14
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
19:31h
Si Pau Juvillà ja no és diputat de la CUP va ser perquè els serveis interns del Parlament, és a dir, els funcionaris, van actuar de forma "improcedent" i van executar per iniciativa pròpia l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC). Aquest ha estat el fil conductor de l'explicació que ha donat la presidenta de la cambra, Laura Borràs, sobre la gestió que es va fer de l'escó del ja exparlamentari anticapitalista. La dirigent de Junts ha insistit que ella en cap moment va donar cap ordre de retirada de l'acta Juvillà i que tampoc va demanar que no fos convocat al ple del 3 de febrer. Tot plegat, ha subratllat, va ser l'amenaça penal que requeia sobre els treballadors públics la que va motivar que els serveis de la cambra actuessin per retirar l'escó. "Quan els funcionaris no fan les coses, es diu por", ha assegurat.
Segons Borràs, Pau Juvillà va ser considerat pel Parlament "diputat de ple dret fins al 4 de febrer", tot i que ha apuntat que hi ha una "doble realitat" o "realitat paral·lela" que fa que a efectes legals va deixar de ser-ho el 28 de gener per ordre de la JEC. En el relat de la successió de fets deu dies després de la constatació que Juvillà havia deixat de ser diputat del Parlament, dues són les accions que ha retret Borràs als funcionaris del Parlament. El primer, que el 3 de febrer es publiqués, just després del ple per ratificar l'escó del cupaire, que el diputat havia estat cessat amb data 28 de gener.
Això va passar, ha assenyalat la presidenta, just després que la secretària general, Esther Andreu, registrés un escrit adreçat a la mesa en el qual indicava que, "per imperatiu legal", donava instruccions executives de l'ordre de la JEC. El fet és, però, que la publicació del cessament es va fer abans que aquest escrit fos valorat per la mesa el divendres 4 de febrer. "No és admissible que els serveis de la cambra executin instruccions abans que es reuneixi la mesa del Parlament", ha argumentat.
Hi ha un altre episodi que ha situat en el focus la presidenta de la cambra: la publicació, el divendres 4 de febrer, d'un tuit des del compte oficial del Parlament que anunciava la publicació al butlletí del cessament de Juvillà des del 28 de gener. "És una actuació improcedent del funcionament intern de la casa", ha deixat caure. Per contra, Borràs ha insistit que la seva voluntat des de que el 14 de desembre Juvillà va ser inhabilitat sense era defensar el seu escó malgrat la directriu de la JEC.
Borràs també ha defensat que, a més de no donar cap ordre perquè el diputat no fos convocat al ple, també va acceptar la delegació de vot del cupaire però no la seva emissió pel "conflicte d'interessos" que podia suposar per a ell. Si oficialment consta que la delegació no va ser acceptada, ha dit, és perquè el sistema informàtic no permetia precisar aquesta diferència, com també va dir la secretària general de la cambra. I si es va votar a mà alçada, ha afegit, és perquè els funcionaris van bloquejar el sistema electrònic de votació.
Revertir la situació que s'ha donat amb Juvillà, ha dit la presidenta de la institució, passa per tres accions que ha demanat fer: modificar el reglament del Parlament, modificar també la LOREG per protegir la inviolabilitat dels diputats i dotar Catalunya d'una sindicatura electoral pròpia.
La presidenta de la cambra ha volgut tancar la polèmica demanant a l'independentisme que no s'instal·li en la "baralla" entre aquells que pateixen la repressió i es fomenti la unitat del moviment, fugint de "retrets" i "refent confiances trencades". Tot plegat, una setmana després que centrifugués responsabilitats tant cap a ERC com cap a la CUP, a qui va acusar de no acceptar un pla de desobediència "col·lectiva" que es resumia en un escrit de deu línies que va ser lliurat durant les negociacions.
Peticions de dimissió, acusacions de mentir i retrets de l'oposició
Peticions de dimissió, subratllar incongruències, acusacions de mentir i, sobretot, retreure a la presidència que hagi situat el pes de la responsabilitat en els funcionaris. La majoria de partits han estat molt crítics amb el relat de la presidenta, a qui han recordat que hi ha accions parlamentàries que no es poden produir sense l'ordre o el coneixement de la màxima autoritat del Parlament. Per què no va ser convocat Juvillà al ple del 3 de febrer i per què no va poder votar continuen sent qüestions que queden per resoldre.
