La concentració en contra de la guerra a Ucraïna persisteix al centre de Barcelona

Els manifestants es reuneixen per quart dia consecutiu a Plaça Catalunya mentre dos d'ells ja han encetat una vaga de fam per reclamar la fi de l'operació militar

Manifestació a Plaça Catalunya en contra de la guerra a Ucraïna.
Manifestació a Plaça Catalunya en contra de la guerra a Ucraïna. | Frederic Esteve
Pau Lobato
01 de març del 2022
Actualitzat el 15 de gener del 2024 a les 16:55h
L'ofensiva militar del gegant rus contra Ucraïna ha portat molts ciutadans ucraïnesos residents establerts al país a concentrar-se cada dia a la plaça Catalunya de Barcelona per reclamar la fi de l'operació militar. Aquest dimarts ha estat el quart dia de protesta, durant el qual han demanat medicines i aliments per enviar als ucraïnesos que han quedat atrapats enmig del conflicte. A banda de l'assistència al país en situació de guerra, els concentrats ofereixen ajuda humanitària per als afectats i allotjament per als turistes ucraïnesos que no han pogut tornar a casa. Dos dels manifestants de la multitud, en Mykola i l'Ostap, se submergeixen en el seu tercer dia de vaga de fam que, de moment, pretenen allargar de forma indefinida.

En la quarta jornada de protesta, però, en Mykola no ha pogut participar en la concentració per un problema de salut que ha requerit assistència mèdica. L'Ostap, per la seva banda, ha pogut reunir-se amb els seus companys per reclamar la fi del conflicte. El manifestant explicava que amb aquestes accions reclamen la sol·licitud d'accés a la Unió Europea (UE), un fet que l'Eurocambra ha aprovat de manera formal i que s’està debatent a instàncies europees. L'Ostap també considera que l'ingrés d'Ucraïna a l'OTAN ajudaria molt al país perquè comportaria "estabilitat" a la regió i una no-intervenció per part de països tercers.

El manifestant en vaga de fam assegura que el conflicte a Crimea el 2014 va ser un xoc de realitat per a molts ciutadans ucraïnesos, que després de la crisi van voler entrar a formar-ne part. De totes maneres, afirma que l'enviament d'armes per part de l'Aliança Atlàntica -i de la UE- ha estat una mesura imprescindible per suportar l'atac militar.

L'Ostap denuncia que el gegant rus hagi optat per la via militar en comptes d'asseure's a dialogar. En aquesta línia, denuncia les decisions militars que el país ha adoptat al llarg de la història recent amb països confrontants, com ara Ossètia del Sud o Geòrgia.

En Mykhailo, per la seva banda, és un dels membres que forma part del grup de vuit persones que organitza les concentracions al centre de la ciutat. Assegura que les trobades han despertat molta simpatia entre ciutadans amb nacionalitats diferents que han enviat diners al país afectat. En Mykhailo espera que la segona trobada entre les delegacions ucraïnesa i russa permeti deixar de banda l'ofensiva militar de Rússia, tot i que a la pràctica veu complicat que el país cedeixi en les negociacions.