22
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
12:36h
L'Oficina Antifrau té en fase avançada una investigació per irregularitats en la compra de mascaretes i altres subministraments per un valor inicial de 60,6 milions d'euros, durant l'inici del primer confinament. Segons ha anunciat l'organisme aquest dimarts amb una nota de premsa, el 9 de febrer ja va enviar els informes al conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, i a la directora gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), Yolanda Lejardi, perquè informin en un mes de les mesures adoptades respecte les irregularitats detectades i les recomanacions que s'hi formulen.
Un cop rebi els escrits de resposta, Antifrau decidirà si clou l'actuació i passa a fer un seguiment de les actuacions iniciades o exigeix més aclariments. El contracte qüestionat va ser subscrit el 19 de març del 2020 amb l'empresa Basic Devices, la qual s'hauria presentat com a intermediària amb el mercat xinès i ja llavors es van aixecar sospites d'una possible estafa. Entre les deficiències que assenyala Antifrau, assenyala que la companyia no disposava de cap treballador i, a més, ni tan sols es trobava inscrita en el sistema de la seguretat social, fet que la inhabilitaria per participar a cap licitació, segons la llei de contractes de les administracions públiques.
Aquell contracte, per tant, hauria de ser nul, tot i que l'ens fiscalitzador mateix mostra dubtes, en la mesura que l'obligatorietat d'estar inscrita podria només afectar aquelles empreses que efectivament tinguin personal contractat. Antifrau recomana a l'ICS aclarir-ho amb l'òrgan consultiu en la matèria de la Generalitat. No seria, però, l'únic punt fosc del procés d'adjudicació, segons conclou la investigació feta pública, relativa a una època en què Alba Vergés estava al capdavant del Departament de Salut.
El contracte inicialment subscrit de 60,6 milions incloïa sobretot la compra de dos milions de vestits de risc biològic per un cost de 48,4 milions, però també de mascaretes o respiradors. Just el matí de l'endemà de firmar-lo, la Generalitat va abonar de forma anticipada 35 milions i, ja la tarda d'aquell dia, el mateix Govern va presentar una denúncia davant dels Mossos per temptativa d'estafa relativa a aquella adjudicació. Tres dies més tard, el 23 de març, va desistir de la demanda en considerar que l'empresa havia aportat proves suficients conforme compliria. El 5 de maig, però, l'ICS va modificar el contracte rebaixant-ne el valor als 35 milions ja avançats i el 3 de desembre del mateix 2020 va manifestar que tot el material sanitari contractat s'havia lliurat.
De tot aquest procés, Antifrau assenyala que Basic Devices no constava al registre públic de contractes de la Generalitat abans d'aquell contracte milionari, motiu pel qual l'executiu no disposava de referències prèvies. En la documentació de l'expedient, a més, no constaria tampoc quins contactes preliminars haurien tingut per garantir que estava capacitada per complir amb l'aprovisionament. Les actuacions prèvies, per tant, "no han estat ni aclaridores ni transparents", ni suficients per "desactivar qualsevol mecanisme de prevenció, detecció i solució de conflictes d'interès o de lluita contra la corrupció".
L'informe també assenyala "incongruència de dates" en relació al moment en què es va realitzar la declaració responsable de l'empresa sobre la seva capacitat, solvència i representació, un fet que "assenyalaria una altra prohibició de contractar" amb la Generalitat.
Igualment, Antifrau apunta que l'abonament anticipat de 35 milions "es va fer sense empara legal", ni per part de la llei que habilitava a contractar per emergència en relació a la Covid ni per l'acord de Govern en què s'hi adhereix. Tampoc no ha trobat "cap justificació documentada sobre la necessitat inajornable i inevitable de fer" el primer pagament, el qual es va realitzar "sense que s'acredités cap garantia, ni que fos bàsica o precària, per part de l'empresa contractista".
Avançament injustificat
Avançar una quantitat tan elevada a una empresa de què la Generalitat pràcticament no tenia referències va ser, segons Antifrau, "un acte de temeritat que va suposar haver d'assumir un risc no controlat" que no va detectar l'administració. De fet, hauria estat la mateixa entitat financera que va fer la transferència qui va alertar de la possible estafa que va conduir a la denúncia inicial. El document, per tant, recomana a l'executiu que fixi instruccions i protocols per evitar situacions com aquesta.
Finalment, Antifrau apunta a pràctiques "de difícil encaix en el marc d'una contractació d'emergència" com són el desistiment de licitacions i modificació de contractes, com ha estat aquest cas en què es va canviar l'abast i el cost del servei quan ja estava adjudicat. Malgrat entendre "la situació d'extrema necessitat d'aprovisionament de material sanitari de protecció personal en els moments inicials de pandèmia", l'organisme demana a la Generalitat que aclareixi aquestes irregularitats detectades.
Un cop rebi els escrits de resposta, Antifrau decidirà si clou l'actuació i passa a fer un seguiment de les actuacions iniciades o exigeix més aclariments. El contracte qüestionat va ser subscrit el 19 de març del 2020 amb l'empresa Basic Devices, la qual s'hauria presentat com a intermediària amb el mercat xinès i ja llavors es van aixecar sospites d'una possible estafa. Entre les deficiències que assenyala Antifrau, assenyala que la companyia no disposava de cap treballador i, a més, ni tan sols es trobava inscrita en el sistema de la seguretat social, fet que la inhabilitaria per participar a cap licitació, segons la llei de contractes de les administracions públiques.
Aquell contracte, per tant, hauria de ser nul, tot i que l'ens fiscalitzador mateix mostra dubtes, en la mesura que l'obligatorietat d'estar inscrita podria només afectar aquelles empreses que efectivament tinguin personal contractat. Antifrau recomana a l'ICS aclarir-ho amb l'òrgan consultiu en la matèria de la Generalitat. No seria, però, l'únic punt fosc del procés d'adjudicació, segons conclou la investigació feta pública, relativa a una època en què Alba Vergés estava al capdavant del Departament de Salut.
El contracte inicialment subscrit de 60,6 milions incloïa sobretot la compra de dos milions de vestits de risc biològic per un cost de 48,4 milions, però també de mascaretes o respiradors. Just el matí de l'endemà de firmar-lo, la Generalitat va abonar de forma anticipada 35 milions i, ja la tarda d'aquell dia, el mateix Govern va presentar una denúncia davant dels Mossos per temptativa d'estafa relativa a aquella adjudicació. Tres dies més tard, el 23 de març, va desistir de la demanda en considerar que l'empresa havia aportat proves suficients conforme compliria. El 5 de maig, però, l'ICS va modificar el contracte rebaixant-ne el valor als 35 milions ja avançats i el 3 de desembre del mateix 2020 va manifestar que tot el material sanitari contractat s'havia lliurat.
De tot aquest procés, Antifrau assenyala que Basic Devices no constava al registre públic de contractes de la Generalitat abans d'aquell contracte milionari, motiu pel qual l'executiu no disposava de referències prèvies. En la documentació de l'expedient, a més, no constaria tampoc quins contactes preliminars haurien tingut per garantir que estava capacitada per complir amb l'aprovisionament. Les actuacions prèvies, per tant, "no han estat ni aclaridores ni transparents", ni suficients per "desactivar qualsevol mecanisme de prevenció, detecció i solució de conflictes d'interès o de lluita contra la corrupció".
L'informe també assenyala "incongruència de dates" en relació al moment en què es va realitzar la declaració responsable de l'empresa sobre la seva capacitat, solvència i representació, un fet que "assenyalaria una altra prohibició de contractar" amb la Generalitat.
Igualment, Antifrau apunta que l'abonament anticipat de 35 milions "es va fer sense empara legal", ni per part de la llei que habilitava a contractar per emergència en relació a la Covid ni per l'acord de Govern en què s'hi adhereix. Tampoc no ha trobat "cap justificació documentada sobre la necessitat inajornable i inevitable de fer" el primer pagament, el qual es va realitzar "sense que s'acredités cap garantia, ni que fos bàsica o precària, per part de l'empresa contractista".
Avançament injustificat
Avançar una quantitat tan elevada a una empresa de què la Generalitat pràcticament no tenia referències va ser, segons Antifrau, "un acte de temeritat que va suposar haver d'assumir un risc no controlat" que no va detectar l'administració. De fet, hauria estat la mateixa entitat financera que va fer la transferència qui va alertar de la possible estafa que va conduir a la denúncia inicial. El document, per tant, recomana a l'executiu que fixi instruccions i protocols per evitar situacions com aquesta.
Finalment, Antifrau apunta a pràctiques "de difícil encaix en el marc d'una contractació d'emergència" com són el desistiment de licitacions i modificació de contractes, com ha estat aquest cas en què es va canviar l'abast i el cost del servei quan ja estava adjudicat. Malgrat entendre "la situació d'extrema necessitat d'aprovisionament de material sanitari de protecció personal en els moments inicials de pandèmia", l'organisme demana a la Generalitat que aclareixi aquestes irregularitats detectades.