ERC amenaça de votar en contra del decret de la guerra si Sánchez no respon amb dimissions al «Catalangate»

Els republicans denuncien el silenci del president espanyol i asseguren que "no tenen dubtes" que la Moncloa sabia que els independentistes estaven sent espiats

La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, en roda de premsa
La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, en roda de premsa | Marc Puig
25 d'abril del 2022
Actualitzat a la 13:52h
O hi ha dimissions pel Catalangateo ERC podria votar en contra del decret de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna que el govern espanyol porta dijous al Congrés dels Diputats. Aquesta és l'amenaça que llancen els republicans una setmana després que l'escàndol d'espionatge a l'independentisme s'hagi fet públic mentre el president Pedro Sánchez continua mantenint el silenci. Per al partit d'Oriol Junqueras no només és "insuficient" la proposta d'investigació interna del CNI llançada pel ministre Félix Bolaños, sinó que calen dimissions "el més aviat possible" de qui en sigui responsable. En joc està, avisen, el rol que fins ara han mantingut per garantir la seva estabilitat. 

En la mateixa línia expressada per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha advertit que la legislatura de Sánchez penja d'un fil si la seva intenció és acabar-la amb la majoria que va garantir la seva investidura i que fins ara li ha assegurat l'estabilitat. "Poden perillar totes les seves iniciatives", ha assegurat la portaveu republicana. De fet, NacióDigital ja va avançar que altres carpetes de les quals podria desmarcar-se ERC són la reforma de la llei mordassa i la tramitació de la llei de memòria històrica. Fins ara, els republicans s'han mostrat crítics amb el decret que es vota dijous, que inclou mesures per compensar l'auge de preus dels combustibles o un fre a l'increment del preu dels lloguers. El consideren "insuficient" perquè no aposta per mesures de caràcter estructural o més pressió fiscal a les elèctriques.   

El to de la cúpula de Calàbria ha anat in crescendo amb el pas dels dies davant la falta de resposta contundent que esperen per part del president Sánchez. "Es tracta d'una vulneració flagrant dels drets fonamentals, cosa que evidencia una mancança enorme a nivell de qualitat democràtica. No pot quedar impune, el govern espanyol no pot fer veure que no ha passat res", ha subratllat Vilalta, conscient també que la inquietud a la coalició de la Moncloa també ha crescut. Com els independentistes, Podem i els comuns també estan demanant dimissions. 

I és que tant els de Junqueras com l'espai que representa Yolanda Díaz són conscients del punt d'inflexió que el cas pot marcar en la legislatura. Vilalta ha argumentat que la voluntat d'ERC és mantenir el seu rol "útil" per als catalans i "responsable" que fins ara ha exercit a Madrid. Al mateix temps, però, ha advertit que les confiances han quedat dinamitades i que això té, inevitablement, una reverberació en les relacions amb el govern espanyol.

Una "persecució contra la dissidència"
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, les manté "congelades" des del passat dimarts i ha reclamat a Sánchez explicacions convicents en un termini d'una setmana. La reunió "cara a cara" entre presidents demanada no té encara data, de la mateixa manera que tampoc la té la taula de diàleg, a la qual els republicans insisteixen que no renunciaran. Resta per veure com combinaran els republicans l'aposta per la via negociada amb les amenaces llançades en les últimes hores. "No tenim dubtes que el govern de l'Estat sabia que estàvem sent espiats", ha insistit Vilalta, que dona per fet que és l'Estat qui va comprar Pegasus i qui ha espiat de forma "il·legal". En cas que la intervenció de les comunicacions s'hagués produït amb una ordre judicial, ha puntualitzat, no restaria gravetat a l'assumpte i caldrien igualment dimissions per tractar-se d'una "persecució contra la dissidència" política.

Que es donin explicacions a la comissió de secrets oficials -no constituïda pel bloqueig de partits com PP, Cs i Vox- és insuficient perquè no serien públiques, consideren des d'ERC, que afegeixen que tampoc tindrien "garanties de veracitat" del que allà es digui. Exigeixen saber qui va ordenar l'espionatge, amb quina finalitat, on està emmagatzemada la informació i quin ús se n'ha fet i que s'expliqui públicament amb les dimissions corresponents com passaria "a qualsevol altre país democràtic".