27
de març
del
2022
Actualitzat
el
28
de març
a les
10:59h
"S'ha passat del lema dels independentistes d''Espanya ens roba', que era una farsa, a realment robar a Madrid", va clamar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en conèixer els pressupostos del 2022, els quals assegurava que beneficien Catalunya en detriment del seu territori. El paper ho aguanta tot, però la realitat acostuma a ser diferent, i aquesta assenyala que el nivell de compliment dels compromisos d'inversions acostuma a ser més benevolent amb la capital de l'Estat. El 2021 no n'hauria estat una excepció, fins al punt que l'Administració General de l'Estat va acabar invertint a Madrid quatre cops allò pressupostat, mentre que tornava a quedar per sota d'allò aprovat en el cas de Catalunya.
Així consta en un informe lliurat pel govern espanyol a diversos diputats del PP que havien preguntat per aquesta qüestió i a què ha tingut accés NacióDigital. Les dades completes sobre tota la inversió regionalitzada de l'any passat encara trigaran a fer-se públiques, ja que aquestes no incorporen les dades del sector públic empresarial, el qual representa bona part d'aquesta despesa. En el cas de Catalunya, per exemple, suposa més del 90% del total d'inversions, entre les quals les d'Adif, Renfe i els ports i aeroports. Les dades difoses, en canvi, només inclouen les inversions directes dels ministeris i d'organismes menors com el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal de Comptes o el Constitucional.
Malgrat tot, les xifres provisionals de l'Estat pel que fa a Adif i Renfe tampoc no sembla que hagin de perjudicar especialment Madrid, ja que les previsions de tancament incloses als pressupostos apuntaven a una despesa que quasi duplicaria la pressupostada a la capital espanyola, mentre que a Catalunya es quedaria en tan sols el 29% de l'aprovat. Sigui com sigui, segons les dades definitives pel que a l'Administració General de l'Estat, aquesta preveia invertir 168,1 milions a Catalunya el 2021 i es va quedar en 153,2 milions, mentre que, amb un pressupost aprovat de 201,3 milions a Madrid, l'execució final va arribar als 821,2 milions.
La inversió territorialitzada global dels ministeris va ser superior a la pressupostada. Els comptes preveien que assolís els 2.759,3 milions d'euros, però finalment ha arribat fins als 3.496,8 milions, probablement a causa de l'arribada dels primers recursos de la Unió Europea per a la recuperació. Això ha provocat que l'execució quedés per sota del previst a tan sols cinc territoris de règim comú, especialment a Astúries (56,9%), però també a Andalusia (69,4%), Galícia (69,7%), Cantàbria (75,7%) i Catalunya (91,1%).
En sentit contrari, cap territori ha estat tan beneficiat com Madrid, per bé que la inversió final ha triplicat la inicial a les Balears i les Canàries. Tot i això, a diferència del que ocorre amb la capital espanyola, la desviació a les comunitats insulars respon al fet que el pressupost aprovat era molt baix, així que qualsevol increment respecte aquest sembla molt elevat en termes relatius. Especialment en el cas de les Balears, on tan sols es preveien 4,5 milions en inversions de l'Administració General de l'Estat i al final n'han acabat arribant per 14,8 milions, o el que és el mateix, un 0,4% del total territorialitzat. Un fet similar ocorre als territoris forals, on el pressupost inicial és baix i això dona lloc a desviacions elevades cap amunt (Navarra) o cap avall (País Basc).
Altres comunitats clarament beneficiades en l'execució ja amb quantitats rellevants són l'Aragó, Castella-la Manxa i la Rioja, on la despesa en aquest capítol ha estat un 50% superior a la prevista en els comptes. Una altra magnitud amb la que s'acostumen a valorar les inversions és la quantitat destinada per càpita o, en un altre sentit, si el percentatge territorial respecte el total és equivalent al pes poblacional o en PIB. En aquest cas, els ministeris han executat a Catalunya el 4,4% del seu total territorialitzat, però en realitat aquesta xifra és parcial, ja que s'hauria de valorar tenint en compte les quantitats totals també del sector públic empresarial, que com s'ha assenyalat, suposen la gran part de les inversions i encara se'n desconeixen les definitives.
Inversió no executada en conservació de carreteres
La principal font d'inversions de l'Administració General de l'Estat és el Ministeri de Transports, precisament per la construcció i manteniment de carreteres, però mentre alguns territoris reben més inversions en la xarxa viària, d'altres en reben més en les ferroviàries per part d'Adif i Renfe (o en els aeroports o ports), com és el cas de Catalunya. Així i tot, 153,2 dels 168,1 milions invertits a Catalunya pels departaments de l'executiu espanyol provenen del de Transports.
Són menys que els previstos als pressupostos i això explica l'incompliment global. Dels prop de 100 milions previstos per a conservació de carreteres secundàries del país, no n'han arribat 38,9 milions, malgrat que, per contra, s'han fet diverses actuacions no previstes a vies catalanes, com 6,8 milions per a rehabilitació estructural de la B-20, la B-22, la B-24 i la B-30; 4,8 milions per a rehabilitació de l'A-2 o 2,9 milions per a la millora de l'enllaç de l'A-2 al Prat de Llobregat. Tampoc no s'han gastat 3,3 milions per col·locar o millorar pantalles acústiques a carreteres del país. En conjunt, per tant, l'execució a Catalunya ha estat d'uns 15 milions per sota del previst.
Despeses no previstes a Madrid
I què explica el desmesurat desviament a Madrid, dels prop de 200 milions pressupostats a més de 800 milions? En el seu cas, els recursos arriben de forma més dispersa de diversos departaments, essent també el principal el Ministeri de Transports (322,9 milions), tot i que sense arribar ni a la meitat del total, ja que també hi inverteixen molt especialment els ministeris d'Economia (157,4 milions) o el de Justícia (110,3 milions).
La principal partida que infla l'execució a la capital espanyola són 191,2 milions no pressupostats inicialment per "atendre els efectes derivats de la resolució dels contractes de concessió d'obra pública", però també s'han invertit 125,6 milions no previstos per a infraestructures digitals del Ministeri d'Economia; 52,3 milions per a la "millora de la qualitat" del Ministeri de Justícia; 36,8 milions per a adquisició de vehicles sense emissions; 36,4 milions per a les concessions de l'A-2 i l'A-4 a Madrid; 23,4 milions per rehabilitar un edifici; 11,5 milions per a inversions vinculades al Mecanisme de Recuperació i Resiliència; 11,2 milions per a inversions de caràcter immaterial de Justícia; 9,3 milions per a equips informàtics del departament d'Interior; o 5,6 milions per a la participació de les Forces Armades a l'exterior, entre altres despeses a la capital espanyola no aprovades inicialment als comptes de l'Estat.
Així consta en un informe lliurat pel govern espanyol a diversos diputats del PP que havien preguntat per aquesta qüestió i a què ha tingut accés NacióDigital. Les dades completes sobre tota la inversió regionalitzada de l'any passat encara trigaran a fer-se públiques, ja que aquestes no incorporen les dades del sector públic empresarial, el qual representa bona part d'aquesta despesa. En el cas de Catalunya, per exemple, suposa més del 90% del total d'inversions, entre les quals les d'Adif, Renfe i els ports i aeroports. Les dades difoses, en canvi, només inclouen les inversions directes dels ministeris i d'organismes menors com el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal de Comptes o el Constitucional.
Malgrat tot, les xifres provisionals de l'Estat pel que fa a Adif i Renfe tampoc no sembla que hagin de perjudicar especialment Madrid, ja que les previsions de tancament incloses als pressupostos apuntaven a una despesa que quasi duplicaria la pressupostada a la capital espanyola, mentre que a Catalunya es quedaria en tan sols el 29% de l'aprovat. Sigui com sigui, segons les dades definitives pel que a l'Administració General de l'Estat, aquesta preveia invertir 168,1 milions a Catalunya el 2021 i es va quedar en 153,2 milions, mentre que, amb un pressupost aprovat de 201,3 milions a Madrid, l'execució final va arribar als 821,2 milions.
La inversió territorialitzada global dels ministeris va ser superior a la pressupostada. Els comptes preveien que assolís els 2.759,3 milions d'euros, però finalment ha arribat fins als 3.496,8 milions, probablement a causa de l'arribada dels primers recursos de la Unió Europea per a la recuperació. Això ha provocat que l'execució quedés per sota del previst a tan sols cinc territoris de règim comú, especialment a Astúries (56,9%), però també a Andalusia (69,4%), Galícia (69,7%), Cantàbria (75,7%) i Catalunya (91,1%).
En sentit contrari, cap territori ha estat tan beneficiat com Madrid, per bé que la inversió final ha triplicat la inicial a les Balears i les Canàries. Tot i això, a diferència del que ocorre amb la capital espanyola, la desviació a les comunitats insulars respon al fet que el pressupost aprovat era molt baix, així que qualsevol increment respecte aquest sembla molt elevat en termes relatius. Especialment en el cas de les Balears, on tan sols es preveien 4,5 milions en inversions de l'Administració General de l'Estat i al final n'han acabat arribant per 14,8 milions, o el que és el mateix, un 0,4% del total territorialitzat. Un fet similar ocorre als territoris forals, on el pressupost inicial és baix i això dona lloc a desviacions elevades cap amunt (Navarra) o cap avall (País Basc).
Altres comunitats clarament beneficiades en l'execució ja amb quantitats rellevants són l'Aragó, Castella-la Manxa i la Rioja, on la despesa en aquest capítol ha estat un 50% superior a la prevista en els comptes. Una altra magnitud amb la que s'acostumen a valorar les inversions és la quantitat destinada per càpita o, en un altre sentit, si el percentatge territorial respecte el total és equivalent al pes poblacional o en PIB. En aquest cas, els ministeris han executat a Catalunya el 4,4% del seu total territorialitzat, però en realitat aquesta xifra és parcial, ja que s'hauria de valorar tenint en compte les quantitats totals també del sector públic empresarial, que com s'ha assenyalat, suposen la gran part de les inversions i encara se'n desconeixen les definitives.
Inversió no executada en conservació de carreteres
La principal font d'inversions de l'Administració General de l'Estat és el Ministeri de Transports, precisament per la construcció i manteniment de carreteres, però mentre alguns territoris reben més inversions en la xarxa viària, d'altres en reben més en les ferroviàries per part d'Adif i Renfe (o en els aeroports o ports), com és el cas de Catalunya. Així i tot, 153,2 dels 168,1 milions invertits a Catalunya pels departaments de l'executiu espanyol provenen del de Transports.
Són menys que els previstos als pressupostos i això explica l'incompliment global. Dels prop de 100 milions previstos per a conservació de carreteres secundàries del país, no n'han arribat 38,9 milions, malgrat que, per contra, s'han fet diverses actuacions no previstes a vies catalanes, com 6,8 milions per a rehabilitació estructural de la B-20, la B-22, la B-24 i la B-30; 4,8 milions per a rehabilitació de l'A-2 o 2,9 milions per a la millora de l'enllaç de l'A-2 al Prat de Llobregat. Tampoc no s'han gastat 3,3 milions per col·locar o millorar pantalles acústiques a carreteres del país. En conjunt, per tant, l'execució a Catalunya ha estat d'uns 15 milions per sota del previst.
Despeses no previstes a Madrid
I què explica el desmesurat desviament a Madrid, dels prop de 200 milions pressupostats a més de 800 milions? En el seu cas, els recursos arriben de forma més dispersa de diversos departaments, essent també el principal el Ministeri de Transports (322,9 milions), tot i que sense arribar ni a la meitat del total, ja que també hi inverteixen molt especialment els ministeris d'Economia (157,4 milions) o el de Justícia (110,3 milions).
La principal partida que infla l'execució a la capital espanyola són 191,2 milions no pressupostats inicialment per "atendre els efectes derivats de la resolució dels contractes de concessió d'obra pública", però també s'han invertit 125,6 milions no previstos per a infraestructures digitals del Ministeri d'Economia; 52,3 milions per a la "millora de la qualitat" del Ministeri de Justícia; 36,8 milions per a adquisició de vehicles sense emissions; 36,4 milions per a les concessions de l'A-2 i l'A-4 a Madrid; 23,4 milions per rehabilitar un edifici; 11,5 milions per a inversions vinculades al Mecanisme de Recuperació i Resiliència; 11,2 milions per a inversions de caràcter immaterial de Justícia; 9,3 milions per a equips informàtics del departament d'Interior; o 5,6 milions per a la participació de les Forces Armades a l'exterior, entre altres despeses a la capital espanyola no aprovades inicialment als comptes de l'Estat.