Xavier Antich, un ideòleg de la desobediència al timó d'Òmnium

El filòsof va entrar a la junta de Cuixart el 2017 i des d'aleshores ha anat guanyant pes: ha encapçalat àrees clau i ha participat en reunions per intentar redefinir l'estratègia independentista

Xavier Antich serà president d'Òmnium
Xavier Antich serà president d'Òmnium | ACN
25 de febrer del 2022
Actualitzat el 28 de febrer a les 8:12h
Xavier Antich es convertirà aquest dissabte en el nou president d'Òmnium Cultural. Els socis avalaran la seva candidatura, que és l'única, en l'assemblea general ordinària de la Farga de l'Hospitalet i Antich té ara per davant el repte de rellevar Jordi Cuixart i de dirigir la principal entitat sobiranista en un moment de desorientació estratègica. Ideòleg de la lluita no-violenta i la desobediència civil, en els últims mesos ha anat guanyat pes dins d'Òmnium, participant en reunions polítiques importats -com les trobades a sis, setmanals, per mirar de redefinir el rumb del procés, avançades per NacióDigital- o liderant algunes àrees clau dins de l'entitat, com ara la de Drets Civils i Polítics.

Nascut a la Seu d'Urgell l'any 1962, Antich viu al barri de Ciutat Vella de Barcelona, tot i que aprofita, sempre que pot, per tornar a la Seu. Té vincles personals amb el municipi de Torregrossa, a la comarca del Pla d'Urgell, i hi va sovint a passar les vacances de Nadal o a l'estiu. Qui el coneix el defineix com "un home càlid que ve del fred", i no és estrany veure'l passejar en dies de boira. A l'estiu, a la piscina de Torregrossa, sempre va acompanyat d'un llibre. "És un home de llibres", diu una persona que l'ha tractat. De fet, Antich, fill de mestra i llibreter, ha crescut entre llibres, li agrada parlar-ne, i quan ho fa es nota que és "amb coneixement de causa". 

Fa anys que va decidir implicar-se a Òmnium a través de la junta territorial del barri. D'ell se'n destaca la capacitat intel·lectual i se'l defineix com un home proper i agradable, discret i prudent, amb un punt de timidesa. Assumeix la presidència d'Òmnium després d'anys de teoritzar sobre la desobediència civil i la lluita no-violenta, fet que el va apropar a Jordi Cuixart i a la junta directiva de l'entitat. Antich va ser dels primers a començar a escriure als mitjans sobre la desobediència civil com un mecanisme que tenia recorregut en el marc del procés independentista. Des de Ciutat Vella fa el salt a la junta d'Òmnium l'any 2017, i fins el dia d'avui ocupava el lloc de vocal tercer. 

Des de la junta, Antich ha estat un dels impulsors de l'Escola de Formació Guillem Agulló, que serà una eina clau en la nova etapa de l'entitat. La nova direcció, amb Antich al capdavant, vol posar èmfasi en la formació, l'organització i la mobilització permanent per afrontar futurs embats amb l'Estat. L'Escola Guillem Agulló ha de ser, en aquest sentit, un espai per "preparar-se" en la defensa de drets, per generar "intel·ligència col·lectiva", "activisme organitzat" i "empoderament de la societat civil". Antich i Cuixart han treballat braç a braç en qüestions com els drets civils o la lluita no-violenta, una de les carpetes que més importància té a dia d'avui per Òmnium. En aquest vídeo de 2019 explicava com entén ell la desobediència civil:


Doctor en filosofia i escriptor, Antich ha anat guanyat responsabilitats dins d'Òmnium. No era estrany, en els últims mesos, veure'l participar en col·loquis o actes de l'entitat en substitució de Cuixart o el fins ara vicepresident, Marcel Mauri. L'entitat -i així ho va dir Cuixart- insisteix que el relleu a la presidència no ha estat improvisat, però els recels continus entre partits independentistes i la manca d'una estratègia compartida haurien pogut precipitar la decisió. En les últimes setmanes, també Òmnium, l'únic espai fins ara al marge de la guerra interna del moviment, també ha estat objecte de crítiques, com quan Cuixart va abraçar-se amb Miquel Iceta o va demanar no xiular Ada Colau. Valtònyc, per exemple, va acusar l'entitat de limitar-se a fer "campanyes de màrqueting i tuits".

La necessitat d'impulsar nous lideratges, allunyats de vicis i recels de 2017, és clau per Òmnium per mirar de reconduir el procés després d'anys de desunió. Per ara, ni ERC, amb Oriol Junqueras com a president, ni Junts, amb Carles Puigdemont al capdavant, s'han sentit interpel·lats. La CUP, per la mateixa dinàmica de la formació, sí que ha anat canviant els lideratges -Anna Gabriel és l'única dirigent de 2017 que s'ha apartat de la primera línia política- i l'ANC rellevarà Elisenda Paluzie, presidenta des de 2018, d'aquí a pocs mesos. Amb Antich a la presidència, hi ha qui s'imagina un Òmnium amb més contingut intel·lectual, amb més contingut ideològic. Antich és "molt intel·ligent" però no pas pedant. "La seva intel·ligència es nota en els fets", diu una persona que el coneix. D'ell també en destaquen el caràcter "executiu" i una agenda de contactes "a vegades sorprenent" per com és d'àmplia. 

Potenciar el talent femení
Cuixart va definir Antich com "la feminitat feta home" i això es tradueix en la nova junta directiva, que vol potenciar el talent femení. Les quatre figures de més pes, just per sota de la presidència, estaran ocupades per quatre dones: la periodista Mònica Terribas serà la vicepresidenta primera; Marina Gay, portaveu d'Òmnium a Som Escola, serà la vicepresidenta segona; Marina Gallés, advocada i membre de la Comissió de Dones de l'ICAB, serà la secretària; i Marta Garsaball, advocada i directora de serveis del Departament de Cultura, serà la tresorera. Garsaball està processada en la causa pels preparatius del referèndum i a l'espera de judici. "Antich se sap envoltar de gent bona", diu qui el coneix.

A la nova junta no hi falten perfils mediàtics, com la periodista i escriptora Natza Farré, l'advocat i exconseller Joaquim Forn o l'exdiputat i periodista David Fernàndez. Amb Fernàndez i capitanejats per Mònica Terribas, Antich va fer durant anys la secció "El racó de pensar", sobre filosofia, a El Matí de Catalunya Ràdio. El nou president també vol donar pes al jovent. Els que el coneixen assenyalen que Antich enfocarà el seu mandat amb la idea de "treball transversal", amb una junta directiva forta i que defugi els hiperlideratges. "Òmnium està més fort que mai. Hi som per picar pedra, per construir. Volem ser útils més que no pas importants", va dir quan es va fer públic que seria el candidat a rellevar Cuixart.

Professor i activista vinculat a la cultura
A Antich també se'l defineix com un "home d'estètica". Ha estat professor d'institut durant deu anys i des de 1995 és professor a la Universitat de Girona. Les seves investigacions s'han centrat en l'estètica i l'art contemporani, i alguns dels seus treballs han tractat qüestions d'estètica musical. És president de la Fundació Tàpies, ha dirigit el Programa d'Estudis Independents del MACBA i va formar part del Consell Nacional de Cultura i les Arts (CoNCA), del qual va dimitir molest amb l'aleshores conseller de Cultura Ferran Mascarell

Activista vinculat a la cultura des de fa anys, ha publicat diversos llibres sobre filosofia i art i ha traduït alguns dels principals filòsofs contemporanis. L'any 1992 va rebre el premi Joan Fuster d'assaig per El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas. També ha estat articulista i col·laborador de mitjans com La Vanguardia, l'Ara o El País. En l'àmbit personal, és germà de l'exdirector de La Vanguardia José Antich.