19
de març
del
2022
Actualitzat
el
21
de març
a les
8:11h
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, és, amb diferència, el dirigent més qüestionat del Govern de Pere Aragonès. El seu ha estat el nom propi que més s'ha corejat aquesta setmana marcada per la vaga de cinc dies convocada pels sindicats educatius, que demanen reiteradament la seva dimissió. Ja s'han consumit tres d'aquests dies i el conflicte, desencadenat per la decisió d'avançar l'inici del proper curs una setmana i al qual els docents hi han sumat reivindicacions que venen de lluny, continua obert en canal.
La vaga no és l'únic front que ha d'atendre Cambray de forma imminent. Sobre la seva esquena recauen altres conflictes de calibre, com ara la protecció del model d'immersió de l'escola catalana, els nous currículums, o com s'aplicarà la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys, una de les grans promeses que el Govern té previst posar en marxa començant pel P2 el curs vinent. Només suma deu mesos en el càrrec i té la total confiança del president, però la carpeta de polèmiques que acumula el conseller d'Educació, acusat pels docents d'anunciar mesures sense consensuar-les prèviament, és la que més pesa en tot l'executiu. A continuació, la radiografia de les patates calentes que té Cambray a les seves mans i que ha de resoldre a curt termini, més enllà de la històrica assignatura de reduir ràtios, consolidar interins i la inversió del 6% del PIB en Educació.
La vaga de docents més contundent dels darrers anys
Tot i que el segon i el tercer dia de la vaga de mestres res van tenir a veure amb l'impacte del primer dia -amb 22.000 persones que van col·lapsar els centre de Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, i un seguiment més important als centres-, la protesta encara continuarà el 29 i el 30 de març. La majoria de claustres s'han adherit només a un o dos dies. La setmana que ve encara hi ha una altra aturada convocada el dia 23, però específica sobre el model d'immersió.
Malgrat que el voltatge de la protesta hagi anat de més a menys, Educació no ha aconseguit desactivar-la. Aquesta és la contestació més contundent que s'ha produït des de la comunitat educativa en els últims anys, una mobilització que ha compactat com mai els sindicats educatius, que demanen o la dimissió del conseller o que congeli mesures anunciades com la del nou calendari o els nous currículums.
Un avançament del curs que es mantindrà
Els sindicats van convocar la vaga just després que la conselleria es negués a ajornar un any l'aplicació del nou calendari escolar, segons el qual el curs arrencarà el 5 de setembre. Es tracta d'una reorganització que no suposa més hores laborals per als docents, però sí tenir enllestida la preparació del curs amb més antelació. Cambray no farà marxa enrere amb aquesta decisió que, a més, és també una aposta del president Aragonès per afavorir la conciliació i la reducció de les desigualtats i una aproximació al calendari d'altres comunitats autònomes i països europeus.
De fet, el mateix president ha rebutjat fer de mediador en el conflicte obert entre els sindicats i Educació, tot declinant la petició que aquest dijous van fer els sindicats via carta. Cambray ha defensat que s'avançaran a finals de juny els nomenaments del personal interí perquè els centres sàpiguen ja al juliol amb quina plantilla han de comptar i preparar el curs durant aquell mes.
El desafiament judicial a la immersió lingüística
Si hi ha un dels focs especialment difícil d'apagar, aquest és el del model d'immersió lingüística a l'escola catalana i la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% de castellà a totes les escoles. La Generalitat tenia dos mesos per aplicar-ho, termini que acaba aquest dilluns. Els docents emplacen la conselleria a assumir judicialment les possibles conseqüències que se'n puguin derivar, a més de reclamar el blindatge del model. Per ara, el Ministeri d'Educació no ha reclamat que s'executi la sentència ni el departament ha aclarit la lletra petita de com respondrà en cas que els tribunals assenyalin un incompliment.
El que sí que ha fet la conselleria és prendre mesures per reforçar el model. Per una banda, a partir del 2024 s'exigirà el nivell C2 de català a tot el professorat. I, per altra banda, a nivell de Govern s'ha promogut el Pacte Nacional per la Llengua per reforçar l'ús social del català. D'aquest acord en formen part tant els partits independentistes com els comuns i el PSC. Dimecres de la setmana que ve està convocada la vaga en defensa de la immersió.
El finançament "insuficient" per al P2 gratuït
Una de les promeses electorals que va fer Aragonès durant la campanya electoral va ser la gratuïtat de l'educació infantil dels 0 a 3 anys en una legislatura. Els pressupostos vigents preveuen que aquesta mesura comenci a aplicar-se el curs que ve per als alumnes de P2 amb una partida, però falta un mes i mig per a les preinscripcions i encara està en l'aire el seu finançament. I és que els ajuntaments metropolitans assenyalen que els càlculs que s'han fet des de la conselleria són "insuficients" per cobrir el cost per plaça i que, per tant, això suposa carregar més despesa als consistoris. En aquests moments, Educació i les entitats municipalistes estan en una contrarellotge de reunions -la darrera, aquest divendres- per tancar un acord marc que garanteixi l'aplicació de la mesura anunciada.
Amb tot, més enllà de la gratuïtat de l'escolarització en aquesta etapa no obligatòria hi ha el repte de la universalització, ja que a ciutats com Barcelona no hi ha prou places per cobrir tota la demanda i no està previst que les famílies que no puguin entrar a les llars d'infants públiques se les bonifiqui per anar a la privada. El Govern haurà d'explicar en les properes setmanes com pensa garantir el compromís de la gratuïtat.
La moratòria dels currículums de la discòrdia
Un altre dels motius que els sindicats educatius han inclòs en el seu memorial de greuges és l'aplicació dels nous currículums, que es deriven de l'entrada en vigor de la Lomloe, la nova llei d'educació que va aprovar el govern espanyol amb el suport d'ERC. La conselleria ja en preveia una aplicació progressiva en tres anys, però aquesta setmana, en un intent de desactivar la vaga, Cambray va anunciar, com una concessió als sindicats, que no serien obligatoris el curs que ve. L'única excepció serà el Batxillerat, on sí que s'hauran d'aplicar ja perquè estarà condicionat pel nou model de proves d'accés a la universitat del 2024.
Una rectificació que sí que ha fet la conselleria és que no qualificarà els suspensos a l'ESO com "en procés d'assoliment" i mantindrà el "no assoliment" per garantir una major comprensió dels informes per a les famílies. També s'ha fet una modificació en les hores de gestió autònoma a l'educació secundària, qüestió àmpliament criticada per la comunitat docent. Finalment, es passa de sis a quatre hores setmanals i es mantenen les optatives existents. Entre aquestes, l'assignatura de filosofia a 4t d'ESO.
La vaga no és l'únic front que ha d'atendre Cambray de forma imminent. Sobre la seva esquena recauen altres conflictes de calibre, com ara la protecció del model d'immersió de l'escola catalana, els nous currículums, o com s'aplicarà la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys, una de les grans promeses que el Govern té previst posar en marxa començant pel P2 el curs vinent. Només suma deu mesos en el càrrec i té la total confiança del president, però la carpeta de polèmiques que acumula el conseller d'Educació, acusat pels docents d'anunciar mesures sense consensuar-les prèviament, és la que més pesa en tot l'executiu. A continuació, la radiografia de les patates calentes que té Cambray a les seves mans i que ha de resoldre a curt termini, més enllà de la històrica assignatura de reduir ràtios, consolidar interins i la inversió del 6% del PIB en Educació.
La vaga de docents més contundent dels darrers anys
Tot i que el segon i el tercer dia de la vaga de mestres res van tenir a veure amb l'impacte del primer dia -amb 22.000 persones que van col·lapsar els centre de Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, i un seguiment més important als centres-, la protesta encara continuarà el 29 i el 30 de març. La majoria de claustres s'han adherit només a un o dos dies. La setmana que ve encara hi ha una altra aturada convocada el dia 23, però específica sobre el model d'immersió.
Malgrat que el voltatge de la protesta hagi anat de més a menys, Educació no ha aconseguit desactivar-la. Aquesta és la contestació més contundent que s'ha produït des de la comunitat educativa en els últims anys, una mobilització que ha compactat com mai els sindicats educatius, que demanen o la dimissió del conseller o que congeli mesures anunciades com la del nou calendari o els nous currículums.
Un avançament del curs que es mantindrà
Els sindicats van convocar la vaga just després que la conselleria es negués a ajornar un any l'aplicació del nou calendari escolar, segons el qual el curs arrencarà el 5 de setembre. Es tracta d'una reorganització que no suposa més hores laborals per als docents, però sí tenir enllestida la preparació del curs amb més antelació. Cambray no farà marxa enrere amb aquesta decisió que, a més, és també una aposta del president Aragonès per afavorir la conciliació i la reducció de les desigualtats i una aproximació al calendari d'altres comunitats autònomes i països europeus.
De fet, el mateix president ha rebutjat fer de mediador en el conflicte obert entre els sindicats i Educació, tot declinant la petició que aquest dijous van fer els sindicats via carta. Cambray ha defensat que s'avançaran a finals de juny els nomenaments del personal interí perquè els centres sàpiguen ja al juliol amb quina plantilla han de comptar i preparar el curs durant aquell mes.
El desafiament judicial a la immersió lingüística
Si hi ha un dels focs especialment difícil d'apagar, aquest és el del model d'immersió lingüística a l'escola catalana i la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% de castellà a totes les escoles. La Generalitat tenia dos mesos per aplicar-ho, termini que acaba aquest dilluns. Els docents emplacen la conselleria a assumir judicialment les possibles conseqüències que se'n puguin derivar, a més de reclamar el blindatge del model. Per ara, el Ministeri d'Educació no ha reclamat que s'executi la sentència ni el departament ha aclarit la lletra petita de com respondrà en cas que els tribunals assenyalin un incompliment.
El que sí que ha fet la conselleria és prendre mesures per reforçar el model. Per una banda, a partir del 2024 s'exigirà el nivell C2 de català a tot el professorat. I, per altra banda, a nivell de Govern s'ha promogut el Pacte Nacional per la Llengua per reforçar l'ús social del català. D'aquest acord en formen part tant els partits independentistes com els comuns i el PSC. Dimecres de la setmana que ve està convocada la vaga en defensa de la immersió.
El finançament "insuficient" per al P2 gratuït
Una de les promeses electorals que va fer Aragonès durant la campanya electoral va ser la gratuïtat de l'educació infantil dels 0 a 3 anys en una legislatura. Els pressupostos vigents preveuen que aquesta mesura comenci a aplicar-se el curs que ve per als alumnes de P2 amb una partida, però falta un mes i mig per a les preinscripcions i encara està en l'aire el seu finançament. I és que els ajuntaments metropolitans assenyalen que els càlculs que s'han fet des de la conselleria són "insuficients" per cobrir el cost per plaça i que, per tant, això suposa carregar més despesa als consistoris. En aquests moments, Educació i les entitats municipalistes estan en una contrarellotge de reunions -la darrera, aquest divendres- per tancar un acord marc que garanteixi l'aplicació de la mesura anunciada.
Amb tot, més enllà de la gratuïtat de l'escolarització en aquesta etapa no obligatòria hi ha el repte de la universalització, ja que a ciutats com Barcelona no hi ha prou places per cobrir tota la demanda i no està previst que les famílies que no puguin entrar a les llars d'infants públiques se les bonifiqui per anar a la privada. El Govern haurà d'explicar en les properes setmanes com pensa garantir el compromís de la gratuïtat.
La moratòria dels currículums de la discòrdia
Un altre dels motius que els sindicats educatius han inclòs en el seu memorial de greuges és l'aplicació dels nous currículums, que es deriven de l'entrada en vigor de la Lomloe, la nova llei d'educació que va aprovar el govern espanyol amb el suport d'ERC. La conselleria ja en preveia una aplicació progressiva en tres anys, però aquesta setmana, en un intent de desactivar la vaga, Cambray va anunciar, com una concessió als sindicats, que no serien obligatoris el curs que ve. L'única excepció serà el Batxillerat, on sí que s'hauran d'aplicar ja perquè estarà condicionat pel nou model de proves d'accés a la universitat del 2024.
Una rectificació que sí que ha fet la conselleria és que no qualificarà els suspensos a l'ESO com "en procés d'assoliment" i mantindrà el "no assoliment" per garantir una major comprensió dels informes per a les famílies. També s'ha fet una modificació en les hores de gestió autònoma a l'educació secundària, qüestió àmpliament criticada per la comunitat docent. Finalment, es passa de sis a quatre hores setmanals i es mantenen les optatives existents. Entre aquestes, l'assignatura de filosofia a 4t d'ESO.