Jocs Olímpics d'Hivern

El Govern es nega a reobrir l'acord tècnic pels Jocs i carrega contra la «sortida de to» de Lambán

L'executiu remarca que el repartiment de proves amb l'Aragó ja està tancat i avalat pel COE, i avisa que el president de la regió està actuant per "interessos electorals" amb la candidatura

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 29 de març de 2022 a les 13:05 |
Cerimònia de clausura dels últims Jocs Olímpics d'Hivern. | Pequín 2022
Ni tan sols l'oficialització de l'acord entre Catalunya i l'Aragó per organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern per part del Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha servit per tancar el serial en què s'ha convertit la posada en marxa de la candidtura. El president de la comunitat aragonesa, Javier Lambán, ha assegurat que rebutja el pla perquè l'acord al qual s'ha arribat "no és equibrat", de manera que no signarà el document sobre la distribució de proces i presentarà aviat una proposta pròpia. La resposta ha arribat al cap de poca estona per part de Patrícia Plaja, portaveu del Govern, que ha retret a Lambán aquesta "sortida de to" -atribuïda a "interessos electoral"- i s'ha negat a reobrir l'acord tècnic de repartiment exacte de les proves validat pel COE. No ha volgut entrar en el fet de si Catalunya anirà sola en cas de trencament amb l'Aragó.

Plaja també ha recordat -com estan insistint fonts governamentals en les últimes hores- que l'acord tècnic es va tancar amb tres representants del govern espanyol, tres de l'executiu aragonès i tres més de la Generalitat. "Les converses a nivell tècnic són fluïdes, i les relació amb el COE per aquesta qüestió també ho són", ha indicat la portaveu del Govern, que ha ressaltat que en els propers dies el president Pere Aragonès determinarà l'abast geogràfic exacte de la consulta. El malestar amb Lambán s'ha fet notar al llarg dels últims dies des de Palau, on no acabaven de donar crèdit a la possibilitat que el líder de la regió fes marxa enrere amb l'entesa tancada pel COE.


"La candidatura és bona", ha remarcat Plaja, que ha indicat que la Generalitat "no renunciarà" als Jocs sense dir en cap moment que la part catalana es plantegi anar en solitari a l'hora d'optar al certament olímpic. També ha aprofitat per insistir que hi ha qüestions que no estan tancades, com ara qui acolliria la cerimònia d'obertura i la de tancament. Les principals ciutats implicades en el repartiment són Barcelona -que en el seu moment va demanar una consulta en cas que es fes servir el seu nom per la candidatura, com va assenyalar l'alcaldessa Ada Colau en una entrevista a NacióDigital- i Saragossa, destinada a organitzar les competicions de patinatge.


L'acord tècnic comunicat pel COE estipulava exactament quins territoris es quedarà cada disciplina. En el cas de Catalunya, al Pirineu s'hi acolliran les proves d'esquí alpí, snowboard, freestyle i esquí de muntanya. Està previst que les estacions de la Molina i de la Masella siguin l'epicentre del descens, el gegant, el supergegant i l'eslàlom, mentre que l'snowboard i el freestyle tenen opcions d'aterrar a Baquèira-Beret. Pel que fa al Pirineu aragonès, s'hi farà l'esquí de fons i el biatló. Barcelona té tots els números d'acollir l'hoquèi gel, previsiblement al Palau Sant Jordi i en una altra instal·lació -una ha de ser superior als 12.000 assistents, l'altra mínim de 6.000-, mentre que el patinatge anirà a Saragossa. Jaca, per la seva banda, assumirà el cúrling. Els salts, el bobsleigh i l'skeleton s'hauran de fer fora de l'Estat, amb Sarajevo (Bòsnia) com a opció. 

Segons va assegurar la coordinadora del projecte per part de la Generalitat, Mònica Bosch, els Jocs Olímpics no implicaran la construcció de noves instal·lacions, sinó que s'aprofitaran les que ja es tenen. Tampoc està previst que hi hagi construcció d'allotjaments per acollir els atletes, perquè amb les places hoteleres actuals es calcula que ja n'hi ha prou. Catalunya hauria d'oferir espai per a 2.600 atletes, mentre que l'Aragó hauria de fer el mateix amb 2.100. La idea de no construir noves instal·lacions és el que ha portat els impulsors del certamen a traslladar fora de l'Estat competicions com la dels salts, que impliquen un trampolí del qual Catalunya i l'Aragó no disposen. Per això existeix el contacte amb Sarajevo, que va acollir el Jocs el 1984 i, per tant, s'haurien de modernitzar les instal·lacions existents des de fa dècades.


Un cop decidit el repartiment de les proves, que finalment deixa fora Andorra -Aragonès i el govern del país es van obrir a col·laborar fa tan sols unes setmanes- i també el sud de França, encara queden molts serrells per tancar. Un del principals és el nom de la candidatura, que la Generalitat aspira a fer pivotar al voltant de Catalunya, Barcelona i els Pirineus, però l'Aragó s'hi oposa per complet i aspira a tenir-hi protagonisme. Els xocs entre Lambán i el Govern han estat múltiples al llarg dels últims mesos, fins al punt que va arribar a suspendre una reunió prevista amb Aragonès a Balaguer per tractar la candidatura als Jocs. Divendres, amb l'acord tècnic ja tancat -el va avançar La Vanguardia-, va ser negat per l'executiu de l'Aragó però avalat per la Generalitat.


Al llarg de les properes hores, a banda, el president signarà el decret sobre l'àmbit territorial de la consulta, però encara no el de la pregunta. El gruix de les proves se celebrarien a l'Alt Pirineu i a l'Aran, on en un primer moment la consellera Laura Vilagrà va circumscriure la votació, però com que el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès també hi estaran implicats com a zones de pas o per acollir atletes. El Govern insisteix que hi haurà inversions al territori i que s'hauran de dur a terme desdoblaments com el de la R3 de Rodalies, infraestructura que depèn del govern espanyol. Es preveu que la consulta no vagi més enllà del mes de juliol, amb els terminis que marca la llei de consultes ja modificada per poder fer votacions d'abast supramunicipal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació