07
de març
del
2022
Actualitzat
a les
11:03h
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va defensar divendres al jutjat la seva gestió en la concessió de subvencions a entitats socials. I aquest dilluns hi ha insistit, en una entrevista a RAC1, després que la citació judicial obrís un front de pressió dels grups de l'oposició per demanar-li que complís el codi ètic dels comuns i dimitís. Colau ha insistit que no plegarà, perquè entén que la querella s'arxivarà, i ha carregat amb duresa contra Agbar, perquè situa la multinacional de l'aigua darrere de l'operació de desgast. "És l'empresa més bel·ligerant que he conegut aquests anys", ha afirmat l'alcaldessa.
Colau no ha vinculat directament Agbar amb la querella, però ha recordat que l'entitat promotora de la denúncia -l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, sense vida associativa coneguda- només ha intervingut en actuacions en el debat de la municipalització de l'aigua. El que sí que ha fet l'alcaldessa és descriure el setge de la multinacional de l'aigua sobre el govern municipal. "Agbar ha fet unes 40 accions jurídiques contra el nostre govern", ha exposat, abans de subratllar que l'empresa fa "una pressió sobre els ajuntaments inaudita". "Hi ha una guerra de l'aigua", ha insistit. Colau ha descartat que antics dirigents d'ICV, com Imma Mayol, haguessin treballat per a Agbar, per bé que l'extinent d'alcaldia ecosocialista va assumir responsabilitats vinculades a la multinacional, com figura en el mateix perfil de Linkedin de Mayol.
Sobre les conseqüències polítiques de la querella, l'alcaldessa ha exposat que, després de la declaració en seu judicial, se sent "enfortida en les conviccions". Ha admès, això sí, que la querella ha aconseguit part del seu objectiu, que és generar "soroll". "Saben que jurídicament no hi ha res, però generen soroll", ha afegit.
Colau, que figura com a investigada per uns suposats ajuts irregulars concedits entre 2019 i 2020 a entitats afins, sempre ha sostingut que va actuar correctament. L'entitat querellant acusa l'alcaldessa de prevaricació, frau, malversació, tràfic d'influències i negociacions prohibides per concedir subvencions a l'Observatori DESC -on va treballar-, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) -de la qual va ser fundadora-, Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyers Sense Fronteres.
En la citació judicial de divendres, Colau només va respondre les preguntes de la Fiscalia, que ja va arxivar una denúncia pràcticament idèntica contra l'alcaldessa fa uns mesos, després de veure que no hi havia cap indici de delicte. La defensa de la líder dels comuns té clar que el nou cas també s'arxivarà, com ja ha passat amb anteriors denúncies, i acusa els querellants de "mala fe processal". Colau va relatar divendres al jutjat que les subvencions a les entitats citades ja es concedien abans que ella accedís a l'alcaldia i que l'interventor simplement va recomanar al govern municipal que, en comptes d'atorgar ajuts extraordinaris i directes, ho fes a través dels pressupostos per convocatòries ordinàries. En la declaració, també va subratllar que el secretari general no va veure il·legal que ella no s'abstingués en la votació per aprovar les subvencions.
Quan la Fiscalia va arxivar al juliol una denúncia similar -en aquest cas, de l'associació espanyolista Advocats Catalans per la Constitució- ja va apuntar que l'alcaldessa s'hauria d'haver abstingut de la votació, però que, en tot cas, això no anul·lava la subvenció ni suposava un delicte de prevaricació sinó, com a molt, una "falta administrativa molt lleu". Colau va recordar divendres que els ajuts es van aprovar a la comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona per unanimitat i que la seva abstenció o la d'altres regidors de l'equip de govern, que no haurien estat substituïts, no hauria modificat el resultat, perquè ella no té dret de vet ni vot de qualitat.
Colau no ha vinculat directament Agbar amb la querella, però ha recordat que l'entitat promotora de la denúncia -l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, sense vida associativa coneguda- només ha intervingut en actuacions en el debat de la municipalització de l'aigua. El que sí que ha fet l'alcaldessa és descriure el setge de la multinacional de l'aigua sobre el govern municipal. "Agbar ha fet unes 40 accions jurídiques contra el nostre govern", ha exposat, abans de subratllar que l'empresa fa "una pressió sobre els ajuntaments inaudita". "Hi ha una guerra de l'aigua", ha insistit. Colau ha descartat que antics dirigents d'ICV, com Imma Mayol, haguessin treballat per a Agbar, per bé que l'extinent d'alcaldia ecosocialista va assumir responsabilitats vinculades a la multinacional, com figura en el mateix perfil de Linkedin de Mayol.
Sobre les conseqüències polítiques de la querella, l'alcaldessa ha exposat que, després de la declaració en seu judicial, se sent "enfortida en les conviccions". Ha admès, això sí, que la querella ha aconseguit part del seu objectiu, que és generar "soroll". "Saben que jurídicament no hi ha res, però generen soroll", ha afegit.
Colau, que figura com a investigada per uns suposats ajuts irregulars concedits entre 2019 i 2020 a entitats afins, sempre ha sostingut que va actuar correctament. L'entitat querellant acusa l'alcaldessa de prevaricació, frau, malversació, tràfic d'influències i negociacions prohibides per concedir subvencions a l'Observatori DESC -on va treballar-, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) -de la qual va ser fundadora-, Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyers Sense Fronteres.
En la citació judicial de divendres, Colau només va respondre les preguntes de la Fiscalia, que ja va arxivar una denúncia pràcticament idèntica contra l'alcaldessa fa uns mesos, després de veure que no hi havia cap indici de delicte. La defensa de la líder dels comuns té clar que el nou cas també s'arxivarà, com ja ha passat amb anteriors denúncies, i acusa els querellants de "mala fe processal". Colau va relatar divendres al jutjat que les subvencions a les entitats citades ja es concedien abans que ella accedís a l'alcaldia i que l'interventor simplement va recomanar al govern municipal que, en comptes d'atorgar ajuts extraordinaris i directes, ho fes a través dels pressupostos per convocatòries ordinàries. En la declaració, també va subratllar que el secretari general no va veure il·legal que ella no s'abstingués en la votació per aprovar les subvencions.
Quan la Fiscalia va arxivar al juliol una denúncia similar -en aquest cas, de l'associació espanyolista Advocats Catalans per la Constitució- ja va apuntar que l'alcaldessa s'hauria d'haver abstingut de la votació, però que, en tot cas, això no anul·lava la subvenció ni suposava un delicte de prevaricació sinó, com a molt, una "falta administrativa molt lleu". Colau va recordar divendres que els ajuts es van aprovar a la comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona per unanimitat i que la seva abstenció o la d'altres regidors de l'equip de govern, que no haurien estat substituïts, no hauria modificat el resultat, perquè ella no té dret de vet ni vot de qualitat.