30
de març
del
2022
Actualitzat
a les
22:14h
Als seus gairebé 99 anys (sí, va néixer a Lleida un juliol del 1923), Josep Vallverdú continua creant. Acaba de publicar El vuitè nan, un relat de literatura infantil, un dels molts gèneres que l'autor de ponent ha treballat amb intensitat al llarg de la seva trajectòria. Aquest dimecres l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) li ha retut homenatge. Ha estat amb l'excusa d'aquest nou llibre, però hauria pogut ser per molts altres. Perquè Vallverdú, filòleg de formació, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha fet poesia, assaig, narració, drama, assaig... Ah, i traducció.
La presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, ha fet de mestra de cerimònies d'un acte a la sala Prat de la Riba que s'ha fet en col·laboració amb l'editorial La Galera i el Grup Enciclopèdia. Han parlat Nicolau Dols, de la Secció Filològica de l’IEC; Joan Abellà, director general d'Enciclopèdia, i Maria Pujol, professora de la UIC i biògrafa de l'autor.
Nicolau Dols i Joan Abellà han perfilat el llegat de Vallverdú, agraint-li la seva petjada en les noves generacions, sent com és un clàssic viu. Maria Pujol ha intervingut de la mà de la seva filla, una nena que ha explicat al públic que cada nit, abans d'anar a dormir, llegeixen un capítol del darrer llibre de Vallverdú. Una manera de subratllar el lligam entre els autors clàssics i els joves, que si ara llegeixen en català és gràcies al compromís de persones com Vallverdú.
L'acte ha culminat amb un diàleg entre Màrius Serra i Vallverdú. Serra li ha preguntat a l'escriptor si el fet que s'hagi dedicat tant a literatura infantil i juvenil ha fet que altres aspectes de la seva obra hagin quedat més bandejats. L'autor ha reconegut que en part ha estat així, però ha recordat que el Premi Josep Vallverdú creat per l'Ajuntament de Lleida premia les obres d'assaig i ha donat un resultat magnífic.
Vallverdú ha considerat, com havia dit Folch i Torres, que "escriure per la canalla rejoveneix". "Se't veu a la cara", ha assegurat Màrius Serra. Rejoveneix i, a més, "aquests llibres desprenen un sentiment de bonhomia". Preguntat pels seus projectes futurs ("em fa gràcia preguntar-li això a un autor de 98 anys"), Vallverdú ha explicat que té diversos llibres escrits "que ja es publicaran". I una cosa que continua fent, ha dit, és col·laborar en la premsa, especialment la premsa comarcal, a la qual creu que s'ha de donar suport, i a NacióDigital.
Màrius Serra ha recordat una de les moltes contribucions de Josep Vallverdú al país. Va ser a inicis dels anys setanta, quan va agafar certa volada el leridanismo, un projecte per allunyar Lleida de la resta del Principat que tenia l'alè del franquisme. Vallverdú va ser dels intel·lectuals que va sortir en defensa de la catalanitat de Lleida i va apostar fort pel concepte de ponent, que va plasmar en diverses obres, entre elles Proses de ponent (1970).
El vuitè nan és una obra per a un públic infantil, però com moltes obres de l'autor, mostra -sense dissimular- un pensament progressiu. Esquerrà sense carnet, Vallverdú es defineix a ell mateix com "un individualista al servei dels altres, un solitari gens insolidari". És una definició exacta per explicar molta gent d'aquest país, patriotes de terra endins, d'un compromís social indiscutible, d'esperit lliure i gens doctrinaris. Una crítica com Carme Vidal, que el coneix molt bé, explica que la millor manera de comprendre la ideologia de Vallverdú és llegint la seva creació per al públic infantil, que combina la voluntat de fer fruir el lector amb un missatge de solidaritat social.
Amb El vuitè nan, Vallverdú ofereix una versió heterodoxa del conte de Blancaneus. Com el ja mític Rovelló (Premi Folch i Torres del 1969, 27 edicions), empra la narració per transmetre valors com l'ajuda mútua i l'esforç solidari. L'esperit tan personal de Josep Vallverdú continua escrivint pensant en els altres.
La presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, ha fet de mestra de cerimònies d'un acte a la sala Prat de la Riba que s'ha fet en col·laboració amb l'editorial La Galera i el Grup Enciclopèdia. Han parlat Nicolau Dols, de la Secció Filològica de l’IEC; Joan Abellà, director general d'Enciclopèdia, i Maria Pujol, professora de la UIC i biògrafa de l'autor.
Nicolau Dols i Joan Abellà han perfilat el llegat de Vallverdú, agraint-li la seva petjada en les noves generacions, sent com és un clàssic viu. Maria Pujol ha intervingut de la mà de la seva filla, una nena que ha explicat al públic que cada nit, abans d'anar a dormir, llegeixen un capítol del darrer llibre de Vallverdú. Una manera de subratllar el lligam entre els autors clàssics i els joves, que si ara llegeixen en català és gràcies al compromís de persones com Vallverdú.
L'acte ha culminat amb un diàleg entre Màrius Serra i Vallverdú. Serra li ha preguntat a l'escriptor si el fet que s'hagi dedicat tant a literatura infantil i juvenil ha fet que altres aspectes de la seva obra hagin quedat més bandejats. L'autor ha reconegut que en part ha estat així, però ha recordat que el Premi Josep Vallverdú creat per l'Ajuntament de Lleida premia les obres d'assaig i ha donat un resultat magnífic.
Vallverdú ha considerat, com havia dit Folch i Torres, que "escriure per la canalla rejoveneix". "Se't veu a la cara", ha assegurat Màrius Serra. Rejoveneix i, a més, "aquests llibres desprenen un sentiment de bonhomia". Preguntat pels seus projectes futurs ("em fa gràcia preguntar-li això a un autor de 98 anys"), Vallverdú ha explicat que té diversos llibres escrits "que ja es publicaran". I una cosa que continua fent, ha dit, és col·laborar en la premsa, especialment la premsa comarcal, a la qual creu que s'ha de donar suport, i a NacióDigital.
Màrius Serra ha recordat una de les moltes contribucions de Josep Vallverdú al país. Va ser a inicis dels anys setanta, quan va agafar certa volada el leridanismo, un projecte per allunyar Lleida de la resta del Principat que tenia l'alè del franquisme. Vallverdú va ser dels intel·lectuals que va sortir en defensa de la catalanitat de Lleida i va apostar fort pel concepte de ponent, que va plasmar en diverses obres, entre elles Proses de ponent (1970).
El vuitè nan és una obra per a un públic infantil, però com moltes obres de l'autor, mostra -sense dissimular- un pensament progressiu. Esquerrà sense carnet, Vallverdú es defineix a ell mateix com "un individualista al servei dels altres, un solitari gens insolidari". És una definició exacta per explicar molta gent d'aquest país, patriotes de terra endins, d'un compromís social indiscutible, d'esperit lliure i gens doctrinaris. Una crítica com Carme Vidal, que el coneix molt bé, explica que la millor manera de comprendre la ideologia de Vallverdú és llegint la seva creació per al públic infantil, que combina la voluntat de fer fruir el lector amb un missatge de solidaritat social.
Amb El vuitè nan, Vallverdú ofereix una versió heterodoxa del conte de Blancaneus. Com el ja mític Rovelló (Premi Folch i Torres del 1969, 27 edicions), empra la narració per transmetre valors com l'ajuda mútua i l'esforç solidari. L'esperit tan personal de Josep Vallverdú continua escrivint pensant en els altres.