05
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
16:53h
La qüestió clau de l'estratègia de l'exili, que fa referència a l'abast de les euroordres del Tribunal Suprem sobre els dirigents independentistes exiliats, encara la recta final. La vista oral d'aquest dimarts a Luxemburg -una vista llarga, densa i amb moltes preguntes per part dels jutges europeus- ha servit per evidenciar el profund debat que hi ha en el si del tribunal sobre la qüestió. La data marcada en vermell al calendari és el 14 de juliol, qual s'ha de pronunciar l'advocat general designat per a aquest cas, i després arribarà la sentència. Els advocats consultats per NacióDigital asseguren que "hi ha partit" i es mostren satisfets per com ha anat la jornada.
A la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la vista ha seguit el guió previst. Només ha sorprès les defenses els dubtes de Bèlgica a l'hora de defensar les resolucions dels seus tribunals, uns dubtes que les lletrades han mirat de reconduir al final. Espanya ha tancat files amb Pablo Llarena i ha manifestat una posició dura, que fa prevaldre la confiança mútua entre els estats encara que això passi per sobre dels drets fonamentals. La Comissió Europea, per la seva banda, també ha defensat les euroordres de Llarena en una posició contundent, que ha generat alguns dubtes entre els jutges europeus que hauran de decidir sobre la qüestió.
1. Quin calendari se seguirà a partir d'ara?
Si es compleix amb el calendari previst, el 14 de juliol es pronunciarà l'advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour. La seva opinió no és vinculant, però acostuma a coincidir amb la sentència posterior en un percentatge elevat de casos. El ponent de la sentència serà Lars Bay Larsen, vicepresident del TJUE. En base a aquesta previsió, es dona per fet que el posicionament definitiu del tribunal arribarà després de l'estiu. Paral·lelament, hi ha prevista també la qüestió del recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu, encara sense data. De tota manera, les principals novetats judicial vinculades a Puigdemont ja es produiran un cop hagi passat el congrés de Junts, que serà la primera quinzena de juny a la Catalunya Nord.
Una de les opcions que hi ha damunt la taula és que el líder a l'exili deixi la presidència del partit per tal que, si es pot produir un retorn a Catalunya, sigui al marge de les sigles. En les últimes setmanes, l'expresident ha estat investit com a màxim dirigent del Consell per la República, institució a la qual vol dotar de protagonisme a través de l'elaboració del nou full de ruta de l'independentisme al marge dels partits. Dins de Junts, però, també té feina pendent: l'adeu de Jordi Sànchez a la secretaria general deixa buida una vacant i, en cas que plegui ell de president, s'hauran de buscar dos relleus. Laura Borràs i Jordi Turull apareixen en totes les travesses per ascendir.
2. Els advocats, satisfets i optimistes
Els advocats dels exiliats han sortit satisfets de la vista, tenint en compte la complexitat de la qüestió. "Hi ha partit, el debat està obert", ha apuntat Andreu Van den Eynde en declaracions a NacióDigital. "El tribunal ha deixat clar que no canviarà la seva jurisprudència, sinó que hi aprofundirà", ha afegit Gonzalo Boye. L'advocat de Puigdemont, Puig i Comín ha denunciat una persecució contra la "minoria nacional" catalana i ha acusat a Llarena d'utilitzar les euroordres amb finalitats polítiques. L'advocat de Marta Rovira ha aprofitat la vista per comunicar al TJUE que avui mateix -en plena vista- ha rebut la sentència del TC de Junqueras, amb els vots particulars que diuen que el Suprem no va fer cas de la sentència de la justícia europea.
A la vista, els advocats han defensat que la sala segona presidida per Manuel Marchena no era el tribunal competent per jutjar el cas ni per emetre euroordres. Benet Salellas, de fet, ha recordat que Gabriel ja no és diputada i malgrat això el Suprem manté que el procediment a les seves mans. Després de la jornada, Salellas ha assenyalat a aquest diari que el TJUE ha mostrat interès per aprofitar el cas i fer "avançar" la seva jurisprudència en aquesta qüestió, que servirà també per aprofundir en la defensa dels drets fonamentals a la Unió Europea. També han alertat que els exiliats no tindran un judici just si són extradits a Espanya i han exigit acabar ja amb la "persecució" per convocar un referèndum.
3. Espanya es bunqueritza
Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, els dos fiscals amb menys reflexos del judici del procés al Tribunal Suprem, han estat els encarregats de defensar la posició del ministeri públic en la vista celebrada a Luxemburg. Ho han fet des d'una posició "formalista", esquivant en tot moment parlar de drets fonamentals". La visió de la Fiscalia s'ha basat en què no hi ha hagut cap vulneració de drets dels implicats i, també, en la idea que "no hi pot haver cap dubte" sobre la competència del Suprem per demanar l'entrega dels exiliats. Els fiscals han insistit que és "absurd i il·lògic" que Bèlgica qüestionés la capacitat de l'alt tribunal estatal per demanar l'entrega de Puigdemont i la resta de dirigents que van optar per defensar-se des de l'exterior un cop declarada -sense efectes pràctics- la independència durant la tardor del 2017.
Per tant, la Fiscalia no s'ha mogut ni un mil·límetre de la línia argumental que defensa des de la tardor del referèndum malgrat els revessos acumulats en diversos països. Ni Bèlgica, ni el Regne Unit, ni Alemanya ni Itàlia s'han avingut a acceptar les euroordres de l'Estat, fet que ha portat Llarena a elevar preguntes sobre l'abast del mecanisme davant del TJUE. En l'últim intent, després de la detenció de Puigdemont a l'Alguer, la justícia espanyola va veure com en qüestió d'hores l'expresident era posat en llibertat i podia tornar a Brussel·les per exercir com a eurodiputat. Cinc anys després, la Fiscalia exhibeix els mateixos arguments que, fins ara, els han fet topar davant dels tribunals d'arreu d'Europa.
4. Els dubtes de Bèlgica i la posició dura de la Comissió
La qüestió més sorprenent de la vista ha estat, probablement, la posició de Bèlgica. Els representants belgues tenien previst defensar les resolucions dels seus tribunals, però a l'hora de la veritat ho han fet amb la boca petita, amb poca contundència, desmarcant-se sense dir-ho de la posició dels seus jutges. Al final de la vista, han reconduït la situació i han recordat que totes les decisions adoptades s'han basat en la regulació de les euroordres i que la comunicació amb les autoritats espanyoles va ser "permanent" en el cas de Lluís Puig, com argumentaven també les defenses. "Tot el que deia Espanya que no se'ls havia consultat la decisió se'ls ha ensorrat amb les al·legacions de Bèlgica", ha detallat Boye a aquest diari.
El posicionament de Brussel·les, si bé era previsible, també ha estat dur. Ha tancat files amb Espanya i ha defensat les euroordres del jutge Llarena, i ha dit que es pot acceptar una extradició si no hi ha una "defectes sistèmics" d'estat de dret. Aquest concepte, esgrimit també per Espanya, han provocat dubtes entre alguns magistrats, que han demanat explicacions i han hagut de clarificar la seva jurisprudència davant d'algunes interpretacions incorrectes. "El posicionament de la Comissió és de fa deu anys", ha deixat clar Boye a aquest diari. A banda, els advocats han fet notar també que a Espanya els independentistes es tracten de manera contrària als drets fonamentals, i això, si bé no necessàriament és una "deficiència sistemàtica", també s'ha de tenir en compte a l'hora de rebutjar una euroordre.
5. Vista llarga, debat intens, interès del TJUE
La vista ha arrencat puntual a les nou del matí i ha estat llarga, de més cinc hores. Després de les intervencions de les parts -tenien entre 10 i 15 minuts cada una- el tribunal ha volgut fer preguntes, especialment a la Comissió Europea i al Regne d'Espanya. Això indica, a parer dels advocats, l'interès per part del TJUE en una causa que les defenses tenen clar que, quan es resolgui, tindrà efectes en tots es exiliats i també en casos futurs en què hi hagi en joc drets fonamentals. En el si del tribunal, de fet, s'ha vist divergència de criteris: alguns magistrat molt favorables en la defensa dels drets fonamentals i d'altres que han exhibit un criteri més "formalista". Enmig d'aquest debat encès, el tribunal haurà de consensuar una posició per dictar sentència, tot apunta que després de l'estiu.
6. L'altra peça pendent
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament de concedir el suplicatori al Suprem i retirar-los la immunitat. Fins ara, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha rebutjar retornar-los aquesta protecció perquè, argumenta, no hi ha risc de detenció i el procediment de l'euroordre està suspès a l'espera que es resolguin les prejudicials de Llarena. Malgrat tot, això no ha impedit incidents com el de l'Alguer, on Puigdemont va ser detingut i finalment alliberat. Itàlia va deixar en suspens el procediment a l'espera de la justícia europea.
Si totes dues carpetes donen el resultat esperat per les defenses serviran per "crear un marc jurídic adequat" per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats, en paraules de Boye. Faltarà per resoldre, però, una gran pregunta: què farà Espanya? Acatarà les resolucions que arribin del TJUE i permetrà, si són bones per als exiliats, el seu retorn a Catalunya? Puigdemont -que va dir que celebraria el seu aniversari a casa- ha deixat clar que el retorn dels exiliats ha d'anar lligat a una "solució política" i va alertar fa unes setmanes que, malgrat que la decisió de Luxemburg doni la raó als independentistes, el retorn podria no produir-se perquè hi ha la possibilitat que Espanya es negui a complir les sentències europees. Per això, però, encara falten mesos.
A la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la vista ha seguit el guió previst. Només ha sorprès les defenses els dubtes de Bèlgica a l'hora de defensar les resolucions dels seus tribunals, uns dubtes que les lletrades han mirat de reconduir al final. Espanya ha tancat files amb Pablo Llarena i ha manifestat una posició dura, que fa prevaldre la confiança mútua entre els estats encara que això passi per sobre dels drets fonamentals. La Comissió Europea, per la seva banda, també ha defensat les euroordres de Llarena en una posició contundent, que ha generat alguns dubtes entre els jutges europeus que hauran de decidir sobre la qüestió.
1. Quin calendari se seguirà a partir d'ara?
Si es compleix amb el calendari previst, el 14 de juliol es pronunciarà l'advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour. La seva opinió no és vinculant, però acostuma a coincidir amb la sentència posterior en un percentatge elevat de casos. El ponent de la sentència serà Lars Bay Larsen, vicepresident del TJUE. En base a aquesta previsió, es dona per fet que el posicionament definitiu del tribunal arribarà després de l'estiu. Paral·lelament, hi ha prevista també la qüestió del recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu, encara sense data. De tota manera, les principals novetats judicial vinculades a Puigdemont ja es produiran un cop hagi passat el congrés de Junts, que serà la primera quinzena de juny a la Catalunya Nord.
Una de les opcions que hi ha damunt la taula és que el líder a l'exili deixi la presidència del partit per tal que, si es pot produir un retorn a Catalunya, sigui al marge de les sigles. En les últimes setmanes, l'expresident ha estat investit com a màxim dirigent del Consell per la República, institució a la qual vol dotar de protagonisme a través de l'elaboració del nou full de ruta de l'independentisme al marge dels partits. Dins de Junts, però, també té feina pendent: l'adeu de Jordi Sànchez a la secretaria general deixa buida una vacant i, en cas que plegui ell de president, s'hauran de buscar dos relleus. Laura Borràs i Jordi Turull apareixen en totes les travesses per ascendir.
2. Els advocats, satisfets i optimistes
Els advocats dels exiliats han sortit satisfets de la vista, tenint en compte la complexitat de la qüestió. "Hi ha partit, el debat està obert", ha apuntat Andreu Van den Eynde en declaracions a NacióDigital. "El tribunal ha deixat clar que no canviarà la seva jurisprudència, sinó que hi aprofundirà", ha afegit Gonzalo Boye. L'advocat de Puigdemont, Puig i Comín ha denunciat una persecució contra la "minoria nacional" catalana i ha acusat a Llarena d'utilitzar les euroordres amb finalitats polítiques. L'advocat de Marta Rovira ha aprofitat la vista per comunicar al TJUE que avui mateix -en plena vista- ha rebut la sentència del TC de Junqueras, amb els vots particulars que diuen que el Suprem no va fer cas de la sentència de la justícia europea.
A la vista, els advocats han defensat que la sala segona presidida per Manuel Marchena no era el tribunal competent per jutjar el cas ni per emetre euroordres. Benet Salellas, de fet, ha recordat que Gabriel ja no és diputada i malgrat això el Suprem manté que el procediment a les seves mans. Després de la jornada, Salellas ha assenyalat a aquest diari que el TJUE ha mostrat interès per aprofitar el cas i fer "avançar" la seva jurisprudència en aquesta qüestió, que servirà també per aprofundir en la defensa dels drets fonamentals a la Unió Europea. També han alertat que els exiliats no tindran un judici just si són extradits a Espanya i han exigit acabar ja amb la "persecució" per convocar un referèndum.
3. Espanya es bunqueritza
Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, els dos fiscals amb menys reflexos del judici del procés al Tribunal Suprem, han estat els encarregats de defensar la posició del ministeri públic en la vista celebrada a Luxemburg. Ho han fet des d'una posició "formalista", esquivant en tot moment parlar de drets fonamentals". La visió de la Fiscalia s'ha basat en què no hi ha hagut cap vulneració de drets dels implicats i, també, en la idea que "no hi pot haver cap dubte" sobre la competència del Suprem per demanar l'entrega dels exiliats. Els fiscals han insistit que és "absurd i il·lògic" que Bèlgica qüestionés la capacitat de l'alt tribunal estatal per demanar l'entrega de Puigdemont i la resta de dirigents que van optar per defensar-se des de l'exterior un cop declarada -sense efectes pràctics- la independència durant la tardor del 2017.
