18
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
19:06h
La comissió bilateral Estat-Generalitat actua com si fos un migcampista, marcant els tempos i els ritmes, però gairebé no marca cap gol. És la metàfora d'una nova trobada, la segona d'aquesta legislatura, en què el Govern preveu acords "de mínims" mentre la taula de negociació sobre el conflicte continua sense data. Es tracta d'espais paral·lels per avançar en terrenys diferenciats -la bilateral està concebuda per a la cessió de les competències previstes a l'Estatut-, però el clima que es construeix en una acaba influint inevitablement en l'altra en termes de confiança.
Malgrat les expectatives generades a la reunió del passat 2 d'agost, on Estat i Generalitat van pactar l'ampliació de l'aeroport del Prat, que finalment va saltar pels aires amb crisi al Govern inclosa, els avenços seran pocs. Aquest divendres, la principal línia d'acord que la Generalitat espera arrencar té a veure amb posar en marxa la lletra petita del traspàs de les beques i ajuts de l'estudi, uns 120 milions anuals que passarien a ser gestionats per la Generalitat. Resta per veure si s'avançarà o no, més enllà del compromís verbal, en la gestió de l'ingrés mínim vital, pendent des de l'acord d'ERC amb la Moncloa pels pressupostos del 2021.
A l'espera que es puguin concretar detalls sobre aquests dos àmbits, sí que es donen per garantits alguns traspassos territorials que fa anys que es reclamen, com assumir la titularitat de les autovies B-23 i B-30, l'observatori meteorològic del Turó de l'Home i el canal Xerta-Sènia. Fora en quedarà el traspàs de competències dels MIR i de Salvament Marítim, que la Generalitat sosté que va estar sobre la taula a la bilateral de l'estiu però que han desaparegut de l'agenda del govern espanyol. "Creiem que l'Estat té marge per anar més enllà", sostenen des de l'executiu.
La lletra petita de les beques i l'ingrés mínim vital
A l'ordre del dia de la comissió hi ha tres traspassos en matèria competencial que el Govern espera tancar de la cinquantena que estan inclosos en el llistat que han posat sobre la taula. La principal, la de beques i ajut a l'estudi, que fa anys que s'arrossega i que suposa un volum econòmic important per a la Generalitat. Es tracta d'acordar els treballs tècnics per fixar la lletra petita i el cost de la transferència de 120 milions d'euros anuals per a estudiants de primària, secundària i universitat de Catalunya o bé de catalans que estudiïn a altres comunitats autònomes.
Quan es conclogui el traspàs, la Generalitat podrà definir quina quantitat s'atorga a cada estudiant -ara és la mateixa a Catalunya que a qualsevol altre lloc de l'Estat amb independència del cost de la vida- i podrà aplicar els seus propis criteris. Un dels objectius és que les convocatòries de beques es faci abans que comenci el curs i no durant, fet que suposa un problema perquè les famílies amb menys recursos puguin preveure com costejar els estudis.
La Generalitat també espera arrencar la gestió de les assegurances escolars, així com el finançament dels treballadors administratius i del sistema informàtic de les dependències judicials. Sobre aquesta darrera qüestió, s'obrirà una ponència tècnica per incorporar-ho a les transferències econòmiques que es fan per a obres i manteniment dels edificis.
Ni MIR ni Salvament Marítim, i a l'espera de l'IMV
Des del Govern lamenten que fora de l'ordre del dia quedi la carpeta dels MIR, el traspàs de Salvament Marítim en aigües interiors -les 12 primeres milles- i qüestions vinculades a execució laboral que finalment no han estat incorporades a la reforma aprovada fa dues setmanes al Congrés. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, insistiran en avançar en el traspàs de l'ingrés mínim vital per gestionar-lo en una finestreta única juntament amb la renda garantida de ciutadania.
En l'apartat obert de l'ordre del dia, la part catalana tornarà a posar el focus en grans assignatures pendents, com la reivindicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut 2009-2013 i el Corredor Mediterrani. No està previst, com va avançar dimarts la portaveu Patrícia Plaja, que es tractin els Jocs Olímpics d'Hivern.
Canal Xerta-La Sènia, B-23 i B-30 i l'observatori del Turó de l'Home
En la carpeta de traspassos patrimonials, la previsió és que passi a mans de la Generalitat el canal Xerta-La Sènia, de 30 quilòmetres de llargada i que deriva el tram final de l'Ebre per a regadiu del Delta. El Govern confia que aquesta sigui una garantia perquè el canal no pugui ser utilitzat en un eventual transvasament del riu. El conveni de traspàs de la B-23 també es dona per garantit amb caràcter "immediat" i el de la B-30 es prevei que arribi cop s'acabin les obres de connexió que estan en marxa.
La Generalitat també passarà a tenir la titularitat de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home, construït per la Generalitat republicana. A l'ordre del dia hi consten també l'edifici del Registre Civil Únic -situat a la plaça del Duc de Medinaceli, a Barcelona- i diverses depuradores que podrien passar a titularitat de l'ACA, així com vàries finques rústiques.
Reducció dels litigis competencials
En aquests cinc mesos de relacions bilaterals, els dos governs sí que han aconseguit reduir el grau de conflictivitat que fa referència a la invasió de competències. Es tracta d'un espai on Estat i Generalitat es donen nou mesos de negociació abans d'interposar un recurs contenciós al Tribunal Constitucional. L'any passat es van resoldre una dotzena de conflictes d'aquest tipus i en aquests moments se n'estan dirimint dos més: un reial decret llei del govern espanyol sobre consum que la Generalitat avisa que envaeix les seves competències i el decret de desplegament de renovables del Govern, que la Moncloa considera que pretén interferir en la regulació del mercat elèctric estatal.
Malgrat les expectatives generades a la reunió del passat 2 d'agost, on Estat i Generalitat van pactar l'ampliació de l'aeroport del Prat, que finalment va saltar pels aires amb crisi al Govern inclosa, els avenços seran pocs. Aquest divendres, la principal línia d'acord que la Generalitat espera arrencar té a veure amb posar en marxa la lletra petita del traspàs de les beques i ajuts de l'estudi, uns 120 milions anuals que passarien a ser gestionats per la Generalitat. Resta per veure si s'avançarà o no, més enllà del compromís verbal, en la gestió de l'ingrés mínim vital, pendent des de l'acord d'ERC amb la Moncloa pels pressupostos del 2021.
A l'espera que es puguin concretar detalls sobre aquests dos àmbits, sí que es donen per garantits alguns traspassos territorials que fa anys que es reclamen, com assumir la titularitat de les autovies B-23 i B-30, l'observatori meteorològic del Turó de l'Home i el canal Xerta-Sènia. Fora en quedarà el traspàs de competències dels MIR i de Salvament Marítim, que la Generalitat sosté que va estar sobre la taula a la bilateral de l'estiu però que han desaparegut de l'agenda del govern espanyol. "Creiem que l'Estat té marge per anar més enllà", sostenen des de l'executiu.
La lletra petita de les beques i l'ingrés mínim vital
A l'ordre del dia de la comissió hi ha tres traspassos en matèria competencial que el Govern espera tancar de la cinquantena que estan inclosos en el llistat que han posat sobre la taula. La principal, la de beques i ajut a l'estudi, que fa anys que s'arrossega i que suposa un volum econòmic important per a la Generalitat. Es tracta d'acordar els treballs tècnics per fixar la lletra petita i el cost de la transferència de 120 milions d'euros anuals per a estudiants de primària, secundària i universitat de Catalunya o bé de catalans que estudiïn a altres comunitats autònomes.
Quan es conclogui el traspàs, la Generalitat podrà definir quina quantitat s'atorga a cada estudiant -ara és la mateixa a Catalunya que a qualsevol altre lloc de l'Estat amb independència del cost de la vida- i podrà aplicar els seus propis criteris. Un dels objectius és que les convocatòries de beques es faci abans que comenci el curs i no durant, fet que suposa un problema perquè les famílies amb menys recursos puguin preveure com costejar els estudis.
La Generalitat també espera arrencar la gestió de les assegurances escolars, així com el finançament dels treballadors administratius i del sistema informàtic de les dependències judicials. Sobre aquesta darrera qüestió, s'obrirà una ponència tècnica per incorporar-ho a les transferències econòmiques que es fan per a obres i manteniment dels edificis.
Ni MIR ni Salvament Marítim, i a l'espera de l'IMV
Des del Govern lamenten que fora de l'ordre del dia quedi la carpeta dels MIR, el traspàs de Salvament Marítim en aigües interiors -les 12 primeres milles- i qüestions vinculades a execució laboral que finalment no han estat incorporades a la reforma aprovada fa dues setmanes al Congrés. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, insistiran en avançar en el traspàs de l'ingrés mínim vital per gestionar-lo en una finestreta única juntament amb la renda garantida de ciutadania.
En l'apartat obert de l'ordre del dia, la part catalana tornarà a posar el focus en grans assignatures pendents, com la reivindicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut 2009-2013 i el Corredor Mediterrani. No està previst, com va avançar dimarts la portaveu Patrícia Plaja, que es tractin els Jocs Olímpics d'Hivern.
Canal Xerta-La Sènia, B-23 i B-30 i l'observatori del Turó de l'Home
En la carpeta de traspassos patrimonials, la previsió és que passi a mans de la Generalitat el canal Xerta-La Sènia, de 30 quilòmetres de llargada i que deriva el tram final de l'Ebre per a regadiu del Delta. El Govern confia que aquesta sigui una garantia perquè el canal no pugui ser utilitzat en un eventual transvasament del riu. El conveni de traspàs de la B-23 també es dona per garantit amb caràcter "immediat" i el de la B-30 es prevei que arribi cop s'acabin les obres de connexió que estan en marxa.
La Generalitat també passarà a tenir la titularitat de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home, construït per la Generalitat republicana. A l'ordre del dia hi consten també l'edifici del Registre Civil Únic -situat a la plaça del Duc de Medinaceli, a Barcelona- i diverses depuradores que podrien passar a titularitat de l'ACA, així com vàries finques rústiques.
Reducció dels litigis competencials
En aquests cinc mesos de relacions bilaterals, els dos governs sí que han aconseguit reduir el grau de conflictivitat que fa referència a la invasió de competències. Es tracta d'un espai on Estat i Generalitat es donen nou mesos de negociació abans d'interposar un recurs contenciós al Tribunal Constitucional. L'any passat es van resoldre una dotzena de conflictes d'aquest tipus i en aquests moments se n'estan dirimint dos més: un reial decret llei del govern espanyol sobre consum que la Generalitat avisa que envaeix les seves competències i el decret de desplegament de renovables del Govern, que la Moncloa considera que pretén interferir en la regulació del mercat elèctric estatal.