Junts

Sànchez abandona la secretaria general de Junts i reclama una llista única per al congrés del juny

L'encara màxim dirigent orgànic del partit, que va arribar el 2020 al càrrec avalat per Puigdemont, reclama "generositat" per aparcar els personalismes de cara al conclave previst a la Catalunya Nord

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 2 d'abril de 2022 a les 13:25 |
Jordi Sànchez, durant el consell nacional de Junts. | Junts
Alcarràs ha estat l'escenari, aquest dissabte, del consell nacional en què Junts ha fixat la data del congrés que celebrarà la primera quinzena de Junts a la Catalunya Nord. L'encarregat de fer pública la data ha estat Jordi Sànchez, secretari general del partit, en la intervenció en obert davant dels quadres de la formació, que s'han desplaçat fins aquesta localitat de les comarques de Lleida present arreu en les últimes setmanes perquè dóna nom a la pel·lícula amb la qual la cineasta catalana Carla Simón va guanyar l'Ós d'Or a la Berlinale. Sànchez ha reclamat a tots els sectors aparcar voluntats "personalistes" i bastir una candidatura única a la direcció i s'ha guardat un gir de guió per al final: deixarà el lideratge orgànic de la formació.
 

Just abans de deixar anar l'anunci, Sànchez ha madurat un discurs en el qual ha demanat "responsabilitat, lleialtat i generositat" a tots els sectors del partit de cara al conclave, que encara no té la data concreta tancada. En els últims dies dies han proliferat les crítiques a la seva gestió, fins al punt que hi ha alts dirigents del partit que assenyalaven -sempre en privat- que "no sabia" portar el dia a dia de la formació. Això no va d'agendes personals. Això no va d'opcions personalistes per suposadament tenir minuts de glòria. Va de projecte col·lectiu. Cal fer un equip dirigent que doni resposta a la necessitat que avui el partit té", ha reflexionat l'encara secretari general.

"Cal molta responsabilitat, lleialtat i confiança. Aquí és on jo ara interpel·lo directament l'equip i els companys i dirigents amb els quals he estat tant temps treballant en aquest partitt o en altres moments. Com Jordi Turull, amb qui vam fer l'1-O des de la complicitat. Vull de manera molt clara apel·lar a totes les persones de Junts: actuem amb molta generositat", ha reflexionat Sànchez, que va accedir a la secretaria general l'agost del 2020 malgrat que hi havia veus -també a Lledoners, on compartia espai amb Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, els altres presos de Junts- que van expressar reticències. Carles Puigdemont, però, va avalar-lo i haurà estat dos anys liderant orgànicament la formació, primer des de la presó i després ja com a dirigent indultats.


Abans d'anunciar que plegava, Sànchez també ha tingut espai per valorar com arriba el partit a les eleccions municipals. El missatge central ha tingut a veure amb el fet que en la gran majoria de localitats catalanes no hi haurà cap competència amb el PDECat i aquells alcaldes que en el seu moment no van fer el pas cap a Junts. "Treballarem plegats sota un mateix nom", ha assenyalat el dirigent del partit, que ha citat el cas de l'alcaldia de Reus com a simptomàtic. Carles Pellicer -del PDECat- ha anunciat que no serà candidat després de dotze anys com a batlle i les primàries seran ja sota les sigles de Junts, perquè els postconvergents no hi seran presents.

En el primer tram de la intervenció, Sànchez s'ha referit a la polèmica per l'acord -congelat per Junts- sobre la llengua amb ERC, els comuns i el PSC. El secretari general ha fet "autocrítica", ha ressaltat que "no tot s'ha fet bé" al partit amb aquesta qüestió, i ha defensat anar a buscar el "màxim consens" per tal de defensar la immersió i no deixar desemparats els mestres a l'hora de protegir el model. També hi ha hagut una frase -"no es tracta de ser derrotista"- que pot ser interpretada com un missatge a Oriol Junqueras, president d'ERC, que en el consell nacional del partit ha reivindicat la defensa de la llengua dels republicans davant de discursos, precisament, "derrotistes".



En el transcurs del consell nacional s'ha viscut un moment especialment emotiu per als quadres de Junts quan ha aparegut a la pantalla, connectat per videconferència, l'exconseller i diputat des de l'exili Lluís Puig. Al llarg de la cita, a porta tancada, hi han intervingut la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el vicepresident Jordi Puigneró; la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina; el secretari d'organització, David Saldoni; i la portaveu parlamentària, Mònica Sales, sobre qui en els últims dies hi ha hagut crítiques per l'acord sobre el català. Borràs, en clau interna, ha destacat la pluralitat interna de Junts com un valor afegit en un moment en què les famílies de la formació ja estan prenent posicions de cara al conclave d'enguany.

Turull, Borràs i la incògnita Puigdemont


La decisió de celebrar el congrés aquest 2022 es va adoptar per unanimitat en la reunió que va mantenir la direcció entre diumenge i dilluns a Sallent. Des de principis d'any, sectors del partit havien posat sobre la taula la possibilitat d'ajornar el conclave fins després de les eleccions municipals del maig del 2023, però finalment es va imposar la tesi de complir amb el mandat dels estatuts. Això vol dir, en essència, que abans d'afrontar els comicis locals Junts haurà de renovar la direcció i posar al dia la ponència política de l'anterior congrés, estructurada a l'entorn del concepte de confrontació.

Una gran incògnita plana sobre el futur conclave: si continuarà Carles Puigdemont com a president del partit. La decisió de líder a l'exili serà presa de manera personal i, en cas de retorn a Catalunya després d'un hipotètic triomf davant la justícia europea, deixar el màxim càrrec institucional del partit és un desl escenaris possibles, amb la vacant que això comportaria. Pel que fa al secretari general, que serà renovada, la seva figura de Sànchez ja era qüestionada de portes endins. Cada vegada són més les veus que apunten la possibilitat que Jordi Turull es presenti al càrrec, tot i que ell, en els últims mesos, ha negat qualsevol moviment pensat per desbancar Sànchez.

Bona part dels focus també estaran posats en la figura de Borràs, presidenta del Parlament, a qui un nombre gens menyspreable dels seus companys de partit atribueixen intenció de competir per les màximes responsabilitats internes. Un dels arguments que fa servir el seu entorn a l'hora de defensar un pas endavant dins la direcció -de la qual ja forma part- és que, sempre que s'ha presentat a una tria interna, ha estat la més votada. L'estructura actual de la cúpula està formada per un president, un secretari general, quatre vicepresidències -Turull, Josep Rius (també portaveu), Elsa Artadi i Anna Erra, que hauria de deixar el càrrec en la mesura que també és presidenta del consell nacional- i dinou persones més escollides per la militància.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació