01
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
21:00h
Els periodistes polítics de Barcelona saben que Laura Borràs s'irrita si se li formula qualsevol pregunta sobre el contingut dels correus electrònics substanciats en la investigació sobre el presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. La presidenta del Parlament no s'ha estalviat comentaris de desaprovació, en públic i en privat, quan les entrevistes periodístiques han perseguit desbrossar interrogants sobre la seva causa judicial. Borràs és vehement per defensar-se, ja sigui davant les càmeres o en contactes informatius més discrets a la cambra catalana, en els quals ha posat èmfasi en les últimes setmanes, marcades també els moviments a la cúpula de Junts, on aspira a tenir un rol preponderant.
A mesura que s'apropen els dies decisius que poden condicionar la legislatura -al marge dels efectes polítics que pugui tenir el Catalangate, que ha unit circumstancialment l'independentisme-, tant la presidenta del Parlament com el seu partit han preparat el terreny de joc amb permís del cas d'espionatge. Borràs, que sempre ha sostingut que no va cometre irregularitats i que és víctima d'una ofensiva en clau de repressió -fins al punt d'afirmar que s'han manipulat els correus en què es detalla el fraccionament de contractes-, considera que no pot ser suspesa al Parlament sense que se l'hagi jutjada, perquè es vulneraria la seva presumpció d'innocència. El seu futur és en mans d'ERC i la CUP, atès que els grups unionistes avalen el compliment estricte del reglament.
Borràs no se sent interpel·lada per l'article 25.4 del reglament de la cambra, que preveu que els electes als quals se'ls obri judici oral per casos de corrupció siguin apartats de les seves funcions. D'acord amb el relat que el seu cas s'ha de classificar en el capítol d'episodis de repressió als dirigents del procés, Borràs va celebrar queel nou president d'Òmnium, Xavier Antich, l'inclogués entre les damnificades en la causa general contra l'independentisme.
Al seu torn, Junts ja ha equiparat el cas de Borràs amb el del diputat Pau Juvillà -tot i les diferències en l'origen dels fets- i demana un "front comú" de resposta al Parlament. Missatge dirigit a ERC i CUP, sense concrecions sobre les conseqüències que tindria tot el que no fos una acció de suport incondicional a Borràs. Perquè aquesta és la clau de tot plegat: els efectes sobre la legislatura d'un xoc entre les forces independentistes a tomb d'una eventual suspensió de Borràs. Fins on forçaria la màquina l'entorn de la presidenta? Perillaria el Govern? Junts s'avindria a deixar l'executiu? Seria desgavellat pensar en un escenari d'avançament electoral?
Són preguntes que només tindrien recorregut en el supòsit que ERC i la CUP deixessin caure Borràs. En d'altres paraules, que interpretessin el seu com un cas de presumpta corrupció i decidissin aplicar el reglament del Parlament quan s'obri judici oral. El calendari avança -elTribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha completat la instrucció-, però les forces independentistes continuen sense mullar-se. La CUP ha optat per traslladar a la militància la decisió que haurà de prendre al Parlament -per la seva complexitat, tot i haver definit el cas com de presumpta corrupció- i ERC es manté encallada. No ha determinat com es posicionarà ni tampoc ha concretat si recorrerà a la militància abans de pronunciar-se al Parlament.
Els detalls ajuden a intuir fins a quin punt els republicans dubten. En una de les poques referències públiques que ha fet el president de la Generalitat sobre el cas Borràs -en el marc de la roda de premsa del 5 d'abril per presentar el pla de resposta als efectes de la guerra a Ucraïna-, Pere Aragonès va definir la investigació com un assumpte de "presumpta corrupció". A la vegada, el grup parlamentari d'ERC ha evitat paraules altisonants, per molt que veus republicanes amb tant ascendent com la de Marta Rovira han fet evident que la naturalesa del cas Borràs té diferències substancials amb el procediment penal que van patir els presos polítics i els exiliats, o fins i tot altres diputats o alts càrrecs investigats. Noms propis del partit amb ascendent sobre les bases, com Joan Tardà, han estat encara més contundents.
Un "consens" encara per explorar
Mentrestant, dirigents amb pes en l'estructura governamental admeten incomoditat per les turbulències que es podrien derivar d'una suspensió de la presidenta de la cambra catalana. El discurs oficial, però, recorda que la decisió s'ha de prendre amb el "consens" de les forces sobiranistes, inclosos els comuns, un consens que encara no s'ha explorat. ERC sosté que el cas de Borràs és previ a l'1 d'octubre i no és "comparable" a altres procediments, sense desatendre que el focus judicial sobre la dirigent de Junts s'ha mantingut pel seu pes representatiu dins l'independentisme. Quan arribi l'hora de la veritat, els republicans hauran de fixar posició a la mesa del Parlament. Però la conclusió també es podria traslladar a la comissió de l'estatut del diputat -presidida per Jaume Alonso-Cuevillas, que va ser apartat de la mesa de la cambra després de marcar distàncies amb estratègies "simbòliques" de confrontació- si en la discussió política a la mesa es manifesten dubtes sobre les particularitats del cas. Un escenari que el missatge oficial de Junts s'esforça a abonar.
