28
de març
del
2022
Actualitzat
a les
17:56h
El Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha oficialitzat aquest dilluns la candidatura de Catalunya i l'Aragó als Jocs Olímpics d'Hivern. Ho ha fet a través d'una carta enviada als presidents Pere Aragonès, Pedro Sánchez i Javier Lambán per informar-los -tot i que ja coneixien els detalls amb anterioritat- de l'acord tècnic entre les dues comunitats per organitzar el certamen esportiu previst pel 2030. A partir d'aquest moment, els tres presidents han de ratificar l'entesa i, en aquest moment, serà el COE qui interlocutarà amb el Comitè Olímpic Internacional (COI), que és qui decidirà on van els Jocs. La candidatura, en tot cas, continua depenent de la consulta ciutadana que s'organitzarà a Catalunya en els propers mesos. Aragonès la convocarà en els propers dies -aquesta setmana o la vinent- i continua sent una incògnita l'abast territorial: ERC defensa que es faci a les sis comarques de l'Alt Pirineu i a l'Aran, que concentraran el gruix de les proves a Catalunya; Junts vol estendre-la al Ripollès, el Solsonès i el Berguedà.
L'acord tècnic comunicat pel COE estipula exactament quins territoris es quedarà cada disciplina. En el cas de Catalunya, al Pirineu s'hi acolliran les proves d'esquí alpí, snowboard, freestyle i esquí de muntanya. Està previst que les estacions de la Molina i de la Masella siguin l'epicentre del descens, el gegant, el supergegant i l'eslàlom, mentre que l'snowboard i el freestyle tenen opcions d'aterrar a Baquèira-Beret. Pel que fa al Pirineu aragonès, s'hi farà l'esquí de fons i el biatló. Barcelona té tots els números d'acollir l'hoquèi gel, previsiblement al Palau Sant Jordi i en una altra instal·lació -una ha de ser superior als 12.000 assistents, l'altra mínim de 6.000-, mentre que el patinatge anirà a Saragossa. Jaca, per la seva banda, assumirà el cúrling. Els salts, el bobsleigh i l'skeleton s'hauran de fer fora de l'Estat, amb Sarajevo (Bòsnia) com a opció.
Segons ha assegurat la coordinadora del projecte per part de la Generalitat, Mònica Bosch, els Jocs Olímpics no implicaran la construcció de noves instal·lacions, sinó que s'aprofitaran les que ja es tenen. Tampoc està previst que hi hagi construcció d'allotjaments per acollir els atletes, perquè amb les places hoteleres actuals es calcula que ja n'hi ha prou. Catalunya hauria d'oferir espai per a 2.600 atletes, mentre que l'Aragó hauria de fer el mateix amb 2.100. La idea de no construir noves instal·lacions és el que ha portat els impulsors del certamen a traslladar fora de l'Estat competicions com la dels salts, que impliquen un trampolí del qual Catalunya i l'Aragó no disposen. Per això existeix el contacte amb Sarajevo, que va acollir el Jocs el 1984 i, per tant, s'haurien de modernitzar les instal·lacions existents des de fa dècades.
Un cop decidit el repartiment de les proves, que finalment deixa fora Andorra -Aragonès i el govern del país es van obrir a col·laborar fa tan sols unes setmanes- i també el sud de França, encara queden molts serrels per tancar. Un del principals és el nom de la candidatura, que la Generalitat aspira a fer pivotar al voltant de Catalunya, Barcelona i els Pirineus, però l'Aragó s'hi oposa per complet i aspira a tenir-hi protagonisme. Els xocs entre Lambán i el Govern han estat múltiples al llarg dels últims mesos, fins al punt que va arribar a suspendre una reunió prevista amb Aragonès a Balaguer per tractar la candidatura als Jocs. Divendres, amb l'acord tècnic ja tancat -el va avançar La Vanguardia-, va ser negat per l'executiu de l'Aragó però avalat per la Generalitat.
