13
de març
del
2022
Actualitzat
el
14
de març
a les
18:39h
En moments de crisi o de guerra, la veritat acostuma a ser la primera víctima. Aquesta és una frase mil vegades repetida, però no deixa de tenir una càrrega de raó. La pandèmia de coronavirus, des del març de 2020, ha situat la població en escenaris inimaginables fa tan sols uns anys. Manca d'informació, incertesa, una actualitat a ritme vertiginós i una urgència sanitària sense precedents en el segle XXI van ser els principals elements que van posar contra les cordes les autoritats i els mitjans de comunicació a l'hora d'informar que estava passant en referència a la Covid-19.
La pugna entre el sensacionalisme i el rigor per aconseguir audiència va ser constant, en una batalla que va acabar afectant de manera directa als ciutadans. Tot això amb l'afegit de les xarxes socials, un escenari incontrolable de riuades d'informació poc contrastada que s'acaba repetint per inèrcia i se'n perd l'origen. Fins i tot l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va sortir al pas de l'onada de fake news i va declarar una "infodèmia" arran dels milers d'articles científics que es van publicar, la majoria d'ells amb procediments erronis, premisses incorrectes o resultats més que dubtosos. Ho recorda Cristina Junyent, doctora en biologia i analista d'aquest diari: "Per aprendre dels errors del passat, els mitjans de comunicació han de jugar el seu paper. I molts no ho van fer, al principi". Com s'assenyala des de Verificat, una de les principals agències catalanes per desmentir informació no veraç, la International Fact-Checking Network -de la qual en formen part- ha desmentit més de 6.000 temes, peces, missatges o informacions sobre el coronavirus i els efectes de la pandèmia.
Hi ha tres principals eixos que canalitzen les i desinformacions creades al voltant de la pandèmia: la pròpia existència de la Covid-19, el seu origen i les vacunes. A partir d'aquí han sorgit moltes teories derivades, conspiracions i desinformacions que han generat onades d'alarma o han introduït conceptes erronis en segments de la població. Per què han crescut i és tan fàcil empassar-se fake news sobre el coronavirus? La professora de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili i col·laboradora de la plataforma contra la desinformació Learn To Check, Marta Montagut, ho va sentenciar a RAC1: "Sense fonts fiables, el nostre cervell s'aferra als records i a les emocions. En un context de por, com va passar amb les vacunes, facilita empassar fake news".
En els primers mesos, les agències de verificació com Newtral, Verificat, Maldita Hemeroteca o la de RTVE, entre d'altres, van haver de sortir a desmentir una o dues peces de desinformació diàries. Donada la immediatesa i l'expansió de rumors falsos, diverses administracions van haver de desenvolupar guies -amb molt poca incidència entre una població endinsada a les xarxes socials- per combatre aquestes mentides. Fins i tot el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) va haver de confeccionar de pressa un informe per contrarestar una seixantena de mentides, desinformacions i falsedats. Canals de missatgeria com WhatsApp, Telegram o els xats de Facebook han estat canals sense control d'informacions que han arribat a quallar fins avui dia. "És molt fàcil no haver de sortir de WhatsApp. És com una caixa tancada", deia Montagut.
L'origen del coronavirus: des de Resident Evil fins a la Xina
La Covid-19 va sorgir de la Xina. Gestió a banda del govern de Xi Jinping, que la pandèmia s'iniciés en aquest país va despertar una onada de recel barrejada amb elements racistes i amb un oportunisme per combatre l'expansió econòmica del gegant asiàtic. Human Right Watchs ha alertat diverses vegades del sentiment antixinès que despertava la pandèmia i dels perills xenòfobs que això comportava. Wuhan ha estat un dels epicentres més potents en la creació de conspiracions i elucubracions al voltant del virus. La Xina, a banda, no ho ha posat gens fàcil, amb repressió contra periodistes i una gestió que dista molt de la transparència a l'hora de parlar de l'origen del virus.
El descrèdit contra les explicacions científiques que setmana rere setmana anaven aclarint l'origen del virus va ser supeditat a opinions polítiques de primera línia: des del president dels Estats Units en aquell moment, Donald Trump, passant pel líder de la ultradreta espanyola Santiago Abascal. Des de Vox s'han dedicat a esbombar i a representar un discurs on directament titllaven el virus de "xinès". La darrera investigació de renom, publicada a Nature, afirma que el SARS-CoV-2 tindria el seu origen en els ratpenats que viuen a Laos. Lluny queden, després de dos anys d'investigacions , les teories que apunten a la creació del virus en un laboratori. Molts van voler comparar la situació amb els videojocs i pel·lícules de Resident Evil.
Vacunes: l'huracà de desinformació que es manté avui en dia
Periodistes verificades per Twitter difonent desinformacions -demostrades i contestades per experts, com és el cas de Beatriz Talegón- o bé l'expansió de suposats metges d'altres categories (digestòlegs, pediatres, traumatòlegs o neuròlegs) dels quals es considerava vàlida l'opinió són un exemple de què ha passat en clau mediàtica.
En el cas de Talegón, per exemple, va donar per vàlides les informacions d'un portal on se citava, com a font principal, un informe de Children's Health Defense, un col·lectiu antivacunes dels Estats Units que promociona medicines alternatives i gens contrastades des de fa cinc anys. L'NBC va dedicar un ampli reportatge a aquesta organització, fundada per un Kennedy.
Des de Maldita.es van determinar que la majoria de conspiranoics a Espanya s'han organitzat a través de Telegram. "La transparència de les institucions permet als ciutadans escrutar les dades i desmuntar aquests rumors falsos", afirmen des del portal. Tot i això, aquest accés a les xifres també obre les portes a què qualsevol comenci a construir relats suposadament veraços que desinformen més que edifiquen. Fins i tot un professor de música pot enarborar la bandera d'expert en dades sobre el coronavirus i crear corrents d'opinió tendencioses i inexactes.
Això genera desconfiança entre la població, com va determinar una eina de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que determinava que el 44% dels ciutadans de l'Estat acceptaven les mesures impulsades pel govern de Pedro Sánchez des de l'inici de la pandèmia. La creació de la vacuna -ara ja hi ha dues dotzenes- va generar situacions similars: des de la seva gènesi, ratificada i controlada per centenars d'estudis homologats i contrastats, passant pels plans d'immunització determinats per les autoritats sanitàries i els governs, tant de la Moncloa com de la Generalitat, hi va haver qüestionament ciutadà. Un problema evident per ells va ser la seva efectivitat.
Ho determinen des de Verificat en aquest article referenciat: les vacunes, ni tan sols la de la grip o la de la poliomielitis, són 100% efectives. N'hi ha algunes que no arriben ni al 90%. És per això que l'onada de demanda (i crítiques) perquè les del coronavirus fossin perfectes en tant poc temps va despertar una allau d'informacions falses o de desinformacions interessades per poder carregar contra el remei. El pla de vacunació per als nens o els efectes adversos que provocava -la polèmica sobre les trombosis va paralitzar Europa durant una setmana i va fer desplomar la confiança en AstraZeneca- van suposar més llenya al foc per a les teories conspiranoiques.
Personalitats com Miguel Bosé, Eric Clapton, Woody Harrelson, Alaska, Miranda Makaroff, Robert De Niro, Novak Djokovic o Kyrie Irving que han esdevingut caricatures radicals d'un pensament allunyat dels posicionaments científics, són la punta de llança de milers i milers de persones que segueixen donant crèdit a conspiracions internacionals, control remot a través de xips o un origen demoníac del coronavirus en un laboratori a les fosques. En aquest context, les notícies falses van traslladar-se a altres aspectes de la societat: des de la falta de subministrament de menjar -provocant cues als supermercats- a l'ús de medicaments per intentar combatre el virus. Si la democràcia moria entre aplaudiments a Star Wars, la veritat durant la pandèmia ha estat en qüestió entre piulades, posts de Facebook i stories d'Instagram. Dos anys després de l'esclat de la pandèmia, encara es combat la desinformació.
La pugna entre el sensacionalisme i el rigor per aconseguir audiència va ser constant, en una batalla que va acabar afectant de manera directa als ciutadans. Tot això amb l'afegit de les xarxes socials, un escenari incontrolable de riuades d'informació poc contrastada que s'acaba repetint per inèrcia i se'n perd l'origen. Fins i tot l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va sortir al pas de l'onada de fake news i va declarar una "infodèmia" arran dels milers d'articles científics que es van publicar, la majoria d'ells amb procediments erronis, premisses incorrectes o resultats més que dubtosos. Ho recorda Cristina Junyent, doctora en biologia i analista d'aquest diari: "Per aprendre dels errors del passat, els mitjans de comunicació han de jugar el seu paper. I molts no ho van fer, al principi". Com s'assenyala des de Verificat, una de les principals agències catalanes per desmentir informació no veraç, la International Fact-Checking Network -de la qual en formen part- ha desmentit més de 6.000 temes, peces, missatges o informacions sobre el coronavirus i els efectes de la pandèmia.
Hi ha tres principals eixos que canalitzen les i desinformacions creades al voltant de la pandèmia: la pròpia existència de la Covid-19, el seu origen i les vacunes. A partir d'aquí han sorgit moltes teories derivades, conspiracions i desinformacions que han generat onades d'alarma o han introduït conceptes erronis en segments de la població. Per què han crescut i és tan fàcil empassar-se fake news sobre el coronavirus? La professora de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili i col·laboradora de la plataforma contra la desinformació Learn To Check, Marta Montagut, ho va sentenciar a RAC1: "Sense fonts fiables, el nostre cervell s'aferra als records i a les emocions. En un context de por, com va passar amb les vacunes, facilita empassar fake news".
En els primers mesos, les agències de verificació com Newtral, Verificat, Maldita Hemeroteca o la de RTVE, entre d'altres, van haver de sortir a desmentir una o dues peces de desinformació diàries. Donada la immediatesa i l'expansió de rumors falsos, diverses administracions van haver de desenvolupar guies -amb molt poca incidència entre una població endinsada a les xarxes socials- per combatre aquestes mentides. Fins i tot el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) va haver de confeccionar de pressa un informe per contrarestar una seixantena de mentides, desinformacions i falsedats. Canals de missatgeria com WhatsApp, Telegram o els xats de Facebook han estat canals sense control d'informacions que han arribat a quallar fins avui dia. "És molt fàcil no haver de sortir de WhatsApp. És com una caixa tancada", deia Montagut.
L'origen del coronavirus: des de Resident Evil fins a la Xina
La Covid-19 va sorgir de la Xina. Gestió a banda del govern de Xi Jinping, que la pandèmia s'iniciés en aquest país va despertar una onada de recel barrejada amb elements racistes i amb un oportunisme per combatre l'expansió econòmica del gegant asiàtic. Human Right Watchs ha alertat diverses vegades del sentiment antixinès que despertava la pandèmia i dels perills xenòfobs que això comportava. Wuhan ha estat un dels epicentres més potents en la creació de conspiracions i elucubracions al voltant del virus. La Xina, a banda, no ho ha posat gens fàcil, amb repressió contra periodistes i una gestió que dista molt de la transparència a l'hora de parlar de l'origen del virus.
El descrèdit contra les explicacions científiques que setmana rere setmana anaven aclarint l'origen del virus va ser supeditat a opinions polítiques de primera línia: des del president dels Estats Units en aquell moment, Donald Trump, passant pel líder de la ultradreta espanyola Santiago Abascal. Des de Vox s'han dedicat a esbombar i a representar un discurs on directament titllaven el virus de "xinès". La darrera investigació de renom, publicada a Nature, afirma que el SARS-CoV-2 tindria el seu origen en els ratpenats que viuen a Laos. Lluny queden, després de dos anys d'investigacions , les teories que apunten a la creació del virus en un laboratori. Molts van voler comparar la situació amb els videojocs i pel·lícules de Resident Evil.
Diverses informacions falses que RTVE va desmentir a l'inici de la pandèmia Foto: RTVE
Vacunes: l'huracà de desinformació que es manté avui en dia
Periodistes verificades per Twitter difonent desinformacions -demostrades i contestades per experts, com és el cas de Beatriz Talegón- o bé l'expansió de suposats metges d'altres categories (digestòlegs, pediatres, traumatòlegs o neuròlegs) dels quals es considerava vàlida l'opinió són un exemple de què ha passat en clau mediàtica.
En el cas de Talegón, per exemple, va donar per vàlides les informacions d'un portal on se citava, com a font principal, un informe de Children's Health Defense, un col·lectiu antivacunes dels Estats Units que promociona medicines alternatives i gens contrastades des de fa cinc anys. L'NBC va dedicar un ampli reportatge a aquesta organització, fundada per un Kennedy.
Datos que todos los que tenemos hijos deberíamos conocer. Covid: Zero Deaths in Young People Without Comorbidities, The 'Benefit' Of The Vaccine Is Negative - Children's Health Defense Europe https://t.co/x3zLmd3BQX
— Bea Talegón (@BeatrizTalegon) September 21, 2021
Des de Maldita.es van determinar que la majoria de conspiranoics a Espanya s'han organitzat a través de Telegram. "La transparència de les institucions permet als ciutadans escrutar les dades i desmuntar aquests rumors falsos", afirmen des del portal. Tot i això, aquest accés a les xifres també obre les portes a què qualsevol comenci a construir relats suposadament veraços que desinformen més que edifiquen. Fins i tot un professor de música pot enarborar la bandera d'expert en dades sobre el coronavirus i crear corrents d'opinió tendencioses i inexactes.
Això genera desconfiança entre la població, com va determinar una eina de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que determinava que el 44% dels ciutadans de l'Estat acceptaven les mesures impulsades pel govern de Pedro Sánchez des de l'inici de la pandèmia. La creació de la vacuna -ara ja hi ha dues dotzenes- va generar situacions similars: des de la seva gènesi, ratificada i controlada per centenars d'estudis homologats i contrastats, passant pels plans d'immunització determinats per les autoritats sanitàries i els governs, tant de la Moncloa com de la Generalitat, hi va haver qüestionament ciutadà. Un problema evident per ells va ser la seva efectivitat.
Ho determinen des de Verificat en aquest article referenciat: les vacunes, ni tan sols la de la grip o la de la poliomielitis, són 100% efectives. N'hi ha algunes que no arriben ni al 90%. És per això que l'onada de demanda (i crítiques) perquè les del coronavirus fossin perfectes en tant poc temps va despertar una allau d'informacions falses o de desinformacions interessades per poder carregar contra el remei. El pla de vacunació per als nens o els efectes adversos que provocava -la polèmica sobre les trombosis va paralitzar Europa durant una setmana i va fer desplomar la confiança en AstraZeneca- van suposar més llenya al foc per a les teories conspiranoiques.
Personalitats com Miguel Bosé, Eric Clapton, Woody Harrelson, Alaska, Miranda Makaroff, Robert De Niro, Novak Djokovic o Kyrie Irving que han esdevingut caricatures radicals d'un pensament allunyat dels posicionaments científics, són la punta de llança de milers i milers de persones que segueixen donant crèdit a conspiracions internacionals, control remot a través de xips o un origen demoníac del coronavirus en un laboratori a les fosques. En aquest context, les notícies falses van traslladar-se a altres aspectes de la societat: des de la falta de subministrament de menjar -provocant cues als supermercats- a l'ús de medicaments per intentar combatre el virus. Si la democràcia moria entre aplaudiments a Star Wars, la veritat durant la pandèmia ha estat en qüestió entre piulades, posts de Facebook i stories d'Instagram. Dos anys després de l'esclat de la pandèmia, encara es combat la desinformació.