28
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
01
de març
a les
9:30h
L'independentisme torna aquesta setmana al Tribunal Suprem. Aquest dimarts arrenca el judici contra la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, que s'enfronta a quatre mesos de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència greu per haver-se negat a respondre a Vox en el judici del procés, ara fa tres anys. Reguant i el seu grup de suport han volgut convertir aquesta causa en una denúncia per la presència de l'extrema dreta en procediments judicials i també per la normalització del "discurs de l'odi" en la vida política. La CUP fa temps que denuncia un "relaxament" al Parlament pel que fa a les relacions amb Vox, i demana reforçar el pacte antifeixista rubricat al principi de la legislatura.
En tot cas, el focus es posa al Suprem. El 27 de febrer de 2019, l'exdiputat Antonio Baños i la mateixa Reguant estaven citats a declarar com a testimonis en el judici del procés. Baños es va negar a respondre Vox i el president del tribunal, Manuel Marchena, va plantejar que ell li faria les preguntes i l'exdiputat cupaire respondria, de manera indirecta, l'acusació popular. Baños també s'hi va negar. Després va ser el torn de Reguant, que va dir que no respondria un partit "d'extrema dreta, masclista i xenòfob". Marchena li va comunicar les conseqüències d'aquest acte i Reguant va abandonar la sala. Tres anys després, la diputada de la CUP compareix al Suprem, el tribunal que presumptament va desobeir, ara com a acusada.
A les portes de l'alt tribunal, una representació dels principals partits i entitats sobiranistes donaran suport a Reguant. Membres d'ERC, Junts, la CUP i els comuns, i també d'Òmnium i l'ANC s'han desplaçat a Madrid per fer costat a la diputada anticapitalista. A les nou hi ha prevista una concentració a la plaça de les Salesas, prop de la plaça Villa de París, on hi ha el Tribunal Suprem. El judici arrencarà a les deu del matí.
La Fiscalia acusa Reguant d'un delicte de desobediència greu al Suprem. Argumenta que els testimonis estan obligats per llei a respondre totes les preguntes de les parts en un judici. Per això, demana una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació. En un principi havia demanat sis mesos, però finalment ha rebaixat la petició de pena. Si Reguant és condemnada, el seu escó estaria en joc, com va passar ara fa poques setmanes amb el de Pau Juvillà. La diputada, però, considera que el seu cas s'assembla més al de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, inhabilitat fa uns mesos pel Tribunal Suprem i que va perdre l'escó per ordre de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, malgrat el criteri dels lletrats. Sigui com sigui, la CUP evita avançar escenaris.
Un acte d'objecció de consciència
En el seu escrit de defensa, Reguant demana la nul·litat de la causa i planteja diverses vulneracions de drets. En un principi, no estava aforada i el cas va passar a un jutjat ordinari de Madrid. Després de les eleccions del 14 de febrer de l'any passat, va ser escollida diputada de la CUP al Parlament. La defensa apunta que, a partir d'aquest moment, la investigació s'hauria d'haver aturar i el cas hauria d'haver passat al Suprem. Tot i així, el jutjat de Madrid va continuar la instrucció, la Fiscalia va presentar escrit d'acusació i es va dictar la interlocutòria d'obertura del judici oral. El procediment, diu la defensa, hauria de retrocedir fins al punt previ a l'escrit del ministeri públic i, si no, el cas hauria de tornar als jutjats de Madrid.
Els advocats de Reguant també recorden que la diputadaja va ser multada amb 2.500 euros pels fets que ara s'han de jutjat. La llei diu que la multa només es pot posar si no hi ha delicte, però ara el cas arriba a judici amb acusació de desobediència. "El Suprem va optar per sancionar Reguant, cosa que indica que va interpretar que la conducta no era delictiva", assenyala la defensa. En aquesta situació, jutjar Reguant vulneraria el principi de non bis in idem, que uns mateixos fets no es poden jutjar dues vegades. Segons la defensa també s'ha vulnerat el dret a la llibertat d'expressió, ideològica i de consciència, perquè Reguant va actuar exercint "una mena d'objecció de consciència". La llei diu que no es pot obligar a un testimoni a respondre si això el perjudica "moralment".
La diputada també assenyala que la pena que sol·licita la Fiscalia és "desproporcionada" i suposa un "sacrifici inacceptable" del dret a la representació política. En cas de condemna, Reguant hauria d'abandonar el seu escó per uns fets que van tenir lloc quan encara no era diputada. Es donaria el cas d'inelegibilitat sobrevinguda, aplicat recentment en el cas de Juvillà, però també en el cas de l'expresident Quim Torra. Tot plegat, diu la defensa, vulnera tant la Constitució com el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).
Demanarà declarar en català
La defensa denunciarà aquestes vulneracions en la fase de qüestions prèvies. En cas que el Suprem les rebutgi -com ha passat pràcticament sempre en els judicis contra independentistes-, els advocats demanen l'absolució. En l'escrit de defensa, expressen la seva disconformitat amb l'acusació de la Fiscalia i recorden que Reguant no es va negar -tampoc se li va oferir la possibilitat- a respondre Vox de manera indirecta, a través de Manuel Marchena, com es va voler fer en el cas d'Antonio Baños. Reguant demanarà declarar en català i, per tant, disposar de traducció simultània. La defensa planteja també l'atenuant de dilacions indegudes, perquè han passat més de tres anys des dels fets que ara arriben a judici.
En tot cas, el focus es posa al Suprem. El 27 de febrer de 2019, l'exdiputat Antonio Baños i la mateixa Reguant estaven citats a declarar com a testimonis en el judici del procés. Baños es va negar a respondre Vox i el president del tribunal, Manuel Marchena, va plantejar que ell li faria les preguntes i l'exdiputat cupaire respondria, de manera indirecta, l'acusació popular. Baños també s'hi va negar. Després va ser el torn de Reguant, que va dir que no respondria un partit "d'extrema dreta, masclista i xenòfob". Marchena li va comunicar les conseqüències d'aquest acte i Reguant va abandonar la sala. Tres anys després, la diputada de la CUP compareix al Suprem, el tribunal que presumptament va desobeir, ara com a acusada.
A les portes de l'alt tribunal, una representació dels principals partits i entitats sobiranistes donaran suport a Reguant. Membres d'ERC, Junts, la CUP i els comuns, i també d'Òmnium i l'ANC s'han desplaçat a Madrid per fer costat a la diputada anticapitalista. A les nou hi ha prevista una concentració a la plaça de les Salesas, prop de la plaça Villa de París, on hi ha el Tribunal Suprem. El judici arrencarà a les deu del matí.
La Fiscalia acusa Reguant d'un delicte de desobediència greu al Suprem. Argumenta que els testimonis estan obligats per llei a respondre totes les preguntes de les parts en un judici. Per això, demana una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació. En un principi havia demanat sis mesos, però finalment ha rebaixat la petició de pena. Si Reguant és condemnada, el seu escó estaria en joc, com va passar ara fa poques setmanes amb el de Pau Juvillà. La diputada, però, considera que el seu cas s'assembla més al de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, inhabilitat fa uns mesos pel Tribunal Suprem i que va perdre l'escó per ordre de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, malgrat el criteri dels lletrats. Sigui com sigui, la CUP evita avançar escenaris.
Un acte d'objecció de consciència
En el seu escrit de defensa, Reguant demana la nul·litat de la causa i planteja diverses vulneracions de drets. En un principi, no estava aforada i el cas va passar a un jutjat ordinari de Madrid. Després de les eleccions del 14 de febrer de l'any passat, va ser escollida diputada de la CUP al Parlament. La defensa apunta que, a partir d'aquest moment, la investigació s'hauria d'haver aturar i el cas hauria d'haver passat al Suprem. Tot i així, el jutjat de Madrid va continuar la instrucció, la Fiscalia va presentar escrit d'acusació i es va dictar la interlocutòria d'obertura del judici oral. El procediment, diu la defensa, hauria de retrocedir fins al punt previ a l'escrit del ministeri públic i, si no, el cas hauria de tornar als jutjats de Madrid.
Els advocats de Reguant també recorden que la diputadaja va ser multada amb 2.500 euros pels fets que ara s'han de jutjat. La llei diu que la multa només es pot posar si no hi ha delicte, però ara el cas arriba a judici amb acusació de desobediència. "El Suprem va optar per sancionar Reguant, cosa que indica que va interpretar que la conducta no era delictiva", assenyala la defensa. En aquesta situació, jutjar Reguant vulneraria el principi de non bis in idem, que uns mateixos fets no es poden jutjar dues vegades. Segons la defensa també s'ha vulnerat el dret a la llibertat d'expressió, ideològica i de consciència, perquè Reguant va actuar exercint "una mena d'objecció de consciència". La llei diu que no es pot obligar a un testimoni a respondre si això el perjudica "moralment".
La diputada també assenyala que la pena que sol·licita la Fiscalia és "desproporcionada" i suposa un "sacrifici inacceptable" del dret a la representació política. En cas de condemna, Reguant hauria d'abandonar el seu escó per uns fets que van tenir lloc quan encara no era diputada. Es donaria el cas d'inelegibilitat sobrevinguda, aplicat recentment en el cas de Juvillà, però també en el cas de l'expresident Quim Torra. Tot plegat, diu la defensa, vulnera tant la Constitució com el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).
Demanarà declarar en català
La defensa denunciarà aquestes vulneracions en la fase de qüestions prèvies. En cas que el Suprem les rebutgi -com ha passat pràcticament sempre en els judicis contra independentistes-, els advocats demanen l'absolució. En l'escrit de defensa, expressen la seva disconformitat amb l'acusació de la Fiscalia i recorden que Reguant no es va negar -tampoc se li va oferir la possibilitat- a respondre Vox de manera indirecta, a través de Manuel Marchena, com es va voler fer en el cas d'Antonio Baños. Reguant demanarà declarar en català i, per tant, disposar de traducció simultània. La defensa planteja també l'atenuant de dilacions indegudes, perquè han passat més de tres anys des dels fets que ara arriben a judici.