12
d'abril
del
2022
La suposada crisi de convivència causada pel procés català ha estat un dels arguments dels contraris a l'autodeterminació per impedir-ne el debat. Un nou estudi publicat aquest dimarts per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i EsadeEcPol, però, torna a rebutjar que existeixi cap problemàtica d'aquest tipus, ni a dins de Catalunya ni respecte a la resta de l'Estat. Conclou que la diferència entre votants de diversos partits és superior a la que existeix entre territoris, tot i que certifica una elevada desconfiança general respecte les institucions.
En tot cas, el sondeig sí que apunta a que la valoració que fan els ciutadans de la resta de l'Estat respecte els catalans és sensiblement pitjor que la que fan els catalans dels ciutadans de la resta de l'Estat. Això s'extreu d'una pregunta sobre el grau d'afecte respecte les persones del propi territori i de la resta, en una escala entre 0 i 100. Els més puntuats sempre són els veïns del mateix territori, però igualment en tots els casos són els catalans aquells que obtenen una valoració més baixa, excepte en les respostes des de Catalunya.
Els catalans no puntuen per sota del 50 el nivell d'afecte amb els ciutadans de cap altre territori, essent els de Madrid aquells que queden més avall, tot i que amb un 50,4 de mitjana. En canvi, només els bascos puntuen els catalans per sobre del 50, amb un 56,4, mentre que tota la resta ho fan per sota, tant els valencians (46,3), els gallecs (46,2), els madrilenys (45,2), els andalusos (41,6) o especialment els extremenys (34,7). En cap altre cas els habitants d'un territori cauen per sota del 50 per part de ningú, només els catalans i per part de quasi tothom.
Tot i això, les autores de l'informe, Sandra León i Amuitz Garmendia, subratllen que "els sentiments d'afecte entre les persones de diferents territoris són, en general, neutrals o positius". O en tot cas, "el grau de polarització és bastant més baix que el que reflecteixen les dades de polarització afectiva entre votants de diferents partits".
I és que l'enquesta també pregunta pel grau d'afecte entre els electorats dels diversos partits i les diferències que emergeixen són molt més notables. És estrany que els votants d'una formació puntuïn amb més de 50 punts als d'una altra opció política i fins i tot la mitjana cau per sota del 10 en casos de partits a les antípodes del propi, molt per sota que la valoració rebuda per Catalunya per part de qualsevol altre territori.
Només es troben aprovats en electorats aliens en el cas dels votants de Vox amb els del PP (51); els de Podem amb els del PSOE (58,1) i d'ERC (50,3); els d'ERC amb els de Junts (52,3); els de Junts amb els d'ERC (55); o els de la CUP amb els d'ERC (56,7), tot i que no amb els de Junts (45,1). En canvi, no es pot saber la valoració que posen els diversos votants als de la CUP, però, perquè l'enquesta no els ho pregunta. En tot cas, la polarització global entre electorats és més baixa al País Basc, Catalunya i el País Valencià que a la resta de territoris.
Una de les autores de l'estudi, la politòloga i analista sènior d'EsadeEcPol Sandra León, subratlla el fet que la polarització afectiva partidista és més alta que la territorial, havent diferències entre electorats molt superiors que les que hi ha respecte l'afecte cap als catalans des d'altres territoris. De fet, Madrid emergeix com la regió amb més polarització partidista, tot i que admet que això pot ser degut a la campanya electoral de l'any passat, on hi va haver molta confrontació entorn la dicotomia de la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, de "socialisme/comunisme o llibertat".
La menor polarització partidista a dins de Catalunya i l'afecte diferencial menor respecte la resta de l'Estat que la que tenen els habitants d'altres territoris respecte els catalans podria fer pensar que la convivència hi és menys problemàtica. Tot i això, una altre pregunta de l'enquesta demana pel nivell de convivència percebuda al barri o municipi, a la mateixa comunitat i al conjunt de l'Estat, i en tots els casos és Catalunya qui assenyala mitjanes més baixes en aquesta categoria.
Malgrat tot, l'estudi apunta que "no sembla que hi hagi un problema de convivència, ni en el conjunt d'Espanya ni en les comunitats autònomes de la mostra". Pel que fa a la confiança interpersonal, els catalans la situen en nivells similars a la mitjana estatal, la qual, a la vegada, "es correspon amb la mitjana de la resta de països europeus". El sondeig, però, sí que detecta nivells baixos de confiança respecte les institucions, un tret compartit amb altres democràcies del sud d'Europa que s'accentua sobretot a partir de la crisi financera del 2008 i que, des de llavors, no ha remès.
I en concret, Catalunya és el territori amb una menor confiança institucional. A l'hora de puntuar-la en una escala de 0 a 10, és on s'obté una nota mitjana més baixa tant en relació al govern local (4,4), l'autonòmic (4,1) i l'estatal (3,3) i a la Unió Europea (4,5). De fet, Galícia i País Basc són els únics llocs on la confiança en els governs local i autonòmic arriba al 5, mentre que la Unió Europea obté un 5 pelat tan sols a Galícia i Madrid. L'executiu central, en canvi, no aprova enlloc. León alerta, en aquest sentit, que una baixa confiança institucional pot comportar major reticència a pagar impostos per finançar els serveis públics que les institucions ofereixen.
Factors que marquen la personalitat
L'enquesta de l'ICIP i EsadeEcPol porta per títol "Polarització i convivència a Espanya 2021", el treball de camp es va fer entre el 22 d'octubre i el 12 de novembre de l'any passat i va comptar amb 7.189 entrevistes per internet. També pregunta per la importància de cada factor per percebre la identitat i caràcter d'una persona i no acaba de fer emergir cap factor realment rellevant, ni pel que fa al conjunt de l'Estat com a Catalunya.
Allò que més pesa és el gènere, però tan sols un 35% creu que importa bastant o molt, per davant de la ciutadania o nacionalitat (30%), la religió (25%), la classe social (19%) o la comunitat autònoma d'origen (17%). De fet, ni tan sols la llengua se situa com a rellevant, malgrat que a Catalunya se situa a la centralitat del debat polític. Allí és bastant o molt important només per a un 21% d'enquestats a l'hora de percebre una identitat, molt similar que a la resta de territoris de l'Estat.
En tot cas, el sondeig sí que apunta a que la valoració que fan els ciutadans de la resta de l'Estat respecte els catalans és sensiblement pitjor que la que fan els catalans dels ciutadans de la resta de l'Estat. Això s'extreu d'una pregunta sobre el grau d'afecte respecte les persones del propi territori i de la resta, en una escala entre 0 i 100. Els més puntuats sempre són els veïns del mateix territori, però igualment en tots els casos són els catalans aquells que obtenen una valoració més baixa, excepte en les respostes des de Catalunya.
Els catalans no puntuen per sota del 50 el nivell d'afecte amb els ciutadans de cap altre territori, essent els de Madrid aquells que queden més avall, tot i que amb un 50,4 de mitjana. En canvi, només els bascos puntuen els catalans per sobre del 50, amb un 56,4, mentre que tota la resta ho fan per sota, tant els valencians (46,3), els gallecs (46,2), els madrilenys (45,2), els andalusos (41,6) o especialment els extremenys (34,7). En cap altre cas els habitants d'un territori cauen per sota del 50 per part de ningú, només els catalans i per part de quasi tothom.
Tot i això, les autores de l'informe, Sandra León i Amuitz Garmendia, subratllen que "els sentiments d'afecte entre les persones de diferents territoris són, en general, neutrals o positius". O en tot cas, "el grau de polarització és bastant més baix que el que reflecteixen les dades de polarització afectiva entre votants de diferents partits".
I és que l'enquesta també pregunta pel grau d'afecte entre els electorats dels diversos partits i les diferències que emergeixen són molt més notables. És estrany que els votants d'una formació puntuïn amb més de 50 punts als d'una altra opció política i fins i tot la mitjana cau per sota del 10 en casos de partits a les antípodes del propi, molt per sota que la valoració rebuda per Catalunya per part de qualsevol altre territori.
Només es troben aprovats en electorats aliens en el cas dels votants de Vox amb els del PP (51); els de Podem amb els del PSOE (58,1) i d'ERC (50,3); els d'ERC amb els de Junts (52,3); els de Junts amb els d'ERC (55); o els de la CUP amb els d'ERC (56,7), tot i que no amb els de Junts (45,1). En canvi, no es pot saber la valoració que posen els diversos votants als de la CUP, però, perquè l'enquesta no els ho pregunta. En tot cas, la polarització global entre electorats és més baixa al País Basc, Catalunya i el País Valencià que a la resta de territoris.
Una de les autores de l'estudi, la politòloga i analista sènior d'EsadeEcPol Sandra León, subratlla el fet que la polarització afectiva partidista és més alta que la territorial, havent diferències entre electorats molt superiors que les que hi ha respecte l'afecte cap als catalans des d'altres territoris. De fet, Madrid emergeix com la regió amb més polarització partidista, tot i que admet que això pot ser degut a la campanya electoral de l'any passat, on hi va haver molta confrontació entorn la dicotomia de la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, de "socialisme/comunisme o llibertat".
La menor polarització partidista a dins de Catalunya i l'afecte diferencial menor respecte la resta de l'Estat que la que tenen els habitants d'altres territoris respecte els catalans podria fer pensar que la convivència hi és menys problemàtica. Tot i això, una altre pregunta de l'enquesta demana pel nivell de convivència percebuda al barri o municipi, a la mateixa comunitat i al conjunt de l'Estat, i en tots els casos és Catalunya qui assenyala mitjanes més baixes en aquesta categoria.
Malgrat tot, l'estudi apunta que "no sembla que hi hagi un problema de convivència, ni en el conjunt d'Espanya ni en les comunitats autònomes de la mostra". Pel que fa a la confiança interpersonal, els catalans la situen en nivells similars a la mitjana estatal, la qual, a la vegada, "es correspon amb la mitjana de la resta de països europeus". El sondeig, però, sí que detecta nivells baixos de confiança respecte les institucions, un tret compartit amb altres democràcies del sud d'Europa que s'accentua sobretot a partir de la crisi financera del 2008 i que, des de llavors, no ha remès.
I en concret, Catalunya és el territori amb una menor confiança institucional. A l'hora de puntuar-la en una escala de 0 a 10, és on s'obté una nota mitjana més baixa tant en relació al govern local (4,4), l'autonòmic (4,1) i l'estatal (3,3) i a la Unió Europea (4,5). De fet, Galícia i País Basc són els únics llocs on la confiança en els governs local i autonòmic arriba al 5, mentre que la Unió Europea obté un 5 pelat tan sols a Galícia i Madrid. L'executiu central, en canvi, no aprova enlloc. León alerta, en aquest sentit, que una baixa confiança institucional pot comportar major reticència a pagar impostos per finançar els serveis públics que les institucions ofereixen.
Factors que marquen la personalitat
L'enquesta de l'ICIP i EsadeEcPol porta per títol "Polarització i convivència a Espanya 2021", el treball de camp es va fer entre el 22 d'octubre i el 12 de novembre de l'any passat i va comptar amb 7.189 entrevistes per internet. També pregunta per la importància de cada factor per percebre la identitat i caràcter d'una persona i no acaba de fer emergir cap factor realment rellevant, ni pel que fa al conjunt de l'Estat com a Catalunya.
Allò que més pesa és el gènere, però tan sols un 35% creu que importa bastant o molt, per davant de la ciutadania o nacionalitat (30%), la religió (25%), la classe social (19%) o la comunitat autònoma d'origen (17%). De fet, ni tan sols la llengua se situa com a rellevant, malgrat que a Catalunya se situa a la centralitat del debat polític. Allí és bastant o molt important només per a un 21% d'enquestats a l'hora de percebre una identitat, molt similar que a la resta de territoris de l'Estat.