18
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
19
de febrer
a les
11:50h
Moviments a l'ANC de cara a les eleccions al secretariat nacional, que serviran per renovar la cúpula de l'entitat per als pròxims dos anys. La votació encara no té data, però serà entre finals d'abril i principis de maig, segons fonts consultades. La limitació de mandats establerta als estatuts -els secretaris nacionals només poden ser-ho durant dos mandats, és a dir, quatre anys- fa que les eleccions d'enguany siguin especialment importants. Suposaran una renovació profunda dels òrgans de direcció de l'entitat per encarar el que diverses veus assenyalen com a "nova etapa", vist l'atzucac polític en què es troba l'independentisme. Membres històrics, com la mateixa presidenta, Elisenda Paluzie, el vicepresident, David Fernàndez, o l'exresponsable de comunicació, Adrià Alsina, faran un pas al costat i deixaran pas a nous secretaris nacionals i a un nou president o presidenta.
En un moment on, també per la constant renovació de la direcció de l'entitat, els corrents històrics es troben força difuminats, com apunten fonts del secretariat, alguns noms ja s'han començat a moure per conformar una "llista de país" amb "voluntat d'entesa" per presentar-se a les eleccions i, arribat el cas, liderar l'ANC. La jurista Dolors Feliu, activista amb llarga trajectòria a favor de la independència i vinculada a l'ANC des de fa anys, és un dels noms forts per entrar al nou secretariat i, si els socis ho volen i el nou secretariat ho vota, per presidir l'entitat els propers dos anys. Veus consultades apunten que Feliu seria una candidata de consens: "Agrada pràcticament a tothom", diuen. Feliu, que és funcionària de carrera, va ser candidata de Junts pel Sí el 2015 i, entre 2011 i 2019, va ser alt càrrec del Govern a proposta de CiU, primer, i de Junts, després, sempre en l'àmbit de les qüestions jurídiques.
Altres noms que s'han començat a moure per repetir mandat en el marc d'aquesta llista de consens són Mònica Batalla, actual coordinadora de comunicació; Martí Claret, responsable d'incidència política; oPep Peraire militant de Poble Lliure, un dels partits que dona suport a la CUP i membre del secretariat i Eloi Gispert, també membres de l'actual secretariat. Veus consultades indiquen que en els propers mesos es constatarà el "fracàs" de la via del diàleg que ara abandera el Govern i l'any vinent hi haurà les eleccions municipals. En aquesta situació -i després d'uns mesos complicats per a la mobilització arran de la pandèmia- caldrà una ANC forta i un moviment popular musculat i amb arrelament territorial que pugui exercir de "contrapoder". "Anem cap a la confrontació", assenyalen des de l'entitat.
Les eleccions, sostenen les fonts consultades, són una "oportunitat" de l'entitat per renovar-se i que la base d'associats decideixi el rumb que ha de prendre en l'actual moment del procés. La votació es preveu més tranquil·la que en moments anteriors, però el caràcter assembleari de l'ANC fa difícil fer previsions. "Els associats no volen perfils mediàtics", adverteix una de les veus consultades. En tot cas, altres fonts veuen poc probable assistir a enfrontaments com els que es van viure en anys anteriors, amb la pugna entre Jordi Sànchez i Liz Castro el 2015, entre Adrià Alsina i David Minoves el 2018, o entre la mateixa Elisenda Paluzie i Montse Soler el 2020.
Distanciament del Govern
El Govern aposta ara pel diàleg amb l'Estat, de moment sense resultats. L'ANC sempre s'ha oposat a aquesta via i, de fet, veus consultades veuen una "desconnexió" entre el moviment popular i el front institucional: "És el moment de més distància". Aquest dimarts mateix, l'ANC s'ha desmarcat de l'estratègia de Pere Aragonès. En aquests últims mesos, l'entitat ha estat molt crítica amb l'executiu -fa poc va constatar que no hi ha cap pla per fer la independència- i ha impulsat campanyes per reforçar la sobirania de Catalunya i avançar en la desconnexió econòmica, financera o energètica d'Espanya. Manifestacions com la de l'11 de setembre de l'any passat indiquen que l'entitat, malgrat el moment polític i la pandèmia, encara té capacitat mobilitzadora.
Aquesta força d'activar el carrer, clau el 2017, no es tradueix, ara, en capacitat d'incidència cap a la classe política. Part de l'independentisme considera que l'ANC s'ha decantat cap a les tesis de Junts, mentre que des de l'entitat insisteixen en la seva independència respecte dels partits. "L'ANC és l'única entitat completament independent dels partits, és una entitat lliure", assenyala un dirigent consultat. Sigui com sigui, el repte del nou mandat passa per reforçar la mobilització al carrer en un moment en què la pandèmia sembla anar de baixada i pressionar les institucions perquè facin passos concrets cap a la independència. També per enfortir la coordinació del moviment en un "espai de coordinació estratègica".
Les bases debaten el full de ruta
A hores d'ara, les eleccions no estan convocades. De fet, la metodologia de treball de l'ANC fa que abans d'escollir la nova cúpula es defineixi el full de ruta anual. El secretariat nacional ja ha elaborat un primer document i les assemblees de base -territorials, sectorials i exteriors- l'han de debatre i esmenar. L'assemblea general ordinària es farà del dia 17 al 23 de març i aprovarà el projecte de l'entitat abans de convocar les eleccions. Fonts consultades assenyalen que el full de ruta serà un "pla de treball curt i concret", a diferència de l'actual, que continua vigent i és més aviat llarg.
Els socis de l'ANC escolliran els 77 membres del secretariat nacional i després seran els nous secretaris els que definiran la cúpula de l'entitat, amb el nou president, vicepresident, tresorer i secretari. Ara com ara, aquests càrrecs estan ocupats per Paluzie, Fernàndez, Carles Xavier Gómez i Patrícia Sierra. Sovint, el secretari nacional amb més vots és el que acaba convertint-se en president, però això no sempre és així. L'any 2015, Liz Castro va ser la persona més votada a les eleccions al secretariat, però Jordi Sànchez va acabar sent president. Va passar el mateix el 2016: tot i que Castro havia aconseguit més vots dels socis, Sànchez va revalidar la presidència.
En un moment on, també per la constant renovació de la direcció de l'entitat, els corrents històrics es troben força difuminats, com apunten fonts del secretariat, alguns noms ja s'han començat a moure per conformar una "llista de país" amb "voluntat d'entesa" per presentar-se a les eleccions i, arribat el cas, liderar l'ANC. La jurista Dolors Feliu, activista amb llarga trajectòria a favor de la independència i vinculada a l'ANC des de fa anys, és un dels noms forts per entrar al nou secretariat i, si els socis ho volen i el nou secretariat ho vota, per presidir l'entitat els propers dos anys. Veus consultades apunten que Feliu seria una candidata de consens: "Agrada pràcticament a tothom", diuen. Feliu, que és funcionària de carrera, va ser candidata de Junts pel Sí el 2015 i, entre 2011 i 2019, va ser alt càrrec del Govern a proposta de CiU, primer, i de Junts, després, sempre en l'àmbit de les qüestions jurídiques.
Altres noms que s'han començat a moure per repetir mandat en el marc d'aquesta llista de consens són Mònica Batalla, actual coordinadora de comunicació; Martí Claret, responsable d'incidència política; oPep Peraire militant de Poble Lliure, un dels partits que dona suport a la CUP i membre del secretariat i Eloi Gispert, també membres de l'actual secretariat. Veus consultades indiquen que en els propers mesos es constatarà el "fracàs" de la via del diàleg que ara abandera el Govern i l'any vinent hi haurà les eleccions municipals. En aquesta situació -i després d'uns mesos complicats per a la mobilització arran de la pandèmia- caldrà una ANC forta i un moviment popular musculat i amb arrelament territorial que pugui exercir de "contrapoder". "Anem cap a la confrontació", assenyalen des de l'entitat.
Les eleccions, sostenen les fonts consultades, són una "oportunitat" de l'entitat per renovar-se i que la base d'associats decideixi el rumb que ha de prendre en l'actual moment del procés. La votació es preveu més tranquil·la que en moments anteriors, però el caràcter assembleari de l'ANC fa difícil fer previsions. "Els associats no volen perfils mediàtics", adverteix una de les veus consultades. En tot cas, altres fonts veuen poc probable assistir a enfrontaments com els que es van viure en anys anteriors, amb la pugna entre Jordi Sànchez i Liz Castro el 2015, entre Adrià Alsina i David Minoves el 2018, o entre la mateixa Elisenda Paluzie i Montse Soler el 2020.
Distanciament del Govern
El Govern aposta ara pel diàleg amb l'Estat, de moment sense resultats. L'ANC sempre s'ha oposat a aquesta via i, de fet, veus consultades veuen una "desconnexió" entre el moviment popular i el front institucional: "És el moment de més distància". Aquest dimarts mateix, l'ANC s'ha desmarcat de l'estratègia de Pere Aragonès. En aquests últims mesos, l'entitat ha estat molt crítica amb l'executiu -fa poc va constatar que no hi ha cap pla per fer la independència- i ha impulsat campanyes per reforçar la sobirania de Catalunya i avançar en la desconnexió econòmica, financera o energètica d'Espanya. Manifestacions com la de l'11 de setembre de l'any passat indiquen que l'entitat, malgrat el moment polític i la pandèmia, encara té capacitat mobilitzadora.
Aquesta força d'activar el carrer, clau el 2017, no es tradueix, ara, en capacitat d'incidència cap a la classe política. Part de l'independentisme considera que l'ANC s'ha decantat cap a les tesis de Junts, mentre que des de l'entitat insisteixen en la seva independència respecte dels partits. "L'ANC és l'única entitat completament independent dels partits, és una entitat lliure", assenyala un dirigent consultat. Sigui com sigui, el repte del nou mandat passa per reforçar la mobilització al carrer en un moment en què la pandèmia sembla anar de baixada i pressionar les institucions perquè facin passos concrets cap a la independència. També per enfortir la coordinació del moviment en un "espai de coordinació estratègica".
Les bases debaten el full de ruta
A hores d'ara, les eleccions no estan convocades. De fet, la metodologia de treball de l'ANC fa que abans d'escollir la nova cúpula es defineixi el full de ruta anual. El secretariat nacional ja ha elaborat un primer document i les assemblees de base -territorials, sectorials i exteriors- l'han de debatre i esmenar. L'assemblea general ordinària es farà del dia 17 al 23 de març i aprovarà el projecte de l'entitat abans de convocar les eleccions. Fonts consultades assenyalen que el full de ruta serà un "pla de treball curt i concret", a diferència de l'actual, que continua vigent i és més aviat llarg.
Els socis de l'ANC escolliran els 77 membres del secretariat nacional i després seran els nous secretaris els que definiran la cúpula de l'entitat, amb el nou president, vicepresident, tresorer i secretari. Ara com ara, aquests càrrecs estan ocupats per Paluzie, Fernàndez, Carles Xavier Gómez i Patrícia Sierra. Sovint, el secretari nacional amb més vots és el que acaba convertint-se en president, però això no sempre és així. L'any 2015, Liz Castro va ser la persona més votada a les eleccions al secretariat, però Jordi Sànchez va acabar sent president. Va passar el mateix el 2016: tot i que Castro havia aconseguit més vots dels socis, Sànchez va revalidar la presidència.