17
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:30h
El 18 de novembre del 2019, Quim Torra va viure un dels moments més durs de la seva trajectòria com a president de la Generalitat. La principal sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acollir el judici en contra seu per no haver despenjat la pancarta amb el llaç groc de la façana de Palau durant el període electoral de les espanyoles, municipals i europees de la primavera d'aquell any. Torra va sortir condemnat d'aquell procediment i, menys d'un any després, el Tribunal Suprem va confirmar la decisió i el va desallotjar, sense resistència, del principal càrrec del país. Aquest dijous, ja com a expresident i inhabilitat, havia d'afrontar a la Ciutat de la Justícia el segon judici per la pancarta, en aquest cas amb origen el setembre del 2019, però ha optat per absentar-se i demanar empara als tribunals internacionals. "No legitimaré aquesta farsa amb la meva presència", ha remarcat en un vídeo.
"Nosaltres sempre guanyem a Europa", ha indicat Gonzalo Boye, el seu advocat, en declaracions als mitjans abans que arrenqués la vista. La magistrada del jutjat d'instrucció número sis de Barcelona -la causa ja no depèn del TSJC perquè Torra no és aforat, un cop fora de la presidència- ha decidit que el judici es produeixi igualment. Quan la pena que es demana és inferior als dos anys, existeix la figura del judici en absència, que és la que ha permès que es dugués a terme sense Torra. Dos testimonis, el mosso que va fer el requeriment i un assessor de Torra, han explicat que altres vegades hi havia pancartes al balcó i mai s'havien obligat a retirar. En la intervenció final, l'advocat ha avisat la Fiscalia del risc que l'Estat acabi "assegut al costat de Putin" per la seva actitud a l'hora d'actuar contra els independentistes.
Pere Cardús, assessor de Torra en el moment dels fets, ha explicat que ell va signar l'acta de recepció del requeriment del TSJC dirigit a a l'expresident i al responsable del Palau, però que no s'ocupava dels temes jurídics. De fet, en aquest punt, Boye ha protestat perquè la fiscal preguntava a Cardús sobre el contingut de reunions entre el lletrat i l'aleshores president, que estan protegides pel secret professional.
En tot cas, Cardús ha dit que no va rebre cap ordre de Torra de mantenir o retirar la pancarta, però ha recordat que no era el primer cop que es penjava una pancarta al balcó en referència als drets humans o a altres qüestions polítiques i socials com la violència de gènere i mai s'havien instat a retirar, excepte. Així, ha recordat que actualment hi ha una pancarta contra la invasió russa d'Ucraïna i que a l'Ajuntament de Barcelona, a l'altre costat de la plaça Sant Jaume, sovint hi ha hagut altres pancartes.
Per la seva banda, l'inspector dels Mossos d'Esquadra que va portar el requeriment del TSJC al Palau de la Generalitat ha explicat que ningú es va oposar a l'ordre i que ell, en més de 20 anys de professió, només ha vist una ordre similar contra la pancarta idèntica que s'havia fet retirar la primavera anterior.
Allunyat de la política de partits
Torra porta mesos allunyat de la primera fila política i desvinculat dels partits independentistes, almenys formalment, tenint en compte que ni tan sols es va fer militant de Junts, la formació per la qual va concórrer a les llistes en les eleccions del desembre del 2017. Va ser inhabilitat a finals de setembre del 2020, un cop superada la primera onada de la pandèmia que va haver de gestionar com a president -de la qual en va deixar escrits uns dietaris en primera persona amb to emocionat-, i va tenir una participació escassa en la campanya electoral de Laura Borràs, que sempre ha exhibit la seva proximitat amb ell. Només va formar part d'un míting a Granollers.
En el primer judici, l'expresident va admetre que havia desobeït l'ordre de retirar la pancarta de Palau perquè considerava que es tractava d'una ordre "il·legal", i es va emparar en el dret a la llibertat d'expressió. El seu advocat va indicar que una condemna -com així va ser- "vulneraria" els drets humans. Un dels eixos argumentals que ha fet servir Torra al llarg dels últims mesos és la resolució del Consell d'Europaque insta l'Estat a aturar la judicialització del procés. En concret, el Consell també demanava alliberar els presos polítics -ja indultats- i permetre el retorn dels exiliats, que continuen sense poder trepitjar territori estatal des del 2017.
En l'escrit de defensa, precisament, l'expresident de la Generalitat va demanar incorporar a la causa aquest informe comunitari, però el jutjat va declinar demanar-ne trasllat. La magistrada encarregada del cas, que sorgeix d'una denúncia de l'associació Impulso Ciudadano, sosté que Torra va actuar amb "rebel·lia contumaç" a l'hora de no voler retirar la pancarta de la façana de Palau. El manteniment de la simbologia no era compartit per la globalitat del Govern i, de fet, consellers tant de Junts com d'ERC van circumscriure la decisió de mantenir-la exclusivament a la voluntat del president.
Torra, a finals d'aquest mes i amb la vista posada en les novetats editorials vinculades a Sant Jordi, publicarà el segon volum de les memòries polítiques. Es titularà Les hores incertes (està editat per Símbol, com les anteriors) i el presentarà el 28 de març al costat de Boye. En els últims dies, l'expresident ha elogiat el llibre que ha publicat l'exconsellera Clara Ponsatí, en el qual detalla les decisions clau que van portar a no desplegar la independència del 2017 i les desavinences existents entre ERC i Junts.
Avui em tornen a jutjar per desobediència. No legitimaré un nou judici polític amb la meva presència. Demano empara als tribunals internacionals. L’única solució, la independència. Ací teniu el meu comunicat (https://t.co/KGkuEJch2e) i el vídeo: pic.twitter.com/7IC1eftHow
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) March 17, 2022
"Nosaltres sempre guanyem a Europa", ha indicat Gonzalo Boye, el seu advocat, en declaracions als mitjans abans que arrenqués la vista. La magistrada del jutjat d'instrucció número sis de Barcelona -la causa ja no depèn del TSJC perquè Torra no és aforat, un cop fora de la presidència- ha decidit que el judici es produeixi igualment. Quan la pena que es demana és inferior als dos anys, existeix la figura del judici en absència, que és la que ha permès que es dugués a terme sense Torra. Dos testimonis, el mosso que va fer el requeriment i un assessor de Torra, han explicat que altres vegades hi havia pancartes al balcó i mai s'havien obligat a retirar. En la intervenció final, l'advocat ha avisat la Fiscalia del risc que l'Estat acabi "assegut al costat de Putin" per la seva actitud a l'hora d'actuar contra els independentistes.
Pere Cardús, assessor de Torra en el moment dels fets, ha explicat que ell va signar l'acta de recepció del requeriment del TSJC dirigit a a l'expresident i al responsable del Palau, però que no s'ocupava dels temes jurídics. De fet, en aquest punt, Boye ha protestat perquè la fiscal preguntava a Cardús sobre el contingut de reunions entre el lletrat i l'aleshores president, que estan protegides pel secret professional.
En tot cas, Cardús ha dit que no va rebre cap ordre de Torra de mantenir o retirar la pancarta, però ha recordat que no era el primer cop que es penjava una pancarta al balcó en referència als drets humans o a altres qüestions polítiques i socials com la violència de gènere i mai s'havien instat a retirar, excepte. Així, ha recordat que actualment hi ha una pancarta contra la invasió russa d'Ucraïna i que a l'Ajuntament de Barcelona, a l'altre costat de la plaça Sant Jaume, sovint hi ha hagut altres pancartes.
Per la seva banda, l'inspector dels Mossos d'Esquadra que va portar el requeriment del TSJC al Palau de la Generalitat ha explicat que ningú es va oposar a l'ordre i que ell, en més de 20 anys de professió, només ha vist una ordre similar contra la pancarta idèntica que s'havia fet retirar la primavera anterior.
Allunyat de la política de partits
Torra porta mesos allunyat de la primera fila política i desvinculat dels partits independentistes, almenys formalment, tenint en compte que ni tan sols es va fer militant de Junts, la formació per la qual va concórrer a les llistes en les eleccions del desembre del 2017. Va ser inhabilitat a finals de setembre del 2020, un cop superada la primera onada de la pandèmia que va haver de gestionar com a president -de la qual en va deixar escrits uns dietaris en primera persona amb to emocionat-, i va tenir una participació escassa en la campanya electoral de Laura Borràs, que sempre ha exhibit la seva proximitat amb ell. Només va formar part d'un míting a Granollers.
En el primer judici, l'expresident va admetre que havia desobeït l'ordre de retirar la pancarta de Palau perquè considerava que es tractava d'una ordre "il·legal", i es va emparar en el dret a la llibertat d'expressió. El seu advocat va indicar que una condemna -com així va ser- "vulneraria" els drets humans. Un dels eixos argumentals que ha fet servir Torra al llarg dels últims mesos és la resolució del Consell d'Europaque insta l'Estat a aturar la judicialització del procés. En concret, el Consell també demanava alliberar els presos polítics -ja indultats- i permetre el retorn dels exiliats, que continuen sense poder trepitjar territori estatal des del 2017.
En l'escrit de defensa, precisament, l'expresident de la Generalitat va demanar incorporar a la causa aquest informe comunitari, però el jutjat va declinar demanar-ne trasllat. La magistrada encarregada del cas, que sorgeix d'una denúncia de l'associació Impulso Ciudadano, sosté que Torra va actuar amb "rebel·lia contumaç" a l'hora de no voler retirar la pancarta de la façana de Palau. El manteniment de la simbologia no era compartit per la globalitat del Govern i, de fet, consellers tant de Junts com d'ERC van circumscriure la decisió de mantenir-la exclusivament a la voluntat del president.
Torra, a finals d'aquest mes i amb la vista posada en les novetats editorials vinculades a Sant Jordi, publicarà el segon volum de les memòries polítiques. Es titularà Les hores incertes (està editat per Símbol, com les anteriors) i el presentarà el 28 de març al costat de Boye. En els últims dies, l'expresident ha elogiat el llibre que ha publicat l'exconsellera Clara Ponsatí, en el qual detalla les decisions clau que van portar a no desplegar la independència del 2017 i les desavinences existents entre ERC i Junts.