07
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
20:47h
Nou cop de la justícia espanyola contra la regulació dels preus del lloguer. El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals tres articles més i part d’un altre de la llei catalana d'habitatge, que limita el preu dels lloguers, la Llei 11/2020 que el mateix tribunal ja va anul·lar en gran manera fa unes setmanes.
En concret, els nous articles que ara es declaren contraris a la Constitució fan referència al règim sancionador (article 14 i un incís de l’apartat 1 de l’article 16), l’obligació de reallotjament (article 18) i l’obligació de formular una oferta de lloguer social en cas d’exclusió residencial com a pas previ per iniciar el procediment judicial de desnonament (article 17).
A principis de març, el mateix TC va estimar el recurs presentat per 50 diputats del PP i va anul·lar part d'aquesta llei que aquest dijous ha tornat a retallar. La sentència va ser aprovada per unanimitat i va ser redactada pel magistrat Ramón Sáez Valcárcel. En total, el TC ja ha anul·lat deu articles de la llei, una decisió que al març ja va provocar un allau de crítiques de partits catalans i del Sindicat de Llogaters, que va impulsar la mesura i que demanava desobeir la resolució. I és que amb la sentència del març, a la pràctica els lloguers ja no es podran regular.
El Parlament va aprovar la llei l'any 2020 amb els vots de Junts, ERC, els comuns i la CUP. Establia que qualsevol contracte de lloguer d'un pis que ja estigui al mercat no podrà pujar de preu i obligava els propietaris a mantenir les quotes, tant si el llogater és nou com si es tracta d'una renovació dels actuals inquilins.
A més, en el cas que el lloguer estigués per sobre de l'índex de preus de la Generalitat, s'havia d'adequar a aquest. Els propietaris dels pisos d'obra nova estaran exempts d'aplicar la norma durant els primers tres anys. Una excepció que va ser incorporada a la proposició a petició de la Generalitat amb la intenció de no perjudicar el sector immobiliari.
Segons dades de 2021, el preu del lloguer va baixar més en aquells municipis on es va aplicar la llei i el nombre de contractes es va mantenir. Concretament, la normativa obligava a congelar i baixar el preu del lloguer a les zones més tensades de les ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants.
En concret, els nous articles que ara es declaren contraris a la Constitució fan referència al règim sancionador (article 14 i un incís de l’apartat 1 de l’article 16), l’obligació de reallotjament (article 18) i l’obligació de formular una oferta de lloguer social en cas d’exclusió residencial com a pas previ per iniciar el procediment judicial de desnonament (article 17).
A principis de març, el mateix TC va estimar el recurs presentat per 50 diputats del PP i va anul·lar part d'aquesta llei que aquest dijous ha tornat a retallar. La sentència va ser aprovada per unanimitat i va ser redactada pel magistrat Ramón Sáez Valcárcel. En total, el TC ja ha anul·lat deu articles de la llei, una decisió que al març ja va provocar un allau de crítiques de partits catalans i del Sindicat de Llogaters, que va impulsar la mesura i que demanava desobeir la resolució. I és que amb la sentència del març, a la pràctica els lloguers ja no es podran regular.
El Parlament va aprovar la llei l'any 2020 amb els vots de Junts, ERC, els comuns i la CUP. Establia que qualsevol contracte de lloguer d'un pis que ja estigui al mercat no podrà pujar de preu i obligava els propietaris a mantenir les quotes, tant si el llogater és nou com si es tracta d'una renovació dels actuals inquilins.
A més, en el cas que el lloguer estigués per sobre de l'índex de preus de la Generalitat, s'havia d'adequar a aquest. Els propietaris dels pisos d'obra nova estaran exempts d'aplicar la norma durant els primers tres anys. Una excepció que va ser incorporada a la proposició a petició de la Generalitat amb la intenció de no perjudicar el sector immobiliari.
Segons dades de 2021, el preu del lloguer va baixar més en aquells municipis on es va aplicar la llei i el nombre de contractes es va mantenir. Concretament, la normativa obligava a congelar i baixar el preu del lloguer a les zones més tensades de les ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants.