16
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
16:17h
Carles Puigdemont, líder del Consell per la República i eurodiputat i líder de Junts, ha presentat aquest dimecres el pla d'internacionalització de l'organisme a l'exili. Ho ha fet a la mateixa sala de premsa de Brussel·les des de la qual va comparèixer quan va aterrar a Bèlgica acompanyat de membres del Govern de l'1-O un cop aplicat el 155. En el torn de preguntes, l'expresident de la Generalitat ha lligat el retorn dels exiliats a una "solució política", en cap cas "individual", i ha apuntat que ni tan sols una victòria davant la justícia europea li garantiria la tornada a Catalunya, perquè existeix la possibilitat que l'Estat no acati les resolucions comunitàries.
Quina és la situació actual de Puigdemont? Fa més de quatre anys que resideix a l'exili, des d'on ocupa el càrrec d'eurodiputat. Una plaça que, en teoria, li ofereix immunitat parlamentària, condició que va ser revocada després que l'Eurocambra aprovés el suplicatori enviat pel Tribunal Suprem. Tanmateix, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sosté que no se'l pot detenir, malgrat l'ensurt que va patir l'expresident a l'Alguer durant el mes de setembre, del qual va sortir en llibertat. La seva immunitat -i, per tant, la possibilitat de tornar a Catalunya- es dirimirà en instàncies europees, tot i que Puigdemont ha posat en dubte que, en cas de guanyar, Espanya les compleixi.
"Es podria donar la paradoxa que guanyem judicialment i no poguem tornar, que no complís les resolucions. Es pot donar aquest cas, i seria un èxit", ha assenyalat el líder de Junts. En tot moment ha fet una crida a "evitar dreceres" i "solucions personals" a l'hora de tractar el seu cas i el de la resta d'exiliats, i ha situat com a prioritària la possibilitat de demostrar que l'Estat no ha actuat correctament al llarg dels últims anys. Un cop més, ha indicat que la seva situació no pot tractar-se a la taula de diàleg, sobre la qual no ha volgut posar terminis perquè "no és l'estratègia del Consell". D'aquesta manera, ha evitat referències directes al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui ahir va demanar "respecte" pel full de ruta que es manté des de l'exili.
El dirigent independentista ha esquivat qualsevol crítica al paper de Laura Borràs com a presidenta del Parlament en l'afer de Pau Juvillà, i ha indicat que la pèrdua de l'escó del diputat de la CUP és una de les qüestions que poden ajudar a internacionalitzar la denúncia de la repressió. "Ens permet explicar què passa al Parlament", ha apuntat Puigdemont, que ha carregat contra aquest "abús". Segons el dirigent de Junts, no es pot admetre que episodis com aquest siguin "indolors" a Europa.
A Puigdemont l'han acompanyat Neus Torbisco-Casals i Adrià Alsina, encarregats de detallar el pla, molt vinculat a la denúncia de la repressió per voler exercir l'autodeterminació i que han definit com un "ministeri lliure d'Exteriors" per internacionalitzar el conflicte amb l'Estat. Es posarà en marxa una xarxa de voluntaris arreu del món per poder explicar "amb llibertat" què està passant a Catalunya sense estar sotmesos a les cotilles del marc jurídic espanyol. Aquesta tasca, ha dit Puigdemont, també ha de servir per "preparar la confrontació" un cop es "constati el fracàs de l'anomenada estratègia de la taula de diàleg", ha remarcat.
Torbisco ha assenyalat que l'Estat no ha posat cap altra proposta damunt la taula que no sigui "l'aniquilació", i ha indicat que l'autodeterminació és "impossible" de defensar en un Estat "repressor". "Aquesta és l'única conclusió que d'adequa a la realitat institucional i cívica. No es poden defensar drets fonamentals davant d'accions repressives destinades a implementar l'estratègia estatal, que és decapitar el moviment polític", ha remarcat, parafrasejant les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría quan era vicepresidenta del govern espanyol amb el PP i encarregada de frenar el procés el 2017. Torbisco, en aquest sentit, ha recordat els "milers de represaliats" existents.
