16
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
20
d'abril
a les
10:39h
Les problemàtiques derivades de la desigualtat social i la precarietat són més freqüents a Barcelona del que molts imaginen, però també és cert que colpegen més en funció del barri. Així ho assenyala l'enquesta sociodemogràfica de Barcelona del 2020, encarregada per l'Ajuntament de la ciutat i feta pública aquest dissabte, segons la qual un 25,8% dels ciutadans de la capital catalana es troben en risc de pobresa o exclusió social. Un percentatge que s'enfila fins al 49,2% en el cas del districte de Ciutat Vella i al 43,7% a Nou Barris i que és més baixa sobretot a Sarrià-Sant Gervasi (14,5%), Gràcia (16,3%) i l'Eixample (18,5%).
Aquesta és la segona edició de l'enquesta sociodemogràfica de Barcelona, la qual es va fer per primer cop el 2017, i es tracta d'un complet estudi sobre la qualitat de vida, les condicions de vida i les característiques de les llars de la ciutat i de les persones que hi resideixen. En aquest cas, la recollida d'informació es va fer entre el novembre de 2020 i el febrer de 2021 en una elevada mostra d'11.092 veïns de 4.671 habitatges representatius de la realitat municipal, una xifra superior a la de pràcticament totes les enquestes similars a la capital.
En tot cas, malgrat la taxa del 25,8% de població en risc de pobresa o exclusió social, el percentatge és inferior al detectat el 2017, quan s'hi trobava el 28%. Aquest indicador, també anomenat taxa AROPE (per les sigles en anglès) mesura la quantitat de persones que es troben en risc de pobresa, en situació de privació material severa o en una llar de baixa intensitat del treball. La dada de l'última enquesta, però, fa referència a la realitat de fa més d'un any, entre la segona i la tercera onada de la pandèmia de coronavirus.
Desgranant cadascun dels elements que conformen la taxa AROPE, i tal com es pot observar al mapa inicial, els districtes amb més veïns en risc de pobresa són de nou Ciutat Vella (44,4%) i Nou Barris (38,4%), i a la part baixa se situen Sarrià-Sant Gervasi (11,3%) i Gràcia (12,3%). Un 8,6% de la ciutat, a més, es troba en risc de pobresa severa, assolint el 23,9% a Ciutat Vella i el 15,5% a Nou Barris, i fins i tot un 4,4% se situa en risc de pobresa extrema, taxa que quasi es quadruplica a Ciutat Vella (16,2%).
La categoria de privació material severa engloba aquelles persones que no poden accedir a quatre de nou ítems considerats de consum bàsic. Els més comuns són la incapacitat per afrontar una despesa imprevista de 700 euros (25,2% dels barcelonins), de fer una setmana de vacances anual (21,5%), de mantenir la llar a una temperatura adequada (13,4%), de comprar un automòbil (12,7%), de pagar a temps els rebuts de l'energia (9,3%) o de menjar carn o peix cada dos dies (4%), mentre que quasi ningú compleix tres condicions més com no disposar de rentadora, de televisor o de telèfon.
En total, un 6,9% de ciutadans pateix quatre d'aquestes nou privacions, motiu pel qual es troba en situació de privació material severa, per bé que el percentatge s'enfila fins al 21,1% en el cas de Ciutat Vella i fins al 18,2% a Nou Barris, mentre que els ocorre escassament a un 1,9% de veïns de Gràcia, el 2,1% de Sarrià-Sant Gervasi i el 2,7% de les Corts.
De fet, un 20,1% de llars amb fills de Ciutat Vella i un 19,6% a Nou Barris tenen dificultats per atendre les necessitats d'aquests infants. En part perquè un 20,4% dels primers i un 16,6% dels segons viuen en habitatges amb baixa intensitat del treball, les quals inclouen aquells en què els adults residents van treballar menys del 20% de les hores possibles durant l'últim any. En aquesta categoria, se situa en tercer lloc el districte de les Corts, amb un 12,3% de les llars en aquesta situació, per damunt de Sant Martí (11,3%) i de la mitjana de la ciutat (10,2%).
Més diferències entre districtes
Més enllà d'aquestes variables que responen a models d'enquesta homologats a nivell internacional, el sondeig també recull informació d'aspectes més puntuals però que igualment evidencien una forta heterogeneïtat interna a Barcelona. Així, mentre un 77,9% de veïns de Sarrià-Sant Gervasi disposen de mútua privada i pràcticament la meitat tenen contractada alguna persona que els neteja la llar, això només ocorre en un 29,1% i un 8,9% dels casos a Nou Barris, respectivament. Al seu torn, Ciutat Vella és el districte amb menys habitatges amb televisió de pagament (40,6%), rentaplats (26,5%), cotxe particular (21,1%) o motocicleta (13,6%), mentre que la bicicleta és més comuna a les Corts (43,1%).
