«Fer-me anar a declarar a l'Audiència Nacional a Madrid per un tuit contra el rei és un escarni»

Albert Baiges està acusat d'injúries a la corona per una publicació a les xarxes socials que l'ha dut a un recorregut judicial de dos anys

Albert Baiges, davant l'Ajuntament de Valls.
Albert Baiges, davant l'Ajuntament de Valls. | Josep M. Llauradó
13 de febrer del 2022
El proper 1 de març, Albert Baiges, nascut a Montbrió del Camp (Baix Camp) i resident en l'actualitzat a Valls, és simpatitzant de l'Esquerra Independentista i que treballa de tècnic de qualitat a la indústria química, haurà de presentar-se a declarar davant l'Audiència Nacional. El motiu, un tuit que deia: "En sèrio, tallem-li el coll a aquest fill de puta #CoronaCiao". No era l'únic que en aquell moment, el 18 de març de 2020, estava publicant a les xarxes socials missatges contra la monarquia, però va ser en ell en qui es va fixar la Policia Nacional espanyola per iniciar l'Operació Krona.

Inicialment, l'investigaven per un delicte similar al d'artistes com va ser el cas del raper Valtònyc, ara exiliat a Bèlgica. Enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. El 4 de desembre de 2020 estava citat a declarar als jutjats de Reus. Finalment, va caure el primer delicte i ara la Fiscalia demana una multa de 720 euros. De tot plegat, en parlem amb ell.

- Quant de temps passa entre la publicació del tuit i la notificació de la investigació?

- La notificació la rebo al cap de dues setmanes, amb això van fer via. És una operació que li posen fins i tot nom: Operació Krona.

- Quins delictes investiguen?

- Primer, injúries a la corona i enaltiment del terrorisme. I al final només per injúries a la corona.

- Com és l'informe que justifica l'operació?

- A la interlocutòria justifiquen l'enaltiment del terrorisme per dos retuits, un d'Euskal Memoria per l'assassinat d'Argala i un d'Arran Sabadell també per l'assassinat d'Argala.
 

Albert Baiges, al centre de la pancarta, en una imatge d'arxiu. Foto: Mar Rovira/ACN


- Sense aquests dos retuits, el tuit original de "tallem-li el coll" hauria tingut més recorregut?

- És un conjunt, a partir del tuit s'inventen tota la història, 50 pàgines d'interlocutòria.

- Per què aquests i no qualsevol altre?

- Evidentment no poden fer públic que tenen coses meves des de fa temps, però el que fan és un mapping de les xarxes, a qui segueixo, a qui li faig retuits, amb qui interacciono, tant a Facebook com a Twitter. Em busquen a Facebook per demostrar que aquell soc jo, que aquell que fa ús de les xarxes soc jo.

- Quan succeeix tot plegat?

- El tuit el faig al març de 2020, a començaments d'abril m'arriba la carteta aquesta de "qüestions del meu interès" i la interlocutòria m'arriba al desembre.

- I el citen a declarar el desembre, també.

- Sí, el dia del meu aniversari.

- La decisió és entrar als jutjats però no declarar. Per què?

- Per convenciment que l'estament que m'està jutjant és l'antic Tribunal d'Ordre Públic. Decideixo entrar perquè em donen dos dies per preparar la meva defensa dins la vista judicial. No tenia res preparat i no tenia cap intenció de declarar per un tema polític i militant.

- Al final és per un tuit. Per què no retractar-se o esborrar directament el compte de Twitter?

- És un acte polític i conscient, jo decideixo conscientment no esborrar ni retractar-me perquè crec en la llibertat d'expressió, no crec en la monarquia, i penso que a aquest senyor encara se li diuen poques coses. Sempre dic que del que em penedeixo és d'haver-li dit "fill de puta", per la resta no, està dit i ben dit.

- Per enaltiment del terrorisme, hi havia risc d'entrada a presó.

- Sí. A mi em demanaven els mateixos delictes que li demanaven al Valtònyc, llavors, seguint el que li demanaven a ell, eren de 4 a 6 anys.

- Però no era una cançó, era un tuit.

- Exacte. Sí, el que vaig dir no rimava, era rima assonant.
 

Albert Baiges, al carrer de la Cort de Valls. Foto: Josep M. Llauradó


- Què va passar després de la citació als jutjats?

- Fins a finals de 2020 no em van dir exactament el què. No sabia què se'm demanava. Se m'acusava d'injúries a la corona i d'apologia del terrorisme, però no sabia quina quantia em demanaven a nivell de pena. L'advocat Carles Perdiguero ho demana i llavors tot i que la Policia demana això, la Fiscalia decideix, crec jo amb bon criteri, perquè si no haguessin fet bastant més el ridícul, treure enaltiment del terrorisme. Ho atribueixen a un error informàtic.

- Error informàtic demanar enaltiment del terrorisme?

