22
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
23
de febrer
a la
13:17h
Tambors de guerra retronen a Europa quan resta ben viu en la memòria el que va suposar la tragèdia de l'ex-Iugoslàvia. La crisi entre Rússia i Ucraïna ha agitat la diplomàcia, i ha reobert totes les ferides de la Guerra Freda, mai cicatritzada. Els interessos geopolítics, la lluita pels recursos energètics, la voluntat dels pobles i el pes de la història conflueixen en un conflicte d'enorme complexitat i resolució incerta. Després de moments de tensió i desescalada aquestes darreres setmanes, les paraules de dilluns del president rus, Vladímir Putin -que va reconèixer les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk-, i la mobilització de tropes russes a territori ucraïnès ho canvia tot.
La crisi ucraïnesa no és una història de bons i dolents, ni de blancs i negres. El lligam entre Rússia i Ucraïna és antic, des que al segle IX Kíev va ser la capital de la primera confederació de pobles eslaus. La caiguda del règim prorús de Víktor Ianukòvitx en l'anomenada revolta del Maidan, el 2014, va ser l'inici d'una tensió amb Moscou que va tenir amb l'annexió de Crimea per part de Rússia un dels seus episodis més tensos. Des d'aleshores, el Kremlin ha vist amb creixent angúnia l'aproximació de Kíev a la UE i l'OTAN, circumstància que considera que ultrapassa les línies vermelles de la seguretat de Rússia. Aquí repassem la posició de cada actor de la crisi.
Vladímir Putin aspira a revertir l'ensulsiada de l'URSS
El periodista Llibert Ferri ho explicava en aquesta entrevista i en dona detalls en la biografia que ha publicat sobre Putin. Alguns acadèmics van quedar sorpresos el primer cop que van escoltar un desconegut Putin el llunyà 1994, quan l'aleshores tinent d'alcalde de Sant Petersburg va pronunciar una conferència a un públic restringit. Va assegurar que l'ensorrament de la Unió Soviètica havia estat la "catàstrofe geopolítica més gran del segle XX". Aquesta idea és central en la seva mentalitat, i està disposat al que sigui per recuperar el terreny perdut d'un país que se sent humiliat. En aquest sentit s'ha de llegir el discurs que Putin va fer dilluns, en què va reconèixer les dues repúbliques de Donetsk i Lugansk.
Per a Putin, Occident va enganyar vilment Moscou quan, amb motiu de la reunificació d'Alemanya, va prometre que l'OTAN no s'expandiria a l'est. Ara, el Kremlin ha de contemplar com l'antiga corona que formava el Pacte de Varsòvia a l'est d'Europa s'ha alineat amb l'Aliança Atlàntica. A ulls de Moscou, però, Ucraïna -com Bielorrússia- no és Polònia ni les repúbliques bàltiques, al capdavall països envaïts per l'URSS estalinista. El vincle entre Rússia i l'est ucraïnès és ferm en llengua, en fe ortodoxa i identitat. "Érem un sol poble", va recordar ahir en un dur discurs, en què va defensar Stalin i va carregar contra Lenin. Aquesta matinada, Rússia ha enviat tropes a Donetsk i Lugansk, i Putin ha ordenat al Ministeri d'Exteriors rus que estableixi relacions diplomàtiques amb els dos territoris.
Volodímir Zelenski pretén fugir de l'ós rus
Des del govern ucraïnès, presidit per Volodímir Zelenski, un antic comediant convertit en polític, les coses es veuen diferent. La majoria de la població, especialment en la zona occidental no russòfona del país, se sent més a prop de la UE que de Moscou. Ja fa anys que reclama estrènyer el vincle amb Brussel·les, mentre afronta una greu crisi a la regió oriental de Donbass, fronterera amb Rússia, on es troben les dues repúbliques autoproclamades de Lugansk i Donetsk, en rebel·lió contra Kíev i amb el suport de Moscou.
Zelenski, que l'abril passat va demanar formalment entrar a l'OTAN, buscant una major protecció enfront el Kremlin, necessitarà de totes els seves dots polítiques i també actorals per evitar un agreujament del conflicte. La seva crida a l'OTAN, en tot cas, va ser vista com una altra provocació per Putin. Per ara, Ucraïna ha rebutjat l'ofensiva del Kremlin i continua considerant les dues repúbliques del Donbass com a territori ucraïnès. Dilluns, Zelenski va trucar el president dels Estats Units, Joe Biden, i va convocar d'urgència el Consell de Seguretat Nacional i Defensa.
La Casa Blanca ja parla d'"invasió"
A Joe Biden, l'acceleració de la crisi ucraïnesa li va arribar quan celebrava -val a dir que sense massa eufòria- el primer any a la Casa Blanca. Des de l'inici del seu mandat, l'Administració Biden ha focalitzat en la Xina el seu combat per preservar l'hegemonia global. Però la crisi al Mar Negre li ha sortit al pas i caldrà veure la seva habilitat per superar-la. El to dur del secretari d'Estat, Anthony Blinken, indica que Washington no vol tornar a escenificar una segona reculada després de sortir cames ajudeu-me de l'Afganistan. Fa dies que Biden tenia clar que Putin havia pres la decisió d'envair Ucraïna -inclosa la capital Kíev- i els Estats Units no descarten enviar tropes al país, que no forma part de l'OTAN. Aquest dimarts, la Casa Blanca ja ha parlat obertament d'"invasió" i ha anunciat un paquet de sancions a Rússia, verbalitzades pel mateix Biden.
Xi Jinping, al costat de Moscou
La Xina de Xi Jinping observa amb interès els moviments que s'estan produint entorn de Kíev. Pequín no és pas neutral. El 15 de desembre passat, en una cimera telemàtica, Putin i Xi van enviar un missatge d'aliança de cara a la comunitat internacional i el líder xinès va deixar clar que fa costat a la pretensió del Kremlin perquè l'OTAN no s'expandeixi a l'est. Per corroborar la robustesa de l'aliança, la Xina, Rússia i l'Iran han dut a terme aquest gener unes maniobres navals conjuntes al golf d'Oman.
Ursula Von der Leyen i la resposta europea en forma de sancions
Des de l'ofensiva de Rússia en aquestes últimes hores, Europa ha intentat trenar una resposta unitària, amb un èxit relatiu. Si bé les institucions -la Comissió Europea, el Consell Europeu, el Parlament Europeu- i el cap de la diplomàcia, Josep Borrell, van emetre el mateix missatge de rebuig a l'embat de Putin, els països han gestionat de manera diversa la resposta a la crisi d'Ucraïna. Aquest dimarts, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha anunciat un paquet de sancions acordat per unanimitat entre els 27 països de la Unió Europea i en coordinació amb el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà per afectar la capacitat de Rússia d'accedir als mercats financers internacionals.
Europa ha travat, en aquest cas, una resposta ràpida i unitària fer fer front a l'ofensiva del Kremlin al Donbass, després de reconèixer que "hi ha tropes russes en territori ucraïnès". Des que va esclatar la crisi, però, França i Alemanya han optat per una gestió diferent. Emmanuel Macron ha agafat l'expedient ucraïnès amb extrema prudència, i més en vigílies d'unes eleccions presidencials a l'abril que semblen obertes. Berlín també té els seus propis interessos en aquesta crisi. Solidaris amb els ucraïnesos, amb l'OTAN i amb Washington, els alemanys tenen damunt la taula el gasoducte Nordstream 2, que porta gas de Rússia a Alemanya sense passar per Ucraïna. De moment, està segellat. Biden pressiona Scholz perquè continuï així, i es disposa a facilitar energia de Qatar perquè no s'estronquin les vies energètiques. Berlín jugarà fins al final la carta de la diplomàcia.
I Espanya? El moviment de Putin al Donbass no ha agradat. El govern espanyol s'ha mogut fins ara entre el "no a la guerra" i fer costat als Estats Units i el seu president. Al gener va enviar una fragata al Mar Negre en missió de l'OTAN i es va posar a disposició de l'Aliança Atlàntica. Al juny, la cimera de l'OTAN es farà a Espanya i un dels temes a tractar serà l'entrada de Kíev a l'aliança militar. En les darreres setmanes, el ministre d'Exteriors José Manuel Albares ha buscat la màxima alineació amb Washington i la marina espanyola ja sura el mar cap a Ucraïna. Albares ha titllat aquest dimarts d'"inacceptables" les maniobres russes al Donbass.
L'OTAN, a l'expectativa
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat en les últimes hores que "tots els indicis" apunten a que Rússia "continua preparant un atac a gran escala" a Ucraïna. En una roda de premsa després de la reunió extraordinària de la comissió OTAN-Ucraïna, Stoltenberg ha celebrat les sancions contra Rússia que han impulsat o estan preparant alguns països i ha condemnat el que considera una "nova invasió" d'Ucraïna, un país, que ha subratllat, "ja està envaït des del 2014". Les paraules del secretari general de l'OTAN arriben després que la cambra alta del parlament rus hagi donat permís al president Putin per utilitzar la força militar fora del país, després que ell ho demanés, segons ha informat el Kremlin.
La crisi ucraïnesa no és una història de bons i dolents, ni de blancs i negres. El lligam entre Rússia i Ucraïna és antic, des que al segle IX Kíev va ser la capital de la primera confederació de pobles eslaus. La caiguda del règim prorús de Víktor Ianukòvitx en l'anomenada revolta del Maidan, el 2014, va ser l'inici d'una tensió amb Moscou que va tenir amb l'annexió de Crimea per part de Rússia un dels seus episodis més tensos. Des d'aleshores, el Kremlin ha vist amb creixent angúnia l'aproximació de Kíev a la UE i l'OTAN, circumstància que considera que ultrapassa les línies vermelles de la seguretat de Rússia. Aquí repassem la posició de cada actor de la crisi.
Vladímir Putin aspira a revertir l'ensulsiada de l'URSS
El periodista Llibert Ferri ho explicava en aquesta entrevista i en dona detalls en la biografia que ha publicat sobre Putin. Alguns acadèmics van quedar sorpresos el primer cop que van escoltar un desconegut Putin el llunyà 1994, quan l'aleshores tinent d'alcalde de Sant Petersburg va pronunciar una conferència a un públic restringit. Va assegurar que l'ensorrament de la Unió Soviètica havia estat la "catàstrofe geopolítica més gran del segle XX". Aquesta idea és central en la seva mentalitat, i està disposat al que sigui per recuperar el terreny perdut d'un país que se sent humiliat. En aquest sentit s'ha de llegir el discurs que Putin va fer dilluns, en què va reconèixer les dues repúbliques de Donetsk i Lugansk.
Per a Putin, Occident va enganyar vilment Moscou quan, amb motiu de la reunificació d'Alemanya, va prometre que l'OTAN no s'expandiria a l'est. Ara, el Kremlin ha de contemplar com l'antiga corona que formava el Pacte de Varsòvia a l'est d'Europa s'ha alineat amb l'Aliança Atlàntica. A ulls de Moscou, però, Ucraïna -com Bielorrússia- no és Polònia ni les repúbliques bàltiques, al capdavall països envaïts per l'URSS estalinista. El vincle entre Rússia i l'est ucraïnès és ferm en llengua, en fe ortodoxa i identitat. "Érem un sol poble", va recordar ahir en un dur discurs, en què va defensar Stalin i va carregar contra Lenin. Aquesta matinada, Rússia ha enviat tropes a Donetsk i Lugansk, i Putin ha ordenat al Ministeri d'Exteriors rus que estableixi relacions diplomàtiques amb els dos territoris.
Volodímir Zelenski pretén fugir de l'ós rus
Des del govern ucraïnès, presidit per Volodímir Zelenski, un antic comediant convertit en polític, les coses es veuen diferent. La majoria de la població, especialment en la zona occidental no russòfona del país, se sent més a prop de la UE que de Moscou. Ja fa anys que reclama estrènyer el vincle amb Brussel·les, mentre afronta una greu crisi a la regió oriental de Donbass, fronterera amb Rússia, on es troben les dues repúbliques autoproclamades de Lugansk i Donetsk, en rebel·lió contra Kíev i amb el suport de Moscou.
Zelenski, que l'abril passat va demanar formalment entrar a l'OTAN, buscant una major protecció enfront el Kremlin, necessitarà de totes els seves dots polítiques i també actorals per evitar un agreujament del conflicte. La seva crida a l'OTAN, en tot cas, va ser vista com una altra provocació per Putin. Per ara, Ucraïna ha rebutjat l'ofensiva del Kremlin i continua considerant les dues repúbliques del Donbass com a territori ucraïnès. Dilluns, Zelenski va trucar el president dels Estats Units, Joe Biden, i va convocar d'urgència el Consell de Seguretat Nacional i Defensa.
