GUERRA A UCRAÏNA: reportatge

L'acollida imperfecta de refugiats a Polònia

La discriminació a persones sense passaport ucraïnès i la falta de recursos als punts d’acollida són les principals llacunes de l’obertura de la frontera amb Ucraïna

Un home ofereix caramels a un nen després de passar la frontera cap a Polònia | Sergi Cámara
per Andreu Merino, Frontera de Polònia amb Ucraïna | 20 de març de 2022 a les 14:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No, no és una acollida idíl·lica. Polònia ha obert les seves fronteres als refugiats ucraïnesos, però darrere d'aquesta decisió de respecte als drets humans, la imatge exemplar que s'esforça a projectar el govern polonès no quadra sempre amb la realitat. Una discordança que es pot comprovar als nombrosos punts de primera acollida i trànsit de refugiats instal·lats a la frontera amb Ucraïna.

Per ara no són camps de refugiats tal com els acostumem a imaginar, sinó punts d'estada temporal, des d'on les persones que fugen de la guerra poden descansar, dormir, agafar roba d'abrigar i menjar alguna cosa calenta. Des d'allà moltes es desplacen fins a altres ciutats poloneses o a altres països. Algunes ja saben quina és la seva destinació final, d'altres no. Tampoc totes tenen les mateixes facilitats per prosseguir amb el camí que les allunyi de la guerra.


El primer obstacle és el passaport. Després de l'esclat de la guerra, la Unió Europea (UE) va activar per primera vegada la directiva de protecció automàtica, aprovada el 2001, però que mai fins ara s'havia desplegat. Consisteix a garantir per als refugiats drets com la lliure circulació, el permís de treball o residència quan entren a la Unió Europea. Tanmateix, no per a tots. Aquells que venen d'Ucraïna i són d'altres nacionalitats s'exposen al que cada país membre decideixi fer amb ells. Una excepció que no figurava inicialment en els plans de la UE i que si es va acabar incorporant va ser per la pressió de Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia.


És difícil valorar encara les conseqüències d'aquesta decisió en la seva globalitat, però sobre el terreny és fàcil comprovar que està comportant casos de discriminació. Refugiats amb passaport de països africans que fan cues eternes per entrar a Polònia o que, un cop a dins del país, han de pagar per serveis de transport o manutenció que el govern polonès ofereix de manera gratuïta a la resta.

Diplomàtics de diversos països subsaharians s'han hagut de desplaçar fins a punts fronterers per respondre a les exigències de l'administració polonesa i certificar la identitat de persones que fugen de la guerra. L'Organització Internacional per a les Migracions ha demanat investigar els casos de xenofòbia a la frontera, la Unió africana ha denunciat racisme i l'ONU ha assegurat sentir "commoció" per la discriminació existent.


Falten recursos


Les persones sense passaport ucraïnès no són les úniques que pateixen les llacunes del sistema d'acollida polonès. El govern de Varsòvia ha desplegat un dispositiu policial i de protecció civil a les fronteres per facilitar l'arribada de refugiats als punts de primera acollida. A la ràdio pública, cada hora sonen butlletins horaris informant els refugiats d'on són aquests punts i què hi trobaran, i l'administració ha creat punts d'ajuda en diverses ciutats per oferir una primera atenció als que arriben d'Ucraïna.
 

Centre de refugiats a la frontera de Polònia i Ucraïna Foto: FCSC


En molts d'aquests punts, però, els recursos públics comencen a escassejar. Przemysl és una ciutat fronterera de 60.000 habitants on arriben bona part de refugiats que fugen d'Ucraïna en tren. L'estació és plena a vessar les 24 hores i diverses ONG s'hi han instal·lat per oferir ajuda. Amb el pas dels dies, alguns voluntaris com la Margaret expliquen que els recursos que aporta l'administració comencen a escassejar i que aquesta mancança és suplerta amb el múscul del voluntariat.

D'una manera similar s'expressa la Barbara, professora de l'institut públic del municipi fronterer de Lubaczow. Des de l'inici de la guerra els docents del centre es van posar les piles per convertir les aules i el gimnàs en espais on els refugiats poguessin quedar-se els dies que calgués. Tenen capacitat per a 60 persones, que poden dormir en un matalàs, carregar els telèfons mòbils, menjar i agafar roba d'abrigar. És un dels punts que el govern polonès inclou en la informació que ofereix als refugiats, però més enllà d'això els recursos públics no arriben. "Ara tothom està entregat, tanmateix, l'ajuda del govern no arriba i nosaltres tenim les nostres vides i un institut que hem de fer funcionar. És això el que em fa por", diu.
 

Voluntaris donen menjar i utensilis d'higiene a les persones refugiades a Przemyśl Foto: Sergi Cámara



El neguit de la Barbara és el de voluntaris de diversos punts d'acollida. Més de tres milions de refugiats ucraïnesos ja han fugit del seu país i, d'aquests, més de dos milions ho han fet creuant a Polònia. En molts casos ha estat la societat civil qui els ha garantit una acollida digna i la principal incògnita a resoldre les pròximes setmanes serà la capacitat de resistència del voluntarisme i la solidaritat de base.

De l'acollida a la construcció d'un mur


Mentre més de dos milions de refugiats ucraïnesos han trobat oberta la frontera amb Polònia, el govern polonès continua amb la construcció d'un mur per evitar l'entrada de refugiats (la majoria kurds) a través de la seva frontera amb Bielorússia.

És només un exemple que evidencia com la política d'acollida per als ciutadans ucraïnesos és un miratge enmig d'un historial de vulneracions dels drets humans per part de Polònia. El país també va ser condemnat per Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no complir amb la quota d'acollida de refugiats sirians acordada el 2015 amb la resta de països membres.

Més enllà de polítiques migratòries, el mateix tribunal s'ha oposat al sistema d'elecció de jutges polonès, que permet al ministre de Justícia escollir-los sense necessitat de justificar la decisió. L'historial de sentències desfavorables del tribunal de justícia europeu contra Polònia és llarg i a la llista també hi ha els expedients oberts per vulneracions de drets fonamentals del col·lectiu LGTBI.
 

En Mikola, la Blada i la Lana esperen a l'estació de Przemyśl el tren a Varsòvia Foto: Sergi Cámara



Altres notícies que et poden interessar



​​​
​​

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació