24
de març
del
2022
Actualitzat
el
25
de març
a les
10:10h
Junts ha posat aquest dijous al vespre al congelador l'acord que feia tan sols unes hores havia rubricat i presentat amb ERC, PSC i comuns, destinat a "blindar" el català a l'escola davant l'embat judicial contra la immersió lingüística. En un comunicat emès poc abans de les nou del vespre, la formació que lidera Carles Puigdemont ha demanat trobar un "consens majoritari" amb les entitats i les comunitats educatives. Al llarg de les últimes hores havien proliferat crítiques rotundes de veus amb pes dins l'independentisme -sobretot a les xarxes- que han generat remor interna a Junts, com afirmen fonts governamentals. Havien arribat de l'ANC, la Plataforma per la Llengua, de Demòcrates -integrada al grup de Junts- o de personalitats com Quim Torra, Lluís Llach, Josep Lluís Alay o Pilar Rahola. La CUP també se n'havia despenjat.
"La immersió lingüística és una eina de cohesió social i un tresor a preservar. Els qui l'ataquen no volen més castellà a l'escola, volen menys català a tot arreu. No fer res davant l'atac judicial no pot ser una opció. El consens que la va fer possible ha de fer possible preservar-la. L'objectiu hauria de ser regular el català a l'escola per impedir que el regulin aquells que el volen arraconar", ressalta el comunicat. Al llarg de les últimes hores, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, s'ha generat un "fort debat intern" dins del partit amb la implicació dels seus màxims dirigents. La pressió interna i externa ha provocat el canvi de posició.
La proposició de llei, registrada al migdia i presentada amb solemnitat després de dies de treball entre els signants, recull aquesta fórmula: "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". La modificació de la llei de política lingüística també s'especifica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". Això significa que la presència de més o menys castellà la deixen en mans de cada centre en funció de quines siguin les necessitats per assegurar que s'aprenen les dues llengües, un escenari que estarà marcat per la realitat sociolingüística. El text dels quatre partits s'ha registrat per lectura única. Les esmenes fruit del "consens majoritari" s'haurien de registrar dimarts que ve perquè el text es votarà al proper ple.
Aquesta és l'essència de la flexibilització del model d'immersió que ja va posar sobre la taula l'exconseller Josep Bargalló i que parteix de la diagnosi que el mapa lingüístic no és homogeni. Així queda definit en el document acordat: "Per tal d'assolir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori, l'ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius de centre".
Afirmacions com aquesta han portat dirigents independentistes a considerar com un "retrocés" el pacte. Qui ho ha explicitat amb més contundència ha estat l'expresident Quim Torra, que ha fet servir aquesta frase: "No en el meu nom". Fonts consultades per NacióDigital indiquen que l'entesa ha causat una "forta sacsejada" al Parlament, també dins de Junts -veus del partit asseguren que no tot el grup parlamentari en tenia coneixement-, i també malestar en entitats com la Plataforma per la Llengua, que va esmenar el contingut del pacte -sense èxit- al llarg dels últims dies.
El malestar entre determinats sectors independentistes a la xarxa -Lluís Llach ha parlat sense embuts de "vergonya nacional" a Twitter- ha fet que Junts ja emetés un comunicat a mitja tarda per clarificar que l'acord no obre la porta a més castellà a les aules. Segons el partit que comanda Puigdemont, la reforma "blinda" el model d'immersió i "referma" el català com a llengua pròpia i "normalment emprada com a vehicular" a les aules. El castellà, sostenen, apareix com a "llengua d'ensenyament". El diputat Francesc de Dalmases ha hagut de defensar la posició davant les crítiques de la CUP, que veu amenaçat de mort el model pel pacte a quatre d'aquest dijous.
Demòcrates, formació que té una diputada integrada al grup de Junts, ha emès un comunicat molt crític en el qual ha posat de manifest que no havien estat informats i que l'entesa pot provocar que el castellà acabi sent "vehicular" a les aules. Els voluntaris de la formació seran els encarregats de decidir, en una consulta telemàtica, si la representant de Demòcrates -Titon Laïlla- vota a favor o en contra del text. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) també ha carregat contra l'acord, que ha qualificat com un "pas enrere". "Prou de retrocessos en cada imposició de l'Estat", ha apuntat l'ANC a través de Twitter, des d'on ha indicat que no es quedarà de "braços plegats". Precisament aquest dijous l'entitat ha aprovat un nou full de ruta en el qual augmenta la pressió als partits i obre la porta a una llista cívica al Parlament.
ERC lamenta el "partidisme" dels seus socis
El gir de Junts per les crítiques rebudes i les turbulències internes que els han provocat ha indignat els seus socis al Govern d'ERC. En un comunicat enviat aquest dijous a la nit el partit ha afirmat que l'acord era "sòlid i és el més raonable" per garantir el model d'immersió i que ara "es vol posar en perill". Han mostrat sorpresa perquè "en unes hores puguin despenjar-se d'un bon acord" i ho han titllat "d'irresponsabilitat i partidisme" en una "qüestió de país".
"La immersió lingüística és una eina de cohesió social i un tresor a preservar. Els qui l'ataquen no volen més castellà a l'escola, volen menys català a tot arreu. No fer res davant l'atac judicial no pot ser una opció. El consens que la va fer possible ha de fer possible preservar-la. L'objectiu hauria de ser regular el català a l'escola per impedir que el regulin aquells que el volen arraconar", ressalta el comunicat. Al llarg de les últimes hores, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, s'ha generat un "fort debat intern" dins del partit amb la implicació dels seus màxims dirigents. La pressió interna i externa ha provocat el canvi de posició.
La proposició de llei, registrada al migdia i presentada amb solemnitat després de dies de treball entre els signants, recull aquesta fórmula: "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". La modificació de la llei de política lingüística també s'especifica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". Això significa que la presència de més o menys castellà la deixen en mans de cada centre en funció de quines siguin les necessitats per assegurar que s'aprenen les dues llengües, un escenari que estarà marcat per la realitat sociolingüística. El text dels quatre partits s'ha registrat per lectura única. Les esmenes fruit del "consens majoritari" s'haurien de registrar dimarts que ve perquè el text es votarà al proper ple.
Aquesta és l'essència de la flexibilització del model d'immersió que ja va posar sobre la taula l'exconseller Josep Bargalló i que parteix de la diagnosi que el mapa lingüístic no és homogeni. Així queda definit en el document acordat: "Per tal d'assolir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori, l'ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius de centre".
Afirmacions com aquesta han portat dirigents independentistes a considerar com un "retrocés" el pacte. Qui ho ha explicitat amb més contundència ha estat l'expresident Quim Torra, que ha fet servir aquesta frase: "No en el meu nom". Fonts consultades per NacióDigital indiquen que l'entesa ha causat una "forta sacsejada" al Parlament, també dins de Junts -veus del partit asseguren que no tot el grup parlamentari en tenia coneixement-, i també malestar en entitats com la Plataforma per la Llengua, que va esmenar el contingut del pacte -sense èxit- al llarg dels últims dies.
El malestar entre determinats sectors independentistes a la xarxa -Lluís Llach ha parlat sense embuts de "vergonya nacional" a Twitter- ha fet que Junts ja emetés un comunicat a mitja tarda per clarificar que l'acord no obre la porta a més castellà a les aules. Segons el partit que comanda Puigdemont, la reforma "blinda" el model d'immersió i "referma" el català com a llengua pròpia i "normalment emprada com a vehicular" a les aules. El castellà, sostenen, apareix com a "llengua d'ensenyament". El diputat Francesc de Dalmases ha hagut de defensar la posició davant les crítiques de la CUP, que veu amenaçat de mort el model pel pacte a quatre d'aquest dijous.
Demòcrates, formació que té una diputada integrada al grup de Junts, ha emès un comunicat molt crític en el qual ha posat de manifest que no havien estat informats i que l'entesa pot provocar que el castellà acabi sent "vehicular" a les aules. Els voluntaris de la formació seran els encarregats de decidir, en una consulta telemàtica, si la representant de Demòcrates -Titon Laïlla- vota a favor o en contra del text. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) també ha carregat contra l'acord, que ha qualificat com un "pas enrere". "Prou de retrocessos en cada imposició de l'Estat", ha apuntat l'ANC a través de Twitter, des d'on ha indicat que no es quedarà de "braços plegats". Precisament aquest dijous l'entitat ha aprovat un nou full de ruta en el qual augmenta la pressió als partits i obre la porta a una llista cívica al Parlament.
ERC lamenta el "partidisme" dels seus socis
El gir de Junts per les crítiques rebudes i les turbulències internes que els han provocat ha indignat els seus socis al Govern d'ERC. En un comunicat enviat aquest dijous a la nit el partit ha afirmat que l'acord era "sòlid i és el més raonable" per garantir el model d'immersió i que ara "es vol posar en perill". Han mostrat sorpresa perquè "en unes hores puguin despenjar-se d'un bon acord" i ho han titllat "d'irresponsabilitat i partidisme" en una "qüestió de país".