La Casa Blanca ja parla d'"invasió"
A Joe Biden, l'acceleració de la crisi ucraïnesa li va arribar quan celebrava -val a dir que sense massa eufòria- el primer any a la Casa Blanca. Des de l'inici del seu mandat, l'Administració Biden ha focalitzat en la Xina el seu combat per preservar l'hegemonia global. Però la crisi al Mar Negre li ha sortit al pas i caldrà veure la seva habilitat per superar-la. El to dur del secretari d'Estat, Anthony Blinken, indica que Washington no vol tornar a escenificar una segona reculada després de sortir cames ajudeu-me de l'Afganistan. Fa dies que Biden tenia clar que Putin havia pres la decisió d'envair Ucraïna -inclosa la capital Kíev- i els Estats Units no descarten enviar tropes al país, que no forma part de l'OTAN. Aquest dimarts, la Casa Blanca ja ha parlat obertament d'"invasió" i ha anunciat un paquet de sancions a Rússia, verbalitzades pel mateix Biden.
Xi Jinping, al costat de Moscou
La Xina de Xi Jinping observa amb interès els moviments que s'estan produint entorn de Kíev. Pequín no és pas neutral. El 15 de desembre passat, en una cimera telemàtica, Putin i Xi van enviar un missatge d'aliança de cara a la comunitat internacional i el líder xinès va deixar clar que fa costat a la pretensió del Kremlin perquè l'OTAN no s'expandeixi a l'est. Per corroborar la robustesa de l'aliança, la Xina, Rússia i l'Iran han dut a terme aquest gener unes maniobres navals conjuntes al golf d'Oman.
Ursula Von der Leyen i la resposta europea en forma de sancions
Des de l'ofensiva de Rússia en aquestes últimes hores, Europa ha intentat trenar una resposta unitària, amb un èxit relatiu. Si bé les institucions -la Comissió Europea, el Consell Europeu, el Parlament Europeu- i el cap de la diplomàcia, Josep Borrell, van emetre el mateix missatge de rebuig a l'embat de Putin, els països han gestionat de manera diversa la resposta a la crisi d'Ucraïna. Aquest dimarts, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha anunciat un paquet de sancions acordat per unanimitat entre els 27 països de la Unió Europea i en coordinació amb el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà per afectar la capacitat de Rússia d'accedir als mercats financers internacionals.
Europa ha travat, en aquest cas, una resposta ràpida i unitària fer fer front a l'ofensiva del Kremlin al Donbass, després de reconèixer que "hi ha tropes russes en territori ucraïnès". Des que va esclatar la crisi, però, França i Alemanya han optat per una gestió diferent. Emmanuel Macron ha agafat l'expedient ucraïnès amb extrema prudència, i més en vigílies d'unes eleccions presidencials a l'abril que semblen obertes. Berlín també té els seus propis interessos en aquesta crisi. Solidaris amb els ucraïnesos, amb l'OTAN i amb Washington, els alemanys tenen damunt la taula el gasoducte Nordstream 2, que porta gas de Rússia a Alemanya sense passar per Ucraïna. De moment, està segellat. Biden pressiona Scholz perquè continuï així, i es disposa a facilitar energia de Qatar perquè no s'estronquin les vies energètiques. Berlín jugarà fins al final la carta de la diplomàcia.
I Espanya? El moviment de Putin al Donbass no ha agradat. El govern espanyol s'ha mogut fins ara entre el "no a la guerra" i fer costat als Estats Units i el seu president. Al gener va enviar una fragata al Mar Negre en missió de l'OTAN i es va posar a disposició de l'Aliança Atlàntica. Al juny, la cimera de l'OTAN es farà a Espanya i un dels temes a tractar serà l'entrada de Kíev a l'aliança militar. En les darreres setmanes, el ministre d'Exteriors José Manuel Albares ha buscat la màxima alineació amb Washington i la marina espanyola ja sura el mar cap a Ucraïna. Albares ha titllat aquest dimarts d'"inacceptables" les maniobres russes al Donbass.
L'OTAN, a l'expectativa
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat en les últimes hores que "tots els indicis" apunten a que Rússia "continua preparant un atac a gran escala" a Ucraïna. En una roda de premsa després de la reunió extraordinària de la comissió OTAN-Ucraïna, Stoltenberg ha celebrat les sancions contra Rússia que han impulsat o estan preparant alguns països i ha condemnat el que considera una "nova invasió" d'Ucraïna, un país, que ha subratllat, "ja està envaït des del 2014". Les paraules del secretari general de l'OTAN arriben després que la cambra alta del parlament rus hagi donat permís al president Putin per utilitzar la força militar fora del país, després que ell ho demanés, segons ha informat el Kremlin.