Un dels elements que més ha accentuat últimament les dificultats econòmiques de les persones amb menys recursos sobretot a Barcelona és l'elevat preu de l'habitatge. Aquesta qüestió, a més, afecta a la majoria de la població, ja que un 40,1% viu de lloguer i, malgrat que el 55,8% disposa del pis en propietat, un terç d'aquests encara estan pagant la hipoteca. En tot cas, l'enquesta reflecteix també grans diferències en els recursos destinats pels veïns de cada districte a aquesta qüestió, essent els lloguers més barats a Nou Barris (539,3 euros) i Sant Andreu (645,8) i, en l'altre extrem, es troben els de Sarrià-Sant Gervasi (1.106,7) i l'Eixample (928,4). El cost de les hipoteques són similars, excepte a l'Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí, on són més de 100 euros inferiors als dels seus lloguers, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi són 134 euros més cares.
L'habitatge puja més que els sous
En tot cas, el preu de l'habitatge des del 2017 no ha evolucionat en paral·lel al dels salaris, especialment pel que fa als lloguers, els quals han arribat a pujar fins a un 29,3% a Sants-Montjuïc, un 27,6% a Nou Barris, un 27,1% a Sant Martí, un 26,4% a Gràcia o un 23% a Horta-Guinardó, mentre que les retribucions pujaven molt per sota en cada districte. De fet, fins i tot haurien caigut un 3,5% a Sarrià-Sant Gervasi i un 1% a l'Eixample.
En els casos més extrems, el cost del lloguer ha crescut 22 punts més que els salaris a Sant Martí, mentre que el de les hipoteques ho han fet 33 punts més que els sous a Ciutat Vella. Precisament la retribució mitjana a aquest districte calculada per unitat de consum (ponderant pels integrants de la llar) se situa tot just per sobre dels 1.000, com la de Nou Barris, molt lluny que la de Sarrià-Sant Gervasi o les Corts, on ronda els 1.850 euros.
Més enllà dels districtes, la situació econòmica també impacta en funció de característiques com l'edat o la nacionalitat. El percentatge de barcelonins d'entre 25 i 34 anys en risc de pobresa o exclusió social arriba al 32,2%, però cau a quasi la meitat en els grups entre 55 i 74 anys. La taxa AROPE no es mostra segons les diferents situacions de ciutadania, però, en canvi, quasi la meitat de veïns amb nacionalitat de fora de la Unió Europea estan en risc de pobresa, per només un 18,4% dels que tenen ciutadania espanyola o el 17,3% dels que la tenen europea. Fins i tot un 23,7% de migrants no comunitaris estan en risc de pobresa severa i un 22,4%, amb privació material severa.
Les condicions socioeconòmiques també impacten en aspectes com l'estat de salut. Així, un 83,6% de barcelonins perceben que tenen un estat de salut bo o molt bo, però aquest percentatge cau fins al 75,5% en el cas de les llars situades en barris on la renda disponible mitjana és molt baixa.
Igualment, la precarietat es mostra sovint en el fenomen multi-llar, analitzat en aquesta enquesta, la qual identifica aquells habitatges on conviuen nuclis diferents amb economies i espais diferenciats (a banda dels compartits). Un 3,5% dels habitatges de la ciutat compleixen aquestes característiques, tot i que el percentatge puja fins al 8% a Ciutat Vella, el 5% a l'Eixample i el 4,5% a Sarrià-Sant Gervasi.
Poca gent se sent sola tot i viure-hi
El fenomen contrari serien les cases unipersonals, les quals representen un 24% del total (3,6 punts menys que el 2017). Un 72,4% de ciutadans, per tant, viu acompanyat i, malgrat això, un 77% de la població assegura que no se sent sola mai o gairebé mai, mentre que tan sols un 3,9% s'hi sent sovint o molt sovint, segons declara a l'enquesta. Cal recordar, en tot cas, que les entrevistes es van fer en un moment complicat de la pandèmia, amb restriccions vigents i mesos després de confinaments durs.
A més, els preparatius i el treball de camp del sondeig han permès fer una aproximació a la quantitat real de gent que viu a Barcelona. En el moment de fer-se, hi hauria 1.783.566 barcelonins, tot i que tan sols un 94,3% d'aquests estarien empadronats a la ciutat. D'entre els 90.171 que no ho estarien, el percentatge és especialment alt (del 30%) en els del grup d'entre 25 i 34 anys. Igualment, el nombre de veïns que han viscut sempre a la capital catalana ha caigut del 55,8% al 49,6% des del 2017, mentre que el nombre d'habitatges buits o amb altres usos no residencials és de 29.613, un 7,2% menys que tres anys abans.
Aquesta és la segona edició de l'enquesta sociodemogràfica de Barcelona, la qual es va fer per primer cop el 2017, i es tracta d'un complet estudi sobre la qualitat de vida, les condicions de vida i les característiques de les llars de la ciutat i de les persones que hi resideixen. En aquest cas, la recollida d'informació es va fer entre el novembre de 2020 i el febrer de 2021 en una elevada mostra d'11.092 veïns de 4.671 habitatges representatius de la realitat municipal, una xifra superior a la de pràcticament totes les enquestes similars a la capital.
En tot cas, malgrat la taxa del 25,8% de població en risc de pobresa o exclusió social, el percentatge és inferior al detectat el 2017, quan s'hi trobava el 28%. Aquest indicador, també anomenat taxa AROPE (per les sigles en anglès) mesura la quantitat de persones que es troben en risc de pobresa, en situació de privació material severa o en una llar de baixa intensitat del treball. La dada de l'última enquesta, però, fa referència a la realitat de fa més d'un any, entre la segona i la tercera onada de la pandèmia de coronavirus.
Desgranant cadascun dels elements que conformen la taxa AROPE, i tal com es pot observar al mapa inicial, els districtes amb més veïns en risc de pobresa són de nou Ciutat Vella (44,4%) i Nou Barris (38,4%), i a la part baixa se situen Sarrià-Sant Gervasi (11,3%) i Gràcia (12,3%). Un 8,6% de la ciutat, a més, es troba en risc de pobresa severa, assolint el 23,9% a Ciutat Vella i el 15,5% a Nou Barris, i fins i tot un 4,4% se situa en risc de pobresa extrema, taxa que quasi es quadruplica a Ciutat Vella (16,2%).
La categoria de privació material severa engloba aquelles persones que no poden accedir a quatre de nou ítems considerats de consum bàsic. Els més comuns són la incapacitat per afrontar una despesa imprevista de 700 euros (25,2% dels barcelonins), de fer una setmana de vacances anual (21,5%), de mantenir la llar a una temperatura adequada (13,4%), de comprar un automòbil (12,7%), de pagar a temps els rebuts de l'energia (9,3%) o de menjar carn o peix cada dos dies (4%), mentre que quasi ningú compleix tres condicions més com no disposar de rentadora, de televisor o de telèfon.
En total, un 6,9% de ciutadans pateix quatre d'aquestes nou privacions, motiu pel qual es troba en situació de privació material severa, per bé que el percentatge s'enfila fins al 21,1% en el cas de Ciutat Vella i fins al 18,2% a Nou Barris, mentre que els ocorre escassament a un 1,9% de veïns de Gràcia, el 2,1% de Sarrià-Sant Gervasi i el 2,7% de les Corts.
De fet, un 20,1% de llars amb fills de Ciutat Vella i un 19,6% a Nou Barris tenen dificultats per atendre les necessitats d'aquests infants. En part perquè un 20,4% dels primers i un 16,6% dels segons viuen en habitatges amb baixa intensitat del treball, les quals inclouen aquells en què els adults residents van treballar menys del 20% de les hores possibles durant l'últim any. En aquesta categoria, se situa en tercer lloc el districte de les Corts, amb un 12,3% de les llars en aquesta situació, per damunt de Sant Martí (11,3%) i de la mitjana de la ciutat (10,2%).
Més diferències entre districtes
Més enllà d'aquestes variables que responen a models d'enquesta homologats a nivell internacional, el sondeig també recull informació d'aspectes més puntuals però que igualment evidencien una forta heterogeneïtat interna a Barcelona. Així, mentre un 77,9% de veïns de Sarrià-Sant Gervasi disposen de mútua privada i pràcticament la meitat tenen contractada alguna persona que els neteja la llar, això només ocorre en un 29,1% i un 8,9% dels casos a Nou Barris, respectivament. Al seu torn, Ciutat Vella és el districte amb menys habitatges amb televisió de pagament (40,6%), rentaplats (26,5%), cotxe particular (21,1%) o motocicleta (13,6%), mentre que la bicicleta és més comuna a les Corts (43,1%).
