1 de 10
Junts

Junts desautoritza Ciuró i sosté que no es planteja acords amb el PSC a la Generalitat

La consellera de Justícia, en una entrevista a NacióDigital, havia defensat "no autoexcloure's del terreny de joc" pel que fa a aliances amb els socialistes i veia amortitzada la majoria del 52%

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, aquest divendres al seu despatx. | Adrià Costa
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 27 de març de 2022 a les 21:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Junts ha emès aquest diumenge al vespre un comunicat oficial en el qual desautoritza la visió verbalitzada per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en una entrevista a NacióDigital en la qual defensava "no autoexcloure's del terreny de joc" en referència a la possibilitat d'arribar a acords amb el PSC a la Generalitat. "El partit no es planteja en cap cas acords de govern a la Generalitat amb partits que no formen part d'aquesta majoria independentista", ha remarcat la formació presidida per Carles Puigdemont, que entre aquest diumenge i demà celebra una trobada a Sallent en què ha decidir sobre l'estratègia política i sobre el congrés del partit, que segons els estatuts s'ha de celebrar aquest 2022 però hi ha veus que defensen ajornar-lo fins després de les municipals. Si finalment es fa, dirigents de pes veuen "inevitable" renovar càrrecs.

El comunicat oficial de Junts també posa l'accent en què l'executiva ha decidit "refermar" que el full de ruta passa pels resultats obtinguts per l'independentisme a les eleccions del 14-F de l'any passat, en les quals ERC, Junts i la CUP van sumar el 52% dels vots juntament amb la resta de forces extraparlamentàries partidàries de l'estat català. En l'entrevista, Ciuró havia indicat que la majoria independentista "són els pares", en referència a la manca de coordinació de les tres forces a la cambra catalana i també a nivell d'estratègia a seguir per culminar el procés. També era un dels arguments utilitzats per la consellera a l'hora de no excloure els acords amb el PSC.


"Nosaltres jugarem amb les mateixes regles que tothom. I està clar que qui està pactant amb el PSOE és ERC a Madrid, que és el mateix que va prémer el botó del 155. Per tant, entenc que això ja no és una condició. Aquestes regles també les aplicaria al meu partit. No vull jugar amb regles diferents. O, més ben dit, no vull que m'imposin regles diferents, que és el que es pretén fer. Amb les mateixes regles, jugarem. I com a partit central a Catalunya, i amb la capacitat de pacte, hem de buscar el millor pacte que nosaltres defensem. Si no som als governs, la política que defensem nosaltres no la farà ningú", reflexionava la consellera de Justícia en l'entrevista a NacióDigital.


Les paraules de Ciuró han generat un fort debat intern a Junts coincidint amb la trobada de dos dies a Sallent, on hi ha aspectes clau damunt la taula per al partit que lidera Puigdemont. La més rellevant, pel que fa a organització, és quan se celebra el congrés ordinari de la formació, que estatutàriament hauria de ser aquest 2022 però hi ha dirigents que defensen ajornar-lo fins després de les municipals per no interferir en el camí cap a les urnes. També hi ha voluntat de parlar sobre l'estratègia a curt, mitjà i llarg termini després d'afers com el de Pau Juvillà al Parlament -que va lesionar el discurs de la confrontació que lidera Laura Borràs- i de la marxa enrere en l'acord sobre la llengua signat amb ERC, els comuns i, precisament, el PSC de Salvador Illa.

Sobre el conclave de la formació, Ciuró també es mostrava explícita sobre el moment que travessa Junts: "Els congressos, que són debat, no són element d'interferència si s'hi va amb els deures fets. Un congrés es pot plantejar sempre que hi hagi un acord d'endreça o de reformulació o de replantejament. De fet, per això es fan congressos, per replantejar postures, estratègies o lideratges. Si hi ha acord, toca per estatuts. I en un partit polític hi cap tothom". "Ara el partit no està per donar resposta a la realitat que tenim", diagnosticava la consellera de Justícia, que també reclamava un paper "clau" per a Jordi Turull dins la direcció, de la qual ja en forma part com a vicepresident. Un dels grans debats soterrats és sobre la continuïtat del secretari general, Jordi Sànchez, que ha rebut crítiques -sempre anònimes- sobre la seva tasca al partit.


Els pactes amb el PSC, terreny pantanós


Els acords amb els socialistes sempre generen veus crítiques dins de Junts, que va basar bona part de la campanya del 21-D -la seva primera com a marca electoral abans de ser un partit autònom- en subratllar el vot favorable del PSC i del PSOE a l'aplicació de l'article 155 la tardor del 2017. A banda, a Madrid, el partit de Puigdemont s'ha distanciat de l'estratègia d'ERC de col·laborar amb el govern espanyol i amb l'aposta per la taula de diàleg que fa el president Pere Aragonès. Malgrat això, els socialistes han estat claus per renovar els òrgans caducats que depenen del Parlament: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), el Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i la Sindicatura de Comptes. Els noms escollits han estat pactats entre ERC, Junts i el PSC.


Aquestes tres formacions, a banda, van sumar el suport dels comuns per renovar la llei de política lingüística del 1998, moviment pensat per sortejar la sentència judicial que obliga les escoles a aplicar un 25% de castellà a les aules. Aquest consens, això sí, es va trencar hores després de solemnitzar-se després de múltiples crítiques independentistes i de les entitats implicades, que van fer despenjar Junts. En les últimes hores hi ha hagut contactes entre els màxims dirigents dels socis de Govern per mirar de resoldre les discrepàncies, que es van sumar al fet que ni tan sols fossin capaços d'acordar una fotografia unitària per defensar la immersió al Parlament.

Malgrat la posició de Junts de no voler pactar amb el PSC a la Generalitat, des del 2019 governa amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. L'executiu de l'ens supramunicipal gaudeix de bona salut i ni tan sols va entrar en qüestionament després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders de l'1-O. Un dels aspectes que s'haurà de resoldre en els propers dies és el nomenament d'Enric Hernández com a màxim responsable de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), que depèn de la Diputació, perquè tot i ser el nom proposat pel PSC genera reticències a Junts. De fet, membres de la direcció aposten obertament per vetar-lo i mantenen que no hi ha cap pacte al respecte, per bé que fonts socialistes insisteixen que està "tot tancat".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació