24
de març
del
2022
Actualitzat
a les
22:40h
L'ANC ha aprovat aquest dijous, després d'una setmana de debat a l'assemblea general ordinària, el nou full de ruta, que guiarà l'entitat els propers dos anys. El 96% dels vots han estat favorables. Amb el camí traçat, l'entitat ho té tot a punt per renovar la seva direcció. En les darreres setmanes s'ha començat a articular una "llista de país", amb la jurista Dolors Feliu al capdavant, per rellevar l'actual presidenta, Elisenda Paluzie. L'entitat i els nous dirigents, segons es desprèn del full de ruta aprovat pels socis, redoblaran la pressió als pressió als partits, al Govern i al Parlament, i intensificaran les campanyes de denúncia per la política "autonomista" de la Generalitat i la manca de passos en favor de la independència. Destaca especialment la voluntat de conformar una "llista cívica", al marge dels partits, per concórrer a les properes eleccions al Parlament.
El full de ruta, de 15 pàgines, és molt crític amb els partits independentistes, amb el Govern d'ERC i Junts, amb el Parlament, i amb les polítiques que està duent a terme la Generalitat. De fet, constata que la "fita històrica" de la majoria del 52% "s'ha malbaratat" i que la classe política "no ha estat a l'altura de la confiança" dels electors en un context de "nivells alts de repressió". "Tenim un Govern i un Parlament que acata les contínues agressions polítiques i judicials de l'estat espanyol", diu el document. L'ANC, que s'oposa amb vehemència a la taula de diàleg i sosté que "legitima" l'Estat, també carrega contra les picabaralles entre ERC, Junts i la CUP, a qui retreuen no tenir cap mena de voluntat de confrontació. Repassem a continuació les claus del nou full de ruta de l'ANC:
1. Llista cívica i més pressió als partits i al Govern
L'ANC apuja el to contra la classe política i acusa partits i institucions d'haver-se "diluït en l'autonomisme". Per això, es plantegen impulsar una llista cívica independent dels partits per "defensar la voluntat dels electors independentistes" a les properes eleccions al Parlament i "fer la independència". L'entitat considera que les institucions actuals són "captives, sotmeses, amenaçades i desgastades" i no aprofiten el "petit marge de maniobra" que tenen per avançar cap a la independència. Per tot plegat, i a banda de la llista cívica, l'ANC fiscalitzarà i avaluarà la feina feta pel Parlament i el Govern i incrementarà la denúncia i la mobilització davant dels "incompliments" dels partits i les institucions.
L'entitat sosté des de fa temps que el mandat de l'1-O s'ha d'implementar i que les lleis de desconnexió i la declaració són "vigents" i "constitueixen les bases de la legalitat republicana". En l'actual situació, l'ANC denunciarà "la política autonomista de rendició nacional" i defensarà una estratègia de confrontació per fer "ingovernable" Catalunya. També treballarà per "aconseguir que el Govern declari el Primer d'octubre com a festa nacional".
2. Coordinació amb el Consell per l'estratègia internacional
Elisenda Paluzie, presidenta de l'entitat, s'ha implicat a fons en la posada en marxa del Consell per la República. N'és membre de la cúpula des que es va posar en marxa l'organisme liderat per Puigdemont, que fa unes setmanes va presentar públicament un "ministeri d'Exteriors lliure" per fer diplomàcia independentista a través, també, de la denúncia de la repressió. En el full de ruta aprovat, l'ANC defensa "coordinar" l'estratègia exterior amb el Consell precisament a través d'aquesta idea -el relat sobre l'acció judicial de l'Estat contra l'independentisme- en tant que "nació minoritària republicana no reconeguda" per Espanya. "La diplomàcia civil que duen a terme les nostres assemblees exteriors és la nostra veu per explicar i defensar la nostra causa. Per obtenir reconeixements futurs per a la República, anunciant l'existència i lluita de la nació catalana a Europa i al món", remarca el document aprovat per les bases.
3. Aïllar el PSC als ajuntaments
L'ANC identifica les eleccions municipals de l'any vinent com un "punt d'inflexió". L'entitat, tal com es detalla al full de ruta, es compromet a denunciar els pactes actuals amb partits espanyolistes, inclòs el PSC, i "pressionar per obtenir, per escrit, el compromís que no se'ls regalaran més ajuntaments, consells comarcals o diputacions. L'entitat ha criticat amb duresa els pactes dels partits independentistes amb els socialistes, com ara l'acord de Junts i PSC a la Diputació de Barcelona o els pactes d'ERC en ajuntaments i consells comarcals. A les darreres eleccions al Parlament, l'associació Catalans per la Independència va impulsar un manifest signat per ERC, Junts, PDECat i la CUP en què es comprometien a no pactar amb el PSC al Parlament.
4. Què fer a les eleccions espanyoles?
Si no hi ha imprevistos, la intenció de Pedro Sánchez és allargar al màxim la legislatura, de manera que les eleccions es podrien celebrar a principis del 2024. El Congrés és on ERC i Junts han exhibit menys unitat d'acció al llarg dels últims anys -els republicans han preferit aliar-se amb Bildu de manera permanent i els de Puigdemont s'han allunyat tant com han pogut dels acords amb el govern espanyol-, de manera que l'ANC reclama una candidatura "única amb estratègia compartida" de l'independentisme quan arribin els comicis. En cas contrari, ressalta l'entitat, es promourà el vot nul o blanc.
5. Accions per "desconnectar" de l'Estat
L'ANC també es compromet a potenciar noves campanyes i d'altres que ja estan en marxa per avançar en la desconnexió de l'Estat i "construir" sobirania. Així, iniciatives com Eines de País, el Consum de Proximitat i les campanyes de sobirania fiscal i energètica seran habituals en els propers mesos. També s'impulsarà la contractació pública d'empreses catalanes i es defensarà la gestió pública de l'aigua, i s'impulsarà la creació de la "república digital". En clau de justícia social, l'ANC sosté que sense independència no es podran fer "autèntiques polítiques públiques" a favor de tots els ciutadans, i en clau de llengua, l'entitat donarà suport i participarà de totes aquelles accions en defensa del català i treballarà conjuntament amb les plataformes d'aquest àmbit per preservar-lo.
Consulteu aquí el full de ruta de l'ANC:
El full de ruta, de 15 pàgines, és molt crític amb els partits independentistes, amb el Govern d'ERC i Junts, amb el Parlament, i amb les polítiques que està duent a terme la Generalitat. De fet, constata que la "fita històrica" de la majoria del 52% "s'ha malbaratat" i que la classe política "no ha estat a l'altura de la confiança" dels electors en un context de "nivells alts de repressió". "Tenim un Govern i un Parlament que acata les contínues agressions polítiques i judicials de l'estat espanyol", diu el document. L'ANC, que s'oposa amb vehemència a la taula de diàleg i sosté que "legitima" l'Estat, també carrega contra les picabaralles entre ERC, Junts i la CUP, a qui retreuen no tenir cap mena de voluntat de confrontació. Repassem a continuació les claus del nou full de ruta de l'ANC:
1. Llista cívica i més pressió als partits i al Govern
L'ANC apuja el to contra la classe política i acusa partits i institucions d'haver-se "diluït en l'autonomisme". Per això, es plantegen impulsar una llista cívica independent dels partits per "defensar la voluntat dels electors independentistes" a les properes eleccions al Parlament i "fer la independència". L'entitat considera que les institucions actuals són "captives, sotmeses, amenaçades i desgastades" i no aprofiten el "petit marge de maniobra" que tenen per avançar cap a la independència. Per tot plegat, i a banda de la llista cívica, l'ANC fiscalitzarà i avaluarà la feina feta pel Parlament i el Govern i incrementarà la denúncia i la mobilització davant dels "incompliments" dels partits i les institucions.
