02
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
20:04h
Alberto Núñez Feijóo ja és el líder indiscutible del PP. Un 98% dels compromissaris del congrés del seu partit ha ratificat la seva candidatura. Ha hagut d'esperar quasi quatre anys després que el 2018 renunciés a competir pel lideratge. En aquella ocasió ho va fer amb llàgrimes als ulls. Com les que gairebé ha mostrat aquests dies en diversos moments. En aquest cas, però, eren d'emoció per haver conquerit el seu objectiu.
Un dels avantatges que té ara Feijóo és que no ha hagut de fer grans concessions ni pactes enrevessats per assolir el poder intern. El seu nom s'ha imposat després d'una fractura que s'ha emportat la carrera política de Pablo Casado i deixa Isabel Díaz Ayuso amb el control de Madrid però lluny de moment de Génova. Els barons protegeixen Feijóo, que els ha garantit que respectarà la seva autonomia. Aquestes són algunes claus que s'han evidenciat en el congrés de Sevilla.
Una aliança galaico-andalusa
Si un dirigent ha compartit amb Feijóo el protagonisme del congrés, ha estat Juan Manuel Moreno Bonilla, omnipresent en tot moment. Fent de mestre de cerimònies en moltes de les sessions, ha sabut treure rèdit de ser l'amfitrió. Abans que Feijóo fes el seu darrer discurs, un cop elegit, ha intervingut el president d'Andalusia, que ha cridat a construir una nova majoria des de la "centralitat". Feijóo i Moreno han unit els seus destins. El PP sap que se la juga en les eleccions andaluses, que es convocaran abans que acabi l'any. El PP encetarà el cicle electoral de Feijóo com a nou líder precisament amb les urnes andaluses.
Però més enllà d'això, no s'entén tot el que ha passat al PP els darrers mesos sense una aliança estreta Galícia-Andalusia. Elías Bendodo, home fort de l'aparell de Moreno, ho serà també de Feijóo com a coordinador general, número 3 a Génova. Els interessos de Feijóo i Moreno són comuns. "Tindràs tota la lleialtat del PP d'Andalusia", ha promès un Moreno que s'ha convertit en un dels grans electors del PP. A condició que passi la seva revàlida a casa.
Ayuso, sota control
La presidenta madrilenya ha tingut una presència controlada en el congrés. La seva arribada a l'auditori dissabte a la tarda va ser rebuda amb molts aplaudiments. Ayuso desferma l'entusiasme d'un sector molt ampli de la militància. Va tenir una intervenció, però compartint escenari amb el mateix Feijóo i els barons més importants. El seu missatge ("comunisme o llibertat") té predicament, però no ha pogut competir amb la maquinària gallega i andalusa, que han treballat plegades.
El PP s'ha esforçat per tancar la ferida Casado sense posar-hi més sal i segurament per això Ayuso va fer una referència molt suau a la crisi viscuda. Casado s'ha acomiadat de la política a Sevilla enmig d'un aplaudiment respectuós. També ha quedat clar que, a diferència del seu predecessor, Feijóo no sent cap inseguretat davant la presidenta madrilenya.
Més text i menys Twitter
El gir més sensible produït en el PP, més que el canvi de línia -que ja es veurà- ha estat en el llenguatge. Feijóo potser és més conservador del que aparenta, però el nou líder de la dreta espanyola vol apartar el lèxic confrontacional. Eficàcia, propostes alternatives, guanyar per governar, són consignes del nou temps. Ni tan sols ha citat Pedro Sánchez. "No he vingut a insultar el president del govern", ha dit i repetit. S'han acabat les frases ràpides i poc pensades, i l'obsessió per les xarxes. De moment, el PP ha deixat la política de Twitter al calaix.
Vox? Què és Vox?
Si fos pel que s'ha sentit aquests dies a Sevilla, Vox no existeix. Només pels iniciats en la política espanyola, les referències a l'extrema dreta han estat enteses. I la guerra a Ucraïna ha facilitat que els discursos hagin insistit tant en el compromís europeista i el suport a la UE. Un fet que és compatible amb el fet que el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, arribés a Sevilla quan encara estava mullada la tinta amb què havia signat l'acord de govern amb Santiago Abascal. O que pels passadissos pocs s'escandalitzin amb la perspectiva d'acords municipals amb Vox. Però la cúpula del PP vol delimitar bé el seu terreny de joc.
Un discurs més matisat sobre Catalunya
El PP no abandonarà la bandera de la unitat pàtria ni l'hostilitat a l'independentisme. Feijóo ho va deixar clar en el seu parlament final, quan va afirmar que la sobirania era "innegociable". Però això, que dominava el vocabulari de Casado, és present amb prou feines en Feijóo. Que el dirigent gallec parlés en la llengua de la seva terra divendres, ni que fos breument, va sorprendre molts. Deu ser la primera vegada que un líder de la dreta espanyola parla en una llengua no castellana en un congrés del PP. La referència a les "llengües d'Espanya" comença a ser un lloc comú en les intervencions de Feijóo, que posa èmfasi en el component "autonomista" del partit. Un fet que no significa que el president gallec sigui precisament un galleguista.
Un dels avantatges que té ara Feijóo és que no ha hagut de fer grans concessions ni pactes enrevessats per assolir el poder intern. El seu nom s'ha imposat després d'una fractura que s'ha emportat la carrera política de Pablo Casado i deixa Isabel Díaz Ayuso amb el control de Madrid però lluny de moment de Génova. Els barons protegeixen Feijóo, que els ha garantit que respectarà la seva autonomia. Aquestes són algunes claus que s'han evidenciat en el congrés de Sevilla.
Una aliança galaico-andalusa
Si un dirigent ha compartit amb Feijóo el protagonisme del congrés, ha estat Juan Manuel Moreno Bonilla, omnipresent en tot moment. Fent de mestre de cerimònies en moltes de les sessions, ha sabut treure rèdit de ser l'amfitrió. Abans que Feijóo fes el seu darrer discurs, un cop elegit, ha intervingut el president d'Andalusia, que ha cridat a construir una nova majoria des de la "centralitat". Feijóo i Moreno han unit els seus destins. El PP sap que se la juga en les eleccions andaluses, que es convocaran abans que acabi l'any. El PP encetarà el cicle electoral de Feijóo com a nou líder precisament amb les urnes andaluses.
Però més enllà d'això, no s'entén tot el que ha passat al PP els darrers mesos sense una aliança estreta Galícia-Andalusia. Elías Bendodo, home fort de l'aparell de Moreno, ho serà també de Feijóo com a coordinador general, número 3 a Génova. Els interessos de Feijóo i Moreno són comuns. "Tindràs tota la lleialtat del PP d'Andalusia", ha promès un Moreno que s'ha convertit en un dels grans electors del PP. A condició que passi la seva revàlida a casa.
Ayuso, sota control
La presidenta madrilenya ha tingut una presència controlada en el congrés. La seva arribada a l'auditori dissabte a la tarda va ser rebuda amb molts aplaudiments. Ayuso desferma l'entusiasme d'un sector molt ampli de la militància. Va tenir una intervenció, però compartint escenari amb el mateix Feijóo i els barons més importants. El seu missatge ("comunisme o llibertat") té predicament, però no ha pogut competir amb la maquinària gallega i andalusa, que han treballat plegades.
El PP s'ha esforçat per tancar la ferida Casado sense posar-hi més sal i segurament per això Ayuso va fer una referència molt suau a la crisi viscuda. Casado s'ha acomiadat de la política a Sevilla enmig d'un aplaudiment respectuós. També ha quedat clar que, a diferència del seu predecessor, Feijóo no sent cap inseguretat davant la presidenta madrilenya.
Més text i menys Twitter
El gir més sensible produït en el PP, més que el canvi de línia -que ja es veurà- ha estat en el llenguatge. Feijóo potser és més conservador del que aparenta, però el nou líder de la dreta espanyola vol apartar el lèxic confrontacional. Eficàcia, propostes alternatives, guanyar per governar, són consignes del nou temps. Ni tan sols ha citat Pedro Sánchez. "No he vingut a insultar el president del govern", ha dit i repetit. S'han acabat les frases ràpides i poc pensades, i l'obsessió per les xarxes. De moment, el PP ha deixat la política de Twitter al calaix.
Vox? Què és Vox?
Si fos pel que s'ha sentit aquests dies a Sevilla, Vox no existeix. Només pels iniciats en la política espanyola, les referències a l'extrema dreta han estat enteses. I la guerra a Ucraïna ha facilitat que els discursos hagin insistit tant en el compromís europeista i el suport a la UE. Un fet que és compatible amb el fet que el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, arribés a Sevilla quan encara estava mullada la tinta amb què havia signat l'acord de govern amb Santiago Abascal. O que pels passadissos pocs s'escandalitzin amb la perspectiva d'acords municipals amb Vox. Però la cúpula del PP vol delimitar bé el seu terreny de joc.
Un discurs més matisat sobre Catalunya
El PP no abandonarà la bandera de la unitat pàtria ni l'hostilitat a l'independentisme. Feijóo ho va deixar clar en el seu parlament final, quan va afirmar que la sobirania era "innegociable". Però això, que dominava el vocabulari de Casado, és present amb prou feines en Feijóo. Que el dirigent gallec parlés en la llengua de la seva terra divendres, ni que fos breument, va sorprendre molts. Deu ser la primera vegada que un líder de la dreta espanyola parla en una llengua no castellana en un congrés del PP. La referència a les "llengües d'Espanya" comença a ser un lloc comú en les intervencions de Feijóo, que posa èmfasi en el component "autonomista" del partit. Un fet que no significa que el president gallec sigui precisament un galleguista.