Rosa Gubianes: «Feminitzar els Mossos implica revisar les competències per ser bon policia»

La seva vocació va néixer i créixer ja a dins dels Mossos d'Esquadra. Rosa Gubianes (1960), inspectora i responsable de la unitat d'Igualtat i Equitat, va accedir al cos l'any 1985. Era una de les 43 integrants de la primera remesa de dones policia, que en aquell moment se les feia vestir amb faldilla pantaló i mocassins de taló, un uniforme que no era còmode per a exercir la seva funció i que se sumava a les reticències que hi havia perquè exercissin determinades tasques.

Si Gubianes va decidir presentar-se a les proves d'accés per ser policia va ser perquè la van animar els seus germans en un moment en què no hi havia referents femenins. 37 anys després, comanda l'estratègia per promoure la igualtat dins d'un cos on la dona continua sent minoritària i topa amb dificultats per accedir a càrrecs de comandament. Feminitzar el cos, reivindica, no consisteix només en una major presència quantitativa i qualitativa de dones policia sinó també en revisar l'estereotip de quins són els valors i les competències que ha de tenir un bon agent. 

- Va ingressar al cos de Mossos fa 37 anys. Què dificulta que avui, a l’any 2022, les dones només representin el 21% dels agents?

- Per una banda, una qüestió estructural que té a veure amb els condicionants que durant anys hi havia per accedir al cos de Mossos i que per a les dones eren molt difícils de superar. Per exemple, es demanava una alçada proporcionalment superior a la dels homes i això va dificultar durant molts anys l’accés de dones al cos. Des de fa tres anys aquest requisit ja no s’exigeix i ja no hi ha alçada mínima ni per a dones ni per a homes, afortunadament. També proves físiques amb un barem per sobre del que seria recomanable o, per exemple, el fet que a la primera promoció de Mossos no hi pogués accedir cap dona.

"Els requisits d'alçada i les proves físiques que abans es demanaven i que ja no són un requisit han dificultat l'accés de dones al cos"

- Hi ha una qüestió també d’estereotips i de falta de referents?

- Sí. És una professió masculinitzada, com moltes altres, en les quals hem de fer un esforç per explicar que les dones tenen un futur. Són professions que tradicionalment s’han associat més als homes que a les dones i, per una altra banda, hi ha molt poques dones i encara n’hi ha menys que siguin comandaments i se les pugui veure en dispositius o actuacions o als mitjans de comunicació.

- Vostè va trobar a faltar referents quan va començar?

- Sí, és clar. Tenia referents masculins i en trobava a faltar de femenins. 
 
- Amb quines traves topen les dones per accedir a càrrecs de responsabilitat? 

- Una trava que s’ha superat en aquesta darrera legislatura, i que encara no hem tingut l’oportunitat de dur-la a terme, són els concursos d’ascens territorialitzats. Això permet que, quan et presentes, siguis home o siguis dona, puguis presentar-te a un lloc de treball que estigui relativament a prop de casa teva. Fins ara, la dificultat era que si tenies persones al teu càrrec, ja siguin fills o familiars amb dependència, no podien presentar-se perquè corrien el risc d’anar destinats lluny de casa. - La seva remesa va ser la primera que va incorporar dones. Fins a 43, en concret. Com era aleshores ser dona policia a Catalunya? Al principi, havien de portar faldilla estreta i talons, poc operatiu per exercir la seva feina. 

- Al principi, el nostre uniforme era una faldilla pantaló i mocassins amb taló. Això dificultava bastant el nostre servei. Es va canviar ràpidament i vam passar a vestir pantaló i sabates igual que els homes. Va ser un pas. Un altre hàndicap que ens trobàvem era la reticència de comandaments a que sortissin dues dones a patrullar soles. 

"Abans hi havia reticència de comandaments a que sortissin dues dones a patrullar soles. Ho havia un cert paternalisme cap a nosaltres, una concepció de feblesa"

- Amb quin argument? 

