Conferència nacional d'ERC

Les bases d'ERC exigeixen calendari i rendiment de comptes a la taula de diàleg

El partit de Junqueras assumeix el compromís de concretar com negociarà amb la Moncloa i referma l'alternativa de la desobediència vinculada a l'"apel·lació" a organismes internacionals

Pere Aragonès, durant una votació a la conferència nacional d'ERC | ERC / Marc Puig
per Sara González / Joan Serra Carné, L'Hospitalet de Llobregat, Catalunya | 12 de març de 2022 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les bases d'ERC beneeixen aquest cap de setmana un full de ruta que encimbella una via negociada amb l'Estat que transiti en paral·lel a una obra de govern tangible des de la Generalitat. Però la militància també ha demanat contrapartides a aquest tancament de files amb l'aposta per una taula de diàleg, que ha anat perdent prioritat en l'agenda de la Moncloa i que no avança de forma significativa, situació que alimenta les crítiques de Junts i la CUP. Via esmenes al document que s'aprovarà aquest diumenge a la conferència nacional -un cop tombada per un 94,8% l'esmena a la totalitat presentada per un sector crític minoritari-, s'ha introduït la petició de concrecions sobre la taula de negociació amb l'Estat, que la cúpula s'ha compromès a assumir: un calendari de reunions que es compleixi, una metodologia clara de negociació i un rendiment de comptes al partit.

No es tracta d'una exigència menor tenint present que no només depenen de la voluntat de la part catalana. La taula ha estat sotmesa constantment a ajornaments i canvis de dates per situacions imprevistes com la pandèmia, pel calendari electoral i, també, per la desavinença entre els socis de Govern -Junts continua sense participar-hi amb una delegació de consellers. Però tampoc és senzill concretar-ne la metodologia amb dos punts de partida completament antagònics, els que plantegen Pedro Sánchez i Pere Aragonès, que aposta per l'autodeterminació i l'amnistia.


La distància continua sent tan gran que, a hores d'ara, la tercera reunió de la taula, encara pendent de fixar, s'està treballant en base a un possible mínim comú denominador sobre la protecció del català, com va avançar NacióDigital. La defensa del català i el seu "reconeixement" ha estat objecte de debat en els contactes entre delegacions, que han estat periòdics en els últims mesos, amb desplaçaments de membres del Govern a Madrid. La recerca d'acords, que no suposen un estadi final en la resolució del conflicte, és assumit pels negociadors com una manera de desencallar les converses.


Que es busquin alternatives i pactes intermedis per avançar en les converses també és, precisament, el gran hàndicap de cara a la transparència i el rendiment de comptes a la militància, que aquest cap de setmana torna a ratificar que aquesta taula ha de servir per celebrar un referèndum i posar fi a la repressió. Amb aquest objectiu lluny, de moment Aragonès participarà diumenge a la conferència de presidents autonòmics que se celebrarà a La Palma per debatre l'estratègia d'acollida dels refugiats ucraïnesos. És després de la cita multilateral que, asseguren fonts d'ERC, s'espera que s'acabi de determinar el calendari de la trobada bilateral amb la Moncloa. Si en una cosa han coincidit les dues parts és que la taula de diàleg ha de servir per exhibir "avenços".

Més enllà d'afermar l'esquelet de l'instrument de negociació amb l'Estat, la militància també ha introduït matisos a l'alternativa de la desobediència política i social i el "desbordament" democràtic, que el full de ruta inclou però sense determinar-ne la forma -Marta Rovira ha assegurat que l'1-O ha de servir de guia- ni definir-ne el moment en què s'hauria de produir. El text final inclou que, en cas d'emprendre de nou aquest sender per fer possible el dret a l'autodeterminació, "s'apel·larà a organismes externs", com ara la Unió Europea, el Consell d'Europa o l'Organització de les Nacions Unides. La introducció d'esmenes de la militància ha estat rellevant en aquest punt de la ponència política.


Perquè quedi fora de dubte que ERC està disposada a tornar a actuar sense el consentiment de l'Estat, el document recull que, en cas que no es concretin "avenços tangibles" a la taula de diàleg, no es "descartarà cap altra via democràtica i pacífica" per aconseguir els objectius fixats, que recorden que són "legítims". Rovira també ha subratllat la necessitat de fugir de "debats estèrils i tàctiques partidistes" sobre la unilateralitat, que en altres ocasions, com ara en la conferència del 2018, van impactar en les bases a l'hora de definir la via negociada com la prioritària. "L’1-O ens ha donat aquest poder i ens ha de servir de guia, d’orgull, d’empoderament i d’autoestima", ha assegurat des de Ginebra.

Assumir les "esgarrinxades" de liderar l'independentisme


L'actualització de la ponència és una clara declaració d'intencions a l'hora de refermar que, malgrat les crítiques encaixades especialment per part de Junts i de la CUP, la taula de negociació continuarà sent un element central de l'estratègia del Govern de Pere Aragonès. Més enllà de si arriba o no a bon port, ERC la considera un instrument determinant per muscular el moviment amb la lògica que, si el govern espanyol no s'avé a un pacte basat en el referèndum i l'amnistia, es produirà de nou una onada de decebuts que se sumaran al projecte. Mentre es defensa, però, es poden produir "esgarrinxades", com advertia aquest dissabte el president a la inauguració de la trobada republicana. I és precisament per això que la militància en reclama més garanties.

Una altra de les incorporacions que s'ha fet via les 400 aportacions fetes per la militància al text original és la definició de per a què ha de servir el nou Pacte Nacional per la Llengua, una de les carpetes candents del Govern presidit per Aragonès. El full de ruta d'ERC defineix que ha de ser "un dels grans motors de cohesió social" del país i que ha de garantir que es faci "efectiva" la immersió lingüística a les escoles, un model assetjat per l'acció dels tribunals i la sentència que obliga a impartir un 25% en castellà. El Pacte per la Llengua és una aposta estratègica del Govern, que malda perquè el PSC no se'n despengi. La lectura dels republicans és que l'acció governamental en base a grans consensos com el de la llengua ha de servir per trencar blocs i aconseguir la penetració del projecte independentista en noves capes de població. 


Malgrat les dificultats per fer prosperar la negociació amb la Moncloa, el document que es debat aquest cap de setmana assenyala els tres ingredients que a ERC es consideren clau per garantir l'"èxit" de l'independentisme: la capacitat de mobilització del moviment, la unitat estratègica fins ara no assolida i la força electoral. En aquest darrer sentit, les eleccions municipals del 2023 tindran un pes cabdal. Ja fa mesos que el mateix Junqueras pentina el territori per preparar els seus quadres i tancar files al voltant del rumb fixat i Aragonès s'ha enfilat aquest dissabte al faristol davant de la militància per demanar que s'ha de "replicar" el poder assolit a la Generalitat a ajuntaments com el de Barcelona i grans ciutats de l'àrea metropolitana.

La filosofia de l'arquitecte del document, Raül Romeva, i que traspua al llarg de tot el text validat, és que cal d'omplir de contingut la reclamació de la República i començar-la a bastir amb polítiques que pot fer la Generalitat. "La independència tindrà molts més suports en la mesura que cada vegada més gent entengui que és una eina útil i al servei del benestar col·lectiu. La nostra prioritat és donar resposta a les necessitats socials, econòmiques, polítiques i ecològiques del país", recull el text, que aposta per impulsar mesures d'"extrema complexitat" en les properes dues dècades. Des de "frenar l'acumulació de riquesa en poques mans" a augmentar el parc públic d'habitatge. Des d'implementar la renda bàsica universal a gestionar amb empreses públiques l'aigua, la llum i el gas. També l'aposta pel model energètic descarbonitzat, la transformació feminista i l'erradicació de la violència masclista i promoure "un únic model d’escola catalana, pública, laica, inclusiva i d’excel·lència".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació