17
de març
del
2022
Actualitzat
el
18
de març
a les
10:30h
Una clara majoria de catalana defensa que les plataformes de continguts audiovisuals com Netflix hagin d'oferir contingut en català. Així consta en l'enquesta òmnibus del 2021 feta pública aquest dijous pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), la qual incorpora preguntes de molts àmbits encarregades pels diferents departaments del Govern. Així, malgrat que el rebuig a la independència s'enfila a uns nivells que no es veien des de feia molts anys, nombroses reivindicacions nacionals generen força consens, com pel que fa a qüestions lingüístiques.
Així, un 57% dels enquestats veu adequat que aquestes plataformes "estiguin obligades, per llei, a oferir productes audiovisuals en català", mentre que tan sols un 37% s'hi oposa. Ho defensen els votants de les formacions independentistes i dels comuns, mentre que els del PSC estan dividits. Va ser una reivindicació inicial d'ERC mentre negociava la llei de l'audiovisual amb el govern espanyol, malgrat que al final aquesta va decaure en favor d'uns 15 milions per a la producció en català. Recentment, però, Netflix s'ha compromès a doblar i subtitular unes 70 pel·lícules i sèries anuals.
El treball de camp de l'enquesta va tenir lloc entre mitjans de novembre i desembre passat, mentre el contingut de la llei estatal s'estava abordant i l'opció de fixar quotes encara era viva. El mateix sondeig assenyala que el 27% de catalans no dedica ni un sol minut al dia a veure productes audiovisuals en català, percentatge que s'eleva al 38,1% en el cas dels menors de 25 anys.
També en l'àmbit lingüístic, el 66,1% d'enquestats creu que el català hauria de ser llengua oficial de la Unió Europea, en aquest cas també amb una ajustada majoria de votants del PSC que ho avalen. Igualment, el 68,7% defensa que els jutges o fiscals que exerceixin a Catalunya haurien de conèixer obligatòriament aquesta llengua, una qüestió que els electors socialistes sí que comparteixen per clara majoria, així com més del 40% dels votants enquestats de Cs i PP.
En el mateix camp de la justícia, tan sols el 20,7% de catalans creu que la fiscalia actua realment amb independència del govern espanyol, cosa que nega el 63,1% (opció majoritària en tots els electorats). Així mateix, el 64,8% valora com a bastant o molt dolent el sistema de justícia en termes d'independència dels tribunals i dels jutges, i una àmplia majoria del 69% està d'acord en sancionar els actes públics d'exaltació o d'homenatge al franquisme, una opció no gaudeix de majoria d'adhesions en els electorats de Vox, PP i Cs.
Un altre espai de cert consens és l'acord conforme la legislació europea hauria de prevaldre sobre les estatals en cas de conflicte, com defensa un 64,8% dels catalans, amb Vox com a únic partit amb els votants que en són contraris. Sí que hi ha un suport totalment transversal en la defensa que la Unió Europea doni més veu a les autoritats regionals i locals en els temes de les seves competències, una aspiració en què el 77,2% d'enquestats està bastant o molt d'acord.
Un dels àmbits on la Generalitat hauria de tenir més poder, segons aquest sondeig, és en la distribució dels fons europeus, segons defensa el 70,5% de catalans, ja que, per contra, tan sols el 32,6% opina que la centralització en la gestió en el govern espanyol ha estat positiva, entre els quals la majoria de votants de PSC, Vox i PP. En canvi, tots els electorats defensen majoritàriament que l'Estat ha d'aportar més recursos a les comunitats autònomes per finançar serveis bàsics i que és urgent modificar el sistema de finançament per reduir el dèficit de recursos de la Generalitat, amb suports globals del 92,4% i el 68,4%, respectivament.
Traspàs de Rodalies
El sondeig també aborda qüestions relatives als mitjans de transport. El 70,1% de catalans, per exemple, creu que el Govern hauria de gestionar íntegrament Rodalies, amb un suport dels votants de tots els partits menys els de Vox i Cs, que estan dividits. Des de l'aixecament dels peatges, un de cada quatre catalans admet que ara usa més les autopistes i, pel que fa al seu finançament, un 48,2% creu que aquest l'hauria de sufragar tothom des dels impostos o altres vies i, en canvi, un 42,1% reclama que ho facin només aquells que en facin ús, a través de peatges o vinyetes.
Finalment, l'enquesta també pregunta per un aspecte polèmic del passat estiu com la possible ampliació de l'aeroport del Prat per reforçar-ne els enllaços intercontinentals. Un 48,8% s'hi oposaria encara que no comportés cap impacte ambiental, mentre que el 30,8% el faria encara que hi hagués afectació ambiental. L'oposició és majoritària entre els votants d'ERC, CUP i comuns, mentre que només hi ha adhesió clara entre els enquestats de Cs i PP.
Així, un 57% dels enquestats veu adequat que aquestes plataformes "estiguin obligades, per llei, a oferir productes audiovisuals en català", mentre que tan sols un 37% s'hi oposa. Ho defensen els votants de les formacions independentistes i dels comuns, mentre que els del PSC estan dividits. Va ser una reivindicació inicial d'ERC mentre negociava la llei de l'audiovisual amb el govern espanyol, malgrat que al final aquesta va decaure en favor d'uns 15 milions per a la producció en català. Recentment, però, Netflix s'ha compromès a doblar i subtitular unes 70 pel·lícules i sèries anuals.
El treball de camp de l'enquesta va tenir lloc entre mitjans de novembre i desembre passat, mentre el contingut de la llei estatal s'estava abordant i l'opció de fixar quotes encara era viva. El mateix sondeig assenyala que el 27% de catalans no dedica ni un sol minut al dia a veure productes audiovisuals en català, percentatge que s'eleva al 38,1% en el cas dels menors de 25 anys.
També en l'àmbit lingüístic, el 66,1% d'enquestats creu que el català hauria de ser llengua oficial de la Unió Europea, en aquest cas també amb una ajustada majoria de votants del PSC que ho avalen. Igualment, el 68,7% defensa que els jutges o fiscals que exerceixin a Catalunya haurien de conèixer obligatòriament aquesta llengua, una qüestió que els electors socialistes sí que comparteixen per clara majoria, així com més del 40% dels votants enquestats de Cs i PP.
En el mateix camp de la justícia, tan sols el 20,7% de catalans creu que la fiscalia actua realment amb independència del govern espanyol, cosa que nega el 63,1% (opció majoritària en tots els electorats). Així mateix, el 64,8% valora com a bastant o molt dolent el sistema de justícia en termes d'independència dels tribunals i dels jutges, i una àmplia majoria del 69% està d'acord en sancionar els actes públics d'exaltació o d'homenatge al franquisme, una opció no gaudeix de majoria d'adhesions en els electorats de Vox, PP i Cs.
Un altre espai de cert consens és l'acord conforme la legislació europea hauria de prevaldre sobre les estatals en cas de conflicte, com defensa un 64,8% dels catalans, amb Vox com a únic partit amb els votants que en són contraris. Sí que hi ha un suport totalment transversal en la defensa que la Unió Europea doni més veu a les autoritats regionals i locals en els temes de les seves competències, una aspiració en què el 77,2% d'enquestats està bastant o molt d'acord.
Un dels àmbits on la Generalitat hauria de tenir més poder, segons aquest sondeig, és en la distribució dels fons europeus, segons defensa el 70,5% de catalans, ja que, per contra, tan sols el 32,6% opina que la centralització en la gestió en el govern espanyol ha estat positiva, entre els quals la majoria de votants de PSC, Vox i PP. En canvi, tots els electorats defensen majoritàriament que l'Estat ha d'aportar més recursos a les comunitats autònomes per finançar serveis bàsics i que és urgent modificar el sistema de finançament per reduir el dèficit de recursos de la Generalitat, amb suports globals del 92,4% i el 68,4%, respectivament.
Traspàs de Rodalies
El sondeig també aborda qüestions relatives als mitjans de transport. El 70,1% de catalans, per exemple, creu que el Govern hauria de gestionar íntegrament Rodalies, amb un suport dels votants de tots els partits menys els de Vox i Cs, que estan dividits. Des de l'aixecament dels peatges, un de cada quatre catalans admet que ara usa més les autopistes i, pel que fa al seu finançament, un 48,2% creu que aquest l'hauria de sufragar tothom des dels impostos o altres vies i, en canvi, un 42,1% reclama que ho facin només aquells que en facin ús, a través de peatges o vinyetes.
Finalment, l'enquesta també pregunta per un aspecte polèmic del passat estiu com la possible ampliació de l'aeroport del Prat per reforçar-ne els enllaços intercontinentals. Un 48,8% s'hi oposaria encara que no comportés cap impacte ambiental, mentre que el 30,8% el faria encara que hi hagués afectació ambiental. L'oposició és majoritària entre els votants d'ERC, CUP i comuns, mentre que només hi ha adhesió clara entre els enquestats de Cs i PP.