1 de 10
Crònica

La memòria que consola en temps de trasbals

El filòsof Josep Ramoneda, l'exconsellera Mariàngela Vilallonga i el filòleg Xavier Pla homenatgen l'obra memorialística de Rafel Nadal al CCCB

Xavier Pla, Rafel Nadal, Mariàngela Vilallonga i Josep Ramoneda al CCCB | Josep Lluís Escudero
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 25 de març de 2022 a les 21:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El gènere memorialístic és fèrtil en la literatura catalana i alhora no exempt de controvèrsies. Ni la crítica literària ni la historiografia l'han rebut mai amb entusiasme. Al capdavall, revisitar el propi llegat i el dels orígens és sempre un exercici personal d'objectivisme difícil. Potser això fa més interessants actes com el celebrat aquest divendres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), entorn la trilogia memorialística de Rafel Nadal (Quan érem feliços, Quan en dèiem xampany, Quan s'esborren les paraules). L'acte ha estat conduït pel filòsof Josep Ramoneda, president d'Edicions 62, que ha recordat que la memòria és el fil conductor de les tres obres que comencen en els anys joves, s'endinsen després per la petjada dels avantpassats i desemboquen en la pèrdua de memòria de la mare, que mira per la finestra amb objectiu incert. 

En el diàleg han intervingut, a més de l'autor, el filòleg Xavier Pla i l'exconsellera Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia Llatina. Pla, convençut que la literatura ordena la realitat, ha definit l'obra de Nadal com una manera de reparar i consolar el lector d'una manera que no pot fer una novel·la perquè "tots sabem que la ficció és mentida". El filòleg ha considerat que la trilogia ajuda a fer feliç el lector en moments de gran trasbals com han estat la pandèmia i ara la guerra a Ucraïna. 


"Quan els discursos polítics ens deceben i la realitat és més descoratjadora que mai, la literatura memorialística també és més reparadora que mai", ha assenyalat. Mariàngela Vilallonga ha coincidit amb Pla i ha explicat com el seu pare, mort el 2018, es va sentir identificat amb les obres de Nadal, amb una gran capacitat per fabricar records, fixar-los per als que ens seguiran. 

L'exconsellera de Cultura ha destacat el sentit de responsabilitat del Nadal memorialista, que ha volgut amb les seves obres transmetre als seus néts els records dels pares i els avis, perquè no es perdin i puguin conrear els valors familiars. Ha llegit les primeres frases delstres llibres, detenint-se en l'inici de Quan s'esborren les paraules: "La mare mirava per la finestra, però no sabria dir què mirava".


Nadal ha explicat que el fet d'haver tingut dotze germans d'edats molt diverses ha facilitat convertir-los en personatges literaris. "He aprofitat aquest xollo", ha dit, com també l'ha enriquit l'haver tingut uns pares de pensament molt diferent als fills. L'escriptor ha reconegut que li va costar molt entendre que els seus pares eren no només creients sinó profundament religiosos, i que creien en el cel i l'infern. 

Un dia, Nadal va preguntar a la mare com vivia el fet que els  fills no pensessin igual. "Plorant, resant i esperant que fóssim exemple", va dir. Passats els anys, ha valorat la llibertat que sempre els van donar, ells membres de l'Opus Dei, i ells descreguts i progressistes. Aquest exemple els ha servit. 


En l'acte hi eren els consellers d'Economia, Jaume Giró, i de Cultura, Natàlia Garriga, el que ha fet que Nadal fes un comentari aplaudit sobre el sentit esperançador de veure plegats els responsables de les finances i de la cultura. Una coincidència potser reparadora.  

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació