28
de març
del
2022
Actualitzat
a les
22:47h
"Defensem l'escola en català". Aquest és el nom del manifest signat per 90 personalitats del país en favor de la llengua a les aules, que s'ha fet públic aquest dilluns. Entre els signants hi ha l'expresident de la Generalitat Quim Torra, la president de l'ANC Elisenda Paluzie, els exconsellers Clara Ponsatí i Josep-Lluís Carod-Rovira o el cantautor Lluís Llach, entre altres.
Tots ells consideren que l'acord pel català presentat per ERC, Junts -que posteriorment se'n va desmarcar-, el PSC i els comuns no pot ser aprovat perquè constitueix un "retrocés amenaçador" per al futur de la llengua a les escoles, un "àmbit clau per normalitzar-la". "La incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual", consideren.
A més, consideren que en cas que tirés endavant la proposta parlamentària, no serviria per donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el 25% de castellà a les aules. "Els tribunals continuaran atacant l'escola en català amb qualsevol pretext", adverteixen. Per això, demanen al Govern no cedir a l'"embat judicial".
Per tot plegat, demanen als grups parlamentaris i a cadascun dels seus integrants votar en contra de la proposició de llei, una modificació que tindria "uns efectes molt perjudicials" per a la normalització de la llengua catalana. A més, creuen que cal reforçar el català com a llengua del sistema educatiu -a més de l'occità a l'Aran- i demanen garantir la no discriminació dels alumnes en el seu accés al català.
De la mateixa manera, defensen col·laborar amb les institucions dels altres territoris de parla catalana per "optimitzar recursos i aplegar esforços", cosa que permetria crear una planificació lingüística coordinada que faci del català "l'idioma públic comú i de cohesió de la societat". "Que fomentin el català a l’escola fent-lo útil, necessari i atractiu també fora dels centres educatius", conclouen fent referència a la llei de l'audiovisual.
Tots ells consideren que l'acord pel català presentat per ERC, Junts -que posteriorment se'n va desmarcar-, el PSC i els comuns no pot ser aprovat perquè constitueix un "retrocés amenaçador" per al futur de la llengua a les escoles, un "àmbit clau per normalitzar-la". "La incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual", consideren.
A més, consideren que en cas que tirés endavant la proposta parlamentària, no serviria per donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el 25% de castellà a les aules. "Els tribunals continuaran atacant l'escola en català amb qualsevol pretext", adverteixen. Per això, demanen al Govern no cedir a l'"embat judicial".
Per tot plegat, demanen als grups parlamentaris i a cadascun dels seus integrants votar en contra de la proposició de llei, una modificació que tindria "uns efectes molt perjudicials" per a la normalització de la llengua catalana. A més, creuen que cal reforçar el català com a llengua del sistema educatiu -a més de l'occità a l'Aran- i demanen garantir la no discriminació dels alumnes en el seu accés al català.
De la mateixa manera, defensen col·laborar amb les institucions dels altres territoris de parla catalana per "optimitzar recursos i aplegar esforços", cosa que permetria crear una planificació lingüística coordinada que faci del català "l'idioma públic comú i de cohesió de la societat". "Que fomentin el català a l’escola fent-lo útil, necessari i atractiu també fora dels centres educatius", conclouen fent referència a la llei de l'audiovisual.