reportatge

Bancs i iaios, una relació gairebé impossible

La digitalització i la "desertització bancària" dificulten l'accés als serveis financers sobretot a la gent gran, que reivindica els seus drets mentre les institucions comencen a posar fil a l'agulla per revertir-ho

per Irene Montagut, Barcelona, Catalunya | 19 de febrer de 2022 a les 13:17 |
Gent operant en caixers automàtics a Sabadell | Gala Espín
D'oficines amb finestreta a grans espais oberts que semblen cafeteries. De senyors darrere el taulell a treballadors que passegen per la sala rebent els clients com si fos una botiga. De tràmits persona-persona a interaccions persona-màquina. Les sucursals bancàries han canviat d'aspecte, s'han modernitzat i, per descomptat, s'han digitalitzat en la seva relació amb el client. I ho han fet alhora que la societat, a un ritme frenètic i amb la intenció de reduir costos al màxim.

El problema, però, és que no tota la societat s'ha enfilat al tren de la digitalització, ni tots els que hi han pujat van al mateix ritme. Els joves -nadius digitals- ho tenen molt fàcil: compres online, gestions per l'app del banc des del mòbil i bizums, molts bizums. La gent de mitjana edat -migrants digitals- s'hi ha adaptat prou bé i a poc a poc comencen a entendre com funciona el món digital i a fer gestions per internet. Els més grans, no.


La bretxa digital és una realitat que no es pot obviar. I els avis i àvies són un dels col·lectius més afectats. Anar al banc a retirar la pensió cada final de mes, demanar a l'operari que els actualitzés la llibreta o, simplement, fer una consulta a la finestreta, són costums que les generacions més grans tenen interioritzats i, de sobte, deixen de ser possibles. Les consultes s'han de fer per l'aplicació, l'efectiu s'ha de retirar mitjançant el caixer automàtic i les llibretes gairebé s'han deixat d'utilitzar. 

És en aquest sentit que naix la plataforma "Soc gran, no idiota", impulsada per Carlos San Juan, un senyor de 78 anys de València que reivindica el dret de la gent gran a un servei públic: "Demanem poder disposar dels nostres diners amb els quals ells hi guanyen". San Juan ha explicat que l'excusa que "si no hi ha gent, no hi ha bancs" no serveix perquè a les zones urbanes, on sí que hi ha gent, tampoc s'atén la gent gran.


I és que tal com defensen des de la Fundació Amics de la Gent Gran, la digitalització dels bancs comporta que les persones grans es "desempoderin" i perdin privacitat. Albert Quiles, director de la fundació, denuncia que la societat va a un ritme i es prenen decisions que no tenen en compte la gent gran: "No poden portar la vida de forma autònoma".


"Desertització bancària", el segon problema


El despoblament i l'envelliment de la població no són les úniques preocupacions de les zones rurals de Catalunya. Però potser sí les causants de situacions tan habituals com la desaparició de comerços amb anys d'història, la reducció constant de serveis o el tancament d'oficines bancàries

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha anunciat aquesta setmana que 443 municipis catalans no compten amb una oficina bancària o caixer automàtic a disposició dels seus habitants. Es tracta de la "desertització bancària", una problemàtica que s'ha de combatre de manera urgent. Giró ha recordat que l'accés als serveis financers és considerat un dret social reconegut per la Unió Europea i el Govern ha presentat un pla per revertir la problemàtica.

"La desaparició de serveis bancaris és una involució que no ens podem permetre", ha verbalitzat Giró, recordant que el problema afecta ara a aproximadament 250.000 persones. Per fer front a aquesta problemàtica, la conselleria d'Economia i Hisenda proposa instal·lar "almenys" un caixer automàtic a tots els municipis catalans i ampliar així la protecció dels ciutadans més vulnerables. La intenció del Govern és que el Parlament aprovi una mesura en aquest sentit i la remeti a les Corts Generals perquè s'obligui a les entitats. 

"És una realitat molt trista", clama la senadora d'ERC Norma Pujol. El seu grup ja ha presentat a la cambra alta una moció reclamant al govern espanyol accions per garantir la inclusió financera en el món rural. I és que el món rural és precisament l'àrea que més pateix la problemàtica. La directora d'oficina d'una comarca rural catalana explica, però, que tot i les directrius de l'entitat, els operaris de la zona es guien pel factor humà: "Nosaltres sempre estem a disposició del client i l'acompanyem quan ho necessita". 

La lluita dels municipis


L'actuació de la Generalitat arriba després que associacions municipalistes faci anys que hi treballen. El lobby de pressió Eines de Repoblament Rural, que integra el 90% dels pobles catalans amb menys de 2.000 habitants, va presentar a finals del 2021 una acció important per intentar fer front a la decisió dels bancs de tancar oficines i deixar únicament caixers automàtics.

Jaume Gilabert, coordinador del lobby i alcalde de Montgai, a la Noguera, ha explicat a NacióDigital que en alguns casos les entitats han entès la problemàtica de l'envelliment de la població. En aquest sentit, s'ha aconseguit mantenir l'oficina oberta un dia a la setmana i sempre amb cita prèvia. Una solució que ajuda molt a la gent d'aquests municipis, però que Gilabert veu "trist i lamentable que no estigui impulsada per les institucions". 

Remeis territorials


Hi ha municipis de Catalunya, però, que mai han tingut oficina bancària. És el cas de Garcia, Vinebre o la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, tres pobles amb menys de 600 habitants que des de fa uns anys compten amb un caixer automàtic que ha canviat la vida dels habitants. "Els veïns estem encantats, vam passar de res a tenir molt", explica a aquest diari l'alcaldessa de Vinebre i presidenta del consell comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim.

L'acció que es va dur a terme en aquesta comarca, segons detalla Carim, va venir condicionada per la necessitat de facilitar el pagament dels impostos dels ajuntaments als veïns d'aquests municipis. Un diputat provincial, que era delegat a BASE -el servei de pagament d'impostos de la Diputació de Tarragona-, va facilitar que els pobles sense caixer en poguessin tenir. 

Aquesta setmana, la Diputació de Barcelona ha anunciat que preveu instal·lar caixers automàtics als municipis de menys de 5.000 habitants. Es tracta d'un projecte de la institució que té per objectiu "recuperar" els caixers que s'han tancat a les comarques menys poblades de la demarcació, com són el Berguedà, l'Anoia, Osona, el Bages o el Penedès. Així, s'adreça en especial a municipis on els últims anys s'ha tancat l'oficina bancària que tenien.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació