24
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:59h
El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha inclòs el cas de Laura Borràs per presumptes irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes en l'"operació de l'Estat" contra l'independentisme, que té "moltes cares i molts perfils". "Borràs és una víctima més dels milers que hi ha en l'operació d'Estat contra l'independentisme", ha dit Antich en una entrevista a Catalunya Ràdio. Segons el nou president de l'entitat, hi ha "represaliats polítics i un altre tipus de repressió", com és el cas de Borràs, en què "s'obre un procés per ser una de les cares visibles del moviment independentista". "Òmnium ha estat sempre al costat de Borràs, la vam acompanyar al Tribunal Suprem quan va anar a declarar", ha recordat
Antich ha assegurat que el seu cas té "motivacions polítiques", malgrat que és previ a 2017 i no té relació ni amb l'1-O ni amb la defensa de drets fonamentals, sinó que fa referència a qüestions relacionades amb suposades irregularitats en la gestió. Des de l'entitat es considera que l'Estat "s'acarnissa" amb Borràs perquè és presidenta del Parlament i un lideratge important dins del moviment independentista i és, en aquest sentit, que és víctima de la repressió de l'Estat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investiga Borràs pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de l'ILC. Se li imputen els delictes de prevaricació, frau, malversació i falsedat documental, i en els propers dies la Fiscalia ha de presentar l'escrit d'acusació amb la petició de pena, o demanar arxivar la causa. La seva defensa, pilotada per Gonzalo Boye, sosté que la presidenta del Parlament és víctima d'un "judici paral·lel" i d'una "campanya mediàtica", en què se li han vulnerat diversos drets fonamentals. El jutge apunta que hauria adjudicat set contractes per més de 132.000 euros a un conegut seu quan dirigia la ILC. Borràs ho nega i assegura sentir-se "orgullosa" de la seva gestió.
En tot cas, el procediment judicial contra la presidenta del Parlament amenaça de tensar encara més la legislatura. ERC i la CUP tenen dubtes que el seu cas es pugui emmarcar en la repressió contra l'independentisme, mentre que Junts demana un "front comú" al Parlament per defensar Borràs. Com que es tracta d'un cas de presumpta corrupció, el reglament estableix que un cop s'obri judici oral, s'ha de suspendre l'escó de Borràs, que no podria continuar sent presidenta del Parlament. La dirigent de Junts manté que no ha de dimitir quan se li obri judici, perquè això vulneraria la presumpció d'innocència. La CUP es nega a modificar l'article 25.4 del reglament del Parlament, que és el que afectaria Borràs.
D'altra banda, el president d'Òmnium ha dit que la taula de diàleg "només serà útil en la mesura que aplegui consensos amplis i diversos". "La utilitat no deriva de l'instrument per ell mateix; tots els instruments poden ser útils si no són de part", ha dit, i en ser preguntat per si Junts hi hauria d'entrar, ha admès certa "inquietud" pel fet que es "ridiculitzi" els instruments que es proposen per intentar buscar una solució el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. "On hi ha un conflicte polític, les taules de diàleg són útils. L'instrument com a tal és habitual en molts llocs, i és útil si és compartit", ha dit. I la via unilateral? "La utilitat dels instruments deriva dels consensos que aconsegueix aplegar. Hem de treballar per això", ha dit.
En aquesta línia, ha assegurat que el "marc de 2017 s'ha acabat" i ha demanat obrir "un nou cicle". "No podem continuar així, hem de crear un nou marc, amb nous lideratges per aportar nous mapes i noves respostes a la situació que tenim", ha dit. Antich ha admès que la República "no serà demà" però ha demanat també que no hagin de passar "30 anys", i ha evitat donar "indicacions" als partits sobre si han de renovar els seus líders. "Hem de ser conscients de la situació i no enganyar-nos amb falses expectatives ni renúncies", ha apuntat. Antich està disposat a anar a la presó? "Ningú està disposat a anar a la presó d'entrada. Si els poders de l'Estat fan allò a què ens tenen acostumats, caldrà assumir-ho com una anomalia", ha dit.
Antich ha assegurat que el seu cas té "motivacions polítiques", malgrat que és previ a 2017 i no té relació ni amb l'1-O ni amb la defensa de drets fonamentals, sinó que fa referència a qüestions relacionades amb suposades irregularitats en la gestió. Des de l'entitat es considera que l'Estat "s'acarnissa" amb Borràs perquè és presidenta del Parlament i un lideratge important dins del moviment independentista i és, en aquest sentit, que és víctima de la repressió de l'Estat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investiga Borràs pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de l'ILC. Se li imputen els delictes de prevaricació, frau, malversació i falsedat documental, i en els propers dies la Fiscalia ha de presentar l'escrit d'acusació amb la petició de pena, o demanar arxivar la causa. La seva defensa, pilotada per Gonzalo Boye, sosté que la presidenta del Parlament és víctima d'un "judici paral·lel" i d'una "campanya mediàtica", en què se li han vulnerat diversos drets fonamentals. El jutge apunta que hauria adjudicat set contractes per més de 132.000 euros a un conegut seu quan dirigia la ILC. Borràs ho nega i assegura sentir-se "orgullosa" de la seva gestió.
En tot cas, el procediment judicial contra la presidenta del Parlament amenaça de tensar encara més la legislatura. ERC i la CUP tenen dubtes que el seu cas es pugui emmarcar en la repressió contra l'independentisme, mentre que Junts demana un "front comú" al Parlament per defensar Borràs. Com que es tracta d'un cas de presumpta corrupció, el reglament estableix que un cop s'obri judici oral, s'ha de suspendre l'escó de Borràs, que no podria continuar sent presidenta del Parlament. La dirigent de Junts manté que no ha de dimitir quan se li obri judici, perquè això vulneraria la presumpció d'innocència. La CUP es nega a modificar l'article 25.4 del reglament del Parlament, que és el que afectaria Borràs.
D'altra banda, el president d'Òmnium ha dit que la taula de diàleg "només serà útil en la mesura que aplegui consensos amplis i diversos". "La utilitat no deriva de l'instrument per ell mateix; tots els instruments poden ser útils si no són de part", ha dit, i en ser preguntat per si Junts hi hauria d'entrar, ha admès certa "inquietud" pel fet que es "ridiculitzi" els instruments que es proposen per intentar buscar una solució el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. "On hi ha un conflicte polític, les taules de diàleg són útils. L'instrument com a tal és habitual en molts llocs, i és útil si és compartit", ha dit. I la via unilateral? "La utilitat dels instruments deriva dels consensos que aconsegueix aplegar. Hem de treballar per això", ha dit.
En aquesta línia, ha assegurat que el "marc de 2017 s'ha acabat" i ha demanat obrir "un nou cicle". "No podem continuar així, hem de crear un nou marc, amb nous lideratges per aportar nous mapes i noves respostes a la situació que tenim", ha dit. Antich ha admès que la República "no serà demà" però ha demanat també que no hagin de passar "30 anys", i ha evitat donar "indicacions" als partits sobre si han de renovar els seus líders. "Hem de ser conscients de la situació i no enganyar-nos amb falses expectatives ni renúncies", ha apuntat. Antich està disposat a anar a la presó? "Ningú està disposat a anar a la presó d'entrada. Si els poders de l'Estat fan allò a què ens tenen acostumats, caldrà assumir-ho com una anomalia", ha dit.