Raül Moreno, portaveu adjunt del PSC, ha acusat Borràs de "mentir". "El seu contorsionisme polític només ha debilitat la institució i ha constatat la divisió de l'independentisme", ha ressaltat, al mateix temps que reclamava "disculpes" als funcionaris. També ha estat crítica Eulàlia Reguant, de la CUP, que ha diagnosticat "distància" entre els "discursos i els fets" en el cas Juvillà, i ha demanat explicacions sobre per què no se'l va convocar al ple convocat específicament sobre la situació del seu escó.
Els comuns han insistit en aquest argument, i el diputat David Cid ha preguntat a Borràs: "Vol que ens creiem que no es convoca un diputat a un ple i vostè no ho sabia? És inexplicable". Cid també ha acusat la presidenta del Parlament de "mentir", i ha constatat l'existència de determinades "ordres orals" als treballadors sobre el cas Juvillà. "Entenc que vol centrifugar responsabilitats. Se li ha escapat la cambra de les mans. Vostè fa de candidata de Junts, i intenta fer de cap de l'oposició. Ha de dimitir", ha remarcat.
Nacho Martín Blanco, de Ciutadans, també li ha demanat que deixi el càrrec, mentre que Lorena Roldán, del PP, ha qualificat com a "esperpent" la situació. "Han muntat un número absolutament vergonyós", ha indicat Roldán. L'única defensa sense fissures ha arribat per part de Junts, amb Josep Rius com a portaveu, que ha defensat Borràs per haver "plantat cara" davant la "ingerència" de la JEC. Meritxell Serret, d'ERC, ha esquivat qualsevol polèmica i ha "agraït" les explicacions públiques de la presidenta del Parlament. Només ha deixat caure que cal resoldre per què no es va acceptar la delegació de vot de Juvillà el 3 de febrer.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha acceptat finalment que les explicacions sobre la gestió de l'escó de Pau Juvillà que pretenia donar a porta tancada a la junta de portaveus siguin, finalment, públiques. Així s'ha decidit després que la majoria de grups hagin reclamat que la seva intervenció pugui ser retransmesa en directe. Fonts presents a la reunió expliquen que inicialment Borràs era reticent a acceptar aquest format per fer públiques les explicacions. De fet, fonts de la presidència argumentaven que la junta de portaveus no era l'òrgan de control de la presidència i que el darrer precedent es remunta a l'any 2003, quan es va retransmetre declaracions conjuntes contra la guerra de l'Iraq, atemptats terroristes i l'assassinat d'Ernest Lluch.
Segons Borràs, Pau Juvillà va ser considerat pel Parlament "diputat de ple dret fins al 4 de febrer", tot i que ha apuntat que hi ha una "doble realitat" o "realitat paral·lela" que fa que a efectes legals va deixar de ser-ho el 28 de gener per ordre de la JEC. En el relat de la successió de fets deu dies després de la constatació que Juvillà havia deixat de ser diputat del Parlament, dues són les accions que ha retret Borràs als funcionaris del Parlament. El primer, que el 3 de febrer es publiqués, just després del ple per ratificar l'escó del cupaire, que el diputat havia estat cessat amb data 28 de gener.
Això va passar, ha assenyalat la presidenta, just després que la secretària general, Esther Andreu, registrés un escrit adreçat a la mesa en el qual indicava que, "per imperatiu legal", donava instruccions executives de l'ordre de la JEC. El fet és, però, que la publicació del cessament es va fer abans que aquest escrit fos valorat per la mesa el divendres 4 de febrer. "No és admissible que els serveis de la cambra executin instruccions abans que es reuneixi la mesa del Parlament", ha argumentat.
Hi ha un altre episodi que ha situat en el focus la presidenta de la cambra: la publicació, el divendres 4 de febrer, d'un tuit des del compte oficial del Parlament que anunciava la publicació al butlletí del cessament de Juvillà des del 28 de gener. "És una actuació improcedent del funcionament intern de la casa", ha deixat caure. Per contra, Borràs ha insistit que la seva voluntat des de que el 14 de desembre Juvillà va ser inhabilitat sense era defensar el seu escó malgrat la directriu de la JEC.
Borràs també ha defensat que, a més de no donar cap ordre perquè el diputat no fos convocat al ple, també va acceptar la delegació de vot del cupaire però no la seva emissió pel "conflicte d'interessos" que podia suposar per a ell. Si oficialment consta que la delegació no va ser acceptada, ha dit, és perquè el sistema informàtic no permetia precisar aquesta diferència, com també va dir la secretària general de la cambra. I si es va votar a mà alçada, ha afegit, és perquè els funcionaris van bloquejar el sistema electrònic de votació.
Revertir la situació que s'ha donat amb Juvillà, ha dit la presidenta de la institució, passa per tres accions que ha demanat fer: modificar el reglament del Parlament, modificar també la LOREG per protegir la inviolabilitat dels diputats i dotar Catalunya d'una sindicatura electoral pròpia.
La presidenta de la cambra ha volgut tancar la polèmica demanant a l'independentisme que no s'instal·li en la "baralla" entre aquells que pateixen la repressió i es fomenti la unitat del moviment, fugint de "retrets" i "refent confiances trencades". Tot plegat, una setmana després que centrifugués responsabilitats tant cap a ERC com cap a la CUP, a qui va acusar de no acceptar un pla de desobediència "col·lectiva" que es resumia en un escrit de deu línies que va ser lliurat durant les negociacions.
Peticions de dimissió, acusacions de mentir i retrets de l'oposició
Peticions de dimissió, subratllar incongruències, acusacions de mentir i, sobretot, retreure a la presidència que hagi situat el pes de la responsabilitat en els funcionaris. La majoria de partits han estat molt crítics amb el relat de la presidenta, a qui han recordat que hi ha accions parlamentàries que no es poden produir sense l'ordre o el coneixement de la màxima autoritat del Parlament. Per què no va ser convocat Juvillà al ple del 3 de febrer i per què no va poder votar continuen sent qüestions que queden per resoldre.
Raül Moreno, portaveu adjunt del PSC, ha acusat Borràs de "mentir". "El seu contorsionisme polític només ha debilitat la institució i ha constatat la divisió de l'independentisme", ha ressaltat, al mateix temps que reclamava "disculpes" als funcionaris. També ha estat crítica Eulàlia Reguant, de la CUP, que ha diagnosticat "distància" entre els "discursos i els fets" en el cas Juvillà, i ha demanat explicacions sobre per què no se'l va convocar al ple convocat específicament sobre la situació del seu escó.
Els comuns han insistit en aquest argument, i el diputat David Cid ha preguntat a Borràs: "Vol que ens creiem que no es convoca un diputat a un ple i vostè no ho sabia? És inexplicable". Cid també ha acusat la presidenta del Parlament de "mentir", i ha constatat l'existència de determinades "ordres orals" als treballadors sobre el cas Juvillà. "Entenc que vol centrifugar responsabilitats. Se li ha escapat la cambra de les mans. Vostè fa de candidata de Junts, i intenta fer de cap de l'oposició. Ha de dimitir", ha remarcat.
Nacho Martín Blanco, de Ciutadans, també li ha demanat que deixi el càrrec, mentre que Lorena Roldán, del PP, ha qualificat com a "esperpent" la situació. "Han muntat un número absolutament vergonyós", ha indicat Roldán. L'única defensa sense fissures ha arribat per part de Junts, amb Josep Rius com a portaveu, que ha defensat Borràs per haver "plantat cara" davant la "ingerència" de la JEC. Meritxell Serret, d'ERC, ha esquivat qualsevol polèmica i ha "agraït" les explicacions públiques de la presidenta del Parlament. Només ha deixat caure que cal resoldre per què no es va acceptar la delegació de vot de Juvillà el 3 de febrer.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha acceptat finalment que les explicacions sobre la gestió de l'escó de Pau Juvillà que pretenia donar a porta tancada a la junta de portaveus siguin, finalment, públiques. Així s'ha decidit després que la majoria de grups hagin reclamat que la seva intervenció pugui ser retransmesa en directe. Fonts presents a la reunió expliquen que inicialment Borràs era reticent a acceptar aquest format per fer públiques les explicacions. De fet, fonts de la presidència argumentaven que la junta de portaveus no era l'òrgan de control de la presidència i que el darrer precedent es remunta a l'any 2003, quan es va retransmetre declaracions conjuntes contra la guerra de l'Iraq, atemptats terroristes i l'assassinat d'Ernest Lluch.