"Els indults i la retirada de càrrecs per part de la Fiscalia no poden ser interpretats com a actes de bona fe, sinó com a actes singulars que es mostren de manera autocomplaent com a mostres de perdó. No són actes de reparació, i és indigne, perquè ens condueix a acceptar com a inevitable la vulneració de drets", ha indicat la responsable del pla d'internacionalització. "Situa la rendició com a única política possible davant la por. No és estrany que creixi la desmobilització a l'hora de fer efectiu el mandat de l'1-O", ha indicat la doctora, experta en drets humans, que ha defensat no caure en la "rendició" i apostar per "teixir sinèrgies" a nivell internacional. "Hem de continuar confrontant l'Estat de manera intel·ligent i efectiva", ha insistit.
El full de ruta, per tant, implica "no retrocedir" i "confrontar Espanya". "La lluita és estratègica per tot el moviment", ha remarcat Torbisco. Alsina, en anglès, ha indicat que es posarà en marxa una xarxa de representants institucionals arreu del món, i que es picaran portes "que mai abans s'havien picat". "Buscarem grans aliances per l'autodeterminació, ha remarcat el comissionat del Consell per l'acció exterior. El problema de la Generalitat per desplegar aquesta xarxa, ha dit, és culpa de l'Estat, que ha decidit "perseguir" els representants independentistes arreu del món. Es tracta de "complementar" i no de "substituir" la xarxa exterior del Govern.
"Aquesta estratègia internacional ha estat treballada des de fa molt de temps. Des de l'inici, estàvem convençuts que aquest era un dels pilars del Consell", ha ressaltat Puigdemont, que ha indicat que la institució ja ha superat la seva etapa fundacional. "No ha estat fàcil, ha estat carregada de dificultats més externes que internes", ha admès l'expresident de la Generalitat, que ha defensat "desplegar" els eixos compromesos. També ha aprofitat per recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que defensa l'acció exterior del Consell, i per recordar que ell i els exiliats formen part del Govern "legítim" i "il·legítimament destituït" a través del 155.
El líder de Junts ha posat de manifest que hi ha 102.000 persones que estan inscrites al Consell, una xifra que "reforça la legitimitat" de la institució. Ha situat com a oportunitat el fet que l'organisme resideixi a Brussel·les per una qüestió de "seguretat jurídica" i també d'autonomia. En aquest sentit, ha ressaltat que a Bèlgica no pot passar que es requisin mòbils o tauletes, a diferència del que va passar el 2017.
Quina és la situació actual de Puigdemont? Fa més de quatre anys que resideix a l'exili, des d'on ocupa el càrrec d'eurodiputat. Una plaça que, en teoria, li ofereix immunitat parlamentària, condició que va ser revocada després que l'Eurocambra aprovés el suplicatori enviat pel Tribunal Suprem. Tanmateix, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sosté que no se'l pot detenir, malgrat l'ensurt que va patir l'expresident a l'Alguer durant el mes de setembre, del qual va sortir en llibertat. La seva immunitat -i, per tant, la possibilitat de tornar a Catalunya- es dirimirà en instàncies europees, tot i que Puigdemont ha posat en dubte que, en cas de guanyar, Espanya les compleixi.
"Es podria donar la paradoxa que guanyem judicialment i no poguem tornar, que no complís les resolucions. Es pot donar aquest cas, i seria un èxit", ha assenyalat el líder de Junts. En tot moment ha fet una crida a "evitar dreceres" i "solucions personals" a l'hora de tractar el seu cas i el de la resta d'exiliats, i ha situat com a prioritària la possibilitat de demostrar que l'Estat no ha actuat correctament al llarg dels últims anys. Un cop més, ha indicat que la seva situació no pot tractar-se a la taula de diàleg, sobre la qual no ha volgut posar terminis perquè "no és l'estratègia del Consell". D'aquesta manera, ha evitat referències directes al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui ahir va demanar "respecte" pel full de ruta que es manté des de l'exili.