Per tant, la Fiscalia no s'ha mogut ni un mil·límetre de la línia argumental que defensa des de la tardor del referèndum malgrat els revessos acumulats en diversos països. Ni Bèlgica, ni el Regne Unit, ni Alemanya ni Itàlia s'han avingut a acceptar les euroordres de l'Estat, fet que ha portat Llarena a elevar preguntes sobre l'abast del mecanisme davant del TJUE. En l'últim intent, després de la detenció de Puigdemont a l'Alguer, la justícia espanyola va veure com en qüestió d'hores l'expresident era posat en llibertat i podia tornar a Brussel·les per exercir com a eurodiputat. Cinc anys després, la Fiscalia exhibeix els mateixos arguments que, fins ara, els han fet topar davant dels tribunals d'arreu d'Europa.
4. Els dubtes de Bèlgica i la posició dura de la Comissió
La qüestió més sorprenent de la vista ha estat, probablement, la posició de Bèlgica. Els representants belgues tenien previst defensar les resolucions dels seus tribunals, però a l'hora de la veritat ho han fet amb la boca petita, amb poca contundència, desmarcant-se sense dir-ho de la posició dels seus jutges. Al final de la vista, han reconduït la situació i han recordat que totes les decisions adoptades s'han basat en la regulació de les euroordres i que la comunicació amb les autoritats espanyoles va ser "permanent" en el cas de Lluís Puig, com argumentaven també les defenses. "Tot el que deia Espanya que no se'ls havia consultat la decisió se'ls ha ensorrat amb les al·legacions de Bèlgica", ha detallat Boye a aquest diari.
El posicionament de Brussel·les, si bé era previsible, també ha estat dur. Ha tancat files amb Espanya i ha defensat les euroordres del jutge Llarena, i ha dit que es pot acceptar una extradició si no hi ha una "defectes sistèmics" d'estat de dret. Aquest concepte, esgrimit també per Espanya, han provocat dubtes entre alguns magistrats, que han demanat explicacions i han hagut de clarificar la seva jurisprudència davant d'algunes interpretacions incorrectes. "El posicionament de la Comissió és de fa deu anys", ha deixat clar Boye a aquest diari. A banda, els advocats han fet notar també que a Espanya els independentistes es tracten de manera contrària als drets fonamentals, i això, si bé no necessàriament és una "deficiència sistemàtica", també s'ha de tenir en compte a l'hora de rebutjar una euroordre.
5. Vista llarga, debat intens, interès del TJUE
La vista ha arrencat puntual a les nou del matí i ha estat llarga, de més cinc hores. Després de les intervencions de les parts -tenien entre 10 i 15 minuts cada una- el tribunal ha volgut fer preguntes, especialment a la Comissió Europea i al Regne d'Espanya. Això indica, a parer dels advocats, l'interès per part del TJUE en una causa que les defenses tenen clar que, quan es resolgui, tindrà efectes en tots es exiliats i també en casos futurs en què hi hagi en joc drets fonamentals. En el si del tribunal, de fet, s'ha vist divergència de criteris: alguns magistrat molt favorables en la defensa dels drets fonamentals i d'altres que han exhibit un criteri més "formalista". Enmig d'aquest debat encès, el tribunal haurà de consensuar una posició per dictar sentència, tot apunta que després de l'estiu.
6. L'altra peça pendent
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament de concedir el suplicatori al Suprem i retirar-los la immunitat. Fins ara, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha rebutjar retornar-los aquesta protecció perquè, argumenta, no hi ha risc de detenció i el procediment de l'euroordre està suspès a l'espera que es resolguin les prejudicials de Llarena. Malgrat tot, això no ha impedit incidents com el de l'Alguer, on Puigdemont va ser detingut i finalment alliberat. Itàlia va deixar en suspens el procediment a l'espera de la justícia europea.
Si totes dues carpetes donen el resultat esperat per les defenses serviran per "crear un marc jurídic adequat" per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats, en paraules de Boye. Faltarà per resoldre, però, una gran pregunta: què farà Espanya? Acatarà les resolucions que arribin del TJUE i permetrà, si són bones per als exiliats, el seu retorn a Catalunya? Puigdemont -que va dir que celebraria el seu aniversari a casa- ha deixat clar que el retorn dels exiliats ha d'anar lligat a una "solució política" i va alertar fa unes setmanes que, malgrat que la decisió de Luxemburg doni la raó als independentistes, el retorn podria no produir-se perquè hi ha la possibilitat que Espanya es negui a complir les sentències europees. Per això, però, encara falten mesos.