Al llarg de les properes hores, a banda, el president signarà el decret sobre l'àmbit territorial de la consulta, però encara no el de la pregunta. El gruix de les proves se celebrarien a l'Alt Pirineu i a l'Aran, on en un primer moment la consellera Laura Vilagrà va circumscriure la votació, però com que el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès també hi estaran implicats com a zones de pas o per acollir atletes. El Govern insisteix que hi haurà inversions al territori i que s'hauran de dur a terme desdoblaments com el de la R3 de Rodalies, infraestructura que depèn del govern espanyol. Es preveu que la consulta no vagi més enllà del mes de juliol, amb els terminis que marca la llei de consultes ja modificada per poder fer votacions d'abast supramunicipal.
L'acord tècnic comunicat pel COE estipula exactament quins territoris es quedarà cada disciplina. En el cas de Catalunya, al Pirineu s'hi acolliran les proves d'esquí alpí, snowboard, freestyle i esquí de muntanya. Està previst que les estacions de la Molina i de la Masella siguin l'epicentre del descens, el gegant, el supergegant i l'eslàlom, mentre que l'snowboard i el freestyle tenen opcions d'aterrar a Baquèira-Beret. Pel que fa al Pirineu aragonès, s'hi farà l'esquí de fons i el biatló. Barcelona té tots els números d'acollir l'hoquèi gel, previsiblement al Palau Sant Jordi i en una altra instal·lació -una ha de ser superior als 12.000 assistents, l'altra mínim de 6.000-, mentre que el patinatge anirà a Saragossa. Jaca, per la seva banda, assumirà el cúrling. Els salts, el bobsleigh i l'skeleton s'hauran de fer fora de l'Estat, amb Sarajevo (Bòsnia) com a opció.
Segons ha assegurat la coordinadora del projecte per part de la Generalitat, Mònica Bosch, els Jocs Olímpics no implicaran la construcció de noves instal·lacions, sinó que s'aprofitaran les que ja es tenen. Tampoc està previst que hi hagi construcció d'allotjaments per acollir els atletes, perquè amb les places hoteleres actuals es calcula que ja n'hi ha prou. Catalunya hauria d'oferir espai per a 2.600 atletes, mentre que l'Aragó hauria de fer el mateix amb 2.100. La idea de no construir noves instal·lacions és el que ha portat els impulsors del certamen a traslladar fora de l'Estat competicions com la dels salts, que impliquen un trampolí del qual Catalunya i l'Aragó no disposen. Per això existeix el contacte amb Sarajevo, que va acollir el Jocs el 1984 i, per tant, s'haurien de modernitzar les instal·lacions existents des de fa dècades.
Un cop decidit el repartiment de les proves, que finalment deixa fora Andorra -Aragonès i el govern del país es van obrir a col·laborar fa tan sols unes setmanes- i també el sud de França, encara queden molts serrels per tancar. Un del principals és el nom de la candidatura, que la Generalitat aspira a fer pivotar al voltant de Catalunya, Barcelona i els Pirineus, però l'Aragó s'hi oposa per complet i aspira a tenir-hi protagonisme. Els xocs entre Lambán i el Govern han estat múltiples al llarg dels últims mesos, fins al punt que va arribar a suspendre una reunió prevista amb Aragonès a Balaguer per tractar la candidatura als Jocs. Divendres, amb l'acord tècnic ja tancat -el va avançar La Vanguardia-, va ser negat per l'executiu de l'Aragó però avalat per la Generalitat.
Al llarg de les properes hores, a banda, el president signarà el decret sobre l'àmbit territorial de la consulta, però encara no el de la pregunta. El gruix de les proves se celebrarien a l'Alt Pirineu i a l'Aran, on en un primer moment la consellera Laura Vilagrà va circumscriure la votació, però com que el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès també hi estaran implicats com a zones de pas o per acollir atletes. El Govern insisteix que hi haurà inversions al territori i que s'hauran de dur a terme desdoblaments com el de la R3 de Rodalies, infraestructura que depèn del govern espanyol. Es preveu que la consulta no vagi més enllà del mes de juliol, amb els terminis que marca la llei de consultes ja modificada per poder fer votacions d'abast supramunicipal.