ERC, però, divisa una pista d'aterratge en el cas d'optar per una decisió dura, que tensi el seu soci al Govern. És la que veu quan constata que, a Junts, el debat sobre el tancament de files amb Borràs no genera unanimitat. El mateix secretari general de Junts, Jordi Sànchez -que ja ha anunciat que deixarà pas en el congrés de la formació-, va evidenciar l'esquerda quan va verbalitzar a TV3 que una eventual suspensió de Borràs no podia comprometre el futur del Govern: "Soc dels que crec que continuar o no en el Govern ha d'estar objectat en raons polítiques", va argumentar sobre un hipotètic trencament de l'executiu per tensions al Parlament. Va ser en la mateixa entrevista -al programa Els Matins i a preguntes de Lídia Heredia- que Sànchez va admetre que, en alguns lideratges de Junts, "sobra vanitat" i "falta lleialtat de grup". No va posar-hi noms, però al secretari general se li va entendre tot. Ella, uns dies més tard, el va contradir públicament.
La relació política entre Sànchez i Borràs és dolenta. La mateixa Borràs no amaga que va votar en contra del pacte per a la investidura d'Aragonès que Sànchez va negociar i segellar amb ERC i també ha marcat distàncies de pactes com ara el de la Diputació de Barcelona. No és estrany, doncs, que el dirigent ja hagi manifestat queJordi Turull seria un "gran" successor com a líder orgànic del partit, ara que tant la presidenta del Parlament com Turull aspiren a noves responsabilitats a la formació.
En els canvis que s'han de produir en el congrés de l'estiu a la Catalunya Nord, Borràs entomarà l'altra batalla que manté oberta. Si Carles Puigdemont fa un pas al costat, no és gens descartable que aspiri a la presidència de Junts mentre que, si l'expresident manté rang orgànic, la pugna amb l'exconseller per la secretaria general estarà servida. Borràs és una figura amb ascendent entre la militància, sens dubte. Turull, també, amb l'afegit que suma ancoratges al partit, especialment entre càrrecs governamentals, amb trajectòria ja en l'extinta Convergència. Les converses discretes entre tots dos per albirar un escenari d'entesa es troben en un estat embrionari. I la reordenació interna de Junts es discutirà en paral·lel a l'escenari judicial que pot condicionar la legislatura.
A mesura que s'apropen els dies decisius que poden condicionar la legislatura -al marge dels efectes polítics que pugui tenir el Catalangate, que ha unit circumstancialment l'independentisme-, tant la presidenta del Parlament com el seu partit han preparat el terreny de joc amb permís del cas d'espionatge. Borràs, que sempre ha sostingut que no va cometre irregularitats i que és víctima d'una ofensiva en clau de repressió -fins al punt d'afirmar que s'han manipulat els correus en què es detalla el fraccionament de contractes-, considera que no pot ser suspesa al Parlament sense que se l'hagi jutjada, perquè es vulneraria la seva presumpció d'innocència. El seu futur és en mans d'ERC i la CUP, atès que els grups unionistes avalen el compliment estricte del reglament.
Borràs no se sent interpel·lada per l'article 25.4 del reglament de la cambra, que preveu que els electes als quals se'ls obri judici oral per casos de corrupció siguin apartats de les seves funcions. D'acord amb el relat que el seu cas s'ha de classificar en el capítol d'episodis de repressió als dirigents del procés, Borràs va celebrar queel nou president d'Òmnium, Xavier Antich, l'inclogués entre les damnificades en la causa general contra l'independentisme.
Al seu torn, Junts ja ha equiparat el cas de Borràs amb el del diputat Pau Juvillà -tot i les diferències en l'origen dels fets- i demana un "front comú" de resposta al Parlament. Missatge dirigit a ERC i CUP, sense concrecions sobre les conseqüències que tindria tot el que no fos una acció de suport incondicional a Borràs. Perquè aquesta és la clau de tot plegat: els efectes sobre la legislatura d'un xoc entre les forces independentistes a tomb d'una eventual suspensió de Borràs. Fins on forçaria la màquina l'entorn de la presidenta? Perillaria el Govern? Junts s'avindria a deixar l'executiu? Seria desgavellat pensar en un escenari d'avançament electoral?
