23
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
20:58h
L'Auditori de Cantàbria 66 s'ha convertit aquesta tarda en un clam per la unitat antifeixista. El motiu, el judici imminent a la diputada de la CUP Eulàlia Reguant per negar-se a respondre a Vox en el judici del procés. S'enfronta a sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència greu, però l'acte d'avui ha volgut evidenciar que el seu judici no és només contra una diputada, sinó contra tot el moviment antifeixista, i que el seu cas ha de ser una eina per construir un mur contra el feixisme. L'acte ha servit per unir tot el moviment independentista i sobiranista, amb representació de la CUP, ERC, Junts, comuns, entitat sobiranistes i moviments socials, en una denúncia de la nromalització de l'extrema dreta a Espanya.
La trobada ha reunit Anna Gabriel, Antonio Baños, Pau Juvillà, l'advocada Norma Pedemonte, l'escriptora Núria Cadenes, la periodista Laia Soldevilla i l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez. En l'acte hi han assistit diputats d'ERC, Junts i la CUP, i també dirigents de l'ANC i Òmnium, a banda d'altres representants de moviments socials i d'entitats de Sant Antoni. "No es jutja només una diputada, sinó totes aquelles persones que creuen que a l'extrema dreta no se li ha de fer concessions", han dit des del grup de suport. Abans de començar, ha deixat clar que el seu és un judici contra l’antifeixisme i ha reivindicat “l’objecció de consciència” i l’organització als carrers i a les institucions com a eina per fer front a l’extrema dreta. Reguant ha deixat clar que Vox no és una “anomalia”, sinó “la gènesi del règim del 78”, que ha condicionat sistemàticament la política, la justícia i l'economia. Tots els participants a l'acte han denunciat la normalització que l'extrema dreta a Espanya, en tots els àmbits.
Especialment rellevant ha estat la intervenció d'Anna Gabriel, exiliada des de fa quatre anys a Suïssa. L'exdiputada de la CUP ha reaparegut i ha deixat clar que "Europa no és la solució". "La solució sempre ve des de la lluita, la resistència i la insubordinació", ha detallat, i ha alertat que "fiar-ho tot a les resolucions judicials" vol dir que ja s'ha perdut molta capacitat política i de mobilització. De tota manera, ha assegurat que "celebrarà" totes les decisions que arribin d'Europa i siguin favorables a les víctimes de la repressió. "A Europa potser s'aconseguiran anul·lacions o correccions i un cert restabliment, però a Europa no aconseguirem la resolució del conflicte", ha afegit. I què cal més? "El que ha fet falta sempre. Els drets només s'aconsegueixen exercint-los. Si decidim deixar-ho de fer, sabem quin futur ens espera. No hi ha gaire misteri. Cal tornar-hi", ha dit.
Gabriel també ha explicat que la figura de l'acusació popular a Espanya no té equivalents a Europa. "És difícil explicar-la, perquè la gent no la coneix", ha dit. A Espanya, ha dit, existeix per fer de "contrapès" a un sistema judicial que no es depurava. "Es va pensar que les acusacions populars podien tenir un paper democratització, però no ha estat així. El feixisme fa un de les acusacions particulars", ha lamentat, i ha denunciat una "politització permanent de la justícia per part de la dreta". "A l'exterior, la gent ha d'entendre que hi ha un problema gravíssim de democràcia a molts nivells, però especialment al poder judicial", ha apuntat.
Normalització al carrer, als mitjans i als tribunals
L'escriptora Núria Cadenes ha dit que els Països Catalanes coneixen de primera mà la "impunitat" de l'extrema dreta, tot i que al País Valencià hi ha un "acarnissament especial". "L'Estat té un interès específic a violentar el País Valencià, és una dèria que comparteixen diversos governs, tant li fa el color, per tallar la relació entre el País Valencià i la resta dels Països Catalans", ha dit. "No ens podem quedar només amb els cops, també hem de parlar de la resposta a la repressió", ha insistit Cadenes, que ha recordat també l'assassinat de Guillem Agulló, que es va convertir en "bumerang" i va ser "un abans i un després". "Vau assassinar el Guillem i ara hi ha milers de Guillems. És una lliçó que no podem perdre mai de vista", ha dit.
L'exdiputat Antonio Baños ha ressaltat també la impunitat de l'extrema dreta als mitjans de comunicació. "Hi ha la sensació que ells no pararan mai, que són molts i estan armats. I una d'aquestes armes són els mitjans de comunicació", ha dit Baños, que ha recordat que quan Vox no tenia representació parlamentària ja sortien a la televisió. "L'extrema dreta apareixia amb normalitat, com una ideologia normal. No lluitem contra una anomalia, perquè ja estan normalitzats", ha lamentat el periodista. "Quan governin, molta gent passarà por", ha advertit.
L'advocada Norma Pedemonte ha ressaltat també el paper dels tribunals a l'hora de visibilitzar els discursos d'odi. "L'Estat té un problema al poder judicial i amb la concepció del sentiments espanyols i de pàtria, que acaba defensant Vox", ha detallat l'advocada Norma Pedemonte. La lletrada ha alertat que es limita el dret de protesta i no pas els delictes d'odi que comet l'extrema dreta. "L'actual fiscal de delictes d'odi té una fixació contra la lluita antifeixista", ha denunciat Pedemonte, que ha demanat no normalitzar que en pel fet d'anar a manifestacions els ciutadans es puguin enfrontar a penes de presó.
Juvillà: "La desobediència no és un bucle infinit, ha de ser útil"
L'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, inhabilitat fa poques setmanes, ha afirmat que en un país normal no hauria d'haver estat condemnat. "En aquest país s'ha passat del TOP a l'Audiència Nacional", ha criticat. "En un país normal seria llibertat d'expressió, a l'Estat és un atac contra el cos del propi estat", ha dit. Juvillà ha demanat posar al seu lloc la desobediència. "S'han d'assumir les conseqüències i ha de tenir una finalitat política, no és un bucle infinit. S'ha de desobeir fins que serveixi per alguna cosa", ha apuntat. "Hem de desobeir si té finalitats polítiques i serveix per aconseguir objectius polítics", ha afegit.
L'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez ha admès que "era clar" que la sentència seria la que va ser. "És una dinàmica que els que fa temps que militen coneixem. Hi ha una criminalització de la protesta", ha dit. Ara bé, ha denunciat que hi va haver una "cacicada" per "robar" el seu escó. "Això s'ho esperava poca gent", ha lamentat. El seu cas es troba pendent de resolució al Tribunal Constitucional, i Rodríguez té clar que vol portar el cas a Europa. "Hem presentat dos recursos d'empara, un contra la sentència i un altre per la qüestió de l'escó, en què se m'ha vulnerat el dret a la representació política", ha explicat, i ha denunciat un "tuf colonial" pel fet de ser canari. "La resposta sempre és la mateixa: a més repressió, més insistència", ha afirmat.
La defensa demana la nul·litat per vulneració de drets
Reguant s'enfronta a una pena de sis mesos de presó i inhabilitació per haver-se negat a respondre a Vox quan va comparèixer com a testimoni en el judici del procés. La diputada va dir que "davant de l'extrema dreta, davant a un partit masclista i xenòfob" no acceptaria respondre a les seves preguntes. D'això fa quasi tres anys, per això la defensa demana l'atenuant de "dilacions indegudes". El judici es farà els dies 1 i 2 de març a Madrid i Reguant serà jutjada pel mateix tribunal que presumptament va desobeir. En el seu escrit, la diputada de la CUP ha demanat la nul·litat de la causa per diverses vulneracions de drets. Concretament, denuncia que s'han vulnerat els seus drets perquè se la va investigar en un jutjat ordinari malgrat que estava aforada pel Parlament i el cas havia de passar al Suprem, cosa que no va passar fins més endavant.
També assenyala que ja va haver de pagar una multa per aquells fets, cosa que només pot passar "quan els actes no són constitutius de delicte". Ara, però, se la vol jutjar per la seva conducta i la defensa considera que vulnera el principi de non bis in idem (no es pot jutjar dues vegades uns mateixos fets). La diputada també assenyala que se li ha vulnerat la llibertat d'expressió, ideològica i de consciència. La defensa apunta que Reguant va actuar exercint una mena d'"objecció de consciència" i recorda que la llei estableix que no es pot obligar un testimoni a respondre quan això el pot perjudicar moralment. Així mateix, l'escrit de defensa també denuncia una desproporció en la petició de pena sol·licitada per la Fiscalia, que implicaria també un "sacrifici" de la representació política.
La trobada ha reunit Anna Gabriel, Antonio Baños, Pau Juvillà, l'advocada Norma Pedemonte, l'escriptora Núria Cadenes, la periodista Laia Soldevilla i l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez. En l'acte hi han assistit diputats d'ERC, Junts i la CUP, i també dirigents de l'ANC i Òmnium, a banda d'altres representants de moviments socials i d'entitats de Sant Antoni. "No es jutja només una diputada, sinó totes aquelles persones que creuen que a l'extrema dreta no se li ha de fer concessions", han dit des del grup de suport. Abans de començar, ha deixat clar que el seu és un judici contra l’antifeixisme i ha reivindicat “l’objecció de consciència” i l’organització als carrers i a les institucions com a eina per fer front a l’extrema dreta. Reguant ha deixat clar que Vox no és una “anomalia”, sinó “la gènesi del règim del 78”, que ha condicionat sistemàticament la política, la justícia i l'economia. Tots els participants a l'acte han denunciat la normalització que l'extrema dreta a Espanya, en tots els àmbits.
Especialment rellevant ha estat la intervenció d'Anna Gabriel, exiliada des de fa quatre anys a Suïssa. L'exdiputada de la CUP ha reaparegut i ha deixat clar que "Europa no és la solució". "La solució sempre ve des de la lluita, la resistència i la insubordinació", ha detallat, i ha alertat que "fiar-ho tot a les resolucions judicials" vol dir que ja s'ha perdut molta capacitat política i de mobilització. De tota manera, ha assegurat que "celebrarà" totes les decisions que arribin d'Europa i siguin favorables a les víctimes de la repressió. "A Europa potser s'aconseguiran anul·lacions o correccions i un cert restabliment, però a Europa no aconseguirem la resolució del conflicte", ha afegit. I què cal més? "El que ha fet falta sempre. Els drets només s'aconsegueixen exercint-los. Si decidim deixar-ho de fer, sabem quin futur ens espera. No hi ha gaire misteri. Cal tornar-hi", ha dit.
Gabriel també ha explicat que la figura de l'acusació popular a Espanya no té equivalents a Europa. "És difícil explicar-la, perquè la gent no la coneix", ha dit. A Espanya, ha dit, existeix per fer de "contrapès" a un sistema judicial que no es depurava. "Es va pensar que les acusacions populars podien tenir un paper democratització, però no ha estat així. El feixisme fa un de les acusacions particulars", ha lamentat, i ha denunciat una "politització permanent de la justícia per part de la dreta". "A l'exterior, la gent ha d'entendre que hi ha un problema gravíssim de democràcia a molts nivells, però especialment al poder judicial", ha apuntat.
Normalització al carrer, als mitjans i als tribunals
L'escriptora Núria Cadenes ha dit que els Països Catalanes coneixen de primera mà la "impunitat" de l'extrema dreta, tot i que al País Valencià hi ha un "acarnissament especial". "L'Estat té un interès específic a violentar el País Valencià, és una dèria que comparteixen diversos governs, tant li fa el color, per tallar la relació entre el País Valencià i la resta dels Països Catalans", ha dit. "No ens podem quedar només amb els cops, també hem de parlar de la resposta a la repressió", ha insistit Cadenes, que ha recordat també l'assassinat de Guillem Agulló, que es va convertir en "bumerang" i va ser "un abans i un després". "Vau assassinar el Guillem i ara hi ha milers de Guillems. És una lliçó que no podem perdre mai de vista", ha dit.
L'exdiputat Antonio Baños ha ressaltat també la impunitat de l'extrema dreta als mitjans de comunicació. "Hi ha la sensació que ells no pararan mai, que són molts i estan armats. I una d'aquestes armes són els mitjans de comunicació", ha dit Baños, que ha recordat que quan Vox no tenia representació parlamentària ja sortien a la televisió. "L'extrema dreta apareixia amb normalitat, com una ideologia normal. No lluitem contra una anomalia, perquè ja estan normalitzats", ha lamentat el periodista. "Quan governin, molta gent passarà por", ha advertit.
L'advocada Norma Pedemonte ha ressaltat també el paper dels tribunals a l'hora de visibilitzar els discursos d'odi. "L'Estat té un problema al poder judicial i amb la concepció del sentiments espanyols i de pàtria, que acaba defensant Vox", ha detallat l'advocada Norma Pedemonte. La lletrada ha alertat que es limita el dret de protesta i no pas els delictes d'odi que comet l'extrema dreta. "L'actual fiscal de delictes d'odi té una fixació contra la lluita antifeixista", ha denunciat Pedemonte, que ha demanat no normalitzar que en pel fet d'anar a manifestacions els ciutadans es puguin enfrontar a penes de presó.
Juvillà: "La desobediència no és un bucle infinit, ha de ser útil"
L'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, inhabilitat fa poques setmanes, ha afirmat que en un país normal no hauria d'haver estat condemnat. "En aquest país s'ha passat del TOP a l'Audiència Nacional", ha criticat. "En un país normal seria llibertat d'expressió, a l'Estat és un atac contra el cos del propi estat", ha dit. Juvillà ha demanat posar al seu lloc la desobediència. "S'han d'assumir les conseqüències i ha de tenir una finalitat política, no és un bucle infinit. S'ha de desobeir fins que serveixi per alguna cosa", ha apuntat. "Hem de desobeir si té finalitats polítiques i serveix per aconseguir objectius polítics", ha afegit.
L'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez ha admès que "era clar" que la sentència seria la que va ser. "És una dinàmica que els que fa temps que militen coneixem. Hi ha una criminalització de la protesta", ha dit. Ara bé, ha denunciat que hi va haver una "cacicada" per "robar" el seu escó. "Això s'ho esperava poca gent", ha lamentat. El seu cas es troba pendent de resolució al Tribunal Constitucional, i Rodríguez té clar que vol portar el cas a Europa. "Hem presentat dos recursos d'empara, un contra la sentència i un altre per la qüestió de l'escó, en què se m'ha vulnerat el dret a la representació política", ha explicat, i ha denunciat un "tuf colonial" pel fet de ser canari. "La resposta sempre és la mateixa: a més repressió, més insistència", ha afirmat.
La defensa demana la nul·litat per vulneració de drets
Reguant s'enfronta a una pena de sis mesos de presó i inhabilitació per haver-se negat a respondre a Vox quan va comparèixer com a testimoni en el judici del procés. La diputada va dir que "davant de l'extrema dreta, davant a un partit masclista i xenòfob" no acceptaria respondre a les seves preguntes. D'això fa quasi tres anys, per això la defensa demana l'atenuant de "dilacions indegudes". El judici es farà els dies 1 i 2 de març a Madrid i Reguant serà jutjada pel mateix tribunal que presumptament va desobeir. En el seu escrit, la diputada de la CUP ha demanat la nul·litat de la causa per diverses vulneracions de drets. Concretament, denuncia que s'han vulnerat els seus drets perquè se la va investigar en un jutjat ordinari malgrat que estava aforada pel Parlament i el cas havia de passar al Suprem, cosa que no va passar fins més endavant.
També assenyala que ja va haver de pagar una multa per aquells fets, cosa que només pot passar "quan els actes no són constitutius de delicte". Ara, però, se la vol jutjar per la seva conducta i la defensa considera que vulnera el principi de non bis in idem (no es pot jutjar dues vegades uns mateixos fets). La diputada també assenyala que se li ha vulnerat la llibertat d'expressió, ideològica i de consciència. La defensa apunta que Reguant va actuar exercint una mena d'"objecció de consciència" i recorda que la llei estableix que no es pot obligar un testimoni a respondre quan això el pot perjudicar moralment. Així mateix, l'escrit de defensa també denuncia una desproporció en la petició de pena sol·licitada per la Fiscalia, que implicaria també un "sacrifici" de la representació política.