L'entitat sosté des de fa temps que el mandat de l'1-O s'ha d'implementar i que les lleis de desconnexió i la declaració són "vigents" i "constitueixen les bases de la legalitat republicana". En l'actual situació, l'ANC denunciarà "la política autonomista de rendició nacional" i defensarà una estratègia de confrontació per fer "ingovernable" Catalunya. També treballarà per "aconseguir que el Govern declari el Primer d'octubre com a festa nacional".
2. Coordinació amb el Consell per l'estratègia internacional
Elisenda Paluzie, presidenta de l'entitat, s'ha implicat a fons en la posada en marxa del Consell per la República. N'és membre de la cúpula des que es va posar en marxa l'organisme liderat per Puigdemont, que fa unes setmanes va presentar públicament un "ministeri d'Exteriors lliure" per fer diplomàcia independentista a través, també, de la denúncia de la repressió. En el full de ruta aprovat, l'ANC defensa "coordinar" l'estratègia exterior amb el Consell precisament a través d'aquesta idea -el relat sobre l'acció judicial de l'Estat contra l'independentisme- en tant que "nació minoritària republicana no reconeguda" per Espanya. "La diplomàcia civil que duen a terme les nostres assemblees exteriors és la nostra veu per explicar i defensar la nostra causa. Per obtenir reconeixements futurs per a la República, anunciant l'existència i lluita de la nació catalana a Europa i al món", remarca el document aprovat per les bases.
3. Aïllar el PSC als ajuntaments
L'ANC identifica les eleccions municipals de l'any vinent com un "punt d'inflexió". L'entitat, tal com es detalla al full de ruta, es compromet a denunciar els pactes actuals amb partits espanyolistes, inclòs el PSC, i "pressionar per obtenir, per escrit, el compromís que no se'ls regalaran més ajuntaments, consells comarcals o diputacions. L'entitat ha criticat amb duresa els pactes dels partits independentistes amb els socialistes, com ara l'acord de Junts i PSC a la Diputació de Barcelona o els pactes d'ERC en ajuntaments i consells comarcals. A les darreres eleccions al Parlament, l'associació Catalans per la Independència va impulsar un manifest signat per ERC, Junts, PDECat i la CUP en què es comprometien a no pactar amb el PSC al Parlament.
4. Què fer a les eleccions espanyoles?
Si no hi ha imprevistos, la intenció de Pedro Sánchez és allargar al màxim la legislatura, de manera que les eleccions es podrien celebrar a principis del 2024. El Congrés és on ERC i Junts han exhibit menys unitat d'acció al llarg dels últims anys -els republicans han preferit aliar-se amb Bildu de manera permanent i els de Puigdemont s'han allunyat tant com han pogut dels acords amb el govern espanyol-, de manera que l'ANC reclama una candidatura "única amb estratègia compartida" de l'independentisme quan arribin els comicis. En cas contrari, ressalta l'entitat, es promourà el vot nul o blanc.
5. Accions per "desconnectar" de l'Estat
L'ANC també es compromet a potenciar noves campanyes i d'altres que ja estan en marxa per avançar en la desconnexió de l'Estat i "construir" sobirania. Així, iniciatives com Eines de País, el Consum de Proximitat i les campanyes de sobirania fiscal i energètica seran habituals en els propers mesos. També s'impulsarà la contractació pública d'empreses catalanes i es defensarà la gestió pública de l'aigua, i s'impulsarà la creació de la "república digital". En clau de justícia social, l'ANC sosté que sense independència no es podran fer "autèntiques polítiques públiques" a favor de tots els ciutadans, i en clau de llengua, l'entitat donarà suport i participarà de totes aquelles accions en defensa del català i treballarà conjuntament amb les plataformes d'aquest àmbit per preservar-lo.
Consulteu aquí el full de ruta de l'ANC:
Full de ruta de l'ANC 2022-2023 by edicio naciodigital on Scribd