Són preguntes que només tindrien recorregut en el supòsit que ERC i la CUP deixessin caure Borràs. En d'altres paraules, que interpretessin el seu com un cas de presumpta corrupció i decidissin aplicar el reglament del Parlament quan s'obri judici oral. El calendari avança -elTribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha completat la instrucció-, però les forces independentistes continuen sense mullar-se. La CUP ha optat per traslladar a la militància la decisió que haurà de prendre al Parlament -per la seva complexitat, tot i haver definit el cas com de presumpta corrupció- i ERC es manté encallada. No ha determinat com es posicionarà ni tampoc ha concretat si recorrerà a la militància abans de pronunciar-se al Parlament.
Els detalls ajuden a intuir fins a quin punt els republicans dubten. En una de les poques referències públiques que ha fet el president de la Generalitat sobre el cas Borràs -en el marc de la roda de premsa del 5 d'abril per presentar el pla de resposta als efectes de la guerra a Ucraïna-, Pere Aragonès va definir la investigació com un assumpte de "presumpta corrupció". A la vegada, el grup parlamentari d'ERC ha evitat paraules altisonants, per molt que veus republicanes amb tant ascendent com la de Marta Rovira han fet evident que la naturalesa del cas Borràs té diferències substancials amb el procediment penal que van patir els presos polítics i els exiliats, o fins i tot altres diputats o alts càrrecs investigats. Noms propis del partit amb ascendent sobre les bases, com Joan Tardà, han estat encara més contundents.
Un "consens" encara per explorar
Mentrestant, dirigents amb pes en l'estructura governamental admeten incomoditat per les turbulències que es podrien derivar d'una suspensió de la presidenta de la cambra catalana. El discurs oficial, però, recorda que la decisió s'ha de prendre amb el "consens" de les forces sobiranistes, inclosos els comuns, un consens que encara no s'ha explorat. ERC sosté que el cas de Borràs és previ a l'1 d'octubre i no és "comparable" a altres procediments, sense desatendre que el focus judicial sobre la dirigent de Junts s'ha mantingut pel seu pes representatiu dins l'independentisme. Quan arribi l'hora de la veritat, els republicans hauran de fixar posició a la mesa del Parlament. Però la conclusió també es podria traslladar a la comissió de l'estatut del diputat -presidida per Jaume Alonso-Cuevillas, que va ser apartat de la mesa de la cambra després de marcar distàncies amb estratègies "simbòliques" de confrontació- si en la discussió política a la mesa es manifesten dubtes sobre les particularitats del cas. Un escenari que el missatge oficial de Junts s'esforça a abonar.
ERC, però, divisa una pista d'aterratge en el cas d'optar per una decisió dura, que tensi el seu soci al Govern. És la que veu quan constata que, a Junts, el debat sobre el tancament de files amb Borràs no genera unanimitat. El mateix secretari general de Junts, Jordi Sànchez -que ja ha anunciat que deixarà pas en el congrés de la formació-, va evidenciar l'esquerda quan va verbalitzar a TV3 que una eventual suspensió de Borràs no podia comprometre el futur del Govern: "Soc dels que crec que continuar o no en el Govern ha d'estar objectat en raons polítiques", va argumentar sobre un hipotètic trencament de l'executiu per tensions al Parlament. Va ser en la mateixa entrevista -al programa Els Matins i a preguntes de Lídia Heredia- que Sànchez va admetre que, en alguns lideratges de Junts, "sobra vanitat" i "falta lleialtat de grup". No va posar-hi noms, però al secretari general se li va entendre tot. Ella, uns dies més tard, el va contradir públicament.
La relació política entre Sànchez i Borràs és dolenta. La mateixa Borràs no amaga que va votar en contra del pacte per a la investidura d'Aragonès que Sànchez va negociar i segellar amb ERC i també ha marcat distàncies de pactes com ara el de la Diputació de Barcelona. No és estrany, doncs, que el dirigent ja hagi manifestat queJordi Turull seria un "gran" successor com a líder orgànic del partit, ara que tant la presidenta del Parlament com Turull aspiren a noves responsabilitats a la formació.
En els canvis que s'han de produir en el congrés de l'estiu a la Catalunya Nord, Borràs entomarà l'altra batalla que manté oberta. Si Carles Puigdemont fa un pas al costat, no és gens descartable que aspiri a la presidència de Junts mentre que, si l'expresident manté rang orgànic, la pugna amb l'exconseller per la secretaria general estarà servida. Borràs és una figura amb ascendent entre la militància, sens dubte. Turull, també, amb l'afegit que suma ancoratges al partit, especialment entre càrrecs governamentals, amb trajectòria ja en l'extinta Convergència. Les converses discretes entre tots dos per albirar un escenari d'entesa es troben en un estat embrionari. I la reordenació interna de Junts es discutirà en paral·lel a l'escenari judicial que pot condicionar la legislatura.