Un dels elements que més ha accentuat últimament les dificultats econòmiques de les persones amb menys recursos sobretot a Barcelona és l'elevat preu de l'habitatge. Aquesta qüestió, a més, afecta a la majoria de la població, ja que un 40,1% viu de lloguer i, malgrat que el 55,8% disposa del pis en propietat, un terç d'aquests encara estan pagant la hipoteca. En tot cas, l'enquesta reflecteix també grans diferències en els recursos destinats pels veïns de cada districte a aquesta qüestió, essent els lloguers més barats a Nou Barris (539,3 euros) i Sant Andreu (645,8) i, en l'altre extrem, es troben els de Sarrià-Sant Gervasi (1.106,7) i l'Eixample (928,4). El cost de les hipoteques són similars, excepte a l'Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí, on són més de 100 euros inferiors als dels seus lloguers, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi són 134 euros més cares.
L'habitatge puja més que els sous
En tot cas, el preu de l'habitatge des del 2017 no ha evolucionat en paral·lel al dels salaris, especialment pel que fa als lloguers, els quals han arribat a pujar fins a un 29,3% a Sants-Montjuïc, un 27,6% a Nou Barris, un 27,1% a Sant Martí, un 26,4% a Gràcia o un 23% a Horta-Guinardó, mentre que les retribucions pujaven molt per sota en cada districte. De fet, fins i tot haurien caigut un 3,5% a Sarrià-Sant Gervasi i un 1% a l'Eixample.
En els casos més extrems, el cost del lloguer ha crescut 22 punts més que els salaris a Sant Martí, mentre que el de les hipoteques ho han fet 33 punts més que els sous a Ciutat Vella. Precisament la retribució mitjana a aquest districte calculada per unitat de consum (ponderant pels integrants de la llar) se situa tot just per sobre dels 1.000, com la de Nou Barris, molt lluny que la de Sarrià-Sant Gervasi o les Corts, on ronda els 1.850 euros.
Més enllà dels districtes, la situació econòmica també impacta en funció de característiques com l'edat o la nacionalitat. El percentatge de barcelonins d'entre 25 i 34 anys en risc de pobresa o exclusió social arriba al 32,2%, però cau a quasi la meitat en els grups entre 55 i 74 anys. La taxa AROPE no es mostra segons les diferents situacions de ciutadania, però, en canvi, quasi la meitat de veïns amb nacionalitat de fora de la Unió Europea estan en risc de pobresa, per només un 18,4% dels que tenen ciutadania espanyola o el 17,3% dels que la tenen europea. Fins i tot un 23,7% de migrants no comunitaris estan en risc de pobresa severa i un 22,4%, amb privació material severa.
Les condicions socioeconòmiques també impacten en aspectes com l'estat de salut. Així, un 83,6% de barcelonins perceben que tenen un estat de salut bo o molt bo, però aquest percentatge cau fins al 75,5% en el cas de les llars situades en barris on la renda disponible mitjana és molt baixa.
Igualment, la precarietat es mostra sovint en el fenomen multi-llar, analitzat en aquesta enquesta, la qual identifica aquells habitatges on conviuen nuclis diferents amb economies i espais diferenciats (a banda dels compartits). Un 3,5% dels habitatges de la ciutat compleixen aquestes característiques, tot i que el percentatge puja fins al 8% a Ciutat Vella, el 5% a l'Eixample i el 4,5% a Sarrià-Sant Gervasi.
Poca gent se sent sola tot i viure-hi
El fenomen contrari serien les cases unipersonals, les quals representen un 24% del total (3,6 punts menys que el 2017). Un 72,4% de ciutadans, per tant, viu acompanyat i, malgrat això, un 77% de la població assegura que no se sent sola mai o gairebé mai, mentre que tan sols un 3,9% s'hi sent sovint o molt sovint, segons declara a l'enquesta. Cal recordar, en tot cas, que les entrevistes es van fer en un moment complicat de la pandèmia, amb restriccions vigents i mesos després de confinaments durs.
A més, els preparatius i el treball de camp del sondeig han permès fer una aproximació a la quantitat real de gent que viu a Barcelona. En el moment de fer-se, hi hauria 1.783.566 barcelonins, tot i que tan sols un 94,3% d'aquests estarien empadronats a la ciutat. D'entre els 90.171 que no ho estarien, el percentatge és especialment alt (del 30%) en els del grup d'entre 25 i 34 anys. Igualment, el nombre de veïns que han viscut sempre a la capital catalana ha caigut del 55,8% al 49,6% des del 2017, mentre que el nombre d'habitatges buits o amb altres usos no residencials és de 29.613, un 7,2% menys que tres anys abans.