22
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
14:27h
El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'increment del salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.000 euros mensuals, amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any. Aquest augment de la retribució suposarà que els treballadors amb sous més precaris sumin 35 euros al salari mínim actual (965 euros per 14 pagues).
L'acord que ha fet possible l'increment el va subscriure el govern espanyol amb els sindicats majoritaris -CCOO i UGT- el 9 de febrer passat. Les patronals, CEOE i Cepyme, se'n van desmarcar, com ja va passar amb l'anterior increment, dels 950 a 965 euros. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el ministre d'Inclusió Social, José Luis Escrivá -així com la ministra portaveu, Isabel Rodríguez-, han recalcat l'esforç per contribuir a la "cohesió social" i la "igualtat" a l'Estat. La Moncloa ha detallat que, des de la presidència de Pedro Sánchez, el salari mínim ha pujat un 33%. "L'augment del salari mínim no destrueix ocupació", ha recalcat la vicepresidenta, per discutir "discursos dogmàtics".
En la carpeta salarial -una entesa que Díaz va anunciar una visita a Barcelona-, el govern espanyol no ha aconseguit el consens perseguit amb els agents socials i econòmics que sí que va obtenir amb la reforma laboral, validada finalment al Congrés dels Diputats amb un vot erroni del PP i sense el suport de la majoria de la investidura. ERC, el PNB i Bildu, tres formacions que havien bastit pactes amb Sánchez, s'hi van oposar.
La reunió del consell de ministres també ha servit per aprovar el reial decretde beques, pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar, així com les quanties dels ajuts a estudiants per al curs 2022-2023. Fins a un milió d'escolars i universitaris se'n podran beneficiar. La principal novetat de la convocatòria del curs que ve és l'avançament dels terminis de sol·licitud i comunicació de les beques, que permetrà als estudiants saber abans del període de matriculació si compleixen els requisits per rebre aquests ajuts i quins recursos poden rebre.
Amb l'aprovació del reial decret, avançat per Europa Press, i la posterior convocatòria de les beques, els terminis s'avançaran quatre mesos. Està previst que el període de sol·licitud de beques s'obri el mes de març i no al juliol o l'agost, com era habitual fins ara. El pressupost destinat a beques i ajuts per al proper curs serà de 2.134 milions d'euros. El pressupost és un 45 % superior al del curs 2017-2018.
L'acord que ha fet possible l'increment el va subscriure el govern espanyol amb els sindicats majoritaris -CCOO i UGT- el 9 de febrer passat. Les patronals, CEOE i Cepyme, se'n van desmarcar, com ja va passar amb l'anterior increment, dels 950 a 965 euros. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el ministre d'Inclusió Social, José Luis Escrivá -així com la ministra portaveu, Isabel Rodríguez-, han recalcat l'esforç per contribuir a la "cohesió social" i la "igualtat" a l'Estat. La Moncloa ha detallat que, des de la presidència de Pedro Sánchez, el salari mínim ha pujat un 33%. "L'augment del salari mínim no destrueix ocupació", ha recalcat la vicepresidenta, per discutir "discursos dogmàtics".
En la carpeta salarial -una entesa que Díaz va anunciar una visita a Barcelona-, el govern espanyol no ha aconseguit el consens perseguit amb els agents socials i econòmics que sí que va obtenir amb la reforma laboral, validada finalment al Congrés dels Diputats amb un vot erroni del PP i sense el suport de la majoria de la investidura. ERC, el PNB i Bildu, tres formacions que havien bastit pactes amb Sánchez, s'hi van oposar.
La reunió del consell de ministres també ha servit per aprovar el reial decretde beques, pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar, així com les quanties dels ajuts a estudiants per al curs 2022-2023. Fins a un milió d'escolars i universitaris se'n podran beneficiar. La principal novetat de la convocatòria del curs que ve és l'avançament dels terminis de sol·licitud i comunicació de les beques, que permetrà als estudiants saber abans del període de matriculació si compleixen els requisits per rebre aquests ajuts i quins recursos poden rebre.
Amb l'aprovació del reial decret, avançat per Europa Press, i la posterior convocatòria de les beques, els terminis s'avançaran quatre mesos. Està previst que el període de sol·licitud de beques s'obri el mes de març i no al juliol o l'agost, com era habitual fins ara. El pressupost destinat a beques i ajuts per al proper curs serà de 2.134 milions d'euros. El pressupost és un 45 % superior al del curs 2017-2018.