Són punkis i són decimonòniques

«Si l'etiqueta de "literatura victoriana" pot semblar carrinclona, queca o decimonònica, només cal anar un vespre al JOK per comprovar que també pot ser divertida, estripada i punki»

Blanca Pujals i Carlota Freixenet
Blanca Pujals i Carlota Freixenet | ND
07 d'abril del 2022
Actualitzat el 22 de març del 2024 a les 17:30h

"Un programa dedicat a parlar de literatura anglesa i, sobretot, literatura victoriana. L'hem creat perquè sempre ens fan la mateixa pregunta: Però vosaltres que sou tan guerreres i tan feministes, per què us agrada Jane Austen? Per què us agraden les Bronte? A la qual cosa nosaltres responem: Doncs per això!" Així es presentava en societat un podcast que va néixer a principis d'any: Punkis Decimonòniques. Elles són la Blanca Pujals, editora de Petits Plaers i Club Victòria de Viena Edicions, i Carlota Freixenet, llibretera de La Carbonera al Poblesec. El que va començar com un club de lectura d'una de les col·leccions que més ha triomfat els últims anys a casa nostra, on cada mes es comenta a la llibreria de la Carlota un dels Petits Plaers de la Blanca, va acabar convertint-se en converses fins a hores intempestives sobre literatura victoriana.

Publicar aquestes converses tant de nínxol, que a gairebé tothom li hauria semblat una idea de bomber, és el que està convertint a les Punkis Decimonòniques en un fenomen que està fidelitzant un cop al mes tot d'amants de la literatura anglesa durant el regnat de Victòria I a la cocteleria del JOK, un restaurant, cocteleria i factoria cultural situat al carrer Mallorca, 275 de Barcelona. Un espai que han ideat el periodista Joan Maria Pou i el seu soci Oriol Badia i que aposta per la cuina, el beure i la cultura catalana, tot quilòmetre zero. L'ètica periodística m'obliga a mencionar que sóc part implicada en el projecte cultural del JOK però que l'èxit de les 'Punkis Decimonòniques' rau exclusivament en elles, que són qui tenen el talent i el nervi.
 

Un episodi de Punkis Decimonòniques


Ja han gravat quatre capítols, corresponents a quatre llibres que han devorat i dels quals en parlen amb una passió d'aquelles que s'encomana. Han dedicat programes a Agnes Grey, d'Anne Brontë; Seny i Sentiment de Jane Austen; Cranford, d'Elizabeth Gaskell i aquesta setmana han gravat en directe el quart episodi, corresponent al mes d'abril, sobre Jane Eyre, de Charlotte Brontë. Sembla una proesa que cada mes aconsegueixin reunir prop de quaranta persones en una cocteleria per posar a parir Willoughby o admirar les Dashwood, però quan les veus en acció t'adones que la clau, una mica com tot en aquesta vida, és l'entusiasme amb què han llegit, debatut, parlat i treballat el llibre en qüestió. Parlen dels personatges victorians com qui parla de la companya d'institut que fa temps que no veus, però que segueixes a xarxes, o com qui parla del veí del quart primera, o de la celebritat que apareix a les revistes del cor. La diuen de l'alçada d'un campanar sempre que poden, aterren tot allò que pot ser massa elevat i eleven tot allò que pot semblar banal. "Són ben boges, les estimem!", que diria aquell mem.

M'agrada que existeixi un podcast com les Punkis Decimonòniques no només perquè m'agrada el programa (culpable: jo també llegeixo literatura victoriana) sinó també perquè demostra que la cultura és entreteniment i que totes dues coses poden anar de bracet i ser d'alta qualitat. Si l'etiqueta de "literatura victoriana" pot semblar carrinclona, queca o decimonònica, només cal anar un vespre al JOK per comprovar que també pot ser divertida, estripada i punki. La Blanca Pujals i la Carlota Freixenet són punkis decimonòniques i són boníssimes. Les podreu veure en acció el pròxim 4 de maig, al c/Mallorca 275, comentant "La formació d'una marquesa", de Frances Hodgson Burnett. Jo no m'ho perdria.

Arxivat a