El dirigent independentista ha esquivat qualsevol crítica al paper de Laura Borràs com a presidenta del Parlament en l'afer de Pau Juvillà, i ha indicat que la pèrdua de l'escó del diputat de la CUP és una de les qüestions que poden ajudar a internacionalitzar la denúncia de la repressió. "Ens permet explicar què passa al Parlament", ha apuntat Puigdemont, que ha carregat contra aquest "abús". Segons el dirigent de Junts, no es pot admetre que episodis com aquest siguin "indolors" a Europa.
A Puigdemont l'han acompanyat Neus Torbisco-Casals i Adrià Alsina, encarregats de detallar el pla, molt vinculat a la denúncia de la repressió per voler exercir l'autodeterminació i que han definit com un "ministeri lliure d'Exteriors" per internacionalitzar el conflicte amb l'Estat. Es posarà en marxa una xarxa de voluntaris arreu del món per poder explicar "amb llibertat" què està passant a Catalunya sense estar sotmesos a les cotilles del marc jurídic espanyol. Aquesta tasca, ha dit Puigdemont, també ha de servir per "preparar la confrontació" un cop es "constati el fracàs de l'anomenada estratègia de la taula de diàleg", ha remarcat.
Torbisco ha assenyalat que l'Estat no ha posat cap altra proposta damunt la taula que no sigui "l'aniquilació", i ha indicat que l'autodeterminació és "impossible" de defensar en un Estat "repressor". "Aquesta és l'única conclusió que d'adequa a la realitat institucional i cívica. No es poden defensar drets fonamentals davant d'accions repressives destinades a implementar l'estratègia estatal, que és decapitar el moviment polític", ha remarcat, parafrasejant les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría quan era vicepresidenta del govern espanyol amb el PP i encarregada de frenar el procés el 2017. Torbisco, en aquest sentit, ha recordat els "milers de represaliats" existents.
"Els indults i la retirada de càrrecs per part de la Fiscalia no poden ser interpretats com a actes de bona fe, sinó com a actes singulars que es mostren de manera autocomplaent com a mostres de perdó. No són actes de reparació, i és indigne, perquè ens condueix a acceptar com a inevitable la vulneració de drets", ha indicat la responsable del pla d'internacionalització. "Situa la rendició com a única política possible davant la por. No és estrany que creixi la desmobilització a l'hora de fer efectiu el mandat de l'1-O", ha indicat la doctora, experta en drets humans, que ha defensat no caure en la "rendició" i apostar per "teixir sinèrgies" a nivell internacional. "Hem de continuar confrontant l'Estat de manera intel·ligent i efectiva", ha insistit.
El full de ruta, per tant, implica "no retrocedir" i "confrontar Espanya". "La lluita és estratègica per tot el moviment", ha remarcat Torbisco. Alsina, en anglès, ha indicat que es posarà en marxa una xarxa de representants institucionals arreu del món, i que es picaran portes "que mai abans s'havien picat". "Buscarem grans aliances per l'autodeterminació, ha remarcat el comissionat del Consell per l'acció exterior. El problema de la Generalitat per desplegar aquesta xarxa, ha dit, és culpa de l'Estat, que ha decidit "perseguir" els representants independentistes arreu del món. Es tracta de "complementar" i no de "substituir" la xarxa exterior del Govern.
"Aquesta estratègia internacional ha estat treballada des de fa molt de temps. Des de l'inici, estàvem convençuts que aquest era un dels pilars del Consell", ha ressaltat Puigdemont, que ha indicat que la institució ja ha superat la seva etapa fundacional. "No ha estat fàcil, ha estat carregada de dificultats més externes que internes", ha admès l'expresident de la Generalitat, que ha defensat "desplegar" els eixos compromesos. També ha aprofitat per recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que defensa l'acció exterior del Consell, i per recordar que ell i els exiliats formen part del Govern "legítim" i "il·legítimament destituït" a través del 155.
El líder de Junts ha posat de manifest que hi ha 102.000 persones que estan inscrites al Consell, una xifra que "reforça la legitimitat" de la institució. Ha situat com a oportunitat el fet que l'organisme resideixi a Brussel·les per una qüestió de "seguretat jurídica" i també d'autonomia. En aquest sentit, ha ressaltat que a Bèlgica no pot passar que es requisin mòbils o tauletes, a diferència del que va passar el 2017.