- Sí. Ho van dir tal qual. A mi m'ho va dir verbalment Carles Perdiguero.

- Retiren l'enaltiment del terrorisme però mantenen les injúries a la corona, que són 720 euros de multa.

- Sí, 6 euros diaris, que són 720 euros. I pagar les costes de tot el judici i privar-ne del dret a sufragi passiu.

- S'ha constituït un grup de suport. Què ha fet aquests últims dies o setmanes?

- Jo vaig a parlar on em diuen. Fan samarretes, pancartes, em fan la vida fàcil perquè jo només hagi d'anar el dia 1 a declarar i em pugui preparar la meva defensa.

- I els costos fins ara qui els ha pagat?

- S'ha portat a nivell privat, persona a persona, i fins i tot algun CDR ha vingut a donar-me suport econòmic en algun moment. A partir d'ara s'ha engruixit una mica i no porto els comptes però sembla que va bé.

- Per què l'obliguen al trasllat a l'Audiència Nacional a Madrid?

- Crec que és un escarni. Quan vaig anar a declarar al 2020 ho vaig fer des de Reus amb una pantalla en connexió amb l'Audiència Nacional. És un càstig. Ho podria haver fet des d'aquí o des del TSJC, però van decidir... A més, injúries a la corona està tipificat a la Constitució i per això em fan anar fins allà.

- Hi ha persones que en rebre aquesta mena de denúncies intentarien passar com més desapercebudes millor. Per què fer públic aquest cas?

- El que porto pitjor és que la gent em conegui, la veritat. Fins i tot les samarretes i les pancartes tenen la meva cara, em fa una mica de vergonya. Per la resta, si ells utilitzen la meva acusació com una cosa política, jo utilitzo la meva defensa com una cosa política. I com a tal decideixo activar la solidaritat, l'antirrepressió i que la gent intenti tornar-se a activar, que s'organitzi, perquè això no s'ha acabat, segueixen reprimint i perseguint.

- El tuit va ser publicat la segona setmana del primer confinament, quan el procés sobiranista ja feia temps que era en hores baixes. Per què qualifiqueu aquest cas com a "cap de turc"?

- Si aquest tuit l'hagués fet qualsevol persona, no crec que li hagués passat res. El que passa és que em tenien ganes. Si qualsevol persona militant fa un tuit com el que jo he fet i tenen un arxiu del qual es pot extreure suc, li hagués passat el mateix que a mi. Dic que em fan servir com a cap de turc perquè bàsicament m'agafen a mi perquè tenen unes evidències que jo he sigut militant des de fa molt de temps, i com que em tenen ganes doncs tenen l'excusa perfecta per atribuir-me això. Intenten reprimir les idees i que el preparao sigui l'Innominable, no se'l pot anomenar. I menys per una persona que segons el seu criteri doncs dec tenir bastant de perill.

- Hi ha cap evidència en l'informe que realment hi hagi perill terrorista?

- No, ells el que fan és fer la pilota grossa d'una cosa que no té ni cap ni peus. Però anar a un fiscal i presentar-li un tuit et diu que t'ho posis on t'hi càpiga. Quan d'un tuit treus 50 pàgines és que t'hi has de dedicar. T'hi has de posar en cos i ànima a fer-ho.

- Què suposa estar dos anys pendent d'aquest cas?

- Al començament, mentre tenia l'enaltiment del terrorisme, pensava "aquella colla de tarats, a què volen jugar?". Si són capaços a una persona que ha pujat a un Patrol de la Guàrdia Civil fotre'l tres anys a presó, bé, el que penses és: "Van a per mi". No sabia com reaccionarien.

El primer que vaig pensar és que demanarien la pena màxima i que l'apologia del terrorisme no cauria. Quan va caure, ens vam endur tots dos una sorpresa, tant el Carles com jo, perquè pensava que anirien a totes. De fet, si arriba a ser per la policia, anaven a per totes, el que passa és que el fiscal no volia fer el ridícul o no volia que anéssim a Europa i quedés després aquesta "x" al seu currículum.

El temps que passa mentre es manté l'enaltiment al terrorisme és una llosa que pesa. He intentat fer vida normal, de fet, crec que he tuitat més. Vaig fer un debat amb mi mateix: si el que volen és que calli, silenciar-me, que m'autocensuri, jo crec que he de fer el contrari. Tinc més vida a Twitter que abans que em denunciessin.

- És un cas semblant al de Valtònyc. En cas que l'acusació d'enaltiment al terrorisme hagués continuat endavant, l'exili hauria estat una opció?

- M'ho van plantejar amics propers i jo sempre he dit que no. Si se m'ha de fotre a la presó per aquesta ridiculesa, doncs que em fotin a la presó. El problema no el tinc jo, el tenen ells. Jo no hagués fotut el camp, no hagués marxat de cap de les maneres.
Arxivat a