EDUCACIÓ

El Govern desencalla amb els municipis el finançament del P2 «gratuït»

Educació es compromet, en l'acord marc amb els ajuntaments, a abonar el cost de l'escolarització del P2 que paguen les famílies i incrementar les places públiques d'escoles bressol amb fons europeus

Una professora amb dos nadons a una escola bressol | ACN
per Sara González, Barcelona, Catalunya | 30 de març de 2022 a les 19:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com es garantirà la "gratuïtat del P2" que va prometre el Govern quan es van aprovar els pressupostos? No ha estat fins que les jornades de portes obertes i les preinscripcions a les escoles bressol estan a tocar que la conselleria d'Educació ha desencallat amb els municipis com es finançarà la mesura. L'escull era com donar compliment a un compromís que ajuntaments com el de Barcelona assenyalen que serà insuficient. Aquest dijous, la conselleria preveu tancar, a primera hora del matí, un acord marc amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) que inclou els 1.600 euros addicionals per curs i alumne que aportarà la Generalitat i la vocació de crear noves places per avançar cap a la universalització de l'etapa de 0 a 3 anys, finançades amb fons europeus. Tot plegat quedarà blindat en un acord de Govern que s'hauria d'aprovar en el termini d'un mes. 

"El Departament d'Educació assumirà la part del cost del servei d'escolarització que satisfan les famílies dels alumnes de primer cicle de l'etapa d'educació infantil en els centres de titularitat pública municipal", recull l'acord marc, al qual ha tingut accés NacióDigital. Es tracta d'un mecanisme d'entesa que s'ha negociat durant setmanes entre el Govern, els partits i les entitats municipalistes, i que reclamaven els ajuntaments per garantir la sostenibilitat del finançament, ja que temien que quedés únicament vinculat a l'aprovació dels pressupostos, amb els riscos que això implica si un any no prosperen els comptes públics. Si una cosa tenen gravada a foc els consistoris és l'esforç de tresoreria que va suposar haver d'assumir el terç del finançament de les escoles bressol que la Generalitat va deixar de pagar entre el 2012 i el 2019, situació que va ser guanyada pels ajuntaments als tribunals.


En paral·lel, el document també inclou que s'impulsarà un acord del consell executiu per "consolidar" aquest finançament en els exercicis pressupostaris futurs. El compromís del president de la Generalitat, Pere Aragonès, és avançar cap a la gratuïtat dels tres cursos de la llar d'infants aquesta legislatura. El redactat del text fixa ara que es progressarà cap a aquest objectiu "en funció de les disponibilitats pressupostàries". En tot cas, fonts governamentals asseguren que el president segueix de ben a prop la implementació d'aquest compromís i vetlla perquè l'execució de l'acord "surti bé".

Més enllà de la gratuïtat, el document reconeix que cal avançar en la creació de noves places -actualment no es cobreix tota la demanda a les ciutats més poblades- i afirma que durant aquest any es convocaran ajuts perquè els municipis puguin ampliar l'oferta pública gràcies als fons europeus que transferirà el ministeri d'Educació.


Afrontar amb un preu estàndard un servei heterogeni al país


Des de la conselleria d'Educació asseguren que les negociacions amb les entitats municipalistes estan madures i que "avancen" com per enllestir aquest dijous l'acord. Les principals reticències arriben de ciutats com Barcelona. Un dels principals esculls a resoldre amb els ajuntaments ha estat aclarir un finançament d'un servei que és heterogeni arreu de Catalunya i que encara és considerat "insuficient" per l'ajuntament governat per Ada Colau i per altres de l'àrea metropolitana, on avisen que la plaça té un cost més elevat que els càlculs fets per la conselleria. Assenyalen que fa 11 anys l'aportació de la Generalitat era de 1.800 euros per plaça i que ara aquesta xifra es rebaixa. També que no és precís que el Govern parli de "gratuïtat" per a les famílies.


L'acord marc aclareix que el que farà la Generalitat és aportar un total de 3.200 euros per plaça, que és la suma dels 1.600 euros del terç que calcula que havia d'abonar fins ara amb els 1.600 del terç que correspon pagar a les famílies. El text recull que es cobreix "només la despesa del servei educatiu" i no els serveis complementaris com menjador, acollida o permanència, que hauran d'assumir els ajuntaments amb el seu terç del cost de la plaça i els usuaris del servei. Els municipis demanen que s'aclareixi aquesta qüestió, que pot ser "enganyosa" o generar "confusió" a les famílies, i que es reconegui la "corresponsabilitat" i l'esforç financer dels municipis a l'hora de garantir la viabilitat del servei de les escoles bressol. 

"Les dades que ha fet servir la Generalitat no responen a la realitat dels costos, a no ser que es vulgui convidar a rebaixar la qualitat o a externalitzar serveis", avisa el regidor d'Educació de Barcelona, Pau Gonzàlez, que defineix la xarxa de 103 escoles bressol de la capital catalana com la "joia de la corona" dels equipaments públics de la ciutat. La capital catalana considera que cal més temps per apuntalar un consens. La conselleria respon, per contra, que el seu compromís és abonar la part que ara paguen les famílies, i que aquest cost està per sota dels 1.600 euros previstos. A més, recorden que aquesta xifra és la que es preveia als pressupostos que van prosperar gràcies a l'abstenció dels comuns.

Els municipis demanen que s'aclareixi a les famílies que serveis complementaris com el menjador o l'acollida sí que s'hauran d'abonar

En tot cas, l'acord marc defensa un "preu públic estandarditzat mitjà" i preveu la creació d'una comissió de seguiment per vetllar pel compliment de l'acord, un ens on s'haurien de dirimir discrepàncies d'interpretació i on la conselleria preveu que es canalitzin els decalatges de finançament que s'assenyalen. Des del PSC, que com els comuns han interlocutat amb el Govern en les darreres hores, no són partidaris, però, d'obrir la porta a un "finançament diferenciat" entre municipis que consideren que encara aprofundiria més en les diferències de qualitat de les llars d'infants. Des dels comuns contraargumenten que tractar de la mateixa manera un servei que ja és heterogeni arreu del país és també "generar desigualtats". 

Malgrat aquests debats oberts, les previsions de la conselleria i de les entitats municipalistes és que l'entesa quedi encarrilada aquest mateix dijous amb la vocació que després de Setmana Santa els municipis i els centres estiguin en disposició d'explicar a les famílies com s'aplicarà la "gratuïtat". Els equilibris, però, són tan complexos i tan fràgils, que els partits transiten en paral·lel a les converses amb Educació. Des del PSC han registrat una proposta de resolució al Parlament per afermar l'"estabilitat jurídica i financera" del finançament del 0-3 per si les negociacions tornen a embarrancar. I aquest dijous aterra a la Diputació de Barcelona una moció conjunta dels socialistes i dels comuns per reclamar garanties a l'hora d'avançar en la universalització i millorar-ne el finançament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació