26
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
16:45h
L'elecció del còmic i empresari televisiu Volodímir Zelenski com a nou president d'Ucraïna el 2019 es va veure com l'arribada al poder d'un dirigent menys nacionalista que el seu predecessor, el conservador Petro Poroshenko. Aquesta és una de les paradoxes de l'actual conflicte. Zelenski havia estat considerat un dirigent més obert a la negociació amb Moscou, de parla russa, originari de l'est del país, la Ucraïna més russòfila.
Nascut fa 44 anys en el si d'una família jueva, va viure a Mongòlia, on es va traslladar la seva família. Tot i acabar la carrera de dret, Zelenski es va sentir atret de ben aviat pel món de l'actuació i la televisió. Va participar en concursos on competien joves estudiants improvisant esquetxos i frases enginyoses. Abans de polític, el líder ucraïnès va ser monologuista. El que va ser un grup de joves concursants, Kvartal 95, va esdevenir una productora potent que ell liderava.
Però la glòria li va venir per protagonitzar la sèrie Servidor del Poble, on encarnava un home del carrer, anomenat Vasily Goloborodko, que criticava la classe governant i la corrupció, i acabava a la presidència del seu país. Les seves crítiques a un suposat govern corrupte eren un atac poc dissimulat al president Poroshenko, molt erosionat per diversos escàndols que afectaven l'administració. Ja té la seva ironia que hagi acabat duent a la realitat el seu paper còmic.
Zelenski va guanyar les eleccions aixecant la bandera del populisme: crítica a les elits en el poder, promeses contra la corrupció, un ús eficaç i massiu de les xarxes i poca ideologia. Esquerra? Dreta? El seu partit es va batejar amb el mateix nom que la sèrie que el va fer famós: Servidor del Poble. Va arribar a l'arena política quan molts desencisos havien substituït la il·lusió generada per la revolució del Maidan, que el 2014 va provocar la caiguda del règim prorús. Zelinski va ser la nova política ucraïnesa.
El fet de parlar rus i ser menys fluid en ucraïnès, de defensar la presència d'aquesta llengua en el país, i la seva disposició a dialogar amb Vladímir Putin van donar-li una imatge falsa de filorús. Però sí que és cert que semblava desmarcat dels postulats més nacionalistes. Amb Putin hi va mantenir una conversa telefònica a finals del 2019. La seva defensa a l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN i a la UE el va posar aviat en la llista negra del Kremlin.
Tampoc Zelenski ha estat innocent en el desenvolupament del procés. En aquesta crisi el govern d'Ucraïna hi té la seva part de responsabilitat. Zelenski no ha mostrat interès a desenvolupar els Acords de Minsk, signats el 2015 i impulsats per l'anomenat Quartet de Normandia: Ucraïna, Rússia, Alemanya i França. Es van plasmar en el moment de més cruesa al Donbass, i incloïen una reforma constitucional ucraïnesa per instaurar un estat més descentralitzat iun règim d'autogovern per a les repúbliques prorusses de Lugansk i Donetsk, on la minoria rusòfona ha patit lapressió de Kíev.
El líder ucraïnès s'endurà per al judici de la història la seva manca de visió per no haver impulsat, vuit anys després del Maidan, una política més conciliadora que hagués tret encara més arguments a l'agressor potencial. Així com una manca de realisme a l'hora de calcular la correlació de forces sobre l'escaquer. El model de Finlàndia, amb un estat neutral i un estatut reconegut per la comunitat internacional, va ser sempre vista amb menys preu per Kíev. Ara, amb l'exèrcit rus a les portes de la capital, pot ser massa tard per Zelenski per obrir-se a l'opció neutralista, com ha fet en les darreres hores.
Davant del drama, ha fet esforços per mantenir una posició ferma i cautelosa alhora, criticant les declaracions de Washington que anunciaven la guerra com una amenaça real i imminent. Ara ja sabem que els Estats Units estaven molt ben informats. La seva frase de fa uns dies, demanant al seu exèrcit que causés les majors baixes possibles en el bàndol enemic, ha estat un aterratge brutal en la cruesa de la guerra.
El president ucraïnès ha volgut comunicar des de l'inici del conflicte que estava en el seu lloc. Divendres, va aparèixer envoltat dels seus col·laboradors en ple centre d'un Kíev assetjat. Poc abans, havia dit a líders de la UE amb els que es va comunicar en una trobada telemàtica que aquella podia ser la darrera vegada que el veien viu. El còmic d'ahir ja sap ara que la realitat supera la ficció.
Nascut fa 44 anys en el si d'una família jueva, va viure a Mongòlia, on es va traslladar la seva família. Tot i acabar la carrera de dret, Zelenski es va sentir atret de ben aviat pel món de l'actuació i la televisió. Va participar en concursos on competien joves estudiants improvisant esquetxos i frases enginyoses. Abans de polític, el líder ucraïnès va ser monologuista. El que va ser un grup de joves concursants, Kvartal 95, va esdevenir una productora potent que ell liderava.
Però la glòria li va venir per protagonitzar la sèrie Servidor del Poble, on encarnava un home del carrer, anomenat Vasily Goloborodko, que criticava la classe governant i la corrupció, i acabava a la presidència del seu país. Les seves crítiques a un suposat govern corrupte eren un atac poc dissimulat al president Poroshenko, molt erosionat per diversos escàndols que afectaven l'administració. Ja té la seva ironia que hagi acabat duent a la realitat el seu paper còmic.
Zelenski en una de les seves actuacions com a humorista. Foto: ND
Zelenski va guanyar les eleccions aixecant la bandera del populisme: crítica a les elits en el poder, promeses contra la corrupció, un ús eficaç i massiu de les xarxes i poca ideologia. Esquerra? Dreta? El seu partit es va batejar amb el mateix nom que la sèrie que el va fer famós: Servidor del Poble. Va arribar a l'arena política quan molts desencisos havien substituït la il·lusió generada per la revolució del Maidan, que el 2014 va provocar la caiguda del règim prorús. Zelinski va ser la nova política ucraïnesa.
El fet de parlar rus i ser menys fluid en ucraïnès, de defensar la presència d'aquesta llengua en el país, i la seva disposició a dialogar amb Vladímir Putin van donar-li una imatge falsa de filorús. Però sí que és cert que semblava desmarcat dels postulats més nacionalistes. Amb Putin hi va mantenir una conversa telefònica a finals del 2019. La seva defensa a l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN i a la UE el va posar aviat en la llista negra del Kremlin.
El president ucraïnès, Volodimir Zelenski, en una visita a les tropes. Foto: Europa Press
Tampoc Zelenski ha estat innocent en el desenvolupament del procés. En aquesta crisi el govern d'Ucraïna hi té la seva part de responsabilitat. Zelenski no ha mostrat interès a desenvolupar els Acords de Minsk, signats el 2015 i impulsats per l'anomenat Quartet de Normandia: Ucraïna, Rússia, Alemanya i França. Es van plasmar en el moment de més cruesa al Donbass, i incloïen una reforma constitucional ucraïnesa per instaurar un estat més descentralitzat iun règim d'autogovern per a les repúbliques prorusses de Lugansk i Donetsk, on la minoria rusòfona ha patit lapressió de Kíev.
El líder ucraïnès s'endurà per al judici de la història la seva manca de visió per no haver impulsat, vuit anys després del Maidan, una política més conciliadora que hagués tret encara més arguments a l'agressor potencial. Així com una manca de realisme a l'hora de calcular la correlació de forces sobre l'escaquer. El model de Finlàndia, amb un estat neutral i un estatut reconegut per la comunitat internacional, va ser sempre vista amb menys preu per Kíev. Ara, amb l'exèrcit rus a les portes de la capital, pot ser massa tard per Zelenski per obrir-se a l'opció neutralista, com ha fet en les darreres hores.
Davant del drama, ha fet esforços per mantenir una posició ferma i cautelosa alhora, criticant les declaracions de Washington que anunciaven la guerra com una amenaça real i imminent. Ara ja sabem que els Estats Units estaven molt ben informats. La seva frase de fa uns dies, demanant al seu exèrcit que causés les majors baixes possibles en el bàndol enemic, ha estat un aterratge brutal en la cruesa de la guerra.
El president ucraïnès ha volgut comunicar des de l'inici del conflicte que estava en el seu lloc. Divendres, va aparèixer envoltat dels seus col·laboradors en ple centre d'un Kíev assetjat. Poc abans, havia dit a líders de la UE amb els que es va comunicar en una trobada telemàtica que aquella podia ser la darrera vegada que el veien viu. El còmic d'ahir ja sap ara que la realitat supera la ficció.