23
de febrer
del
2022
Actualitzat
a la
13:19h
El president de Pimec, Antoni Cañete, vol que les pimes siguin a la mesa del diàleg social a Espanya, d'on estan actualment excloses, i avisa que utilitzarà "tots els recursos legals i operatius disponibles" per aconseguir-ho. En una entrevista amb l'ACN, coincidint amb el seu primer aniversari al capdavant de la patronal, Cañete diu que corregir aquesta "anomalia" és una de les seves prioritats. "És la mare de totes les guerres, Espanya no haurà fet la seva transició fins que les pimes s'asseguin al diàleg social amb veu pròpia", remarca, recordant que representen el 99,8% de les empreses, el 75% de l'ocupació i més del 60% del PIB però no han tingut veu ni vot, per exemple, en la negociació de la reforma laboral.
Cañete insisteix en la seva demanda de la petita i mitjana empresa d'obtenir la representativitat en el diàleg social a Espanya. "Espanya no haurà fet la seva transició fins que les pimes s'asseguin en el diàleg social amb veu pròpia", reitera el president de la patronal, que espera que no es tradueixi en "els 11 anys i vuit processos judicials" que li va costar aconseguir la màxima representativitat en el diàleg social a Catalunya
Cañete avisa els governs a Catalunya, Espanya i, també, la Comissió Europea, que "necessiten millorar" en la política econòmica. "No estem donant la importància i la transcendència que té prendre les decisions adequades en l'àmbit industrial i, en particular, en el sector de l'automoció. I això pot tenir un cost irreversible", adverteix.
Segons el president de Pimec, cal "prendre decisions més enllà de les desavinences o els interessos partidistes" i apostar per injectar "recursos" i fer "canvis normatius" per impulsar la indústria, afavorir l'arribada de noves empreses i la relocalització de les que, fa anys, van marxar. "Hem de prendre consciència que ens estem jugant el present i el futur del nostre país. Depèn de les decisions que fem en el Pacte Nacional per la Indústria", afirma.
En l'entrevista a l'ACN, el president de la patronal demana deixar enrere postures "maximalistes" -en referència a debats com l'ampliació de l'aeroport del Prat, la negativa a acollir l'Hermitage o al debat sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern- i optar pels "diàlegs i consensos". "El que no pot ser és que les minories i per postures maximalistes estiguin condicionant interessos generals", apunta.
En aquest sentit, Cañete es pregunta què hagués passat durant els any previs a Barcelona 92 s'hagués cedit davant aquestes "postures maximalistes". "Van prevaler els interessos generals i es van buscar consensos", reflexiona el president de la patronal, que insisteix en què "el temps esdevé fonamental". "Perdre el tren vol dir perdre el tren i no tornar-lo a recuperar. Això no ens ho podem permetre, per nosaltres però sobretot pels nostres fills", continua.
Preguntat específicament per la candidatura catalana a organitzar uns Jocs Olímpics d'Hivern el 2030, recorda com en el cas de Barcelona va transformar la ciutat i li va donar "unes oportunitats que no hauria tingut ". "Oposar-s’hi és com posar-se a l'autopista i anar en contra direcció", conclou.
El salari mínim més alt que es pugui pagar
Sobre el salari mínim interprofessional (SMI), aprovat aquest dimarts al Consell de Ministres i que fixa en 1.000 euros la retribució mínima, Cañete reivindica que Pimec va ser la "primera institució" que va posar aquesta mesura sobre la taula. "El salari mínim hauria de ser el més alt que ens podem permetre pagar", sosté el president de la patronal, que aposta per trobar un "equilibri" i que l'augment de l'SMI no impliqui el tancament d'empreses i pèrdua de llocs de treball.
Cañete evita dir en quina xifra caldria situar l'SMI i insisteix en què la retribució mínima ha d'anar indexada en altres paràmetres relacionats amb la productivitat. Alhora demana tenir en compte altres circumstàncies com l'increment de preus en les matèries primes i l'energia i la inflació, entre d'altres, que fan perdre competitivitat a les empreses amb el risc que desemboquin al seu tancament. D’altra banda, rebutja un salari mínim específic per a Catalunya -diferenciat del d’altres comunitats autònomes- perquè considera que això faria perdre competitivitat.
Els empresaris segueixen amb "inquietud" el conflicte de Rússia i Ucraïna
Cañete admet que els empresaris segueixen amb "cert interès i inquietud" el conflicte militar creixent entre Rússia i Ucraïna. Segons explica, la relació comercial amb aquests dos mercats –bàsicament del sector alimentari i de la indústria- no és "menor".