- Hi havia un cert paternalisme cap a nosaltres, que ja ens vam encarregar nosaltres de trencar. Hi havia aquesta concepció de la feblesa. Amb el temps es van adonar que érem capaces de sortir a patrullar dues dones soles. Una altre situació en la qual et trobaves era la sensació de qüestionament constant. Havies de demostrar que eres capaç de dur a terme un servei determinat o un càrrec de comandament determinat. 

- Pel que fa a l’autoritat, creu que a ulls de la ciutadania encara en tenen més els agents homes que les dones?

- Penso que avui en dia està normalitzat que hi hagi homes i dones policia. No hi ha una diferència, en general, per part de la ciutadania. Després hi ha excepcions, es clar. Però, en termes generals, la ciutadania percep positivament que sigui un home o una dona la que està atenent la seva situació. El que necessita és una persona que l’entengui, la comprengui i que senti atesa i protegida, i això ho pot fer igual una dona que un home. 
 
- S’ha sentit menystinguda alguna vegada exercint la seva feina per part de companys o de ciutadans? 

- Jo diria que em puc haver sentit menystinguda com qualsevol altra dona en qualsevol altra professió. És una qüestió que és inevitable. Hauria de ser evitable, però és així, totes les dones a totes les professions en algun moment de la nostra carrera ens hem trobat amb un sentiment així. 

- Que es reservi un 40% de places de les noves promocions a dones és sinònim que s’arribin a omplir?

- El desitjable seria arribar al 50%. Però es va decidir el 40% perquè es considera que una minoria deixa de ser-ho quan s’arriba a aquest percentatge. Aquest percentatge és temporal i busca corregir els desequilibris que s’han produït durant tots aquests anys. Si no s’arriba al 40% de demanda, les places s’ompliran amb agents homes, com també podria passar al revés, si el 60% no es cobrís amb homes.

"Amb el feminisme hi haurà una transformació de la missió, de la visió i dels valors del cos de Mossos d’Esquadra"

- Què li diria a aquells que diuen que és injust que es reservi aquest percentatge per a dones?

- No s’està regalant res. Per una banda, s’estan corregint els equilibris i, per una altra banda, aquest 40% estarà format per dones que han superat la convocatòria i que han tret una puntuació determinada. No qualsevol dona accedirà al cos pel fet de ser dona, sinó que haurà superat unes convocatòries i unes proves igual que els homes i haurà de tenir una puntuació mínima per formar part d’aquest 40%.
  
- L’actual conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, insisteix molt en la feminització del cos. Feminitzar el cos, a més d’incorporar més dones i de fer-ho en càrrecs de responsabilitat, passa també per transformacions en l’actuació policial?

- És una transformació de tot el cos. El feminisme transforma tota la societat i nosaltres, com a part de la societat, el que passarà és que hi haurà una transformació de la missió, de la visió i dels valors del cos de Mossos d’Esquadra. També hi haurà una revisió de quines són les competències professionals que es consideren que són les necessàries per ser un bon i una bona policia. Els estereotips han fet que les competències que fa molts anys es van fixar per ser bon policia actualment hagin de ser revisades perquè s'ha vist que n’hi ha d’altres que són més eficients.
 
- Tota transformació topa amb resistències. Hi ha resistències al cos davant d’aquest objectiu de feminitzar-lo?

- És molt significatiu que el pla d’igualtat s’ha aprovat per unanimitat per tots els representants sindicals i signat per la majoria de sindicats. Fins i tot aquells sindicats no representants en el Consell de la Policia van voler signar-lo i afegir-se a la voluntat de tirar endavant el pla. Crec que això respon quin és el sentiment de tothom.

- Què ha suposat per a vostè aquest camí cap a la igualtat?

- És un camí que s’està fent i encara no hem arribat al destí.

- Sent el pes de la responsabilitat de ser referent de les dones policies que venen i que vindran?

- Molta. Fa por no estar a l’alçada. Estan sortint dones molt potents, que ja són ara i que seran referents en especialitats i llocs de comandament. Més aviat soc jo la que m’emmirallo en elles, i no tant que elles s’hagin d’emmirallar en mi.