26
de març
del
2022
Actualitzat
el
28
de març
a les
8:14h
L'ANC dobla l'aposta: més distància de partits, més fiscalització de les institucions, més acció exterior i més campanyes per construir sobiranies i avançar en la "desconnexió" de l'Estat. Aquesta setmana l'entitat ha aprovat el nou full de ruta, el document estratègic que defineix el camí de l'organització en els pròxims dos anys, per àmplia majoria. Marcada l'estratègia, l'ANC ho té tot a punt per convocar les eleccions al secretariat nacional i decidir qui serà el nou president o presidenta. En les darreres setmanes hi ha hagut moviments entre socis i membres de l'actual secretariat per conformar una "llista de país" amb la jurista Dolors Feliu al capdavant per dirigir l'entitat. Ho assumiria en un context de desorientació estratègica del moviment, manca d'unitat i baixa intensitat del procés independentista.
L'estratègia de l'ANC juga al "doble o res", amb el risc que això suposa. Des de 2017, és, probablement, l'actor de l'independentisme que menys ha canviat la seva línia d'acció. Tal com es detalla en el nou full de ruta, el paper de la societat civil és "clau" per "forçar les institucions a donar una resposta a la voluntat del poble i les seves necessitats". Les línies estratègiques de l'ANC passen, doncs, per consolidar el moviment popular independentista en l'actual moment de manca de rumb i debilitat pels efectes de la pandèmia, incrementar la pressió sobre partits i institucions, i potenciar el front internacional. Això darrer en col·laboració amb el Consell per la República que lidera Carles Puigdemont. El principal risc, però, és que l'ANC no recuperi la capacitat d'incidència exhibida en l'etapa prèvia a l'octubre de 2017 i marcada per les grans mobilitzacions que va liderar.
En clau interna, l'ANC ha demostrat que encara té múscul mobilitzador. La diada de l'any passat va treure més de 100.000 persones al carrer, una xifra allunyada dels moments àlgids del procés però significativa tenint en compte la situació de l'independentisme i el moment de pandèmia. Aquesta capacitat de convocatòria, però, no es tradueix en capacitat d'incidència en el dia a dia del Govern i el Parlament. Les constants crides a la confrontació, a aplicar el mandat de l'1-O o a dur a terme accions encaminades a reforçar la sobirania no han estat ateses per l'executiu d'ERC i Junts. Del nou full de ruta se'n desprèn la clara distància que hi ha, ara com ara, entre l'independentisme institucional i l'ANC. "Els partits no han estat a l'altura de la confiança de la majoria del poble català i han malbaratat la fita històrica del 52%", diu el document.
"Llista cívica" i llista única
Davant la desconfiança respecte dels partits, que podria entroncar amb el discurs "antipolítica" que guanya pes en alguns entorns de l'independentisme des dels fets de 2017, l'ANC descarta presentar-se a les eleccions. Però sí que impulsarà una "llista cívica" a les properes eleccions al Parlament, que quedi al marge de "personalismes" i "interessos de partit", i que se centri en "fer la independència". "Ens hem deixat condicionar pel vot útil als partits hegemònics", admet el full de ruta després del decantament cap a Junts en les conteses electorals de 2017 i 2021. És per això que ara l'ANC es proposa promoure i donar suport a una llista independent de les formacions polítiques. L'entitat ja va fer un moviment similar l'any 2018 amb les candidatures de Primàries a les municipals, que no va tenir èxit. Una nova punxada amb la "llista cívica" debilitaria l'ANC.
Dins de l'organització es veu el moment actual com el de "més distància" entre el carrer i el front institucional. Després d'una etapa "d'acompanyament" de les institucions, que algunes veus sostenen que no ha anat bé, l'ANC vol redoblar la pressió i la fiscalització a la tasca institucional. Això no és nou: fa mesos que l'entitat publica informes sobre la feina del Govern per constatar -sense aconseguir canvis en la línia de l'executiu- que la confrontació amb l'Estat no forma part de l'estratègia de Pere Aragonès. Davant del que s'interpreta com una "falta de respecte" a l'electorat, l'ANC aposta pel "vot intel·ligent", que passa, en el cas de les eleccions al Congrés, per promoure el vot en blanc si no es pot fer una "candidatura única", que ara és inviable.
L'abraçada de l'os del Consell
Reforçar el front internacional és clau en la nova etapa de l'ANC. En aquest àmbit, la coordinació i la promoció del Consell per la República també serà determinant, tal com consta en el full de ruta de l'entitat. "L'acció exterior de l'ANC i l'acció exterior del Consell s'han de coordinar", estableix el document estratègic. L'organisme que presideix Carles Puigdemont no compta amb el suport d'ERC i CUP, i tampoc és una prioritat d'Òmnium, que sí que en forma part. L'ANC i Paluzie, en canvi, sí que s'han implicat a fons en aquest organisme des que va néixer i de cara al futur es vol aprofundir en aquesta coordinació, aprofitant la feina feta des de fa anys per part de les assemblees exteriors de l'ANC en matèria de diplomàcia civil.
Aquesta cooperació estreta pot, d'una banda, allunyar l'ANC de la transversalitat que se li reclama i, de l'altra, que la tasca de promoció exterior del procés que fa el Consell acabi suplantant la de l'ANC. Veus de l'entitat ja desconfiaven, fa uns mesos, dels Consells Locals que l'organisme de Waterloo ha implementat arreu del territori per fer una tasca que també fan les territorials tant de l'ANC com d'Òmnium. Sigui com sigui, l'entitat té definit el full de ruta i redobla l'aposta -amb riscos- amb un ampli suport dels socis. Ara només falta la renovació del secretariat nacional per encara la nova etapa de l'organització. El nom de Feliu, que va ser alt càrrec de la Generalitat amb CiU i Junts vinculada a l'àmbit jurídic, surt com a favorit a totes les travesses.
L'estratègia de l'ANC juga al "doble o res", amb el risc que això suposa. Des de 2017, és, probablement, l'actor de l'independentisme que menys ha canviat la seva línia d'acció. Tal com es detalla en el nou full de ruta, el paper de la societat civil és "clau" per "forçar les institucions a donar una resposta a la voluntat del poble i les seves necessitats". Les línies estratègiques de l'ANC passen, doncs, per consolidar el moviment popular independentista en l'actual moment de manca de rumb i debilitat pels efectes de la pandèmia, incrementar la pressió sobre partits i institucions, i potenciar el front internacional. Això darrer en col·laboració amb el Consell per la República que lidera Carles Puigdemont. El principal risc, però, és que l'ANC no recuperi la capacitat d'incidència exhibida en l'etapa prèvia a l'octubre de 2017 i marcada per les grans mobilitzacions que va liderar.
En clau interna, l'ANC ha demostrat que encara té múscul mobilitzador. La diada de l'any passat va treure més de 100.000 persones al carrer, una xifra allunyada dels moments àlgids del procés però significativa tenint en compte la situació de l'independentisme i el moment de pandèmia. Aquesta capacitat de convocatòria, però, no es tradueix en capacitat d'incidència en el dia a dia del Govern i el Parlament. Les constants crides a la confrontació, a aplicar el mandat de l'1-O o a dur a terme accions encaminades a reforçar la sobirania no han estat ateses per l'executiu d'ERC i Junts. Del nou full de ruta se'n desprèn la clara distància que hi ha, ara com ara, entre l'independentisme institucional i l'ANC. "Els partits no han estat a l'altura de la confiança de la majoria del poble català i han malbaratat la fita històrica del 52%", diu el document.
"Llista cívica" i llista única
Davant la desconfiança respecte dels partits, que podria entroncar amb el discurs "antipolítica" que guanya pes en alguns entorns de l'independentisme des dels fets de 2017, l'ANC descarta presentar-se a les eleccions. Però sí que impulsarà una "llista cívica" a les properes eleccions al Parlament, que quedi al marge de "personalismes" i "interessos de partit", i que se centri en "fer la independència". "Ens hem deixat condicionar pel vot útil als partits hegemònics", admet el full de ruta després del decantament cap a Junts en les conteses electorals de 2017 i 2021. És per això que ara l'ANC es proposa promoure i donar suport a una llista independent de les formacions polítiques. L'entitat ja va fer un moviment similar l'any 2018 amb les candidatures de Primàries a les municipals, que no va tenir èxit. Una nova punxada amb la "llista cívica" debilitaria l'ANC.
Dins de l'organització es veu el moment actual com el de "més distància" entre el carrer i el front institucional. Després d'una etapa "d'acompanyament" de les institucions, que algunes veus sostenen que no ha anat bé, l'ANC vol redoblar la pressió i la fiscalització a la tasca institucional. Això no és nou: fa mesos que l'entitat publica informes sobre la feina del Govern per constatar -sense aconseguir canvis en la línia de l'executiu- que la confrontació amb l'Estat no forma part de l'estratègia de Pere Aragonès. Davant del que s'interpreta com una "falta de respecte" a l'electorat, l'ANC aposta pel "vot intel·ligent", que passa, en el cas de les eleccions al Congrés, per promoure el vot en blanc si no es pot fer una "candidatura única", que ara és inviable.
L'abraçada de l'os del Consell
Reforçar el front internacional és clau en la nova etapa de l'ANC. En aquest àmbit, la coordinació i la promoció del Consell per la República també serà determinant, tal com consta en el full de ruta de l'entitat. "L'acció exterior de l'ANC i l'acció exterior del Consell s'han de coordinar", estableix el document estratègic. L'organisme que presideix Carles Puigdemont no compta amb el suport d'ERC i CUP, i tampoc és una prioritat d'Òmnium, que sí que en forma part. L'ANC i Paluzie, en canvi, sí que s'han implicat a fons en aquest organisme des que va néixer i de cara al futur es vol aprofundir en aquesta coordinació, aprofitant la feina feta des de fa anys per part de les assemblees exteriors de l'ANC en matèria de diplomàcia civil.
Aquesta cooperació estreta pot, d'una banda, allunyar l'ANC de la transversalitat que se li reclama i, de l'altra, que la tasca de promoció exterior del procés que fa el Consell acabi suplantant la de l'ANC. Veus de l'entitat ja desconfiaven, fa uns mesos, dels Consells Locals que l'organisme de Waterloo ha implementat arreu del territori per fer una tasca que també fan les territorials tant de l'ANC com d'Òmnium. Sigui com sigui, l'entitat té definit el full de ruta i redobla l'aposta -amb riscos- amb un ampli suport dels socis. Ara només falta la renovació del secretariat nacional per encara la nova etapa de l'organització. El nom de Feliu, que va ser alt càrrec de la Generalitat amb CiU i Junts vinculada a l'àmbit jurídic, surt com a favorit a totes les travesses.