Antich fa una crida a «canviar els marcs polítics» i teixir «noves complicitats»

El nou president d'Òmnium promet "exigència" amb les institucions, defuig el discurs "antipolític" i avisa que, "un cop s'ha pensat, cal actuar"

Xavier Antich agafa el relleu de Cuixart com a president d'Òmnium
Xavier Antich agafa el relleu de Cuixart com a president d'Òmnium | Josep Lluís Escudero
26 de febrer del 2022
Actualitzat a les 14:19h
Els socis d'Òmnium han escollit aquest dissabteXavier Antich com a nou president de l'entitat i ha pres el relleu, així, al fins ara president, Jordi Cuixart. L'assemblea general ordinària s'ha fet aquest matí a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat i ha donat el tret de sortida a l'etapa post-Cuixart. El nou president ha presentat les línies mestres del seu mandat i ha fet una crida a revisar els actuals marcs per adaptar-los a la nova situació que viu Catalunya i el procés independentista, que requereix de noves maneres d'enfocar la situació. Antich i la seva junta directiva, en la qual destaquen Mònica Terribas, Joaquim Forn, Natza Farré o David Fernàndez, té al davant el repte de liderar la principal entitat sobiranista del país en un moment de desorientació estratègica, de picabaralla entre els principals partits.

En el seu discurs, Antich ha admès que la situació és "complexa" i el repte "gegant". "Treballem per canviar el marc polític en què vivim", ha afirmat. Per això, ha promès exigència amb la classe política, partits i institucions, per poder "incidir políticament" però ha defugit el discurs "antipolític", origen del desànim i l'extrema dreta. "L'antipolítica és l'ou de la serp, i a Òmnium volem continuar sent espai de trobada, pont i xarxa", ha afirmat. En aquesta línia, ha assegurat que l'entitat "hi continuarà sent" i no hi serà "per passar l'estona". "Hem vingut a guanyar, sabem on volem anar i què cal fer per arribar-hi. Els fets parlem per nosaltres", ha assegurat el nou president d'òmnium. En aquest sentit, ha deixat clar que l'objectiu "no és reformar l'Estat, sinó sortir-ne", i ha fet una crida a "revisar els marcs amb què s'ha treballat fins ara i crear noves complicitats". "Tenim la certesa de la victòria perquè tenim l'obstinació de les primaveres", ha reblat. 

Antich ha agraït el suport rebut per part dels socis i ha denunciat la repressió de l'Estat des de la tardor de 2017. "Volien que marxéssim a casa i avui estem aquí contra tot pronòstic. La repressió no ha pogut amb Òmnium, ni tancant el seu president a la presó", ha dit el nou president, que ha reivindicat la fortalesa de l'entitat, que manté "l'esperança intacta". "No hem vingut aquí a passar l'estona, tenim un repte gegant", ha deixat clar Antich. El repte és aconseguir 1.000.000 de socis per "vertebrar la societat" amb l'objectiu d'exercir el dret d'autodeterminació i culminar el procés d'independència i convertir Catalunya en una república. "Volem ser més forts per poder ser encara més útils", ha afirmat. "Hem vingut a guanyar", ha afegit. Per tot això, l'entitat vol continuar construint xarxa i consensos per poder avançar.

L'acte -on han assistit el president Pere Aragonès, la presidenta Laura Borràs, i representants del Govern i de tots els partits sobiranistes, i una àmplia representació del teixit associatiu del país- ha evidenciat el canvi d'etapa. Ha comptat amb actuacions musicals i vídeos d'homenatge a la junta directiva sortint, però Jordi Cuixart no ha fet cap discurs polític, i el protagonisme l'ha tingut Xavier Antich i la nova junta. Els quatre principals càrrecs per sota de la presidència els ocupen dones: la periodista Mònica Terribas, com a vicepresidenta primera; Marina Gay, portaveu d'Òmnium a Som Escola, vicepresidenta segona; Marina Gallés, advocada i membre de la Comissió de Dones de l'ICAB, secretària; i Marta Garsaball, advocada i directora de serveis del Departament de Cultura, com a tresorera.

"Quan s'ha pensat, s'ha d'actuar"
El nou president, que se'l defineix com un "intel·lectual", ha deixat clar que "un cop s'ha pensat, s'ha d'actuar". Ha defensat la lluita no-violenta i la desobediència civil. Ha defensat el no a la guerra i ha traslladat el suport d'Òmnium a la comunitat ucraïnesa a Catalunya. Antich ha reivindicat la trajectòria d'Òmnium, des de Jordi Porta, passant per Muriel Casals i també de Jordi Cuixart "i les lluites compartides i l'1-O". "El nostre gran repte és estar a l'alçada i ser dignes d'aquest llegat, i portar-lo molt més lluny", ha dit. "Mai no agrairem prou tot el que heu fet per Òmnium i pel país", ha traslladat a Cuixart i Marcel Mauri. Antich ha admès que el moviment independentista "encara no ha guanyat" i ha demanat "enfortir-se amb intel·ligència col·lectiva i mà estesa". "Tenim brúixola i no improvisem mai. Quan tenim respostes, actuem", ha afirmat. 

En clau de llengua, Antich ha defensat els projectes que ha liderat Òmnium, com Som Escola o la pressió per la llei audiovisual. "Sempre estarem amb les institucions per l'ús social de la llengua catalana i el model d'escola catalana", ha deixat clar. Òmnium continuarà fomentant la cultura catalana, que ha definit com a "dret fonamental". També ha reivindicat les lluites compartides -"malgrat que alguns en facin broma"- i la cohesió social, per evitar que l'Estat i "els discursos de l'odi" fragmentin la societat. "Som un sol poble unit en la diversitat, i que té en el fet migratori un fet estructural. Treballem en el present per al futur", ha dit. Antich ha assegurat que a l'Estat "es violen sistemàticament els drets fonamentals" i per això des de l'entitat es defensen aquests drets "exercint-los" i preparant-se per exercir-los.

"Farem de la lluita antirepressiva l'instrument d'empoderament més eficaç per defensar la nostra gent. Contra la repressió, solidaritat antirepressiva", ha afirmat. En aquest sentit, ha tingut un record pels exiliats i els represaliats. "Us volem a casa i treballarem per aconseguir-ho", ha afirmat. Antich ha dit que els quasi 4.000 represaliat són "un orgull" perquè són gent "que lluita i que no té por". "Sabem que la repressió és la prova de la nostra força", ha dit, i ha advertit que "vindrà més repressió". "Això serà un bon senyal, perquè voldrà dir que la lluita continua", ha reblat. En clau internacional, el nou president ha dit que l'entitat convertirà la causa de Jordi Cuixart i els presos polítics en "causa general de l'independentisme". "La vostra batalla és la nostra", ha dit Antich a tots els presos polítics indultats.

Els reptes de la nova etapa
En la nova etapa serà protagonista l'Escola de Formació Guillem Agulló, de la qual Antich en va ser un dels impulsors i que ja ha començat a caminar. L'entitat ha explicat quins són els objectius de la nova junta. Mònica Terribas ha detallat els reptes en l'àmbit de llengua i ha fet una crida a defensar el model d'escola catalana i a incidir en la qüestió de l'audiovisual. David Fernàndez i Iolanda Fresnillo han parlat de cohesió. "Continuarem lluitant per l'únic futur possible i habitable, un futur compartit on hi capiguem tots. Un país no serà lliure si no ho és la seva gent", ha dit el periodista. "Volem fer d'Òmnium una entitat que contribueixi a lluitar per la justícia social, i per contribuir a un món en pau", ha afegit la sociòloga, que ha fet una crida a manifestar-se contra la guerra a Ucraïna.

Marc Sanjaume ha parlat de drets civils i repressió. "Volem un país lliure de repressió, i això exigeix compromís i determinació. Ho farem des de la resistència col·lectiva i des de l'empoderament", ha dit el professor de Ciència Política. Sobre l'àmbit internacional, Natàlia Touzon ha dit que Òmnium continuarà construint "complicitats" a favor de l'autodeterminació i denunciant la vulneració de drets humans. La periodista Natza Farré ha defensat la lluita per una "cultura emancipadora", que sigui pilar fonamental d'un país avançat i reforci l'autoestima del país. "Defensarem la cultura i la diversitat cultural, que ens enriqueix", ha dit. L'exconseller d'Interior Quim Forn, que ha estat ovacionat, ha reivindicat la "il·lusió" per enfortir la nació catalana, la llengua i la cultura, i fer realitat el camí que va començar l'1-O i construir la república catalana.