha passat, qui ho ha ordenat i qui ho ha permès. Per acció i per omissió. Han de plegar, òbviament que han de plegar", ha apuntat Plaja, que ha situat la taula de diàleg "al marge" de tot plegat perquè "no es donen les condicions" per reprendre-la. "S'ha de resoldre aquesta urgència abans de poder parlar de la taula de negociació", ha apuntat la portaveu de l'executiu. "Les explicacions ja no es poden demorar més. Restem a l'espera", ha remarcat Plaja, que no ha concretat qui ha de dimitir perquè els falta informació. Els serveis jurídics de la Generalitat s'han activat per protegir els espiats davant d'aquesta intromissió en la intimitat.
La taula de diàleg es va reunir per última vegada el 15 de setembre al Palau de la Generalitat, moment en el qual es va acordar celebrar noves cites "periòdiques" i "discretes" per desbrossar el camí de la negociació. Una de les qüestions que s'estaven tractant, tal com va avançar NacióDigital, és un acord per protegir el català. "No val omplir-se la boca amb el diàleg, que no pot ser buit. Les explicacions han de ser convincents, perquè la confiança ha quedat malmesa, si és que en queda. Les explicacions, després de vuit dies, són necesàries", ha insistit la portaveu.
Plaja també ha anunciat que s'ha aprovat una bateria de mesures per tal d'exercir "totes les accions polítiques i legals necessàries" per aclarir l'espionatge massiu i depurar responsabilitats. "Han de desclassificar tot el que ha passat i garantir els drets fonamental", ha ressaltat Plaja. "Una democràcia ha de respectar totes les opcions polítiques i els drets de tots els ciutadans", ha remarcat. Entre les mesures acordades hi ha portar davant d'instàncies jurídiques internacionals el cas. "Que ningú s'equivoqui: això no es podrà tancar en fals", ha indicat la portaveu, que veu "insuficient" la resposta del govern espanyol, que ha "obligat" a "restringir" les relacions entre la Generalitat i la Moncloa fins que hi hagi explicacions.
L'executiu també reclama a la Moncloa que aixequi el secret de totes les actuacions relacionades amb l'espionatge massiu. En particular, la Generalitat sol·licitarà formalment al consell de ministres l'accés als contractes de qualsevol tipus que s'hagin pogut signar entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) o qualsevol altra agència estatal amb l'empresa NSO -la responsable de Pegasus- o altres companyies que ofereixin serveis anàlegs. Mentrestant, només hi haurà les "relacions indispensables" amb el govern espanyol per atendre necessitats urgents dels catalans. Els vincles entre la Generalitat i la Moncloa estan congelades des de dimarts de la setmana passada, quan el president Pere Aragonès va avisar que la confiança era "zero".
El CNIha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià per espiar persones de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats.
Les mateixes fonts sí admeten que els líders d'associacions independentistes catalanes han estat objecte informatiu del CNI els darrers anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons recorda el rotatiu. A més, les fonts del CNI admeten que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. També corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars que es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les escoltes, afegeixen, es van fer amb autorització judicial.
Un empresari israelià hauria exercit d'intermediari de l'empresa NSO Group, propietària del sistema d'espionatge Pegasus, i hauria subministrat a membres de la policia espanyola un sistema per irrompre en telèfons i dispositius mòbils sense deixar rastre, segons publiquen El Periódico i El Periódico de España. Aquest últim ha tingut accés a una carta d'invitació del 31 de juliol del 2014 de l'empresari Matian Caspy dirigida al director adjunt operatiu de la policia durant el mandat de Mariano Rajoy, Eugenio Pino. En la missiva es fixava una cita per a l'11 d'agost per fer una "prova de camp" que incloïa una demostració en viu d'un "sistema GSM passiu tàctic".
Està previst que Sánchez s'expliqui aquesta tarda al Senat, on serà interpel·lat pel cap de files de Junts a la cambra baixa, Josep Lluís Cleries. Una de les qüestions que estan en joc aquesta setmana és la convalidació del decret de mesures urgents per mitigar les conseqüències de la guerra a Ucraïna, que ERC està disposada a no votar en cas que les explicacions no siguin satisfactòries. Oriol Junqueras, president dels republicans, ha exigit dimissions al govern espanyol abans de dijous -el dia que s'ha de votar el decret-, i ha ressaltat que seria "igual de greu" que l'espionatge es fes amb autorització internacional. El Parlament ja ha aprovat presentar una denúncia pel cas.