Pel dirigent de la patronal, però, el que és encara més "preocupant" és que el xoc entre aquests dos països pugui derivar en un "enfrontament de blocs" entre Rússia, la Xina i els països occidentals. "Estem sortint d'una situació pandèmica que no és culpa de ningú, estem entrant en una situació en què sí hi ha culpables", lamenta.
Cañete insisteix en la seva demanda de la petita i mitjana empresa d'obtenir la representativitat en el diàleg social a Espanya. "Espanya no haurà fet la seva transició fins que les pimes s'asseguin en el diàleg social amb veu pròpia", reitera el president de la patronal, que espera que no es tradueixi en "els 11 anys i vuit processos judicials" que li va costar aconseguir la màxima representativitat en el diàleg social a Catalunya
Cañete avisa els governs a Catalunya, Espanya i, també, la Comissió Europea, que "necessiten millorar" en la política econòmica. "No estem donant la importància i la transcendència que té prendre les decisions adequades en l'àmbit industrial i, en particular, en el sector de l'automoció. I això pot tenir un cost irreversible", adverteix.
Segons el president de Pimec, cal "prendre decisions més enllà de les desavinences o els interessos partidistes" i apostar per injectar "recursos" i fer "canvis normatius" per impulsar la indústria, afavorir l'arribada de noves empreses i la relocalització de les que, fa anys, van marxar. "Hem de prendre consciència que ens estem jugant el present i el futur del nostre país. Depèn de les decisions que fem en el Pacte Nacional per la Indústria", afirma.
En l'entrevista a l'ACN, el president de la patronal demana deixar enrere postures "maximalistes" -en referència a debats com l'ampliació de l'aeroport del Prat, la negativa a acollir l'Hermitage o al debat sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern- i optar pels "diàlegs i consensos". "El que no pot ser és que les minories i per postures maximalistes estiguin condicionant interessos generals", apunta.
En aquest sentit, Cañete es pregunta què hagués passat durant els any previs a Barcelona 92 s'hagués cedit davant aquestes "postures maximalistes". "Van prevaler els interessos generals i es van buscar consensos", reflexiona el president de la patronal, que insisteix en què "el temps esdevé fonamental". "Perdre el tren vol dir perdre el tren i no tornar-lo a recuperar. Això no ens ho podem permetre, per nosaltres però sobretot pels nostres fills", continua.
Preguntat específicament per la candidatura catalana a organitzar uns Jocs Olímpics d'Hivern el 2030, recorda com en el cas de Barcelona va transformar la ciutat i li va donar "unes oportunitats que no hauria tingut ". "Oposar-s’hi és com posar-se a l'autopista i anar en contra direcció", conclou.
El salari mínim més alt que es pugui pagar
Sobre el salari mínim interprofessional (SMI), aprovat aquest dimarts al Consell de Ministres i que fixa en 1.000 euros la retribució mínima, Cañete reivindica que Pimec va ser la "primera institució" que va posar aquesta mesura sobre la taula. "El salari mínim hauria de ser el més alt que ens podem permetre pagar", sosté el president de la patronal, que aposta per trobar un "equilibri" i que l'augment de l'SMI no impliqui el tancament d'empreses i pèrdua de llocs de treball.
Cañete evita dir en quina xifra caldria situar l'SMI i insisteix en què la retribució mínima ha d'anar indexada en altres paràmetres relacionats amb la productivitat. Alhora demana tenir en compte altres circumstàncies com l'increment de preus en les matèries primes i l'energia i la inflació, entre d'altres, que fan perdre competitivitat a les empreses amb el risc que desemboquin al seu tancament. D’altra banda, rebutja un salari mínim específic per a Catalunya -diferenciat del d’altres comunitats autònomes- perquè considera que això faria perdre competitivitat.
Els empresaris segueixen amb "inquietud" el conflicte de Rússia i Ucraïna
Cañete admet que els empresaris segueixen amb "cert interès i inquietud" el conflicte militar creixent entre Rússia i Ucraïna. Segons explica, la relació comercial amb aquests dos mercats –bàsicament del sector alimentari i de la indústria- no és "menor".
Pel dirigent de la patronal, però, el que és encara més "preocupant" és que el xoc entre aquests dos països pugui derivar en un "enfrontament de blocs" entre Rússia, la Xina i els països occidentals. "Estem sortint d'una situació pandèmica que no és culpa de ningú, estem entrant en una situació en què sí hi ha culpables", lamenta.